dimarts, 9 d’agost de 2011

Els bahà'í, predicant la pau mundial sense denunciar l'ocupació


“Els israelians es diverteixen a Tel Aviv, resen a Jerusalem i treballen a Haifa”. Aquesta típica frase hebrea serveix per definir, a grans trets, el caràcter de les tres ciutats més grans de l’Estat d’Israel. Un cop més, però, s’obvien les arrels palestines de totes elles i la nodrida presència àrab, encara avui, als tres nuclis, sobretot a Jerusalem, la històrica capital palestina. En aquesta ocasió, però, no vull parlar del conflicte, ni tan sols de la situació de la minoria àrab dins d’Israel. Després d’una temporada vivint a Jerusalem i amb diverses visites a Tel Aviv, tocava apropar-se a Haifa.

Entrada als jardins Bahà'i de Haifa. 
Més enllà del caràcter industrial de la ciutat, Haifa és coneguda també per ser la seu més important del bahaisme, una religió sorgida fa uns 150 anys a l’Iran. El Mont Carmel acull el temple més sagrat i important per als bahà’is. Allà hi ha la tomba del Bab, el creador d’aquesta creença sorgida des de l’islam, però que advoca per la unitat de totes les religions, per l’existència d’un únic Déu i per la unitat de la humanitat. La tomba decep, però l’entorn és espectacular. Uns jardins enormes, immaculats, decoren el Mont Carmel. La seva bellesa és gran, però sobretot destaquen per l’increïble estat de conservació. Tot és impecable. No hi ha res que desentoni. La seva privilegiada ubicació, just al final (o al principi, segons com es miri) de l’avinguda Ben Gurion i la seva bellesa, han convertit els jardins en una de les grans atraccions turístiques de Haifa. 

Però realment el que volia era conèixer alguna cosa sobre el bahaisme, una creença de la qual no sabia res, tot i que Barcelona acull una de les seves comunitats (n’hi ha centenars arreu del món i es calcula que uns sis milions de persones professen aquesta fe). Douglas Moore, un nord-americà que treballa com a secretari d’un dels líders de la religió, ens va fer de cicerone pels jardins i pel temple i va fer-nos cinc cèntims sobre el bahaisme.

Una única religió, un únic Déu
A diferència d’altres creences, els bahà’is no es dediquen a carregar contra les altres religions, sinó que consideren que simplement totes parteixen del mateix Déu, que a través dels diferents profetes (Jesucrist, Mahoma,...) l’ha anat revelant de manera progressiva i adaptant-la al moment i l’entorn concret. No existeix un clergat ni un ritual establert en el bahaisme que, en molts aspectes, es presenta com una religió bastant més oberta i tolerant que d’altres. Per exemple, advoca per la igualtat entre l’home i la dona i aposta perquè la societat sigui equilibrada econòmicament, és a dir, sense pobresa ni riquesa extrema.

Les comunitats locals escullen els seus representants, que no participen en campanyes electorals, sinó que en principi són elegits segons les seves “aptituds espirituals”. El procés es repeteix cada any i cada lustre es traslladen a Haifa els representants de les comunitats nacionals per escollir les nous persones que formaran part de la Casa Universal de Justícia, que s’encarrega de liderar i dirigir el bahaisme mundial. Curiosament només els homes poden aspirar al càrrec, de manera que l’anunciada igualtat entre homes i dones no és tal, però bé...En tot cas, en el conjunt del procés electoral bahai hi participen molts més membres que els tenen la missió d’escollir el Papa de l’Església catòlica, per exemple.

Els bahà’is han de resar dos cops al dia (al matí i a la nit) i defensen la pau i l’harmonia mundial. En aquest sentit, participar en projectes de desenvolupament econòmic i social està molt ben vist en una religió que no contempla assistir setmanalment als rituals que caracteritzen altres creences. Del que es tracta és de servir i ajudar a la comunitat i al conjunt de la societat. La recerca de la veritat, una educació universal i l’harmonia entre la religió i la ciència són altres de les característiques d’aquesta fe.

El bahaisme té 19 mesos de 19 dies (i quatre dies que afegeixen per arribar als 365) i un d’ells el dediquen al dejú. La vida familiar és fonamental en una religió que només accepta el matrimoni entre homes i dones i en la qual s’aconsella comptar amb el vistiplau de la família abans d’unir-se amb una altra persona. El sexe fora o abans del matrimoni està prohibit per als baha’is, que tampoc accepten el consum de drogues o alcohol. El divorci, tot i estar mal vist, s’arriba a permetre i no existeixen les ordes religioses, ni els monjos ni coses per l’estil. En canvi, la conversió al bahaisme és ben senzilla, només cal mostrar-ne interès i aprendre els seus preceptes bàsics per formar-ne part. Així mateix, les unions entre persones de diferents religiosos estan totalment acceptades.

Persecució i manca d'implicació
Tot i predicar la pau mundial i l’harmonia entre totes les religions, la realitat explica que els baha’is estan perseguits i tenen problemes en alguns països. És el cas de l’Iran, on van néixer, estat on més de 200 fidels del bahaisme han estat assassinats des del triomf de la revolució islàmica de Khomeini, fa més de tres dècades. A més a més, milers de persones han estat empresonades per formar part d’aquesta fe.

La crida a una pau mundial no va acompanyada d’una acció política. I és que tot i tenir els seus dos temples més sagrats a Israel-Palestina (Haifa i Acre), els bahà’is no tenen cap posició definida sobre el conflicte israeliano-palestí i no denuncien les atrocitats i violacions dels drets humans sistemàtiques que cometen els jueus israelians. No denuncien l’ocupació i prefereixen girar el cap i dedicar-se a cuidar dels seus espais propis, que cada cop van creixent.

Tot i que es presenten com una religió allunyada de la riquesa, la realitat és que transmeten la impressió de tenir unes finances en bon estat de salut. Si no seria difícil que poguessin mantenir les estructures que tenen a Haifa. El seu discurs és interessant, però a la que rasques una mica sorgeixen les contradiccions del bahaisme que, al cap i a la fi, no deixa de ser una religió, amb tot el que això implica. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada