Una cervesa per ajudar Palestina

El poble de Taybeh acull l’única companyia del país dedicada a la producció d’una beguda poc habitual en una zona de majoria musulmana

Amb una població majoritàriament musulmana, la producció de begudes alcohòliques és ínfima a Palestina. L’oferta es redueix a l’Araq –un licor de gust anisat-, alguns vins i una única cervesa. L’Araq és una beguda tradicional, mentre que l’elaboració de vins a la zona es remunta a milers d’anys i avui en dia es concentra a l’àrea de Betlem. Tenir una cervesa autòctona, en canvi, és un fet molt més recent per als palestins. La història comença el 1994, quan Nadim Khoury torna dels Estats Units, on va estudiar, en plena eufòria post-Oslo –els acords que van possibilitar la creació de l’Autoritat Nacional Palestina (ANP).

“Els meus pares m’encoratjaven a fer alguna cosa pel meu país i com que a Boston m’havia aficionat a fer cervesa artesanal a través d’uns amics, vaig decidir obrir la companyia”, explica el propietari i mestre cerveser de Taybeh. La companyia s’ubica al municipi del mateix nom, situat a una quinzena de quilòmetres de Ramal·lah –la capital administrativa de l’ANP- i d’aclaparadora majoria cristiana. A poc a poc, l’empresa s’ha expandit i avui és possible trobar la cervesa en ciutats d’arreu del món, incloent-hi algun restaurant de Barcelona.

En canvi, sovint resulta impossible prendre-la en grans ciutats palestines, com Nablus, Jenín o Qalqília, totalment musulmanes. “Tenim un mercat limitat, però no hem tingut problemes per qüestions religioses. Sóc cristià i faig la cervesa en un poble que també ho és”, explica Khoury. Inicialment el 70% de la producció es venia a Israel, però avui és molt difícil trobar-hi la beguda palestina i, de fet, només alguns locals lligats al moviment hebreu contra l’ocupació la serveixen. Més enllà d’una part no gaire nombrosa de la població autòctona, a Cisjordània i Jerusalem Est els consumidors són fonamentalment els internacionals que treballen a Palestina o bé la visiten durant uns dies.

El condicionant de l’ocupació

L’ocupació israeliana causa nombrosos problemes a la cervesera, segons comenta el seu propietari. Part dels productes amb els que s’elabora Taybeh provenen d’Europa –bàsicament de la República Txeca i d’Alemanya- i arriben a ports israelians. Allà sovint resten aturats diversos dies, augmentant els costos d’emmagatzematge que ha d’afrontar la companyia. A l’hora d’exportar la producció, els inconvenients també són grans i mentre que les ampolles arriben a Israel a través d’un determinat check-point, els barrils ho han de fer per un altre molt més allunyat, a prop d’Hebron (sud de Cisjordània). En ambdós casos, però, el producte és “escrupolosament revisat pels militars”, en paraules de Nadim Khoury.

L’empresa compta actualment de 15 treballadors i elabora 6.000 hectolitres de cervesa anuals. A més, també ven productes autòctons del poble, com ara oli d’oliva i mel. “Gràcies a nosaltres, Taybeh és un municipi conegut internacionalment”, comenta orgullós Khoury. Per tal d’augmentar-hi les visites, des del 2005 s’hi celebra l’Oktoberfest, emulant la centenària festa de la cervesa alemanya.

“Tot això per a nosaltres són accions de resistència no violenta, perquè demostren que seguim existint, que continuem aquí. Amb tot plegat, volem demostrar que només desitgem viure en pau i poder produir productes de qualitat com es fa a qualsevol país”, detalla el cerveser qui es mostra convençut que els seus compatriotes han d’optar per invertir al seu país i crear ocupació. “L’ajuda nord-americana i europea algun dia deixarà Palestina, en canvi l’empresa és una ajuda permanent, perquè seguirà aquí”, conclou.