Els joves que volen canviar Palestina

Diversos moviments demanen transformacions profundes en les administracions del país i es mostren molt crítics amb Fatah i Hamàs, malgrat la seva recent reconciliació. Volen donar veu a tots els ciutadans, visquin on visquin, i s'inspiren en les revoltes àrabs 

Qui passi per Al Manara, la plaça més famosa de Ramal·lah -la capital administrativa de Cisjordània i seu de l'Autoritat Nacional Palestina (ANP)-, es trobarà amb algunes tendes de campanya, plenes de pancartes i fotografies amb missatges polítics dirigits al poble palestí. Cada nit, diversos joves dormen en elles per continuar amb una protesta que va començar el passat 15 de març i que, entre altres coses, reivindicava la fi de la divisió entre Fatah i Hamàs, que provoca que Cisjordània -controlada pel primer partit- i Gaza -en mans del segon- tinguin dos governs completament independents.

El pacte de reconciliació que els principals partits palestins van segellar al Caire el 4 de maig, va suposar que una part del moviment es donés per satisfet i es va posar punt i final a l'acció de protesta a la plaça Manger, a Betlem. "Tant Fatah com Hamàs intenten apropiar-se del nostre moviment, fins al punt que quan Mahmud Abbas [el president de l'ANP] se’n va anar a Egipte per validar l'acord va parlar de nosaltres", explica Mustafa Muhammad, membre del Moviment de Joves Independents. La seva principal reivindicació és la reforma del Consell Nacional Palestí, perquè es converteixi en un organisme realment democràtic i representatiu dels palestins de tot el món, una demanda que fins ara no està sent escoltada.

"Les últimes setmanes estem intentant explicar a la gent que vam sorgir per estar al costat del poble i lluitar per millorar la seva situació i que, ni molt menys, estem ni amb Abbas, ni amb l'Autoritat Palestina ni amb Hamàs", afegeix Muhammad, qui també és investigador de la Universitat Sorbona de París. Tot i que el pacte entre els dos grans partits del país, després de quatre anys d'amarga i sagnant divisió, ha estat ben rebut per la immensa majoria de la societat -i molt criticat pel Govern israelià-, l'investigador considera que només es va fer per "por" i "debilitat". "Els dos partits temien que la revolució àrab arribés a Palestina i els fes caure i, a part, han vist com els seus aliats regionals [l'egipci Mubarak en el cas de Fatah i el sirià Al-Assad per part de Hamàs] han caigut o estan en una situació preocupant ", apunta.

Anys de treball
El Moviment de Joves Independents no va sorgir de la nit al dia, sinó que es va començar a gestar fa sis o set anys, després del final de la Segona Intifada. Bàsicament està format per nois i noies de classe mitjana, farts de la manca de llibertats tant a Gaza com a Cisjordània, que reivindiquen una sèrie de canvis importants, a nivell polític i econòmic, que permetin els palestins acabar amb l'ocupació i aconseguir la llibertat. Ara inclou cinc grups diferents, el més important i actiu dels quals és El Herak Shabibi el Mostakel.

S'inspiren en les revolucions que s'han expandit aquest any pel món àrab, especialment la que està duent a terme el poble egipci. I en aquest àmbit també aposten per la unitat, per parlar amb una sola veu, com comenta Jawdat Sayeh, un dels joves acampats a Ramallah: "No pot ser que ens dirigim a Israel, als Estats Units i a la Unió Europea amb un munt d'opinions divergents. Els àrabs hem d'estar units i això és bo per a tothom, però especialment per a nosaltres que no tenim a un estat darrere ".

 
El moviment juvenil va guanyar força arran d'una concentració de més de 2.000 persones a la plaça d'Al-Manara el 15 de març, en el que es va anomenar dia de reconciliació nacional. La mobilització va tenir com embrió les marxes en solidaritat amb el poble egipci que es van celebrar a Ramal·lah, Jenín, Nablus o la ciutat de Gaza al febrer i que van ser durament reprimides tant per l'ANP a Cisjordània com per Hamas a la Franja. Després del 15 de març, la protesta va continuar a través de les tendes. I, tot i que poca població autòctona s'hi acostava per parlar amb els joves, la seva incidència va ser tal que al cap d'unes setmanes arribava l’inesperat pacte entre els dos grans partits palestins.

"El que volem és canviar la mentalitat de la gent i sabem que el nostre és un procés lent, a llarg termini. El nostre missatge està sent escoltat i gran part de la població comparteix la nostra reivindicacions "assegura Sayeh. Tot i que l'ANP tolera el moviment juvenil des del 15 de març -no ha passat el mateix a Gaza-, l'activista està convençut que no agraden a Abbas i Salam Fayyad, el primer ministre, "perquè fem una crida a treballar conjuntament pel bé comú i a prescindir de les opcions polítiques tradicionals que han dominat el país ". 

Donar la veu a tots els palestins
L'acord entre Fatah i Hamàs suposa la celebració d'eleccions legislatives palestines en el termini d'un any i l'alliberament dels presos polítics a Cisjordània i Gaza, un fet que encara no s'ha produït. El Moviment de Joves Independents també demana que l'administració palestina pressioni Israel perquè puguin recuperar la llibertat els 6.000 presos del país que estan en presons hebrees. Però el que més els interessa als activistes, i el que menys agrada als dos partits hegemònics, és donar veu a tots els palestins, ja visquin a Cisjordània, Gaza, Israel, en els camps de refugiats dels països propers o en la resta del món.

Aconseguir això passa per reformar el Consell Nacional Palestí, que hauria de ser elegit mitjançant el vot de tots els palestins, no únicament els que resideixen en els territoris governats per l'ANP, perquè es converteixi en l'organisme que els representi legítimament. Aquest consell s'hauria encarregar de les futures negociacions amb Israel. Mustafa Muhammad detalla que també s'ha de separar l'Organització per l'Alliberament de Palestina (OAP) de l'ANP, ja que en aquests moments una mateixa persona (Mahmud Abbas) regeix les dues organitzacions.

"Per a mi, Abbas és un dictador. Sota el control de l'ANP no existeix llibertat. Si parles amb la gent del carrer, et diran que el seu treball i el de Fayyad són molt bons, però només ho diuen perquè tenen por de ser detinguts i quedar-se sense feina si són crítics. Vivim en un règim policial ", denuncia Muhammad. El que està clar és que el moviment juvenil mantindrà la seva mobilització, ja sigui a les tendes de Ramal·lah, als carrers de les principals ciutats o, sobretot, a través de les xarxes socials. "No només volem acabar amb el conflicte israelià-palestí, aspirem a canviar tot el món", conclou Jawdat Sayeh. Primer, però, han d'acabar amb l'ocupació.

*Article publicat originalment en castellà al número 152 de la revista Diagonal.