La lluita per trencar l'opacitat del TTIP

Arreu de la UE estan sorgint campanyes contra el Tractat i intenten donar-ne a conèixer les conseqüències per fer augmentar una mobilització que n'impedeixi la futura ratificació

L'opacitat que envolta les negociacions del Tractat Transatlàntic de Lliure Comerç (TTIP) entre els Estats Units i la Unió Europea s'ha trencat progressivament i això ha facilitat la creixent articulació d'una campanya d'oposició al mandat i el plantejament d'alternatives. A nivell europeu, el qüestionament del TTIP va començar a coordinar-se el desembre de l'any passat, amb una trobada a Brussel·les d'unes 90 persones que representaven unes 60 organitzacions de diferents països. Segons explica Tom Kucharz, integrant d'Ecologistes en Acció i assistent a la reunió, es va fixar un marc de treball que englobés dos enfocaments: “l'oposició radical a les negociacions i la fixació d'unes línies vermelles per evitar només els impactes més negatius del TTIP”.

Mentre que en països com Alemanya, la campanya ha aconseguit posar la qüestió a l'agenda política i mediàtica, el coneixement del què és el TTIP és molt menor a l'Estat espanyol. A mitjan de febrer, organitzacions com Ecologistes en Acció i la CGT -entre d'altres- van coordinar una jornada de formació a Madrid sobre el tractat, que va servir per endegar la campanya No al TTIP. Attac, Justícia Alimentària Global-VSF, l'Observatori DESC, l'Observatori del Deute en la Globalització, Setem o la Xarxa d'Economia Solidària són algunes de les adhesions d'una campanya que també aplega ICV-EUiA, la CUP, Equo o Esquerra Anticapitalista. A nivell del Principat, la plataforma contra el TTIP s'activa a partir del Fòrum Social Català (11-13 d'abril) i actualment suma 40 entitats que donen suport al manifest de rebuit al tractat. 

Protesta contra el TTIP a Madrid. Foto: Álvaro Minguito

Totes les plataformes opositores demanden que les negociacions es facin amb transparència i sigui un procés democràtic, obert a la participació de la ciutadania. A banda, s'exigeix que s'excloguin els apartats que fan referència als mecanismes d'arbitratge per resoldre les diferències entre inversors privats i estats i que no hi hagi una desregulació de les normes de protecció i al servei de l'interès públic, entre d'altres. “Ens temem que [a l'Estat espanyol] es passarà directament del silenci al voltant del TTIP a la propaganda, sense la fase del debat”, opina Àlex Guillamón, coordinador d'Entrepobles, una de les entitats de la plataforma catalana contrària al tractat. El secretisme i que el TTIP pretén afavorir únicament grans corporacions es demostra amb el fet que l'únic acte sobre el tema que ha celebrat el govern espanyol va ser una presentació el 17 de març restringida a grans empreses i patronals.

A partir del setembre, diverses organitzacions del continent impulsaran una iniciativa ciutadana europeu, amb l'objectiu de recollir un milió de signatures contra el Tractat. A Barcelona, la primera gran cita de rebuig al TTIP seran les jornades previstes pel 10 i 11 d'octubre, que han de servir per posar la qüestió a l'agenda pública i per debatre i coordinar accions amb col·lectius d'arreu d'Europa. Precisament, l'11 d'octubre també hi ha convocada una jornada d'acció contra el tractat a tota la UE. Tant Kucharz com Guillamón són conscients que la mobilització actual difícilment pot aturar el TTIP abans de la seva ratificació al Parlament Europeu, però sí que confien que serveixi de caldo de cultiu per impedir-ne la ratificació posterior als 28 estats de la UE, un període que segons el calendari previst s'allargarà fins més enllà del 2017.

Un model alternatiu

El Mandat Alternatiu de Comerç és la rèplica al TTIP de més de 50 organitzacions europees, que advoquen per un model que trenca amb l'agenda neoliberal i prioritza el benestar social i mediambiental a l'acaparament de beneficis econòmics per part de les grans empreses. El Mandat, on participen diverses delegacions estatals d'Attac i Ecologistes en Acció, s'ha elaborat mitjançant un procés de consulta amb la societat civil europea. La recuperació de la sobirania dels estats per fixar la seva pròpia política comercial en detriment de la Comissió Europea; el respecte de la sobirania alimentària; l'enfortiment de les regulacions socials i ambientals; l'exclusió de sectors com l'aigua, la salut, l'educació i els serveis financers en les negociacions de la UE en comerç i inversions; i la garantia que la protecció dels drets humans passa per sobre dels tractats comercials i la rendibilitat econòmica són les principals qüestions que planteja el document.

La iniciativa també advoca per acabar amb el secretisme i garantir la transparència en les negociacions comercials, assegurar la participació de la societat civil i revisar els acords periòdicament per avaluar si tenen un impacte social i ambiental negatiu. A banda, aposta per crear un tribunal penal internacional per jutjar els crims de les transnacionals. En resum, l'alternativa passa per situar les persones i el planeta per davant de les grans empreses.

*Article publicat al número 366 del setmanari DIRECTA, com a complement als articles Tractat UE-EUA: un nou pas cap al neoliberalisme ferotge i sense control, de Víctor Yustres; i Business Europe i la Cambra de Comerç dels EUA, de Gemma García.