La cort catalana de Joan Carles de Borbó

El rei espanyol s’ha relacionat al Principat amb polítics de l’establishment i part de l’elit empresarial del país, sectors que encara el defensen i es troben molt allunyats de la valoració pèssima de la monarquia que té avui la majoria de la ciutadania

Poc després d’anunciar-se l’abdicació del rei Joan Carles I, el programa El matí de Catalunya Ràdio va entrevistar telefònicament Miquel Roca i Narcís Serra. Ambdós, membres insignes del règim de la Transició que s’esfondra, van desfer-se en elogis cap al monarca. Serra, que va tenir una estreta relació amb el Borbó durant la seva etapa com a ministre de Defensa (1982-1991), va rebutjar la hipotètica celebració d’un referèndum sobre monarquia o república. Roca no va anar tan enllà, però no deixa de ser un dels catalans de màxima confiança del rei espanyol, que l’any passat li va encarregar la defensa de la infanta Cristina, arran del cas Urdangarin.

Serra i Roca no van ser una excepció. Durant tot el dilluns a Joan Carles de Borbó li van ploure lloances d’unes elits clarament allunyades del que pensa la majoria de la ciutadania. Fa tot just un mes, el darrer baròmetre del Centre d’Investigació Sociològiques (CIS) mostrava com les catalanes suspenien rotundament la monarquia en puntuar-la amb un 2,4, lluny del 3,7 de la mitjana estatal -en canvi, a País Valencià, amb un 4; i a les Illes, amb un 4,1; la valoració és superior. La pèssima opinió sobre la institució règia i l’ampli consens al voltant del dret a decidir no impedeix que, encara avui, al Principat hi hagi destacats defensors del rei Joan Carles i la monarquia.

Qui són actualment els catalans monàrquics? Bàsicament polítics de l’establishmentcreat durant la Transició, representants de la burgesia tradicional barcelonina i empresaris que han bastit fortunes imponents les darreres dècades. Miquel Roca, precisament un dels pares d’una Constitució espanyola cada cop més qüestionada, té relació amb el monarca des de fa 40 anys, es veuen amb assiduïtat i era un dels ponts que utilitzava el rei en moments de tensió amb Catalunya. Aquest paper l’han jugat també el factòtum de Planeta, José Manuel Lara, i el president de Repsol, Antoni Brufau.

El dirigent de la petroliera és un dels molts alts càrrecs de transnacionals espanyoles que han participat en viatges oficials en companyia del rei, autèntiques operacions de diplomàcia empresarial. Brufau, per exemple, va participar a la gira per Brasil i Xile que el monarca va fer fa dos anys. A més, és un dels patrons de la Fundació Príncep de Girona, nascuda el 2009 i presidida per l’imminent Felip VI d’Espanya. Al patronat també s’hi asseu José Manuel Lara, que a banda és el marquès de Pedroso de Lara, gràcies al títol nobiliari que el monarca va concedir-li el 1994 al seu pare, el fundador de l’imperi editorial.

Propers al seu pare

Entre els que advocaven per una successió monàrquica a la dictadura franquista hi havia diversos catalans, partidaris en el seu moment de Joan de Borbó i, posteriorment, del seu fill Joan Carles. Els més destacats, segons subratllava un article del diari Ara de gener de 2013, eren Antoni de Senillosa, Carles Sentís, Martí de Riquer i Carlos Güell de Sentmenat. De Senillosa va formar part del secretariat polític del pare del rei i posteriorment es va vincular el PP; Sentís, periodista, també va tenir una relació molt estreta amb Joan de Borbó des de la dècada dels 40; el filòleg Martí de Riquer -mort l’any passat- va ser professor de l’encara cap d’Estat, membre del seu consell privat, senador per designació reial i, finalment, el 2005 va ser elevat al títol de Grandeza de España. L’empresari Güell de Sentmenat va presidir el Cercle d’Economia i el conservador i aristocràtic Círculo Ecuestre, que juntament amb el Reial Club de Tennis Barcelona és un dels punts de trobada dels monàrquics catalans. De fet, l’actual president de l’Ecuestre, Borja García-Nieto va ser un dels 27 empresaris -la majoria catalans- que el 2011 van reunir 60.000 euros per restaurar el veler Fortuna, amb el qual el rei havia competit als Jocs Olímpics de Munic, de 1972.

Durant la dècada dels 80, el financer barceloní Javier de la Rosava ser un dels habituals en els saraus mallorquins de Joan Carles Borbó i, segons el llibre Un rei cop a cop-escrit amb el pseudònim de Patricia Sverlo-, va convertir-se en un dels seus assessors financers. De la Rosa va acabar a la presó, condemnat pel cas KIO -era l’administrador a l’Estat espanyol del fons sobirà kuwaitià, un país amb vincles profunds amb el monarca espanyol, com la resta de petrodictadures del Golf Pèrsic-, però abans havia tingut temps de regalar-li al rei un Porsche 959 valorat en 24 milions de pessetes. Al llibre d’Sverlo s’afirma que en l’obsequi, entregat amb motiu del 50è aniversari reial, també hi van participar altres empresaris, com Pedro Mir -un dels amics principatins del monarca- o Mariano Puig, aleshores president del grup de perfumeria i cosmètica Puig -ara el càrrec l’ocupa el seu fill Marc-, un gegant que l’any passat va facturar 1.500 milions d’euros.

En les visites de Joan Carles I a Catalunya, entre els habituals a les trobades hi ha Mariano Puig, Josep Esteve, dels laboratoris farmacèutics del mateix cognom; el president de Mango, Isac Andik; i, sobretot, Josep Cusí, company de regates del Borbó i armador del Bribón, el seu vaixell de vela. Diversos mitjans digital van fer-se ressò el 2010 d’un dinar amb el rei organitzat pel mateix Cusí a casa seva en què van participar-hi els empresaris Artur Carulla, president d’Agrolimen; Javier Godó, el propietari del hòlding mediàtic que té La Vanguardia -el mitjà més monàrquic del Principat, només cal repassar el tractament que ha fet els darrers dies de l’abdicació- com a referència; Luis Conde, el fundador i president de la firma de caçatalents Seeliger y Conde -que té en nòmina Esperanza Aguirre-, i els ja citats Mariano Puig i Pedro Mir. 

Vassallatge en forma de regals 

Cusí ha impulsat diverses col·lectes entre multimilionaris per fer regals al Borbó. El 2005, va ser l’encarregat de coordinar la recollida d’un milió d’euros per pagar la darrera versió del veler Bribón,-que ja no navega-, en una operació en què segons va publicar El Mundotambé hi va participar la Caixa. El 2011, va liderar la iniciativa de recollir 60.000 euros per restaurar el primer Fortuna. En l’edició de 19 de novembre d’aquell any, La Vanguardia va publicar els noms dels 27 empresaris que van participar-hi. N’hi havia 17 del Principat, definits dies després per l’historiador Francesc Cabana a El Punt Avui com la “burgesia monàrquica”. Molts ja han aparegut a l’article: són Javier Godó, Mariano Puig, Pedro Mir, Josep Esteve, Isac Andic, Borja García-Nieto, Luis Conde, Artur Carulla i, òbviament, el mateix Cusí. Els restants eren Alberto Palatchi, de Pronovias; Joaquim Folch, d’Indústries Titan; Ramon Miquel, de Miquel Alimentació; Gerardo Seeliger, el soci de Luis Conde a l’agència de caçatalents; Ignacio Ferrero, de Nutrexpa; l’advocat Emilio Cuatrecasas; i els expresidents del Barça Joan Gaspart i Sandro Rosell. Alguns d’ells a més són patrons de la Fundació Príncep de Girona.

A la particular operació de vassallatge també hi va participar el mallorquí Gabriel Escarrer, fundador de la cadena hotelera Sol Meliá. Escarrer va estar al darrere d’un tribut d’homenatge encara més gran a Joan Carles I: regalar-li un nou iot Fortuna, després que l’anterior -un obsequi del rei Fahd de l’Aràbia Saudita- deixés de funcionar. La idea va sorgir el 1999 i també la impulsaven Carmen Matutes, filla de l’exministre del PP i capoempresarial d’Eivissa, Abel Matutes; Gabriel Barceló, expresident del turístic Grup Barceló; i l’aleshores delegat de La Caixa a les Illes, José Francisco Conrado de Villalonga.

En total, van reunir 2.650 milions de pessetes -15,5 milions d’euros- de més d’una vintena d’empresaris, la majoria de les Illes, que van posar-hi 100 milions per cap. Entre els donants també hi havia Pere Antoni Serra, president del grup de comunicació Serra; i els principatins Enrique Puig -germà de Mariano Puig, del grup perfumer- i Josep Ferrer, de Freixenet. Amb la colecta no n’hi va haver prou i el govern de les Illes, aleshores presidit per l’ara condemnat per corrupció Jaume Matas, va afegir-hi 460 milions de pessetes, amb l’argument que les visites de la família reial a Mallorca i les seves sortides a navegar ajudaven a la “promoció turística” de l’illa. Eren temps en què la casa reial encara comptava amb el blindatge informatiu de gairebé tot l’espectre mediàtic i l’allau de diners públics no va generar un escàndol majúscul.

La fundació que presideix el futur Felip VI

La Cambra de Comerç de Girona, Caixa Girona -ja desapareguda-, la Fundació Gala – Salvador Dalí i La Caixa van liderar la iniciativa de crear la Fundació Príncep de Girona, que presideix el futur monarca i que va veure la llum el juny de 2009. L’existència de l’entitat ha provocat diverses visites del futur Felip VI d’Espanya a la ciutat, sempre rebudes amb mobilitzacions de col·lectius independentistes i contra la monarquia. El seu primer director va ser Arcadi Calzada, durant molts anys president de Caixa Girona, i que va veure’s forçat a plegar arran de la imputació per les múltiples irregularitats detectades en la seva gestió a l’entitat financera. Calzada, però, encara forma part del patronat, que reuneix una seixantena de persones.

Hi tornen a aparèixer els noms d’Isac Andik, Antoni Brufau, Josep Ferrer, José Manuel Lara, Ramon Miquel i Mariano Puig. A més, hi trobem noves generacions de nissagues monàrquiques: Simón Barceló, fill de Gabriel Barceló; Sebastián Escarrér, fill de Gabriel (Sol Melià); Antoni Esteve, fill de Josep (Laboratoris Esteve); o Carlos Godó, fill del comte. Entre la resta d’empresaris que hi figuren -tots paguen quotes d’entre 15.000 i 30.000 euros anuals- hi ha Salvador Alemany, d’Abertis; Francisco Daurella (Cobega), Isidre Fainé, el president de CaixaBank; Josep Oliu, el seu homòleg de Banc Sabadell, que també és patró de la Fundación Príncipe de Asturias; Leopoldo Rodés i el seu fill Gonzalo -Mediaplanning-; Miguel Torres, del gegant dels vins; Àngel Simón, d’Agbar; Sebastià Salvadó, del RACC; o Jordi Rubau, de Construccions Rubau. Aquesta darrera companyiaestà sent investigada per formar part d’un presumpte càrtel d’empreses gironines que es coordinava per repartir-se les adjudicacions d’obra pública de GISA. També apareix alspapers de Bárcenas i està sota sospita per les obres del dic est del Port de Barcelona. A més, bona part de les companyies amb representació al patronat de la Príncep de Girona van fer donacions a Iñaki Urdangarin, cunyat de l’imminent rei, en el marc del cas Nóos: Repsol 237.800 euros; Abertis 116.000; Miguel Torres, 41.760,…

Els últims dies El Confidencial ha publicat que Felip de Borbó s’ha reunit amb més de 50 empresaris i personalitats del Principat des del gener, entre els que trobem molts delssospitosos habituals: Isidre Fainé, Marc Puig -que ara comanda el grup Puig-, Salvador Alemany, Antoni Esteve, Javier Godó, Leopoldo Rodés,…Sembla obvi que el futur Felip VI segueix l’esquema del seu pare a l’hora de relacionar-se amb el Principat i opta per envoltar-se i consultar fonamentalment la gran burgesia del país i dirigents d’empreses que facturen centenars o milers de milions d’euros anuals. L’elit del capitalisme extractivista nostrat. Un 1% que ha acompanyat un rei i que intentarà estar al costat d’un altre, formant una cort que es pot definir de moltes maneres però que en cap cas éscampechana.

*Article publicat al portal web de la DIRECTA.