dilluns, 4 de febrer de 2013

La febre de l’or negre amenaça els Països Catalans


El boom de sol·licituds per cercar hidrocarburs s’explica per l’elevat preu de mercat del petroli i per la connivència del govern espanyol, que veu amb bons ulls les noves prospeccions. Els projectes de ‘fracking’ i d’investigació de les aigües profundes estan topant amb un ferm rebuig territorial, que s’expressa amb plataformes i al·legacions contra les intencions d’una indústria extractiva que busca allargar un model energètic “caduc” i “perillós” per al medi, segons els grups ecologistes


La febre de l’or negre s’ha instal·lat a  l’Estat espanyol. Desenes de companyies, la majoria d’elles filials de multinacionals, sol·liciten permisos per dur a terme exploracions del subsòl de la península Ibèrica i de les aigües profundes del Mediterrani amb l’esperança de trobar-hi hidrocarburs. Segons dades del Ministeri d’Indústria, s’ha passat dels 67 permisos sol·licitats o concedits el 2008, als 126 que hi ha actualment, bona part dels quals s’ubiquen en zones dels Països Catalans. Els projectes van des de la recerca de l’anomenat gas no convencional a través de la tècnica del fracking(fractura hidràulica) –que amenaça diverses comarques de la Catalunya Central, la Franja i el nord de Castelló– fins a la pretensió d’investigar les aigües de la Costa Brava, el delta de l’Ebre i el golf de València amb el convenciment que, a sota, s’hi amaga petroli. L’Estat espanyol sempre s’ha vist obligat a importar la pràctica totalitat del cru que consumeix (el 2011, dels 58,3 milions de tones que va gastar, només n’havia produït 100.000). Aleshores, què explica aquest boom sobtat?

“L’elevat preu de mercat del petroli permet que explotacions que abans no eren rendibles econòmicament per a les companyies ara ho siguin”, apunta Rodrigo Irurzún, coordinador d’energia d’Ecologistes en Acció a escala estatal. En declaracions a la DIRECTA, subratlla que, en el cas que les exploracions siguin fructíferes, el petroli i el gas que se n’obtinguin no serviran per acabar amb la dependència energètica espanyola. La posició del govern de Mariano Rajoy en aquest àmbit és diàfana i clarament decantada cap a les empreses d’hidrocarburs. “Qualsevol possibilitat d’accedir a un subministrament de petroli en territori nacional, considerant l’alt grau de dependència energètica, s’ha d’afavorir”, va sentenciar l’executiu estatal per respondre una pregunta del diputat de Compromís Joan Baldoví feta al Congrés.

Per a Raquel Montón, responsable de la campanya d’energia de Greenpeace, la concessió de permisos respon a “una visió cega del govern espanyol sobre quines són les necessitats energètiques”. En lloc d’apostar per alternatives netes, com les “energies renovables”, apunta, s’està “perpetuant un model caduc que no funciona, sense plantejar-se si té un gran impacte ambiental, que el té”. És precisament aquest cost pel medi el que està provocant una allau de mobilitzacions ciutadanes contra els diversos projectes per buscar petroli i gas als Països Catalans, amb la creació de plataformes (per exemple, contra la fractura hidràulica o fracking) i la presentació d’al·legacions als permisos concedits per l’administració per part d’organitzacions ecologistes. En l’àmbit polític, trobem posicions que van des de l’adhesió incondicional del govern estatal a les prospeccions fins a l’oposició gairebé unànime dels ajuntaments dels municipis afectats. A escala autonòmica, en canvi, el govern català ha concedit permisos per investigar el terreny a la recerca d’hidrocarburs no convencionals, mentre que, a l’Aragó, el Parlament ha proclamat el territori “lliure de fracking”. Els governs de les Illes i del País Valencià, ambdós en mans del PP, s’oposen a l’exploració de les aigües mediterrànies, però l’executiu d’Alberto Fabra no rebutja la fractura hidràulica amb la mateixa fermesa, malgrat les demandes del territori.

Riscos ambientals
Catalunya, la Franja i el País Valencià ja sumen quinze permisos sol·licitats o concedits per a recerca d’hidrocarburs per ser extrets mitjançant el fracking. Aquesta tècnica consisteix a injectar aigua barrejada amb sorra i additius químics a alta pressió amb l’objectiu de trencar les roques del subsòl i alliberar el gas i el petroli que tinguin incrustat per fer-lo fluir fins a la superfície. Molt habitual als Estats Units, el mètode desperta recels entre la comunitat científica i els països europeus. A França s’han prohibit tots els projectes que pretenien usar-lo i, a Holanda, han aprovat moratòries davant les denúncies que comporten un risc molt gran de contaminació dels aqüífers, punt minimitzat per la indústria extractiva. ICV-EUiA n’ha demanat la prohibició a l’Estat espanyol.

Pel que fa a les aigües profundes, les sol·licituds per buscar-hi petroli les ha fetes Capricorn Spain, empresa filial de l’escocesa Cairn Energy, coneguda per les seves exploracions a l’Àrtic. Vol fer estudis sísmics per localitzar els hidrocarburs, un procediment que consisteix en crear explosions amb un canó d’aire comprimit des d’un vaixell i captar el rebot de les ones al fons marí. Segons els grups proteccionistes, aquesta tècnica provoca unes ones d’intensitats intolerables per a la fauna marina i pot ocasionar efectes negatius als cetacis. L’extracció de petroli en aigües profundes, a més, fa créixer de manera exponencial el risc de vessaments de cru. En opinió d’Enric Cortiñas, president de l’Associació de Naturalistes de Girona, tot plegat només busca “allargar l’agonia de l’actual sistema energètic”, amb explotacions que generen beneficis únicament a uns interessos molt particulars –la indústria extractiva– i “impactes negatius per al conjunt de la societat”. Aquesta entitat, com han fet Greenpeace i Ecologistes en Acció, ha demanat que s’aturin tots els permisos que permeten continuar amb les prospeccions.


Nou perill a la Costa Brava
La multinacional escocesa Cairn Energy, a través de la seva filial Capricorn Spain SL, ha sol·licitat al Ministeri d’Indústria dotze permisos d’investigació del subsòl marí del golf de Lleó, a escassos quilòmetres de la costa catalana, amb la pretensió de trobar-hi hidrocarburs. L’àrea afectada, que s’estén des del nord del cap de Creus fins al litoral de la Costa Brava central (a l’alçada del litoral de l’Estartit, Pals, Begur, Palafrugell i Palamós), comprèn 11.500 quilòmetres quadrats, que equival a una tercera part de la superfície de Catalunya. Els grups ecologistes preparen al·legacions al projecte i, si s’ignoren, intentaran presentar un recurs contenciós administratiu per aturar-lo. A més, també recullen signatures contra el projecte a través de la plataforma digital change.org. El sector turístic tampoc veu amb bons ulls que es concedeixin els permisos.

Rebuig autonòmic a les prospeccions al golf de València
Cairn Energy ja compta amb cinc permisos de l’executiu espanyol per explorar una àrea de 3.900 quilòmetres del golf de València, a mig camí entre Eivissa i València. Amb tot, la setmana passada, la companyia va anunciar que renunciava a fer prospeccions al permís l’Albufera, però mantenia les seves intencions als altres quatre: Benifaió, Gandia, Altramar 1 i Altramar 2. Més enllà de les crítiques i les al·legacions ecologistes, tant el govern de les Illes com el del País Valencià rebutgen el projecte pel possible impacte que tindrien sobre el sector turístic, mentre que Cairn parla d’una inversió de 80 milions d’euros i d’unes reserves de 300 milions de barrils de petroli.

Repsol vol més petroli al delta de l’Ebre
El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) va publicar, el 31 de desembre de 2012, el projecte de Repsol per fer estudis sísmics mitjançant ones acústiques a una zona molt àmplia del subsòl marí ubicada a disset quilòmetres del delta de l’Ebre i a 24 de la costa de Tarragona. Ara, el govern espanyol ha d’aprovar l’estudi d’impacte ambiental perquè la multinacional espanyola pugui començar el rastreig. Ecologistes en Acció ja hi ha presentat al·legacions, on es recorda que el Parc Natural del Delta de l’Ebre és un dels “ecosistemes més importants d’Europa” i l’historial negre de la companyia a la zona –on produeix 8.000 barrils diaris de petroli en sis pous–, que ha provocat almenys setze vessaments de cru.

Allau de ‘fracking’ a la Catalunya Central
El mes de desembre va néixer la Plataforma Aturem el Fracking (PAF), que pretén agrupar les diverses resistències locals que han sorgit a Catalunya contra els projectes que volen buscar hidrocarburs a través d’aquesta tècnica. De moment, la Generalitat ha concedit els permisos Les Pinasses (12.842 hectàrees al Bages i el Berguedà) i Fontanellas (Bages) a Petroleum Oil & Gas (filial de Gas Natural Fenosa) i el permís Ripoll a Teredo Oil Limited, que comprèn 51.000 hectàrees entre el Ripollès, Osona i la Garrotxa. Montero Energy, filial de la canadenca R2 Energy, ha sol·licitat els permisos Darwin i Leonardo, que sumen més de 160.000 hectàrees repartides entre la Segarra, la Noguera, el Pla d’Urgell, el Bages, Osona, la Garrotxa i el Bages. Finalment, Enagas està pendent de l’aprovació de la Pedrera (Bages).

El nord de Castelló diu ‘no’ a la fractura hidràulica
Montero Energy també vol començar aviat les investigacions per descobrir petroli i gas a les comarques dels Ports i el Maestrat, al nord de la demarcació de Castelló, gràcies als diversos permisos sol·licitats per explorar una zona de prop de 200.000 hectàrees que s’estén per 41 municipis. El mes d’octubre, va néixer una plataforma antifracking que demana la denegació de les sol·licituds, però el PP, que controla el govern autonòmic, defensa públicament la recerca d’hidrocarburs al subsòl castellonenc. Finalment, Frontera Energy té quatre projectes pendents d’autorització (Perseu, Prometeu, Atlas i Helios), que abracen 400.000 hectàrees entre la demarcació de Lleida, la Franja i la resta de l’Aragó.

*Article publicat al número 303 del setmanari DIRECTA, 30 de gener de 2013.