Fer el pas, les dificultats de deixar el radicalisme religiós

“Vivia en una bombolla. Només havia de seguir les regles, anar al temple a resar i estudiar els textos sagrats i no plantejar-me res. Tot era molt fàcil, però alhora molt avorrit, només podia seguir un camí. Ara, en canvi, em sento molt més lliure tot i que gairebé no tinc amics i no sé com fer-ne. I les dones? Mai abans hi havia tingut cap tipus de contacte, més enllà de les de la meva família, i ara em sento molt incòmode parlant amb qualsevol noia. Això també forma part del procés d’aprenentatge de viure en un nou món per a mi”. Qui així s’expressa és l’Uri, un jove de 21 anys que sempre ha viscut a Jerusalem. Estudia enginyeria informàtica des de fa un any i després té clar que vol servir a l’exèrcit israelià.

El seu cas no seria excepcional si no fos pel seu passat. Fins als 18 anys, Uri era un jueu ultraortodox, un haredim (que significa temorós de Déu). Al cap d’un temps de donar-hi voltes, va decidir fer el pas i deixar el món religiós. La seva família va acceptar-ho, però optar per aquest camí li va suposar perdre tots els amics, que també eren religiosos com ell. Tres anys més tard està satisfet de l’opció escollida, però reconeix que hi ha moments molt difícils i que s’ha vist obligat a adquirir de cop un munt de coneixements (tant acadèmics com socials) que la majoria de persones aprenen quan són nens.

Un carrer de Mea Sharim, el barri ultraortodox més famós.  M. T.

Conec l’Uri i el seu company Honoch un dijous al vespre a la seu de Hilel, una organització que es dedica a acompanyar els joves que decideixen deixar el món religiós i començar una vida laica. Topen, sovint, amb la incomprensió de les seves famílies i amb el rebuig d’una comunitat que no vol saber res del que passa fora del seu entorn i que no accepta els que se’n van. Nascuda el 1991, i amb desenes de voluntaris, Hilel dóna suport a aquests joves que s’enfronten a un procés molt difícil i els prepara per a la “vida moderna” i perquè puguin servir al seu país, és a dir, a l’exèrcit. Aquí ningú es qüestiona l’ocupació. Tothom combrega amb el sionisme. 

Joves desorientats

La meva segona immersió en el món del judaisme ultraortodox [en la primera vaig entrevistar un rabí antisionista i vaig detallar algunes característiques d’aquesta comunitat] em permet topar-me amb persones desorientades, convençudes que han fet el correcte, que han estat honestes amb si mateixes, però que se senten soles, molt soles. I les reunions de Hilel, probablement, els serveixen per trobar-se acompanyats i veure que no són els únics que fan aquest pas. I és que tot i ser el grup que creix més ràpid dins el judaisme, cada any centenars de persones deixen de ser haredim (també, cal dir-ho, hi ha persones que fan el procés invers).

Honoch té 22 anys i en fa dos que va deixar la religió, quelcom que va començar-se a plantejar quan va arribar a la majoria d’edat. “Vaig arribar a la conclusió que la religió em distreia del meu pensament i del que volia realment, em feia pensar de manera no lògica”, explica. Ara vol estudiar economia, però reconeix que durant la seva etapa a les escoles religioses no havia tingut cap contacte amb aquesta matèria. I és que les iexives se centren en l’estudi de la Torà i el Talmud –el llibre de lleis del judaisme- i obliden els coneixements pràctics encarats al que podríem anomenar vida moderna o, com a mínim, no religiosa. En aquestes escoles, la ciència, les matemàtiques, la història, la literatura i l’anglès –o qualsevol llengua que no sigui l’hebreu- no formen part del programa, n’estan excloses. Per això quan un noi o noia de 18 anys deixa el món ultraortodox es veu forçat a adquirir coneixements que la majoria de persones tenen des de molt abans.

“Ara decideixo lliurement el que vull fer, tinc més opcions per triar”, subratlla l’Honoch, qui explica que a diferència d’altres famílies més radicals ell sí que feia servir mòbil i ordinador quan era religiós “tot i que amb moltes restriccions”. “Coneixia l’existència d’un món exterior, encara que no tenia gens clar els codis de comportament que tenia i que constitueixen part de l’aprenentatge que estic fent ara”, afegeix.

Vestir exclusivament de negre i blanc a fer-ho amb texans i roba de color. Desfer-se del barret. Relacionar-se amb tot tipus de gent. Tenir clar que vols treballar i no únicament estudiar (els homes ultraortodoxos no treballen) textos sagrats i religiosos. Aprendre progressivament que les relacions entre homes i dones han d’estar basades en la igualtat. Respectar i voler conèixer  a aquells que tenen cultures, religions o pensaments diferents. Sentir-se exclòs i sense amics. Adonar-se que la vida implica prendre constantment decisions i que no tot ha d’estar pautat i regulat com en el món haredim. Tot això són coses que l’Uri i el Honoch estan fent i se n’adonen que no és fàcil. Ara volen contribuir a la seva societat i participar-hi, però també se sumaran a un exèrcit, quelcom que com a religiosos no haurien fet mai. Passar a formar part del mainstream israelià implica adoptar actituds violentes.