dilluns, 2 d’abril de 2012

Israel es blinda dels immigrants


El Govern de Netanyahu inicia la construcció del centre de detenció per a estrangers més gran del món, alhora que el Parlament aprova una llei que permet tancar els immigrants sense papers fins a tres anys abans de deportar-los

Per decisió dels seus governants, l’Estat d’Israel és cada dia més a prop de quedar completament envoltat per tanques i murs que, teòricament, protegeixen el seu territori dels enemics que l’envolten. Amb la sensació que no n’hi ha prou amb les barreres, Israel ha optat per fer nous passos per tancar-se en si mateix, obviant que es troba ubicat al Pròxim Orient i no a l’Europa occidental. Seguint el model de la UE, el Govern hebreu està a punt d’iniciar la construcció del centre de detenció d’estrangers més gran del món. Situat al costat de la presó de Ketzion, en ple desert del Nègueb, l’espai tindrà capacitat per a 8.000 persones, superant amb escreix les 3.086 que hi caben al centre de detenció Willacy, de Raymondville (Texas) i a anys llum de les 226 places que ofereix el centre d’internament d’estrangers (CIE) de la Zona Franca.

L’Executiu que encapçala Benjamin Netanyahu, líder també del Likud, va aprovar la construcció de la instal·lació al novembre de 2010, però les obres començaran tres mesos després que la Knesset (el Parlament israelià) donés el vistiplau a una llei que converteix Israel en l’estat desenvolupat que pot retenir més temps sense judici els immigrants sense papers, segons ha denunciat Amnistia Internacional. La normativa obre la porta a tancar-los fins a tres anys abans que siguin deportats. A més, fixa condemnes d’entre cinc i 15 anys de presó per a aquelles persones jueves que ofereixin refugi a l’immigrant sempre que aquest sigui detingut armat o per traficar amb dones o armes. Els milers d’africans sense la documentació en regla que treballen actualment com a mà d’obra barata a l’Estat hebreu també són penalitzats per una llei que permetrà empresonar-los per pintar un grafit o robar una bicicleta, entre altres infraccions menors que fins ara no comportaven detencions.

Diputats de l’oposició, sobretot dels partits àrabs o de Meretz (centreesquerra sionista), van atacar amb duresa la normativa durant la seva votació a la Knesset, assegurant que no és democràtica, va en la direcció contrària a les obligacions internacionals d’Israel i viola els drets humans. La llei va tirar endavant i el centre de detenció del Nègueb en serà la plasmació més clara sobre el terreny. L’Associació de Drets Civils, per citar només una organització, ha denunciat la instal·lació perquè creu que es convertirà en un «feréstec camp de refugiats que privarà els qui fugien de la persecució al seu país del dret a demanar asil a Israel». De fet, un portaveu del Ministeri de Defensa ha reconegut que «no estem construint una presó, però serà un centre de detenció, no un resort o un hotel». Tel-Aviv ha estat escenari de diverses manifestacions contra el centre de Ketzion, la més nombrosa de les quals va reunir fa més d’un any més de 1.000 persones.  

Contra els sol·licitants d’asil
Netanyahu ha justificat la construcció del centre de detenció argumentant que cal aturar la «creixent» onada d’immigrants perquè «amenaça la feina dels israelians i està canviant el caràcter [jueu] de l’Estat». Segons dades del Ministeri de l’Interior, l’any passat 17.000 persones van entrar il·legalment a Israel a través de la frontera egípcia, després de creuar la península del Sinaí. Majoritàriament fugien del Sudan i d’Eritrea i, sovint, en arribar, tenien intenció de demanar asil. La seva petició, però, gairebé mai no rep una resposta positiva, ja que, segons ha revelat un informe recent de l’Autoritat de la Immigració, entre el 2009 i el 2010 només 8 dels 990 sol·licitants van rebre asil, dada que situa Israel molt per sota del Regne Unit (19% de les peticions acceptades) o dels Estats Units (27%) a l’hora d’atendre demandes dels refugiats.    

La situació dels sol·licitants d’asil s’està deteriorant acceleradament. Ho exemplifica l’Ajuntament de Tel-Aviv, que ha enviat una carta als seus contractistes en què els adverteix que a partir de l’1 d’abril supervisarà que no incorporin ningú sense permís de treball i el visat en regla. La instrucció va ser dictada fa gairebé un any, però l’exigència de complir-la ha arribat recentment i, segons ha informat el diari Haaretz, ja ha comportat l’acomiadament d’alguns immigrants, com un sol·licitant d’asil d’Eritrea que va quedar-se sense feina després de nou mesos de treballar netejant els carrers de la ciutat.

A això s’hi han d’afegir els avisos que han rebut darrerament les persones de la Costa d’Ivori i del Sudan del Sud residents a l’Estat hebreu. Els primers, uns 500 individus, van perdre qualsevol protecció a final de febrer, després de ser instats a retornar al seu país, el mateix procés que patiran el miler llarg de sudanesos del sud que hi ha a Israel a partir de l’1 d’abril. El motiu? El Govern de Netanyahu considera que les raons que els van empènyer a fugir i, en molts casos a tenir l’estatus de refugiats, ja han desaparegut amb l’aparent pacificació del país de l’Àfrica occidental i la independència del Sudan del Sud. Els que no marxin es convertiran automàticament en ciutadans il·legals, segons l’administració hebrea, i si són detinguts, es veuran abocats a un centre de detenció i a la deportació.

Blindant la frontera amb Egipte
Per completar el seu blindatge, Israel està construint una tanca de 240 quilòmetres a la frontera amb Egipte. Aprovada el 2009, amb l’argument que serviria per evitar l’entrada d’immigrants sense papers i el contraban d’armes i drogues des del Sinaí, la revolució egípcia –amb la caiguda de Hosni Mubarak, aliat incondicional de Tel-Aviv– i els atacs contra ciutadans jueus prop de la frontera del 18 d'agost, que van ser replicats per bombardejos sobre Gaza, han estat l’excusa perfecta perquè Netanyahu n’acceleri la construcció. Així, només el límit amb Jordània no té cap tanca amb Israel, tot i que se’n pot aixecar una els pròxims anys, segons ha revelat al diari Yediot Ahronot l’analista en defensa Alex Fishman. Si això passa, l’analista creu que «haurem completat la nostra retirada de l’Orient Mitjà». Fishman conclou, a més a més, que envoltar-se de barreres no deixa de ser «un símbol de debilitat».

*Article publicat al setmanari EL TRIANGLE número 1.057, 30 de març de 2012. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada