Armar els colons, l'última bogeria israeliana

La societat israeliana està, en línies generals, obsessionada per la seguretat. Malgrat tenir l’exèrcit més poderós de la regió i comptar amb unes ingents ajudes econòmiques i militars dels Estats Units, els dirigents hebreus mai han deixat de vendre la imatge que el seu país està amenaçat pel reguitzell d’estats àrabs que l’envolten i, òbviament, pels palestins. Com segurament sabreu, en poques setmanes l’Assemblea General de les Nacions Unides ha de decidir si accepta Palestina com a nou membre, sempre i quan abans hagi superat el difícil escull del Consell de Seguretat, on previsiblement l’administració de Barack Obama exercirà el seu dret de veto per impedir que la proposta tiri endavant. En tot cas, Palestina podria optar a convertir-se en membre observador de l’ONU, un estatus equivalent al que a dia d’avui té el Vaticà.

El moviment no agrada a Tel Aviv i els mitjans israelians ja parlen dels preparatius que el seu govern està portant a terme en previsió d’un aixecament palestí en funció del resultat de la votació. En comptes de plantejar-se que la creació d’un Estat palestí –tot i que personalment considero que no és ni molt menys la solució idònia per acabar amb el conflicte- és un camí pacífic per acabar amb l’enquistada violència –sobretot d’una banda- del Pròxim Orient, l’executiu de Benjamin Netanyahu es dedica a amenaçar i escampar la preocupació entre una població que, malauradament, defensa àmpliament posicions sionistes i no acceptaria en cap cas la retirada dels territoris ocupats, fet que implicaria renunciar a Judea i Samària –els noms bíblics de Cisjordània-.

Manifestació contra la tanca a Bil'in. 

Les Forces de Defensa d’Israel (IDF, en anglès) estan completant els preparatius de l’operació Llavors d’Estiu, que precisament implica tenir l’exèrcit a punt pels possibles enfrontaments que podrien seguir a la votació de les Nacions Unides. Segons un document citat pel diari Haaretz, les IDF temen un alçament palestí que comportaria protestes massives cap als principals encreuaments –punts de control o checkpoint- d’Israel, els assentaments jueus i centres educatius, en el que es veu com un intent de danyar símbols del Govern de Tel Aviv, marcadament partidari dels colons que viuen il·legalment, segons la legislació internacional, a Cisjordània i Jerusalem Est.  

Línies vermelles

Fins aquí, podríem dir que no hi ha res de sorprenent tenint en compte l’obsessió malaltissa d’Israel per la seguretat i el seu quotidià ús de la violència. El que m’ha cridat l’atenció de la informació és que els responsables militars preveuen marcar dues línies vermelles. Si els hipotètics manifestants palestins superen la primera, serà el moment d’utilitzar material antidisturbis per dispesar-los, com ara granades de so o els increïblement molestes pots de gas lacrimogen. Si, malgrat tot, persisteixen i travessen també la segona, els soldats estaran autoritzats per emprar foc real contra les cames dels desarmats palestins, que en tot cas aposten per augmentar el nombre de marxes no violentes per defensar la seva posició.

Més enllà de les línies vermelles, l’exèrcit està entrenant els responsables de seguretat dels assentaments perquè també puguin utilitzar material per dispersar els hipotètics manifestants, és a dir, les bombes de so i el gas. Més de 500.000 d’israelians viuen actualment a Jerusalem Est i Cisjordània en assentaments en el que, unànimement, és vist com un dels grans obstacles per aconseguir una pau estable i real a la zona. Segons la llei internacional, i les diferents resolucions de l’ONU al respecte, els assentaments hebreus són il·legals, ja que Israel com a potència ocupant de Palestina no pot colonitzar un territori que no és seu.

Assentament a Cisjordània. 

Però això no importa a Netanyahu i companyia, ni als governs que l’han precedit des del 1967. Tots, d’una manera més descarada o més subtil, han fomentat l’establiment de colons en sòl palestí. Per què complir la legalitat internacional si són el poble escollit? En comptes d’intentar calmar les coses i posar una base sòlida perquè palestins i israelians puguin dialogar, en condicions d’igualtat, per acabar amb un atzucac que fa massa anys que dura, Tel Aviv opta per armar-los. I bona part dels colons són molt més extremistes que l’israelià mig. Són ideològics, és a dir, es creuen el projecte del Gran Israel, un país que segons mandat diví els correspon i que s’estén des del mar Mediterrani fins al riu Jordà, sense importar la presència de la població autòctona. Si l’exèrcit ja és especialista en reprimir els palestins, no vull pensar què passarà quan els colons –ja especialistes en agressions que queden impunes- rebin l’armament promès. En dies com avui es fa difícil veure la llum. Avui el got està mig buit.