dimecres, 20 d’abril de 2011

Gaza, de nou en el punt de mira


La primavera es presenta calenta a l’Orient Pròxim. A la revolta generalitzada que viu el món àrab, cal afegir-hi, com no podia ser d’altra manera, nous episodis –tant violents com diplomàtics– en l’enquistat conflicte israelianopalestí. Mentre que l’Autoritat Nacional Palestina (ANP), que lideren el president, Mahmud Abbas, i el primer ministre, Salam Fayyad, busca assolir el reconeixement d’un hipotètic Estat propi, la tensió i el clima prebèl·lic tornen a la franja de Gaza.

Dinou morts, tots palestins, i 70 ferits és el balanç de l’última onada d’atacs que l’Exèrcit d’Israel va perpetrar contra el territori controlat per Hamàs des del dijous 7 d’abril fins al diumenge 10, en resposta al llançament de coets i de granades de morter contra les poblacions israelianes properes a la frontera. Les accions de les milícies palestines, que haurien disparat uns 150 projectils, van causar ferides greus a un adolescent jueu de 16 anys, després que un coet impactés contra un bus escolar, fet que va desfermar la resposta israeliana. L’escalada de violència, precedida de mesos de relativa calma –sempre dins dels paràmetres de la regió–, va arribar una setmana més tard que el Tsahal assassinés tres dirigents de Hamàs.

Mediadors egipcis i de l’ONU van aconseguir la setmana passada que Hamàs i el Govern hebreu arribessin a una treva que, segons analistes de les dues bandes, podria ser molt curta. Algunes veus pronostiquen –i reclamen, fins i tot– la segona part de l’operació Plom Fos, que al gener de fa dos anys va provocar la mort de més de 1.400 palestins de Gaza. Dins de l’Executiu israelià, que encapçala el líder del dretà Likud, Benjamin Netanyahu, hi ha clars partidaris de l’ús de la força per «acabar la feina» que va quedar pendent fa dos anys. El màxim exponent d’aquesta línia dura és el ministre d’Afers Exteriors, l’ultradretà Avigdor Lieberman, de Yisrael Beitenu (‘Israel Casa Nostra’). El viceprimer ministre i dirigent del Likud, Silvan Shalom, ha declarat que després de la treva «totes les opcions són damunt la taula» i ha esmentat des dels assassinats selectius de membres de la cúpula de Hamàs fins a la reedició de Plom Fos.

La reacció de Hamàs
El moviment islamista, de la seva banda, estaria sotmès a un difícil equilibri. D’una banda, i de cara a la població palestina, ha d’intentar mantenir la seva imatge com a moviment de resistència armada –fet que implicaria contestar d’alguna manera els atacs patits els darrers dies–, però pretén fer-ho sense donar excuses als israelians per desfermar una nova onada d’atacs contra l’empobrida franja. Amb la darrera crisi, la frontera de Kerem Shalom, l’únic punt per on pot entrar i sortir la majoria dels productes, ha restat una setmana tancada, amb el problema humanitari que això significa.

La carta diplomàtica
Paral·lelament, el proppassat dimarts Robert Serry, coordinador especial de les Nacions Unides per a l’Orient Mitjà, presentava un informe on manifesta que l’ANP està preparada per esdevenir un Estat independent en les fronteres de 1967, l’objectiu perseguit per Abbas i, sobretot, per Fayyad, l’encarregat de gestionar la ingent quantitat de recursos econòmics que arriben a l’Administració palestina des de la UE i els Estats Units.

El mateix dia, el diari Haaretz donava a conèixer un presumpte pla de Netanyahu que implicaria la retirada unilateral israeliana de certes zones de Cisjordània, seguint l’esquema del que Ariel Sharon va fer a Gaza el 2005. El projecte tindria tres objectius: deixar una part dels territoris ocupats, cedint-ne el control policial a l’ANP, però sense desmantellar els assentaments jueus; assolir suport internacional per convocar una conferència que suposi la represa de les converses de pau, i, sobretot, pressionar els països occidentals perquè s’oposin al possible Estat palestí en l’assemblea general de l’ONU. En aquest sentit, no deixa de ser sospitós que els atacs sobre Gaza hagin arribat després d’unes prometedores trobades entre Hamàs i Al-Fatah, que controla Cisjordània, amb vista a reconstruir la unitat palestina, idea que inquieta enormement Netanyahu.


*Article publicat amb el número 1.012 de la revista EL TRIANGLE. 

Recomanacions
Aquesta vegada en faré dues. Una és la cançó We will not go down, composta per Michael Hearth després de l'operació Plom Fos, el 2009. La segona és el documental To shoot an elephant, que mostra què va passar en aquell salvatge atac.   


El docu: 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada