Vida més enllà dels partits

Aquest és un article cremat. Què vull dir? Doncs que és un article que havia de sortir a una publicació catalana explicant un fenomen que estava passant a Palestina des de fa gairebé un mes i mig. L'acord que van assolir ahir Hamàs i Fatah i que pot provocar l'anhelada unitat palestina fa que l'article hagi quedat antiquat i que la protesta s'hagi aturat. Com que no el puc publicar (em toca refer-lo i canviar l'enfocament) el penjo al bloc, perquè així coneixereu en què consistia un moviment que no explicaré en posteriors articles. És el risc de fer la feina a temps i, què carai, això és periodisme i aquestes coses passen. L'actualitat, com sempre, mana. 

Joves palestins crítics amb al-Fatah, Hamàs i la resta de forces polítiques posen en marxa un moviment que reclama la unitat i que s’emmiralla en la revolta que viu ell món àrab

Promouen la unitat entre tots els palestins. Aposten per acabar amb la divisió entre al-Fatah i Hamàs. I parlen de reconciliació, de treballar conjuntament per sentir-se orgullosos del seu país. Són joves i no només volen canviar Palestina, sinó que somnien amb transformar el món. Il·lusionats amb la revolta generalitzada que viu el món àrab, creuen que és el moment que aquesta arribi també a casa seva. Internet és la seva arma més efectiva però per incidir més directament en la població autòctona han participat en concentracions i des del proppassat 15 de març alguns dels membres del moviment dormen acampats a les places d’Al-Manara (Ramal·lah) i Manger (Betlem). La protesta, però, també ha arribat a la Franja de Gaza on el Govern de Hamàs no els permet plantar les tendes als carrers.

“Els palestins volen aconseguir la llibertat, que és el més important que hi ha el món, però no viuen junts, sinó que hi ha moltes diferències en funció si s’és d’al-Fatah o de Hamàs, si es viu a Gaza, Cisjordània o a Israel. El moviment no només pretén resoldre el nostre conflicte, sinó contribuir a solucionar tots els conflictes del món”, explica a LA DIRECTA Jawdat Sayeh, un dels joves que participa a la protesta tant a Betlem, on estudia, com a Ramal·lah, on resideix la seva família. Farts de les preteses crides a la unitat que en els darrers anys s’han fet tant des d’Al-Fatah, que governa Cisjordània, com des de Hamàs, defensen que el seu no és un moviment partidista i reneguen dels polítics palestins.

El moviment, que s’ha consolidat a partir del 15 de març –sobretot a Internet- tot i que tenia com a embrió les concentracions en solidaritat amb el poble egipci, proclama també la il·legitimitat de l’empresonament de persones basant-se en les seves creences –i conseqüentment demana l’alliberament dels presoners polítics que hi ha als penals de Gaza i Cisjordània- i l’establiment de noves regles electorals que garanteixin la mateixa representació als palestins d’arreu del món. En aquest sentit, defensen que tots els palestins, inclosos els de la diàspora, puguin participar als comicis al Consell Nacional Palestí. 

Protesta en suport als egipcis

Betlem, Jenín, Nablus, Gaza i també Ramal·lah van ser escenari a principis de febrer de concentracions i marxes en suport al poble egipci, que en aquell moment estava massivament al carrer per exigir la marxa del dictador Hosni Mubarak, qui finalment va dimitir el dia 11 d’aquell mes. Les manifestacions també servien per denunciar els règims policials i la manca de llibertats de Gaza i Cisjordània. L’Autoritat Nacional Palestina (ANP), controlada per al-Fatah, va optar per reprimir unes expressions ciutadanes que van ser l’embrió del moviment iniciat el 15 de març, quan diversos milers de persones van reunir-se al centre de Ramal·lah en l’anomenat Dia de Reconciliació Nacional.

El dia abans, però, desenes de joves van començar una vaga de fam en suport als presos polítics i van apropar-se als centres penitenciaris per fer-los arribar el seu missatge. La vaga s’allargaria un parell de jornades i va servir de preludi a l’acampada a les places Al-Manara i Manger. Tot i que inicialment al voltant d’una cinquantena de persones dormien a les tendes, el moviment ha anat perdent presència al carrer i actualment només queden entre 5 i 10 joves cada nit. Ara bé, el suport a les demandes de les protesta és molt més ampli si es tenen en compte els milers de seguidors que tenen en xarxes socials com Facebook.

“Al principi l’ANP ens va posar problemes i va intentar impedir que acampéssim a la plaça, però amb el temps ens han permès continuar amb la protesta. Ara bé, estic segur que no els agrada el nostre moviment, perquè animem a la gent a prescindir de les diverses opcions polítiques i a treballar tots plegats pel bé comú”, comenta Jawdat Sayeh. L’activista denuncia que el Govern de Cisjordània intenta utilitzar-los per atacar Hamàs, afirmant que la seva gent demana als carrers la unitat palestina, mentre que són ells a Gaza els que no la volen. 

Una única veu al món àrab

Tot i que és impossible caminar pel centre de Betlem o Ramal·lah sense topar-se amb les tendes, els activistes admeten que la majoria dels seus compatriotes els ignoren i que, en canvi, gent d’arreu del món s’apropa on estan acampats per interessar-se pel què pensen i diuen. “Sabem que és un procés lent, però el que volem és canviar mentalitats. Entenem que inicialment no ens facin molt de cas, perquè en el passat van aparèixer molts moviments que després no van funcionar, però confien que el nostre missatge serà escoltat”, explica Sayeh, fill d’un popular músic palestí.  

Evidentment, s’oposen a l’ocupació però assumeixen que el camí per acabar amb ella és entendre’s amb Israel i assolir acords que els permetin a tots plegats viure junts. En aquest sentit, veuen bàsic que el poble àrab parli amb una sola veu. “No pot ser que ens dirigim a Israel, als Estats Units i a la Unió Europea a través d’un munt d’opinions discordants. Hem d’estar units i això és bo per a tots, especialment per a nosaltres que ni tan sols tenim un Estat darrere”, exposa Sayeh. De moment no saben fins quan mantindran la presència de les tendes a les places ni quin seran els següents passos que faran, però Jawdat Sayeh i la resta dels activistes tenen clar que continuaran, d’una manera o altra, perquè la seva és una cursa de fons, de llarg recorregut. “El nostre somni és que tots tinguem un futur i una vida millors”, conclou el jove palestí.