La campanya de Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) s’ha fet gran. Cada setmana, alguna companyia anuncia que abandona els seus projectes a Israel. Cada pocs dies, un ajuntament, una gran universitat o un sindicat fa públic el seu boicot a l’Estat hebreu. El que inicialment es percebia gairebé com una anècdota (molesta, això sí) des del govern israelià, ara ja es veu com un element molt perillós que està danyant l’economia i la imatge del país. El líder del Partit Laborista i ministre de Defensa del govern de coalició que encapçala l’ultradretà Benjamin Netanyahu, Ehud Barak, va reconèixer, en una entrevista al diari Haaretz, els temors que té l’executiu.
“Diversos elements arreu del món, entre els quals hi ha sindicats, acadèmics, consumidors i partits polítics, volen arraconar-nos tal com es va fer amb la Sudàfrica de l’apartheid. El moviment del BDS és molt més perillós del que la gent pensa dins d’Israel. Si el setembre es reconeix l’Estat palestí, veurem com s’incrementa el boicot per part de les universitats, les organitzacions de treballadors i els governs i tot plegat infringirà un dany significatiu a la nostra economia”, comentava el ministre.
La por que genera entre l’establishment hebreu és tan gran que, properament, la Knesset (Parlament) votarà una proposta de llei que criminalitzaria el suport a la campanya de BDS. La població israeliana que s’impliqui a la campanya podria ser sancionada amb multes de més de 5.600 euros i les activistes internacionals que hi participin correrien el risc de tenir prohibida l’entrada a Israel durant deu anys. “Si la proposta de llei tira endavant, caurà una de les últimes màscares de la democràcia hebrea i tot el món serà conscient, definitivament, que Israel és un Estat colonial i racista que ha de rebre el mateix tractament que Sud-àfrica durant els anys 80”, apuntava recentment l’activista Omar Barguti, un dels impulsors de la campanya de BDS.
Una nova eina contra l’ocupació
El 9 de juliol de 2005, ara farà sis anys, 170 organitzacions palestines van anunciar l’inici de la campanya de Boicot, Sancions i Desinversions, que va néixer amb tres objectius fonamentals: acabar amb l’ocupació dels territoris àrabs conquerits durant la Guerra dels Sis Dies (1967); reconèixer els drets fonamentals i la igualtat de la població palestina resident a l’Estat d’Israel, i respectar, protegir i promoure el dret de les persones refugiades palestines a retornar a les seves llars i propietats tal com estipula la resolució 194 de l’ONU.
La campanya, llançada per la societat civil autòctona, no pensa aturar-se fins que els drets del poble palestí siguin reconeguts d’acord amb el que estipula la llei internacional. En el seu dia, es va presentar com una nova eina per lluitar contra l’ocupació i per pressionar Israel des d’arreu del planeta atacant a la vegada la seva economia i la seva imatge. Amb el temps i amb un creixement exponencial al llarg dels anys, la campanya de BDS s’ha convertit en un dels elements més poderosos dins l’estratègia de resistència no violenta que promouen la majoria d’agents –tant socials com polítics– palestins, segons explica el professor universitari i analista Mazin Qumsiyeh.
Èxits creixents
Des de l’any 2005, però sobretot durant els últims tres anys, el moviment de BDS ha anat sumant adhesions i èxits, alguns dels quals prou sonats, com la decisió del Deutsche Bank –presa el 2010– de retirar la seva inversió a la companyia armamentista Elbit, que, entre d’altres productes, subministra components per a la construcció del mur de l’apartheid. Veolia, la multinacional francesa encarregada de la construcció i el manteniment del tramvia de Jerusalem –que s’ha d’inaugurar enguany– ha estat descartada de contractes públics a l’Estat francès, Anglaterra, Gal·les, Irlanda o Austràlia per la seva participació en un projecte que travessa tota la ciutat, inclosa la part est, territori palestí segons les resolucions de l’ONU.
Per citar només alguns exemples de l’expansió de la campanya, diversos ajuntaments del sud-oest d’Escòcia s’han afegit a BDS recentment –entre els quals destaca Dundee, una ciutat de 150.000 habitants– i han seguit l’exemple del consistori de West Dunbartonshire, que es va sumar a la campanya després de l’operació Plom Fos. Deustche Bahn, una empresa ferroviària, va emetre un comunicat, el 10 de maig, per anunciar que es retirava del projecte de tren ràpid que ha d’unir Jerusalem i Tel Aviv l’any 2017, després de la pressió rebuda dels activistes. Fa un parell de setmanes, 100 activistes de diversos països es van reunir a Montpeller
(Occitània) per celebrar el primer fòrum contra Agrexco, la companyia –amb participació estatal– dedicada a l’exportació de fruites i verdures fresques produïdes, sobretot, en assentaments de la vall del Jordà.
Activisme israelià
“L’ocupació fa 44 anys que dura i els ciutadans d’arreu del món fa molt de temps que senten parlar del conflicte israelià-palestí. Crec que molta gent ja n’estava cansada i l’aparició de BDS ens ha donat l’oportunitat d’implicar la societat internacional de nou perquè, ara, saben que la seva acció sí que pot contribuir decisivament a canviar les coses”, comenta l’activista israeliana i membre de la Coalició de Dones per a una Pau Justa, Esti Micenmacher. Més enllà de les organitzacions palestines que lideren la campanya i en marquen les directrius, també hi ha grups israelians que s’hi han sumat amb molta força. La Coalició de Dones, per exemple, s’encarrega de la base de dades Qui guanya amb l’ocupació, que recull més de 600 empreses que es beneficien econòmicament de la presència israeliana a Gaza i Cisjordània.
“L’ocupació és un gran negoci per a moltes companyies, no només un element polític. I és molt perillós que s’hagi convertit en quelcom profitós econòmicament. Per això ens vam sumar a la campanya, perquè també necessitem fer activisme econòmic. És una eina molt important”, conclou Micenmacher.
*Article publicat amb el número 234 del setmanari LA DIRECTA.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada