La mort palestina de la Vall del Jordà

Territori de gran importància estratègica i econòmica, la proliferació d’assentaments israelians i l’ús gairebé exclusiu dels recursos per part dels colons està destruint la població autòctona, que denuncia l’abandonament per part de l’ANP

Abu Saqr té 70 anys i és el líder d’un clan beduí establert a la comunitat d’Al-Hadidiya, ubicada al districte de Tubas, en plena vall del riu Jordà. Al llarg de la seva vida ha vist com el territori passava per mans britàniques, jordanes i israelianes. Des del 1967, després de la Guerra dels Sis Dies, l’Estat hebreu ocupa militarment tot Cisjordània i, consegüentment, també la vall del Jordà. L’Autoritat Nacional Palestina (ANP) administra la ciutat de Jericó –la més important de la regió– i el seu entorn més proper des del 1994, l’any en què es van començar a implementar els Acords d’Oslo.

El 94% de la superfície de la vall del Jordà, però, està sota control israelià, ja sigui perquè arran de l’esmentat procés té la categoria d’àrea C (administració i seguretat en mans hebrees) o perquè directament la considera territori propi, ja que s’hi ubiquen els 36 assentaments jueus que hi ha a la zona. Al-Hadidiya forma part de l’àrea C i això implica, entre altres coses, que els seus habitants hagin de demanar permís a les autoritats israelianes si volen aixecar qualsevol edifici. L’autorització, però, sempre és denegada, de manera que els soldats hebreus ja tenen l’excusa per demolir molts habitatges de la població autòctona, amb l’argument que «són il·legals».

Abu Saqr, el líder local. 

El proppassat 21 de juny, l’Exèrcit va portar a terme una d’aquestes operacions, demolint 29 estructures d’Al-Hadidiya, entre les quals hi havia set tendes de campanya, i desplaçant 27 persones. «Ens intenten fer la vida impossible perquè marxem, però aquesta és la nostra terra i no ho farem, resistirem», subratlla Abu Saqr, que ràpidament admet que la situació a la vall del Jordà «és dramàtica» per a la població autòctona. El nomadisme, que la seva família ha practicat durant segles, ja es pràcticament impossible perquè no tenen prou terres per pasturar els seus ramats de cabres i d’ovelles. 

Un territori oblidat

El cas d’Al-Hadidiya és només un retrat a petita escala del que passa quotidianament a la vall del Jordà, un territori oblidat per la comunitat internacional, per les ONG i per la mateixa ANP, segons denuncia Fathi Khdeirat, coordinador de la Campanya de Solidaritat amb la Vall del Jordà, l’única organització que treballa permanentment a l’àrea C de la regió.

«Les ONG no volen arriscar-se a implantar-se en zones on els seus projectes poden acabar demolits per l’Exèrcit israelià i per això es concentren en les àrees A [control total de l’ANP] i B [administració en mans palestines, i seguretat, en israelianes]. D’aquesta manera, també contribueixen al desplaçament de població, perquè aquesta es trasllada allà on ofereixen els serveis i col·laboren, ni que sigui involuntàriament, amb l’objectiu israelià de neteja ètnica», exposa Monique, una voluntària de Solidaritat amb la Vall del Jordà que per motius de seguretat prefereix amagar la seva identitat real.

Quan el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va subratllar que les fronteres de 1967 ja no són vàlides de cara a un possible acord de pau amb els palestins, tenia el cap bàsicament Jerusalem Est, els grans blocs d’assentaments situats a l’oest de Cisjordània i la vall del Jordà. I és que aquesta darrera àrea té una importància cabdal, tant des d’un punt de vista econòmic com estratègic. «Un hipotètic Estat palestí no seria mai viable sense el control de la vall», explica Fathi Khdeirat.

Amb 2.400 quilòmetres quadrats, representa el 28% de la superfície de Cisjordània i la presència del riu Jordà la converteix en una de les grans reserves hídriques de Palestina. Al costat oriental del riu, hi ha la frontera amb Jordània, actualment també sota control israelià. I és que la idea de Netanyahu, dels seus companys d’Executiu i dels principals responsables militars del Tsahal (acrònim de les forces de defensa jueves) és consolidar la seva presència a la zona, mitjançant els assentaments, envoltar completament la resta de Cisjordània de territori dominat per Israel i separar- la dels països àrabs ubicats a l’est.

L’objectiu de buidar progressivament la vall del Jordà de població autòctona s’està assolint amb èxit. Mentre que, el 1967, la regió tenia 320.000 habitants, avui tot just en queden poc més de 50.000, entre els quals hi ha 15.000 beduïns (els qui viuen la situació més dramàtica) i uns 9.000 colons jueus repartits en 36 assentaments. La zona és plena de contrastos. Tot i ser una gran reserva hídrica de Cisjordània, la realitat és que només el 2% de l’aigua va a parar a mans palestines, i el 98% restant s’utilitza en uns assentaments dedicats, fonamentalment, a una agricultura intensiva que s’aprofita de l’enorme fertilitat del sòl de la vall. Les colònies jueves es caracteritzen per un elevat nivell de vida, però a pocs centenars de metres és fàcil trobar-se amb comunitats beduïnes que viuen en condicions més pròpies del segle XIX, sense aigua corrent ni electricitat.

L’opció de la no-violència

El Comitè Popular de la Vall del Jordà intenta combatre les agressions israelianes i ho fa mitjançant accions de noviolència, segons subratlla Fathi Khdeirat, que també encapçala aquesta organització. «Per a nosaltres, el simple fet d’existir ja és una forma de resistència. Ens dediquem a denunciar totes les violacions dels drets humans que es produeixen i amb la Campanya de Solidaritat reconstruïm les cases demolides, amb la intenció d’evitar la marxa de la població», hi afegeix. Eviten aixecar immobles nous per no haver de demanar l’autorització pertinent a Israel i des de fa un quant temps reconstrueixen els habitatges amb maons de fang, una técnica molt barata i que dóna uns resultats sorprenents.

Una de les campanyes que impulsa l’organització de Khdeirat, que té la base a Jitflik –una població de 6.000 habitants, és la de Boicot, Desinversions i Sancions (BDS), nascuda el 2005 i amb un impacte creixent en la imatge i l’economia israelianes. La iniciativa, que, entre altres coses, subratlla la importància de no comprar productes hebreus mentre continuï l’ocupació, té com a primer objectiu a la vall del Jordà Agrexco, la principal companyia exportadora de productes frescos (fruita i verdura) de tot Israel. L’empresa, majoritàriament de capital públic, obté la immensa majoria de la seva producció en aquesta regió i després la ven als països de la UE, sota les marques Carmel, Jaffa i Coral.

A banda dels assentaments, a la vall hi ha nombrosos camps d’entrenament de l’Exèrcit, així com diverses bases militars israelianes. Tot plegat suposa que hi ha moltes zones on els palestins no poden entrar, de manera que la seva llibertat de moviments és molt limitada. Aquest fet, sumat a la manca d’accés a l’aigua, dificulta enormement la possibilitat de desenvolupar una economia competitiva. I és que més del 60% de la població palestina de la vall del Jordà viu per sota del llindar de la pobresa, en contrast amb la renda per càpita dels colons, superior a la mitjana israeliana.

La manca d’oportunitats laborals obliga molts palestins a treballar com a mà d’obra barata en les explotacions agrícoles dels assentaments, on cobren salaris de misèria (entre 10 i 14 euros el dia) sense tenir cap tipus de contracte ni assegurança.

Fa uns quants mesos, el primer ministre palestí, Salam Fayyad, va anunciar la intenció de construir un aeroport internacional a la regió. I un hipotètic Estat palestí tindria en la vall la gran reserva de sòl on construir noves ciutats i afrontar l’expansió natural de Jerusalem Est. Fathi Khdeirat, però, es mostra escèptic amb aquests projectes i demana que, abans que res, els ajudin a resistir perquè, si no, d’aquí a pocs anys ja no quedaran palestins a la zona.

Abu Saqr, de la seva banda, ja ni tan sols aspira a acabar la seva vida sota un Govern del seu propi poble, és a dir, palestí. La presència palestina a la vall, a poc a poc, s’està morint.

*Reportatge publicat amb el número 1.025 del setmanari EL TRIANGLE, 22 de juliol.