Els partits
conservadors que tradicionalment tenien més força a la comarca -PSC, CiU i PP-
van retrocedir amb força a les europees, mentre que ERC, ICV-EUiA i Podemos
guanyen pes o hi irrompen amb força
Les eleccions
europees del diumenge 25 de maig van provocar una sacsejada important en els
mapes polítics espanyol i català. A nivell estatal, el bipartidisme
PP-PSOE es debilita molt i no suma ni el 50% dels vots, mentre que
formacions d'esquerres com Esquerra Unida i, sobretot, la nounada Podemos
obtenien resultats prou destacables, amb el 10% i el 8%, respectivament. Al
Principat, la gran notícia
va ser la primera victòria d'ERC en uns comicis des de la II República,
Altres factors a tenir en compte van ser un retrocés de CiU, una nova davallada
del PSC, la caiguda del PP, l'estancament de C's, la millora d'ICV-EUiA i, en
menor mesura que a l'Estat, la irrupció de Podemos.
L'objectiu de
l'article és posar el focus en una comarca, el Baix Llobregat, en què la
principal particularitat és que va ser l'única de tot el Principat en què el
PSC va ser la força més votada -ERC es va imposar en 23 comarques i CiU en 17.
Ara bé, considerar que el Baix Llobregat encara és un “feu socialista” crec que
és un error. Els socialistes van obtenir el 25 de maig el 20,31% dels sufragis
-55.506 vots-, tot just tres punts més que la segona força, ERC -17,19%,
46.960. Fa cinc
anys, a les europees els socialistes van rebre el 44,8%, per tant el suport
ha caigut a menys de la meitat.
Des de les europees
del 2009, el PSC s'ha imposat en cinc de les sis cites amb les urnes al Baix Llobregat,
però el seu suport ha anat decaient i en les dues darreres eleccions -les del Parlament
del 2012 i les europees d'enguany- tot just ha reunit un de cada cinc dels
vots emesos. El resultat és sis punts superior a la mitjana de tot Catalunya,
un diferencial similar al dels dos últims comicis catalans -2010 i 2012- i al
de les generals del 2011. Per tant, la conclusió és que el PSC cau amb la
mateixa força al Baix Llobregat que a la resta del Principat, tot i que hi
manté una força superior que el converteix, encara, en la principal força de la
comarca.
Els principals
bastions socialistes són Cornellà -amb Antoni Balmón, secretari d'organització
del partit, d'alcalde-, amb el 28,42% dels vots; Viladecans, amb el 26,19%; i
Sant Andreu de la Barca, amb el 26,11%. En cap població el PSC arriba al 30%
dels sufragis, un fet que ja es va donar a les parlamentàries del 2012, on fins
i tot el suport global va lleugerament inferior, amb el 20,1%. Cal tenir en
compte, però, que en els comicis catalans la participació a la comarca va ser
22 punts superior -es va enfilar al 68,82%, pel 46,62% d'ara- i els socialistes
van reunir 24.000 vots més.
Reculada socialista
i convergent i ascens d'ERC
El gran salt
endavant, com a la resta del país, el fa ERC. Els republicans es van convertir
en la segona força comarcal, amb el 17,2% dels vots, un fet especialment
destacable si es té en compte que des del 2009 sempre havien estat la cinquena
o sisena -a les darreres eleccions catalanes- formació més votada al Baix
Llobregat. Els comicis al Parlament de fa dos anys ja van suposar una sacsejada
important al mapa de partits de la comarca, ja que entre la força més votada
-el PSC- i la sisena -ERC- hi havia menys de 10 punts de diferència. El partit
presidit per Oriol Junqueras va fer aleshores un salt important en vots, que va
confirmar el passat 25 de maig. Els resultats van ser pitjors que a la mitjana
del Principat, un fet habitual i que respon a la composició sociològica de la
comarca. Des del 2009, els republicans han obtingut entre un 25 i un 30% menys
de suport al Baix Llobregat que a la resta de Catalunya i això va repetir-se fa
uns dies, amb un percentatge de vots un 27,5% inferior a la mitjana, passant
del 23,7% del conjunt de l'autonomia al 17,2%. Esquerra va ser la força més
votada en nombrosos pobles petits del Baix, amb els millors resultats a
Torrelles (36,08%), Collbató (33,57%) i Begues (30,6%). A Sant Vicenç dels
Horts, on Junqueras és l'alcalde, també va guanyar, amb el 25,84% de les
paperetes.
De la mateixa manera
que ERC es va beneficiar de la dinàmica nacional i del debat al voltant del
dret a decidir, CiU retrocedeix com a conseqüència del transvasament de vots
cap als republicans i del desgast acumulat per la seva política de retallades a
la Generalitat. La federació conservadora tot just va rebre el 12,8% de les
paperetes el 25-M al Baix Llobregat, nou punts menys que al conjunt del
Principat. El retrocés és prou important, sobretot si tenim en compte que als
comicis europeus del 2009 el diferencial amb tot Catalunya era de set punts.
Són, amb diferència, els pitjors resultats de CiU a la comarca en els últims
cinc anys i pot explicar-se, d'una banda, pel transvasament de vots cap a ERC
i, de l'altra, per l'especial desgast per les retallades, en una àrea
especialment castigada per la crisi. CiU va guanyar les autonòmiques
del 2010 a la comarca, amb gairebé el 32% dels sufragis, però en la resta
de comicis gairebé sempre s'ha mogut per sota del 20%.
El tradicional
bipartisme català PSC-CiU també s'estavella aquí, ja que tot just suma el 33%
dels vots -36% al conjunt del Principat- molt lluny del 59,8% de les anteriors
europees i del 55,4% de les autonòmiques del 2010, però més a prop del 40% de
les passades eleccions al Parlament. Els millors resultats els obté a la Palma
de Cervelló amb el 27,26%; a Sant Just Desvern -un dels municipis amb major
renda per càpita de la comarca- amb el 26,31%; i a Sant Climent, amb el 21,96%.
ICV-EUiA va ser la
quarta opció més escollida el 25-M al Baix Llobregat, la mateixa posició que al
conjunt del Principat, tot i registrar-hi un suport superior (12% en contraposició
amb el 10,3% de mitjana). El resultat suposa gairebé doblar l'obtingut fa cinc
anys, però la irrupció de Podemos hauria impedit un millora més gran. De fet,
els ecosocialistes perden més d'un punt de suport amb relació les passades
parlamentàries i quatre si es compara amb les municipals
de 2011, tot i que les dinàmiques d'aquest tipus de comicis són menys
comparables. El millor resultat el van tenir al Prat, amb el 15,99%, municipi
on acumulen dècades d'alcaldia amb Lluís Tejedor. També van ser notables els
registres de Sant Climent (15,05%) i Santa Coloma (14,22%) i a algunes de les
principals ciutats de la comarca, com Cornellà (13,7), Sant Feliu (13,4) o Sant
Joan (13,1).
Caiguda espanyolista
El PP és un altre
dels partits que va experimentar una reculada important, es miri com es miri.
El partit d'Alícia Sánchez Camacho va sumar el 10,53% dels sufragis, nou punts
menys que a les europees del 2009 i menys de la meitat que el suport rebut a
les generals de 2011, el topall de la sèrie analitzada. Es podria explicar la
caiguda dels conservadors per la consolidació de C's, però la realitat és que
el partit d'Albert Rivera també perd força amb relació a les eleccions al
Parlament i la millora d'UPyD no ho compensa. De fet, els tres partits més
espanyolistes sumaven més del 25% dels vots a les passades autonòmiques i el
25-M van quedar-se en poc més del 20%.
Les retallades, els
escàndols de corrupció i la pèssima imatge que entre gran part de la ciutadania
tenen tant Rajoy com Camacho són algunes de les claus que expliquen la caiguda
dels populars. Ja fa anys que el PP obté millors resultats al Baix Llobregat
que al conjunt de Catalunya i això va tornar a repetir-se amb les darreres
europees, però amb menor mesura. En totes les eleccions celebrades des del
2009, el partit obtenia entre 1,5 i 2 punts més de suport a la comarca que al
Principat, però aquest cop el diferencial tot just ha estat de set dècimes. La
crisi, sens dubte, es nota a una comarca molt castigada i qui governa, i
accentua els estralls amb les seves polítiques, ho paga. Castelldefels (15,2%),
on té l'alcaldia, marca el millor resultat del PP; seguit d'Esplugues (14,57%)
i Cornellà (12,05%).
Com PSC i PP, C's és
un partit amb més força al Baix Llobregat que a la majoria de comarques
catalanes i això va tornar-se a fer palès el 25-M. Si al conjunt del Principat
la formació va rebre el 6,3% dels vots, a la comarca va elevar-se fins el 8,4%.
La millora amb relació al 2009 és espectacular -va rebre el 0,36% a Catalunya i
el 0,6% al Baix Llobregat-, però la realitat és que el partit va perdre suport
amb relació a les últimes eleccions al Parlament, quan va obtenir el 7,5% dels
vots a tot Catalunya i el 10,8% a la comarca. El partit de Rivera va perdre 2,4
punts de suport i prop de 20.000 vots el 25-M. Els millors resultats els va
obtenir a Gavà (11,18%), Vallirana (10,32%) i Castelldefels (9,94%). Sí que va
guanyar suport UpyD, que al Parlament el 2012 tot just va reunir el 0,73% dels
sufragis i el 25-M va elevar-se fins l'1,92%. El partit de Rosa Díez, però,
segueix sent marginal i el seu votant potencial es refugia majoritàriament a
C's, PP i, en menor mesura, PSC. Viladecans (2,8%), Sant Andreu (2,64%) i Sant
Boi (2,41%) són les seves puntes.
Poca relació entre
Podemos i la CUP
Com ja he comentat,
una de les grans novetats de les eleccions europees del 25-M va ser la irrupció
a nivell estatal de Podemos, la formació encapçalada pel politòleg Pablo
Iglesias i que comptava amb un equip de campanya format, entre d'altres,
per persones com Iñigo
Errejón i Juan
Carlos Monedero. Al conjunt de l'Estat va sumar gairebé el 8% dels
sufragis, xifra que al Principat va baixar al 4,66%. Al Baix Llobregat els
resultats van ser clarament millors, amb el 6,71%. Els darrers dies han sortit
moltes anàlisis sobre la irrupció del partit -us en recomano un parell [1]
[2]-,
que posen en comú que gran part dels seus votants provenen del 15-M, són
persones desencantades amb opcions com EU o, fins i tot, el PSC-PSOE, i que amb
l'esclat de la crisi s'han anat apropant a posicions anticapitalistes, sinó les
tenien ja prèviament. A nivell català, la primera anàlisi simplista assegurava
que bàsicament havia captat vot de la CUP, que no va concórrer als comicis. El
creuament de vots obtinguts per la formació independentista i Podemos, però,
desmenteix en gran part la tesi, com va demostrar El
Pati Descobert.
Al Baix Llobregat,
la correlació entre els vots de la CUP i els de Podemos també mostra que la
relació és menor a l'apuntada en conèixer els primers resultats [vegeu gràfic].
L'observació més detallada ho confirma. D'entrada, Podemos obté a la comarca un
suport força més alt que al conjunt del país, mentre que amb la CUP el 2012 va
succeir el contrari, ja que va rebre-hi el 2,53% pel 3,47% global. Als pobles
on Podemos va tenir un major èxit van ser el Prat (9,0%), Viladecans (8,02),
Sant Boi (7,99), Santa Coloma (7,96), Abrera (7,73), Castelldefels (7,39) i
Cornellà (7,37). En canvi, el major nivell de vot a la CUP al Parlament el van
registrar Molins (6,31%), la Palma (5,21), Torrelles (4,1), Begues (3,98),
Esparreguera (3,93), Santa Coloma (3,78) i Olesa (3,7) i en tots ells -amb
l'excepció de Santa Coloma- Podemos va obtenir un suport inferior a la seva mitjana
comarcal.
Sembla quedar prou
clar que parlem de votants diferents i Podemos ha arribat a un elector diferent
del que, almenys fins ara, tenia la CUP com a referència, on fet que segurament
s'explica perquè el partit ha penetrat a Catalunya a través de canals de
comunicació bàsicament estatals, com la Sexta. Allà on Podemos ha obtingut bons
resultats, en general també els obté ICV-EUiA -només amb l'excepció de
Castelldefels- i, en menor mesura, C's, fet que ens acaba de definir el
possible votant de la nova formació. Bàsicament parlem de ciutats i barris
castellanoparlants i on la crisi ha colpejat amb força. Un fet a tenir en
compte de cara a la hipotètica articulació d'un front anticapitalista ampli al
Principat.
El dret a decidir
s'enforteix
El comportament
electoral del Baix Llobregat segueix força allunyat de la mitjana catalana, amb
un seguit de partits -PSC, ICV-EUiA, PP, C's i Podemos- que hi obtenen un
resultat força millor i d'altres -bàsicament ERC i CiU- que hi empitjoren. Per
acabar, si ens centrem en la qüestió nacional, es veurà com també aquí hi ha un
avenç progressiu de les formacions favorables al dret a decidir. ERC, CiU,
ICV-EUiA i Podemos rebren el 48,7% dels vots, dos punts més que a les
autonòmiques de fa dos anys -on va participar la CUP i no Podemos; mentre que
PSC, PP, C's i UpyD es queden en el 41,16%, gairebé cinc punts menys que a les
parlamentàries de 2012.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada