divendres, 3 de febrer de 2012

100 dies en lluita


L’ocupació del CAP Rambla Marina força l’ICS a replantejar-se el seu tancament


S’han convertit en un símbol de la lluita contra les retallades. La seva persistència ha forçat l’administració catalana a abandonar la intransigència inicial per asseure’s a negociar amb elles, que no s’aturaran fins que les coses tornin a ser com fa quatre mesos. Són el grup de veïnes –bàsicament jubilades– del barri de Bellvitge, a l’Hospitalet de Llobregat, que ocupen el Centre d’Atenció Primària (CAP) Rambla Marina des del 28 d’octubre per reclamar-ne la reobertura. Aviat farà 100 dies que van començar la seva acció, però no deixaran l’espai fins que torni tot el personal sanitari, que oferia servei a prop de 15.000 persones del barri.

“Stop retallades” o “Disculpin les molèsties, estem treballant pel seu futur” són dues de les pancartes que ens donen la benvinguda a l’entrada del CAP, que a l’interior també és ple de crítiques a la política de tisorades contra la sanitat pública duta a terme pel govern. Un dels revoltats, José María, denuncia: “No només estem indignats, ara ja estem emprenyats. Fa més de tres mesos que ens vam tancar i, fins ara, els polítics no fan res. Ens han donat bones paraules, però, a la pràctica, encara no ha canviat res”.

Superat l’estirabot inicial, les veïnes presents durant la visita de la DIRECTA –una quinzena de persones– expliquen que continuen fent una assemblea cada tarda per decidir els propers passos d’una protesta que comença a molestar –i molt– les responsables del Departament de Salut, encapçalat pel conseller Boi Ruiz. Organitzades en comissions, les persones tancades es reparteixen la feina. N’hi ha que s’encarreguen de netejar l’espai a primera hora del matí, d’altres es dediquen a la difusió de les accions i quatre persones escollides per l’assemblea negocien amb els càrrecs polítics i les representants de l’Institut Català de la Salut (ICS).

El CAP sempre és obert –cada nit hi dorm algú– i Cipriano Espinosa, taxista jubilat, subratlla: “No volem que el tanquin definitivament. Per tant, no el deixarem buit fins que ens facin cas”. A banda, no hi ha vespre que –a les 21 hores– no se senti la cassolada contra el tancament. Durant els més de tres mesos d’ocupació, el centre mèdic ha acollit xerrades, actuacions i, setmanalment, és el punt de partida de manifestacions. A més, cada dimecres s’uneixen a part de la plantilla de l’Hospital de Bellvitge, que fa 40 setmanes que talla la Gran Via per protestar contra les retallades.

Negociacions amb l’ICS
Les protagonistes de la tancada són totes jubilades, però això no significa que la resta de Bellvitge no doni suport a la reivindicació. De fet, més de 15.000 persones han signat contra la desaparició del CAP Rambla Marina i, a poc a poc, la pressió popular comença a obtenir resultats. El tancament sense discussions del centre mèdic, amb l’objectiu d’utilitzar l’espai per col·locar-hi oficines de la sanitat pública, ja no està sobre la taula. Les veïnes han tingut diverses reunions amb representants de l’ICS, que els han ofert la instal·lació de quatre màquines que permetran fer-se revisions de vista i d’oïda, entre d’altres coses, i garanteixen la continuïtat de l’activitat assistencial al CAP. Tomàs Díaz, reconeix: “Els diem que molt bé. Que, a dalt (és un edifici de dues plantes), hi poden posar les màquines que vulguin, però, a baix, volem la reobertura dels consultoris i la tornada dels metges de família. Però en cap moment ens han dit que els metges tornaran”.

La tossuderia del veïnat per reclamar la continuïtat d’un espai pel quan van lluitar fa més de tres dècades està obligant les polítiques a escoltar les seves demandes i a posicionar-se. El Centre Cultural de Bellvitge va acollir, el 30 de gener, la segona trobada amb diputades. Més de 500 persones, moltes de les quals duien el mocador vermell amb la llegenda Bellvitge en Lluitaque s’ha popularitzat durant la tancada, es van trobar amb els membres de la comissió de Sanitat del Parlament de Catalunya del PP, ICV-EUiA, ERC i Ciutadans. Els tres darrers partits, juntament amb el PSC  present a la cita a través del primer tinent d’alcalde de l’Hospitalet Francesc Belver– es van comprometre a pressionar el govern de CiU amb la presentació d’esmenes o resolucions per aconseguir la reobertura del CAP. La diputada al Parlament (PP) i veïna de la ciutat, Sonia Esplugas, va deixar clar que el seu partit no es podia comprometre a res. I és que, com CiU, el PP és un ferm partidari de les polítiques d’austeritat que passen per les tisorades pressupostàries als serveis públics.

“No sabien amb qui s’enfrontaven”
Bellvitge, un barri habitat per prop de 30.000 persones, ara compta només amb un CAP, el de l’Ermita, fins on s’han de desplaçar les veïnes que anaven al de Rambla Marina. Si volen una atenció especialitzada, però, han d’anar a l’Hospital de Bellvitge o al CAP Just Oliveras. Tot plegat ha fet que les esperes per ser ateses s’allarguessin fins a dues setmanes, quan abans –segons subratlla Emiliano Jiménez– els donaven hora al cap de dos o tres dies. A això, cal afegir-hi els maldecaps que suposa per les persones amb problemes de mobilitat desplaçar-se fins a centres mèdics més allunyats de casa seva. Tomàs García afirma: “Som un barri que sempre ha lluitat per aconseguircoses com carrers asfaltats, l’arribada del metro o el mateix CAP Rambla Marina (que va obrir el 1980) i ara no ens aturarem. El govern no sabia amb qui s’enfrontava quan va decidir tancar-lo”. El veí, un dels portaveus de la tancada, conclou: “Ens hem convertit en un referent i estic segur que, si no fos per això, ja haurien reobert el CAP, però tenen por que, si ens fan cas, la nostra acció serveixi d’exemple a la resta del territori”. 100 dies després, el pols continua.


*Article publicat amb el setmanari LA DIRECTA número 259, 1 de febrer de 2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada