Una empresa militar té el 70% d’accions de la planta de biomassa de Juneda

Sener, societat proveïdora de material militar al ministeri de Defensa, és sòcia majoritària de la promotora de la central de les Garrigues 

Si el conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Lluís Recoder, hi dóna el vistiplau definitiu, durant el segon semestre d’aquest any podrien començar les obres de la planta incineradora de biomassa de Juneda. El projecte, que compta amb el suport entusiasta de l’Ajuntament d’aquest municipi de les Garrigues de 3.500 habitants, és una iniciativa de la societat local Urgesneda, que té el 10% de l’accionariat, de la multinacional alemanya RWE Innogy, que en té el 20%, i de la basca Sener, que acapara el 70% del capital. Precisament aquesta darrera firma està estretament vinculada a la indústria armamentística des de fa més de quatre dècades. Entre d’altres coses, es dedica al disseny i a la producció de míssils, segons ha denunciat la Plataforma Garrigues per la Defensa del Territori, que encapçala el rebuig ciutadà a la planta de biomassa. La mateixa entitat explica, però, que és el propietari d’Urgesneda, Teòfil Camí, qui “fa la feina bruta” i “ven” el projecte, mentre que Sener queda més amagada.

L’empresa no amaga la seva activitat com a proveïdora de material militar. En la seva pàgina web es presenta com una “referència internacional” en diversos àmbits, com l’enginyeria civil i arquitectura, l’enginyera aeroespacial, l’aeronàutica, els sistemes d’actuació i control, l’enginyeria naval o l’energia. Així mateix, exposa que en els darrers 40 anys ha subministrat “equips, integració de sistemes i serveis d’enginyeria als mercats internacionals de defensa i del sector aeroespacial, camps en els que el seu negoci principal és l’enginyeria i producció de mecatrons i sistemes de guiatge, navegació i control, així com sistemes ISR (sigles en anglès d’intel·ligència, vigilància i reconeixement)”.

“Sener aspira a convertir-se en la companyia de referència en sistemes de míssils pel ministeri de Defensa d’Espanya, així com en un dels seus major contractistes en programes de defensa amb l’absoluta garantia de confidencialitat”, afegeix el portal corporatiu. La companyia afirma que està reconeguda com a “centre d’excel·lència per al desenvolupament i producció de sistemes d’actuació i control per a míssils, i participa en grans programes europeus com IRIS-T, Vulcano, Taurus KEPD 350 i NSM, entre d’altres”. Per exemple, en el míssil de llarg abast Taurus KEPD 350, la firma basca produeix el subsistema de control de les aletes i fa quelcom similar amb el míssil antibuc NSM. Amb l’objectiu de fer créixer aquesta àrea de negoci, Sener participa regularment en fires del sector, com la mostra de Defensa i Seguretat IDEX, la més important de l’Orient Mitjà i el Nord d’Àfrica, en la que es va estrenar l’any passat.

Tres delegacions al país

Jorge Sendagorta és el president de Sener.

En un comunicat recent, Garrigues per la Defensa del Territori lamentava que “es recorri a la inversió d’empreses amb tan pocs escrúpols i i que els responsables polítics que permeten la instal·lació d’aquesta planta [de biomassa] s’oblidin de l’amplíssim rebuig ciutadà contra la guerra i obrin la porta a valors tan allunyats de l’educació i el foment de la pau i la convivència”.  Fundada el 1956, Sener compta amb 2.500 treballadors repartits en 13 oficines, tres de les quals són al país (al carrer Provença de Barcelona, al Parc Tecnològic de Cerdanyola del Vallès i al carrer Avellanes de València). La firma ja té presència a Juneda a través de Tracjusa, una planta de tractament de purins de la que és accionista.

La central de biomassa de Juneda està projectada per tenir 16 megawatts de potència i cremar 125.000 tones anuals de matèria orgànica provinent principalment de cultius energètics, com xops i paulònies, així com de les restes de poda i de neteja forestal dels boscos propers. La planta s’ha d’ubicar a la vall de Miravall, on ja hi ha un planta termosolar que properament també es dedicarà a la crema de biomassa, en aquest cas fins a 70.000 tones per any. El consistori de Juneda, que presideix Antoni Villas (CiU), és un dels grans defensors del projecte, amb l’argument que generarà 35 llocs de treball directes i 140 d’indirectes, segons les dades dels promotors, que hi invertirien 60 milions d’euros. “Al·leguen també que és una aposta per l’energia renovable, que arribaran diners al poble gràcies als impostos que pagarà la planta i que ens farà menys dependents des d’un punt de vista energètic”, comenta Miquel Andreu, membre de la plataforma opositora.

Afectació a la salut

Garrigues per la Defensa del Territori assegura que la combustió de la biomassa “generarà unes micropartícules que els filtres no podran impedir que vagin a parar a l’atmosfera i que, segons diversos estudis, poden afectar directament la salut de les persones (problemes respiratoris) i de les plantes”. La plataforma, a més a més, rebutja la planta perquè a la zona “gairebé no existeix residu forestal”, de manera que caldrà crear-lo de nou –per exemple a través dels cultius energètics- o portar-lo de lluny, fet que veu poc sostenible, i perquè la comarca “ja produeix moltíssima més electricitat de la que consumeix”. “No deixa de ser una operació especulativa, perquè es vol generar energia no per sostenir la zona, sinó per connectar-la a les línies d’alta tensió i vendre-la”, denuncia Andreu, qui també al·lega com argument contrari al projecte el gran consum d’aigua que requereix una instal·lació d’aquest tipus.  La plataforma està fent xerrades informatives sobre la planta, hi ha presentat al·legacions en contra –que han estat ignorades per l’administració- i ja ha recollit 500 signatures de persones que s’hi oposen. 

*Article publicat amb el número 266 del setmanari La Directa, 21 de març de 2012.