divendres, 6 de juny de 2014

El 25-M sacseja el mapa electoral del Baix Llobregat

Els partits conservadors que tradicionalment tenien més força a la comarca -PSC, CiU i PP- van retrocedir amb força a les europees, mentre que ERC, ICV-EUiA i Podemos guanyen pes o hi irrompen amb força

Les eleccions europees del diumenge 25 de maig van provocar una sacsejada important en els mapes polítics espanyol i català. A nivell estatal, el bipartidisme PP-PSOE es debilita molt i no suma ni el 50% dels vots, mentre que formacions d'esquerres com Esquerra Unida i, sobretot, la nounada Podemos obtenien resultats prou destacables, amb el 10% i el 8%, respectivament. Al Principat, la gran notícia va ser la primera victòria d'ERC en uns comicis des de la II República, Altres factors a tenir en compte van ser un retrocés de CiU, una nova davallada del PSC, la caiguda del PP, l'estancament de C's, la millora d'ICV-EUiA i, en menor mesura que a l'Estat, la irrupció de Podemos.

L'objectiu de l'article és posar el focus en una comarca, el Baix Llobregat, en què la principal particularitat és que va ser l'única de tot el Principat en què el PSC va ser la força més votada -ERC es va imposar en 23 comarques i CiU en 17. Ara bé, considerar que el Baix Llobregat encara és un “feu socialista” crec que és un error. Els socialistes van obtenir el 25 de maig el 20,31% dels sufragis -55.506 vots-, tot just tres punts més que la segona força, ERC -17,19%, 46.960. Fa cinc anys, a les europees els socialistes van rebre el 44,8%, per tant el suport ha caigut a menys de la meitat.

Des de les europees del 2009, el PSC s'ha imposat en cinc de les sis cites amb les urnes al Baix Llobregat, però el seu suport ha anat decaient i en les dues darreres eleccions -les del Parlament del 2012 i les europees d'enguany- tot just ha reunit un de cada cinc dels vots emesos. El resultat és sis punts superior a la mitjana de tot Catalunya, un diferencial similar al dels dos últims comicis catalans -2010 i 2012- i al de les generals del 2011. Per tant, la conclusió és que el PSC cau amb la mateixa força al Baix Llobregat que a la resta del Principat, tot i que hi manté una força superior que el converteix, encara, en la principal força de la comarca.

Els principals bastions socialistes són Cornellà -amb Antoni Balmón, secretari d'organització del partit, d'alcalde-, amb el 28,42% dels vots; Viladecans, amb el 26,19%; i Sant Andreu de la Barca, amb el 26,11%. En cap població el PSC arriba al 30% dels sufragis, un fet que ja es va donar a les parlamentàries del 2012, on fins i tot el suport global va lleugerament inferior, amb el 20,1%. Cal tenir en compte, però, que en els comicis catalans la participació a la comarca va ser 22 punts superior -es va enfilar al 68,82%, pel 46,62% d'ara- i els socialistes van reunir 24.000 vots més. 


Reculada socialista i convergent i ascens d'ERC
El gran salt endavant, com a la resta del país, el fa ERC. Els republicans es van convertir en la segona força comarcal, amb el 17,2% dels vots, un fet especialment destacable si es té en compte que des del 2009 sempre havien estat la cinquena o sisena -a les darreres eleccions catalanes- formació més votada al Baix Llobregat. Els comicis al Parlament de fa dos anys ja van suposar una sacsejada important al mapa de partits de la comarca, ja que entre la força més votada -el PSC- i la sisena -ERC- hi havia menys de 10 punts de diferència. El partit presidit per Oriol Junqueras va fer aleshores un salt important en vots, que va confirmar el passat 25 de maig. Els resultats van ser pitjors que a la mitjana del Principat, un fet habitual i que respon a la composició sociològica de la comarca. Des del 2009, els republicans han obtingut entre un 25 i un 30% menys de suport al Baix Llobregat que a la resta de Catalunya i això va repetir-se fa uns dies, amb un percentatge de vots un 27,5% inferior a la mitjana, passant del 23,7% del conjunt de l'autonomia al 17,2%. Esquerra va ser la força més votada en nombrosos pobles petits del Baix, amb els millors resultats a Torrelles (36,08%), Collbató (33,57%) i Begues (30,6%). A Sant Vicenç dels Horts, on Junqueras és l'alcalde, també va guanyar, amb el 25,84% de les paperetes.

De la mateixa manera que ERC es va beneficiar de la dinàmica nacional i del debat al voltant del dret a decidir, CiU retrocedeix com a conseqüència del transvasament de vots cap als republicans i del desgast acumulat per la seva política de retallades a la Generalitat. La federació conservadora tot just va rebre el 12,8% de les paperetes el 25-M al Baix Llobregat, nou punts menys que al conjunt del Principat. El retrocés és prou important, sobretot si tenim en compte que als comicis europeus del 2009 el diferencial amb tot Catalunya era de set punts. Són, amb diferència, els pitjors resultats de CiU a la comarca en els últims cinc anys i pot explicar-se, d'una banda, pel transvasament de vots cap a ERC i, de l'altra, per l'especial desgast per les retallades, en una àrea especialment castigada per la crisi. CiU va guanyar les autonòmiques del 2010 a la comarca, amb gairebé el 32% dels sufragis, però en la resta de comicis gairebé sempre s'ha mogut per sota del 20%.

El tradicional bipartisme català PSC-CiU també s'estavella aquí, ja que tot just suma el 33% dels vots -36% al conjunt del Principat- molt lluny del 59,8% de les anteriors europees i del 55,4% de les autonòmiques del 2010, però més a prop del 40% de les passades eleccions al Parlament. Els millors resultats els obté a la Palma de Cervelló amb el 27,26%; a Sant Just Desvern -un dels municipis amb major renda per càpita de la comarca- amb el 26,31%; i a Sant Climent, amb el 21,96%.

ICV-EUiA va ser la quarta opció més escollida el 25-M al Baix Llobregat, la mateixa posició que al conjunt del Principat, tot i registrar-hi un suport superior (12% en contraposició amb el 10,3% de mitjana). El resultat suposa gairebé doblar l'obtingut fa cinc anys, però la irrupció de Podemos hauria impedit un millora més gran. De fet, els ecosocialistes perden més d'un punt de suport amb relació les passades parlamentàries i quatre si es compara amb les municipals de 2011, tot i que les dinàmiques d'aquest tipus de comicis són menys comparables. El millor resultat el van tenir al Prat, amb el 15,99%, municipi on acumulen dècades d'alcaldia amb Lluís Tejedor. També van ser notables els registres de Sant Climent (15,05%) i Santa Coloma (14,22%) i a algunes de les principals ciutats de la comarca, com Cornellà (13,7), Sant Feliu (13,4) o Sant Joan (13,1).

Caiguda espanyolista
El PP és un altre dels partits que va experimentar una reculada important, es miri com es miri. El partit d'Alícia Sánchez Camacho va sumar el 10,53% dels sufragis, nou punts menys que a les europees del 2009 i menys de la meitat que el suport rebut a les generals de 2011, el topall de la sèrie analitzada. Es podria explicar la caiguda dels conservadors per la consolidació de C's, però la realitat és que el partit d'Albert Rivera també perd força amb relació a les eleccions al Parlament i la millora d'UPyD no ho compensa. De fet, els tres partits més espanyolistes sumaven més del 25% dels vots a les passades autonòmiques i el 25-M van quedar-se en poc més del 20%.

Les retallades, els escàndols de corrupció i la pèssima imatge que entre gran part de la ciutadania tenen tant Rajoy com Camacho són algunes de les claus que expliquen la caiguda dels populars. Ja fa anys que el PP obté millors resultats al Baix Llobregat que al conjunt de Catalunya i això va tornar a repetir-se amb les darreres europees, però amb menor mesura. En totes les eleccions celebrades des del 2009, el partit obtenia entre 1,5 i 2 punts més de suport a la comarca que al Principat, però aquest cop el diferencial tot just ha estat de set dècimes. La crisi, sens dubte, es nota a una comarca molt castigada i qui governa, i accentua els estralls amb les seves polítiques, ho paga. Castelldefels (15,2%), on té l'alcaldia, marca el millor resultat del PP; seguit d'Esplugues (14,57%) i Cornellà (12,05%).

Com PSC i PP, C's és un partit amb més força al Baix Llobregat que a la majoria de comarques catalanes i això va tornar-se a fer palès el 25-M. Si al conjunt del Principat la formació va rebre el 6,3% dels vots, a la comarca va elevar-se fins el 8,4%. La millora amb relació al 2009 és espectacular -va rebre el 0,36% a Catalunya i el 0,6% al Baix Llobregat-, però la realitat és que el partit va perdre suport amb relació a les últimes eleccions al Parlament, quan va obtenir el 7,5% dels vots a tot Catalunya i el 10,8% a la comarca. El partit de Rivera va perdre 2,4 punts de suport i prop de 20.000 vots el 25-M. Els millors resultats els va obtenir a Gavà (11,18%), Vallirana (10,32%) i Castelldefels (9,94%). Sí que va guanyar suport UpyD, que al Parlament el 2012 tot just va reunir el 0,73% dels sufragis i el 25-M va elevar-se fins l'1,92%. El partit de Rosa Díez, però, segueix sent marginal i el seu votant potencial es refugia majoritàriament a C's, PP i, en menor mesura, PSC. Viladecans (2,8%), Sant Andreu (2,64%) i Sant Boi (2,41%) són les seves puntes.


Poca relació entre Podemos i la CUP
Com ja he comentat, una de les grans novetats de les eleccions europees del 25-M va ser la irrupció a nivell estatal de Podemos, la formació encapçalada pel politòleg Pablo Iglesias i que comptava amb un equip de campanya format, entre d'altres, per persones com Iñigo Errejón i Juan Carlos Monedero. Al conjunt de l'Estat va sumar gairebé el 8% dels sufragis, xifra que al Principat va baixar al 4,66%. Al Baix Llobregat els resultats van ser clarament millors, amb el 6,71%. Els darrers dies han sortit moltes anàlisis sobre la irrupció del partit -us en recomano un parell [1] [2]-, que posen en comú que gran part dels seus votants provenen del 15-M, són persones desencantades amb opcions com EU o, fins i tot, el PSC-PSOE, i que amb l'esclat de la crisi s'han anat apropant a posicions anticapitalistes, sinó les tenien ja prèviament. A nivell català, la primera anàlisi simplista assegurava que bàsicament havia captat vot de la CUP, que no va concórrer als comicis. El creuament de vots obtinguts per la formació independentista i Podemos, però, desmenteix en gran part la tesi, com va demostrar El Pati Descobert.

Al Baix Llobregat, la correlació entre els vots de la CUP i els de Podemos també mostra que la relació és menor a l'apuntada en conèixer els primers resultats [vegeu gràfic]. L'observació més detallada ho confirma. D'entrada, Podemos obté a la comarca un suport força més alt que al conjunt del país, mentre que amb la CUP el 2012 va succeir el contrari, ja que va rebre-hi el 2,53% pel 3,47% global. Als pobles on Podemos va tenir un major èxit van ser el Prat (9,0%), Viladecans (8,02), Sant Boi (7,99), Santa Coloma (7,96), Abrera (7,73), Castelldefels (7,39) i Cornellà (7,37). En canvi, el major nivell de vot a la CUP al Parlament el van registrar Molins (6,31%), la Palma (5,21), Torrelles (4,1), Begues (3,98), Esparreguera (3,93), Santa Coloma (3,78) i Olesa (3,7) i en tots ells -amb l'excepció de Santa Coloma- Podemos va obtenir un suport inferior a la seva mitjana comarcal.

Sembla quedar prou clar que parlem de votants diferents i Podemos ha arribat a un elector diferent del que, almenys fins ara, tenia la CUP com a referència, on fet que segurament s'explica perquè el partit ha penetrat a Catalunya a través de canals de comunicació bàsicament estatals, com la Sexta. Allà on Podemos ha obtingut bons resultats, en general també els obté ICV-EUiA -només amb l'excepció de Castelldefels- i, en menor mesura, C's, fet que ens acaba de definir el possible votant de la nova formació. Bàsicament parlem de ciutats i barris castellanoparlants i on la crisi ha colpejat amb força. Un fet a tenir en compte de cara a la hipotètica articulació d'un front anticapitalista ampli al Principat.

El dret a decidir s'enforteix

El comportament electoral del Baix Llobregat segueix força allunyat de la mitjana catalana, amb un seguit de partits -PSC, ICV-EUiA, PP, C's i Podemos- que hi obtenen un resultat força millor i d'altres -bàsicament ERC i CiU- que hi empitjoren. Per acabar, si ens centrem en la qüestió nacional, es veurà com també aquí hi ha un avenç progressiu de les formacions favorables al dret a decidir. ERC, CiU, ICV-EUiA i Podemos rebren el 48,7% dels vots, dos punts més que a les autonòmiques de fa dos anys -on va participar la CUP i no Podemos; mentre que PSC, PP, C's i UpyD es queden en el 41,16%, gairebé cinc punts menys que a les parlamentàries de 2012. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada