La veu religiosa contra l'ocupació

“Pels palestins, el sionisme és l’enemic, però per a mi és un moviment nacional d’alliberament del poble jueu”. Quan aquesta frase te la diu algú a qui entrevistes perquè, en principi, lluita contra l’ocupació de Palestina tot i ser israelià, d’entrada et descol·loca. Afortunadament, a mesura que la conversa avança, te n’adones que no t’has equivocat i que la decisió de trobar-te amb Yehiel Grenimann, responsable de l’activitat dels Rabins pels Drets Humans als territoris ocupats ha estat del tot encertada.

I és que a Israel i a Palestina el pes de la religió és enorme. Bona part dels palestins són musulmans practicants i entre els israelians el nombre de jueus devots no deixa d’augmentar. Per això vaig trobar interessant entrevistar un dels membres dels Rabins pels Drets Humans, una organització sorgida el 1988 i que dedica bona part de la seva tasca a lluitar contra l’ocupació i a reclamar el respecte dels drets dels palestins. Bàsicament fan feina a Jerusalem Est i a Cisjordània i també treballen en intentar garantir la justícia social dins d’Israel.

“Sóc sionista i per a mi és innegociable que els jueus tinguin un Estat. Ara bé, això no treu que consideri bàsic que els palestins tinguin els mateixos drets que nosaltres i que defensi que puguin assolir un Estat real. Crec que això és positiu per Israel i per a la seva seguretat”, afirma Grenimann, nascut a Austràlia però fill de jueus fugits de la Unió Soviètica. Durant la llarga conversa que mantenim, el rabí m’explica que l’organització no pretén ser un grup polític, sinó que considera que té alguna cosa a dir i a aportar a partir de la visió de justícia que transmet la Torà, el llibre sagrat del judaisme. 

Plantant oliveres

El grup no és ni molt menys homogeni i aplega des de rabins d’extrema esquerra fins a d’altres d’ortodoxos. Per això sovint tenen disputes internes, en temes com el mur de l’apartheid que separa Cisjordània o els assentaments de colons jueus en aquest mateix territori. Grenimann, per exemple, em reconeix que ell veu el mur com un bon instrument per garantir la seguretat d’Israel i com a pare de quatre fills va defensar l’inici de la seva construcció, just després de la Segona Intifada. Ara bé, no té cap problema en actuar com a activista quan implica que els pagesos palestins quedin separats de les seves terres de cultiu.

Precisament l’agricultura és el principal àmbit de treball dels Rabins pels Drets Humans als territoris ocupats. A banda de denunciar certs aspectes concrets de l’ocupació, els rabins intenten garantir que els palestins puguin fer la collita d’olives sense que els soldats israelians els ho impedeixen i es dediquen també a plantar oliveres allà on l’exèrcit o els colons han tallat uns arbres que són bàsics per a la sostenibilitat econòmica de les famílies agrícoles palestines.

Tot i que són un grup petit, i em reconeix que tenen més incidència a Nova York que no pas a Jerusalem, volen canviar la visió majoritària de la societat israeliana sobre els palestins. En aquest sentit, considera positiu que no ells mateixos no estiguin contra l’Estat jueu, sinó que se’l sentin seu i també el defensin perquè així poden influir més entre els seus compatriotes que grups més “radicals” –segons les seves paraules-, com els Anarquistes Contra el Mur o la Coalició de Dones per la Pau. “Quan un soldat o un policia ens veu participar en una protesta, ens escolta. D’entrada, perquè li sorprèn que un rabí sigui allà, però també perquè ens respecta com a religiosos que som”, explica Grenimann, que també és molt crític amb el Govern dretà d’Israel i lamenta el gir cap a l’extremisme ultra que ha viscut el país els darrers 15 anys.

“Tinc esperança que tot canviarà, sinó no faria la feina que faig”, em reconeix. Esperança, una paraula que costa sentir en aquestes terres i que és bàsica per continuar lluitant cada dia. Quan deixo l’oficina de l’organització, me n’adono que he conegut un punt de vista nou i una forma diferent d’oposar-se a l’ocupació. Com a curiositat, comentar que el rabí m’ha enviat dos capítols d’una novel·la que està escrivint perquè li doni la meva opinió. I és que a Jerusalem passen coses molt, però molt estranyes.