Haneen Zoabi va convertir-se el 2009 en la primera dona palestina en ser diputada a la Knesset [Parlament israelià] per un partit àrab. Membre de Balad, la seva activitat com a parlamentària no ha passat precisament desapercebuda. Al maig de l’any passat, va sumar-se a la Primera Flotilla, fet que va portar-li crítiques duríssimes per part de diputats sionistes, que van arribar a agredir-la. A més a més, va ser sancionada i va perdre el seu passaport diplomàtic i durant més d’un mes no va poder participar en les sessions al Parlament. Filla d’un històric alcalde de Natzaret –la gran ciutat palestina dins l’Estat d’Israel-, Zoabi té molt clar que la seva presència al Parlament és un missatge en si mateixa i que Israel no la representa. Tot i ser el partit més important entre els palestins d’Israel, la seu de Balad es troba en un edifici no precisament luxós ubicat a una zona industrial de Natzaret. I és que la discriminació que pateixen els palestins que viuen a l’Estat jueu es nota a tots els nivells.
Què significa l’informe Palmer sobre l’assalt a la Flotilla?
Suposa una adopció completa del punt de vista israelià sobre el setge de Gaza i el segrest del Mavi Marmara. S’ha intentat acontentar Tel-Aviv amb l’informe; però, a banda d’indignar Turquia, ha estat una humiliació per a l’ONU. El text va en contra d’algunes resolucions seves, perquè assegura que el setge a Gaza és legal i això s’oposa totalment al dret internacional.
Va ser sancionada per participar en la Flotilla de l’any passat. Què en pensa?
La Knesset [el Parlament israelià] no és un espai per a opinions diferents, sinó per al consens. Si el qüestiones, s’acaba la llibertat d’expressió i caus en la il·legalitat, segons les seves normes. No hi ha a Israel un sistema democràtic, perquè no et permet anar contra el consens en temes com l’ocupació de Palestina, el setge de Gaza o els drets dels palestins. La reacció en contra meu, amb sancions incloses, no va ser només perquè vaig participar en la Flotilla, sinó pel fet de formar part d’un partit [Balad] que demana la igualtat de tots els drets, incloent-hi els nacionals, per a tots els ciutadans d’Israel. Demanar la igualtat per a tothom es veu com una amenaça.
Què podria suposar el reconeixement d’un Estat palestí per als àrabs d’Israel?
La nostra prioritat política és aconseguir la igualtat de drets i la llibertat dels palestins i no m’importa si això passa per tenir un o dos estats. En tot cas, el reconeixement de l’ONU no significarà la fi de l’ocupació, el desmantellament dels assentaments i la creació d’un Estat real. No crec que tingui influència en la nostra situació dins d’Israel, però l’únic que puc pensar és que podria comportar més violència i més discriminació vers els palestins. Ara bé, mantindrem les nostres demandes i la nostra lluita per la igualtat.
Per què és tan elevada l’abstenció entre els palestins d’Israel?
Gairebé la meitat dels palestins no voten en les eleccions a la Knesset. El 90% dels que s’abstenen ho fan per manca de confiança en els polítics, per falta d’ideologia i per no tenir consciència sobre la importància que té la política. En canvi, el 10% restant no vota per raons ideològiques, perquè considera que participar en els comicis és una forma de legitimar Israel i el seu sistema discriminatori. Els partits àrabs ho tenim molt difícil, per no dir impossible, per aturar lleis al Parlament, però som la veu del nostre poble i la nostra presència allà és un dels camins per enfortir la nostra comunitat. Hem de tenir partits que representin els palestins.
Ser dona dificulta l’accés a la política?
És molt difícil tenir algun paper polític a Israel si ets palestí. Si, a més a més, ets dona, encara és més complicat. Pensen que som més febles i els jueus actuen de forma més violenta. Ho vaig experimentar quan em van agredir a la Knesset en un debat després de l’assalt a la Flotilla. Vivim en una cultura masculina i la situació de la dona és molt complicada, condemnada a un rol marginal. Per això és important que jo sigui allà, perquè la meva presència és un missatge en si mateix i demostra que les dones poden ser líders polítics i socials.
*Entrevista publicada amb el número 1.028 del setmanari EL TRIANGLE, 9 de setembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada