Israel ha optat, un cop més, per la política de fets consumats que impossibilita qualsevol acord de pau amb l’Autoritat Nacional Palestina (ANP). Quan falten poques setmanes perquè l’Assemblea General de les Nacions Unides voti –sempre que la proposta superi el filtre del Consell de Seguretat- el possible reconeixement d’un Estat palestí, el ministre de l’Interior hebreu, Eli Yishai, ha donat el vistiplau a la construcció de 1.600 habitatges a l’assentament de Ramat Shlomo, situat a Jerusalem Est. L’anunci dinamita una hipotètica represa de les negociacions de pau entre l’executiu jueu i l’ANP.
La diplomàcia hebrea fa mesos que treballa per impedir el reconeixement palestí a l’ONU i, en aquest àmbit, comptaria amb el suport del seu tradicional aliat, els Estats Units. El govern de Barack Obama ha subratllat en diverses ocasions que no veu amb bons ulls la iniciativa palestina, impulsada tant per Mahmud Abbas –el president de l’ANP- com per Salam Fayyad –el primer ministre-, i manté que la via per resoldre el conflicte són unes negociacions de pau que haurien de culminar amb la creació d’un Estat palestí basat en les fronteres de 1967, tot i que amb els intercanvis territorials necessaris que facilitessin la viabilitat del projecte. El Regne Unit i França, com els nord-americans membres permanents del Consell de Seguretat, també són escèptics amb la iniciativa unilateral palestina i preferirien el retorn a les converses de pau.
El moviment israelià, però, impedeix que aquesta via es reactivi i ha provocat la irritació de la Unió Europea, la pròpia ONU i dels Estats Units, que han demanat que s’aturin els gestos unilaterals per les dues bandes. Per la seva banda, l’ANP ha reaccionat amb indignació i Saeb Erekat, el cap negociador de l’Organització per a l’Alliberament de Palestina (OAP), ha qualificat la construcció de cases com un “crim de guerra”. Aprofitant el fet, Erekat ha demanat a Obama que abandoni el seu rebuig al reconeixement palestí a l’ONU.
Sense alternativa
Mahmud Abbas, el president palestí, ha deixat clar en diverses ocasions que l’opció d’acudir a les Nacions Unides no és la que prefereix, però que després de més d’un any de paràlisi absoluta de les negociacions de pau i veient que Israel continua amb la seva política de fets consumats i ampliant els assentaments en territori palestí –que violen la legalitat internacional- no els queda alternativa. La decisió israeliana, que el primer ministre hebreu va assegurar que només responia a motivacions econòmiques i no polítiques, reforça la posició palestina de cara la comunitat internacional.
Des de l’òptica israeliana, l’anunci s’ha interpretat com un moviment de Benjamin Netanyahu, el primer ministre, per desviar l’atenció de la greu crisi social que viu el país, amb una onada creixent de protestes a les principals ciutats del país per l’elevat cost de la vida i, sobretot, de l’habitatge. De fet, des del ministeri de l’Interior s’ha assegurat que la construcció de 1.600 cases a Ramat Shlomo –a les que s’han d’unir les 900 que es faran a l’assentament de Har Homa, aprovades fa una setmana, i les 2.000 previstes a Givat Hamatos i les 625 a Pisgat Zeev- intenta donar resposta als problemes que tenen els ciutadans israelians per trobar habitatge a un preu assequible. A ningú se li escapa, però, la intencionalitat política de la decisió del govern hebreu.
I mentrestant, una delegació de ministres d’Exteriors dels països àrabs ha decidit que demanarà als membres del Consell de Seguretat de l’ONU que donin el vistiplau a la proposta palestina i permetin que aquesta sigui votada el proper 20 de setembre a l’Assemblea General de l’organització. Tot i que ningú contempla que l’hipotètic reconeixement de l’Estat palestí impliqui grans canvis a curt termini sobre el terreny i el final de l’ocupació, sembla clar que ens esperen setmanes d’activitat frenètica al voltant del conflicte més antic de l’Orient Pròxim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada