divendres, 2 de març de 2012

Empresonen un advocat que ha denunciat repetidament la prevaricació judicial


La història de José Ángel Gallegos arrenca vint anys  enrera, quan es va sentir estafat per Gilera

Denunciar que la majoria dels jutges de l’Estat espanyol prevariquen i qüestionar el funcionament de la justícia li ha sortit car, a José Ángel Gallegos, un advocat que, des del dia 10 de febrer, està empresonat a la presó Model de Barcelona per complir una sentència de l’Audiència provincial de Barcelona que el va condemnar, el 2009, a set mesos i quinze dies de presó per amenaçar i injuriar diverses jutges.

El lletrat col·labora amb la Campanya 500x20 (que demana la creació d’un parc públic d’habitatges de lloguer), l’Assemblea de Vilafranca del Penedès o l’Oficina de Drets Socials de Nou Barris, entre d’altres entitats, i acumula una llarga llista d’ingressos a centres penitenciaris. Entre el 9 de març de 2007 i l’11 de juny de 2009, va estar empresonat a la Model (els tres primers mesos) i a Brians II (la resta del temps), condemnat per amenaçar de mort unes magistrades, fet que ell nega.

Relació tumultuosa amb la ‘justícia’
La tumultuosa relació de Gallegos amb la justícia arrenca fa prop de dues dècades. L’ara advocat –que té 47 anys i que va completar els estudis de Dret el 2006, quatre anys després de començar-los i després de sentir-se víctima del sistema judicial– va comprar dues motocicletes de la marca Gilera el 1989 i el 1991 i va acabar profundament insatisfet amb els vehicles de la marca del grup italià Piaggio, que segons ha explicat encadenaven problemes mecànics “contínuament”. Gallegos va contactar amb Motovespa, que en aquella època era la importadora de les Gilera a l’Estat espanyol, per reclamar alguna solució als problemes amb què s’havia trobat, però no li van fer cas. A partir d’aquí, va decidir fer pública la seva protesta.

José Ángel Gallegos.
Durant un temps, es va passejar amb el cartell “Gilera és una estafa” enganxat a la seva moto i va repartir prop de 20.000 fulls volants en concentracions de motards i en la celebració de grans premis als circuits de Xerès, Montmeló o el Jarama, en què recomanava que ningú comprés un vehicle fabricat a Itàlia, “perquè té moltes possibilitats de lamentar-ho amargament”. La peculiar protesta de Gallegos va molestar la companyia i Motovespa el va denunciar. Tot i que el fiscal considerava que els fets no constituïen cap delicte, el jutge Francisco Ortí Ponte va condemnar- lo, l’abril de 1996, a un any de presó per calúmnies, a sis mesos més per injúries i a dues multes de 300.000 i 500.000 pessetes (1.800 i 3.000 euros) per coaccions.

Uns mesos més tard, la mateixa Audiència de Barcelona va rebaixar la condemna perquè va considerar que Gallegos només havia comès un delicte d’injúries i el va sentenciar a pagar una multa total de 165.000 pessetes (prop de 1.000 euros). La decisió judicial especificava que “les vendes no van baixar i el prestigi de la marca no havia patit”, malgrat la campanya de denúncia de l’advocat, veí de Vilafranca del Penedès. Tot i la rebaixa de la condemna, Gallegos va considerar que era víctima d’una injustícia perquè, segons ell, no havia comès cap delicte i això el va portar a iniciar una nova protesta, que ha arrossegat fins avui el seu viacrucis judicial.

Cartes a les jutges
Ell mateix ho explicava fa un parell d’anys en una entrevista al portal Kaos en la Red: “El fet de ser víctima de prevaricació (dictar una sentència sabent que és injusta), el contacte amb la corrupció judicial i la impunitat amb què els jutges delinqueixen em van provocar tal indignació que no se’m va acudir res més que la genial idea d’escriure cartes als jutges, on els insultava sense misericòrdia com fa el públic amb els àrbitres”. A la mateixa entrevista, Gallegos reconeix que va utilitzar frases del tipus “et queda poc de vida” dirigides a magistrades, però que només eren “injúries pseudoamenaçants”.

Les cartes en què deia a les jutges que prevaricaven són el que, finalment, li va provocar l’ingrés a presó. La darrera condemna es va confirmar l’1 de setembre de 2009, quan l’Audiència de Barcelona va desestimar el recurs contra la sentència que l’obligava a passar més de set mesos entre reixes per amenaces i coaccions i que es va executar fa tres setmanes. L’advocat assumeix –a l’entrevista esmentada– que es va equivocar en el to de les missives i això va facilitar la seva condemna, però es manté ferm en la idea que “l’activitat normal i sistemàtica dels jutges de l’ordre penal és una activitat prevaricadora al servei de la classe dominant”.

La seva experiència amb la justícia va fer que, el 2002, es decidís a començar els estudis de Dret i, en aquest moment, ell mateix s’encarrega de la seva defensa. Membres de 500x20, un dels col·lectius amb què col·labora, han explicat a la DIRECTA que vol demanar que se li concedeixi el tercer grau penitenciari, fet que li permetria anar a la Model únicament a dormir. Gallegos, que suma onze condemnes i una absolució arran dels dotze processos penals que ha patit, té clar que continuarà la seva lluita contra una justícia que considera “no imparcial” i de la qual se sent víctima.

*Article publicat amb el número 263 del setmanari La Directa, 29 de febrer de 2012. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada