La reforma fiscal i els privilegis corporatius

El 2013 va ser un bon any per al BBVA, que va presentar uns beneficis abans d’impostos de 3.070 milions d’euros, un 45,4% més que 12 mesos enrere. Si tenim en compte que el tipus de l’impost de societats a l’Estat espanyol és del 30%, a l’entitat financera presidida per Francisco González li hauria correspost pagar-ne 921 milions per aquest concepte. La memòria anual del banc especifica que, finalment, la xifra abonada va ser només de 89 milions, cosa que suposa un tipus efectiu del 2,9%.

Múltiples deduccions fiscals i diverses estratègies comptables permeten que la factura tributària de les grans empreses pugui rebaixar-se de manera legal. El BBVA no constitueix una excepció, sinó que més aviat representa la norma. L’informe d’Oxfam Intermón Tant tens, tant pagues?, presentat al maig, detalla que el 2011 les 10 majors corporacions de l’Ibex 35 van acumular uns beneficis abans d’impostos de més de 34.000 milions, però que van abonar-ne menys de 5.800 en concepte d’impost de societats, el 18% del tipus efectiu.

Endeutar-se per afrontar la internacionalització de l’empresa, endeutar-se de manera artificial a través d’una filial creada en països de baixa o nul·la imposició per tal de generar-hi despeses que després seran deduïbles a l’Estat, o compensar –i, per tant, reduir– els beneficis amb les pèrdues d’anys anteriors, són només alguns dels instruments legals per minimitzar el pagament d’impostos de les societats espanyoles. Per a les corporacions foranes, els avantatges encara són més grans. Com a paradigma hi ha les empreses de tinença de valors estrangers (ETVE), que deixen els dividends i els guanys de capital exempts d’impostos. Tot i tractar-se d’un instrument propi d’un paradís fiscal per a les societats estrangeres, el Ministeri d’Economia el promou a través del serveiInvest in Spain. 

En aquest context, el 20 de juny el Govern espanyol va aprovar una reforma fiscal que beneficia especialment les rendes altes i les grans empreses, que veuran com el tipus nominal de l’impost de societats s’abaixa fins al 25% el 2016. Els forats legals que permeten que el gravamen real sigui més reduït no es taparan. Mentre que informes com el d’Oxfam Intermón subratllen que una pressió fiscal baixa va lligada a l’increment de la desigualtat –l’Estat espanyol és el segon més desigual de la UE– i que només l’IRPF manté una certa capacitat redistributiva, l’Executiu de Rajoy opta per reduir els trams i la progressivitat del tribut que grava les rendes del treball i no fa res per posar fi als privilegis fiscals de les grans empreses. No fos cas que una reforma realment progressiva el deixés sense arguments per mantenir les retallades, aprimar el migrat Estat del benestar i accelerar la privatització dels serveis socials.

*Article publicat a CRÍTIC el 2 de juliol de 2014.