El
2013 va ser un bon any per al BBVA, que va presentar uns beneficis abans
d’impostos de 3.070 milions d’euros, un 45,4% més que 12 mesos enrere. Si
tenim en compte que el tipus de l’impost de societats a l’Estat espanyol és del
30%, a l’entitat financera presidida per Francisco González li hauria
correspost pagar-ne 921 milions per aquest concepte. La memòria anual del banc especifica que, finalment, la xifra
abonada va ser només de 89 milions, cosa que suposa un tipus efectiu del
2,9%.
Múltiples deduccions fiscals i diverses estratègies
comptables permeten que la factura tributària de les grans empreses pugui
rebaixar-se de manera legal. El BBVA no constitueix una excepció, sinó que més
aviat representa la norma. L’informe d’Oxfam Intermón Tant tens, tant pagues?, presentat al maig,
detalla que el 2011 les 10 majors corporacions de l’Ibex 35 van acumular
uns beneficis abans d’impostos de més de 34.000 milions, però que van abonar-ne
menys de 5.800 en concepte d’impost de societats, el 18% del tipus efectiu.
Endeutar-se per afrontar la
internacionalització de l’empresa, endeutar-se de manera artificial a través
d’una filial creada en països de baixa o nul·la imposició per tal de generar-hi
despeses que després seran deduïbles a l’Estat, o compensar –i, per tant, reduir–
els beneficis amb les pèrdues d’anys anteriors, són només alguns dels
instruments legals per minimitzar el pagament d’impostos de les societats
espanyoles. Per a les corporacions foranes, els avantatges encara són més
grans. Com a paradigma hi ha les empreses de tinença de valors
estrangers (ETVE),
que deixen els dividends i els guanys de capital exempts d’impostos. Tot i
tractar-se d’un instrument propi d’un paradís fiscal per a les societats
estrangeres, el Ministeri d’Economia el promou a través del serveiInvest in Spain.
En aquest context, el 20 de juny el Govern espanyol va aprovar una reforma
fiscal que beneficia especialment les rendes altes i les grans empreses, que
veuran com el tipus nominal de l’impost de societats s’abaixa fins al 25% el
2016. Els forats legals que permeten que el gravamen
real sigui més reduït no es taparan. Mentre que informes com el d’Oxfam
Intermón subratllen que una pressió fiscal baixa va lligada a l’increment de la
desigualtat –l’Estat espanyol és el segon més desigual de la UE– i que només l’IRPF
manté una certa capacitat redistributiva, l’Executiu de Rajoy opta per reduir
els trams i la progressivitat del tribut que grava les rendes del treball i no
fa res per posar fi als privilegis fiscals de les grans empreses. No fos
cas que una reforma realment progressiva el deixés sense arguments per mantenir
les retallades, aprimar el migrat Estat del benestar i accelerar la
privatització dels serveis socials.
*Article publicat a CRÍTIC el 2 de juliol de 2014.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada