La creació d'una lliga professional, que a l'agost començarà la seva segona temporada, la inauguració d'estadis i el treball amb l'equip nacional són les armes per millorar el nivell de l'esport rei al país. La pressió israeliana, com sempre, dificulta els plans palestins
Poques coses són seguides amb tanta passió i interès pels palestins com un partit entre el Futbol Club Barcelona i el Reial Madrid. Els enfrontaments entre l'equip català i el conjunt espanyol, que s'han multiplicat en els últims mesos, pràcticament paralitzen els carrers del país. L'omnipresència d'Al-Jazira facilita el seguiment dels encontres dels clubs, que gairebé monopolitzen l'atenció dels palestins cap a l'esport rei. L'Associació Palestina de Futbol (APF) treballa perquè no només Messi i Cristiano Ronaldo siguin els ídols de la població local, sinó que també es segueixi amb el màxim interès les gestes del porter Ramzi Saleh o del davanter Eyad Abugharqud.
La temporada passada es va estrenar la primera lliga professional de Palestina, en aquest cas limitada a Cisjordània, amb la participació de 12 equips. El Shabab al-Amaari de Ramal·lah es va proclamar campió, mentre que el Hilal Al-Quds (Jerusalem) va quedar en segon lloc i es va emportar el títol de copa. Gaza, de moment, només té una lliga amateur. Abugharqud, que juga a l'equip campió, va aconseguir ser el màxim golejador del torneig amb nou gols i les seves bones actuacions li han permès arribar a l'equip nacional, que té com a capità i referent Ramzi Saleh. El porter ara forma part d'un equip sudanès després de passar per l'històric Al Ahly, club egipci i un dels grans del futbol africà.
La APF treballa per desenvolupar el futbol palestí i situar-lo en un nivell competitiu. De fet, l'equip nacional és cada vegada millor i la lliga professional està contribuint a augmentar l'interès de la població autòctona pel futbol local, segons explica Mazen Khatib, director tècnic de la federació. La nova temporada començarà el 21 d'agost i ha de servir per pujar el nivell de la competició. Una de les formes de fer-ho seria contractant jugadors d'altres països, però Israel no ho permet. I aquesta és només una de les traves amb què topen els dirigents palestins en els seus projectes futbolístics. I és que les coses, en un país sota ocupació militar, sempre són més difícils.
Sense llibertat de moviments
"Els nostres jugadors, entrenadors i àrbitres tenen els mateixos problemes que la resta de la població palestina. Això significa que no tenen llibertat de moviments. Si volem jugar un partit a l'estranger, hem de demanar el permís a Israel amb molta antelació i no tots els jugadors reben l'autorització per viatjar. A més, els jugadors de Gaza gairebé mai poden venir a Cisjordània i el mateix succeeix a la inversa ", detalla el director tècnic de l'AFP.
Les limitacions imposades per Israel van molt més lluny. La FIFA, organització que compta amb l'AFP com a membre de ple dret, va decidir aportar material d'entrenament per als equips palestins, però va estar setmanes retingut a la frontera sense que Israel autoritzés la seva entrada. "Al final, vam pagar en taxes deu vegades del que costava el material, que en principi era una donació", denuncien des de la federació de futbol local. La construcció dels camps també és un problema, perquè el Govern hebreu denega el permís administratiu per aixecar-ne en les àrees C -territori palestí, però sota control total israelià- i també posa problemes a les zones B. Així que s'acaben construint en les àrees A -sota control de l'Autoritat Palestina-, on es concentra el gruix de la població i hi ha menys espai disponible.
La temporada passada es va estrenar la primera lliga professional de Palestina, en aquest cas limitada a Cisjordània, amb la participació de 12 equips. El Shabab al-Amaari de Ramal·lah es va proclamar campió, mentre que el Hilal Al-Quds (Jerusalem) va quedar en segon lloc i es va emportar el títol de copa. Gaza, de moment, només té una lliga amateur. Abugharqud, que juga a l'equip campió, va aconseguir ser el màxim golejador del torneig amb nou gols i les seves bones actuacions li han permès arribar a l'equip nacional, que té com a capità i referent Ramzi Saleh. El porter ara forma part d'un equip sudanès després de passar per l'històric Al Ahly, club egipci i un dels grans del futbol africà.
La APF treballa per desenvolupar el futbol palestí i situar-lo en un nivell competitiu. De fet, l'equip nacional és cada vegada millor i la lliga professional està contribuint a augmentar l'interès de la població autòctona pel futbol local, segons explica Mazen Khatib, director tècnic de la federació. La nova temporada començarà el 21 d'agost i ha de servir per pujar el nivell de la competició. Una de les formes de fer-ho seria contractant jugadors d'altres països, però Israel no ho permet. I aquesta és només una de les traves amb què topen els dirigents palestins en els seus projectes futbolístics. I és que les coses, en un país sota ocupació militar, sempre són més difícils.
Sense llibertat de moviments
"Els nostres jugadors, entrenadors i àrbitres tenen els mateixos problemes que la resta de la població palestina. Això significa que no tenen llibertat de moviments. Si volem jugar un partit a l'estranger, hem de demanar el permís a Israel amb molta antelació i no tots els jugadors reben l'autorització per viatjar. A més, els jugadors de Gaza gairebé mai poden venir a Cisjordània i el mateix succeeix a la inversa ", detalla el director tècnic de l'AFP.
Les limitacions imposades per Israel van molt més lluny. La FIFA, organització que compta amb l'AFP com a membre de ple dret, va decidir aportar material d'entrenament per als equips palestins, però va estar setmanes retingut a la frontera sense que Israel autoritzés la seva entrada. "Al final, vam pagar en taxes deu vegades del que costava el material, que en principi era una donació", denuncien des de la federació de futbol local. La construcció dels camps també és un problema, perquè el Govern hebreu denega el permís administratiu per aixecar-ne en les àrees C -territori palestí, però sota control total israelià- i també posa problemes a les zones B. Així que s'acaben construint en les àrees A -sota control de l'Autoritat Palestina-, on es concentra el gruix de la població i hi ha menys espai disponible.
Els problemes del seleccionador Amb la voluntat d'aprendre i perfeccionar el nivell del futbol local, Khatib aposta per portar al país tècnics i jugadors d'altres països, però Israel no els permet venir a treballar a Palestina. El cas més extrem és el de Mousa Bezaz, el seleccionador nacional, que només rep visat per un mes. "La nostra economia no és forta, però sí que podríem portar jugadors estrangers, però ens ho impedeixen. Amb la fronteres tancades és molt complicat que a nivell professional puguem millorar ", explica el director tècnic que afegeix que, com a mínim," en categories inferiors cada vegada tenim uns equips més òptims".
A l'hora de confeccionar una selecció competitiva, els problemes també són enormes. I és que, per exemple, els jugadors de Gaza difícilment poden reunir-se amb els seus companys de Cisjordània, Israel o els encara pocs palestins que desenvolupen les seves carreres professionals en altres països. "L'entrenador mai sap amb qui podrà comptar per les restriccions d'Israel i això ens posa en clar desavantatge en relació als altres equips", subratlla Mazen Khatib.
Malgrat tots els impediments, la passió pel futbol dels palestins porta al director tècnic de la federació a mostrar convençut que a poc a poc aniran aconseguint els seus objectius. Entre altres coses, també s'ha estrenat una lliga femenina. I potser, d'aquí a uns anys, les trobades entre els equips de Ramal·lah i Jerusalem Est siguin tan seguides com els clàssics entre Barcelona i Reial Madrid. De moment, els aficionats tenen una cita el proper dia 23 a l'estadi internacional Faisal Al-Husseini (situat a Ram i inaugurat fa tres anys), quan es disputi un matx entre les seleccions sub-23 de Bahrain i Palestina.
A l'hora de confeccionar una selecció competitiva, els problemes també són enormes. I és que, per exemple, els jugadors de Gaza difícilment poden reunir-se amb els seus companys de Cisjordània, Israel o els encara pocs palestins que desenvolupen les seves carreres professionals en altres països. "L'entrenador mai sap amb qui podrà comptar per les restriccions d'Israel i això ens posa en clar desavantatge en relació als altres equips", subratlla Mazen Khatib.
Malgrat tots els impediments, la passió pel futbol dels palestins porta al director tècnic de la federació a mostrar convençut que a poc a poc aniran aconseguint els seus objectius. Entre altres coses, també s'ha estrenat una lliga femenina. I potser, d'aquí a uns anys, les trobades entre els equips de Ramal·lah i Jerusalem Est siguin tan seguides com els clàssics entre Barcelona i Reial Madrid. De moment, els aficionats tenen una cita el proper dia 23 a l'estadi internacional Faisal Al-Husseini (situat a Ram i inaugurat fa tres anys), quan es disputi un matx entre les seleccions sub-23 de Bahrain i Palestina.
*Reportatge publicat al Centre d'Informació d'Alternativa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada