Els Skallots no moriran

Els somriures ens delaten. Els ulls ens brillen. Ni rastre de preocupacions. Tots volem xalar. Fa un any que ho esperem. I el dia, finalment, ha arribat. Avui toca Korrekintus. I això significa Skallots. I això vol dir retrobar-se amb persones amb qui només parles un cop l’any. I anhelar-ho. I buidar got rere got de cervesa. I consumir barril rere barril. I ballar amb els Labradores. Grans, com sempre. I vestir, amb orgull, uniformats. I cantar. I saltar. I xumar (sobretot). I sí, estar eufòrics, però també esperançats. Pensar que tot pot ser molt fàcil. Que la vida és bon rotllo. Que potser la festa no s’acaba. Que la farem molt grossa. Que tot segueix, però tot es transforma. Que una noia, finalment, és campiona mundial del Duro. Que el relleu és un èxit. Que els nou són uns motivats. Que els vells, ara sí, descansen i només gaudeixen. Que el que va començar fa més d’una dècada, ara ja és una tradició i una cita inexcusable. Que no ha estat un somni. Que si cal creuar el Mediterrani per arribar-hi, es fa. Que la Festa dels Skallots mai morirà i ningú hi és imprescindible, però per a alguns la Festa sí que ho és d’imprescindible. Que la vida són dos dies i encara som joves, tot i que un 3 ens comenci a alertar que ens fem grans. Que encara som capaços de fer bogeries. Que abracem, petonegem, riem, dansem i bevem. Que a l’Orient Pròxim es persegueixen somnis, però al Baix també n’hi ha i de més gran. Que l’únic real, l’única certesa la trobem en el món oníric. Perquè sóc un somniador. Que Skallots és felicitat. Que és vida. Que és alegria. Per això i molt més: Moltes gràcies!!!! La vella Comissió ha mort, però una de nova n’ha pres el relleu. Visca els Skallots!!! Visca Sant Vicenç!!!