Els escàndols milionaris dels Carceller i els Godia, dues fortunes franquistes

Les famílies Carceller i Godia són dues de les més poderoses dels Països Catalans i, com a tals, apareixen al rànquing de fortunes de la revista ‘Forbes’. Han bastit uns imperis empresarials enormes gràcies a uns patriarques estretament vinculats a la dictadura franquista i, darrerament, s’estan veient afectades per escàndols judicials, sota acusacions d’haver utilitzat complexos entramats societaris per evadir milions d’euros. Riqueses d’origen fosc que exploten a fons els privilegis de l’1% en detriment del 99% de la societat

Una fortuna monumental, sorgida gràcies al franquisme i esquitxada judicialment per escàndols de frau fiscal els darrers mesos. Les nissagues Carceller i Godia comparteixen tots aquests trets, a banda de controlar amplíssimes carteres de societats. Les acusacions recents d’intentar esquivar la legalitat per pagar menys impostos han tingut un ressò mediàtic important, fet que contrasta amb el tractament exquisit que reben habitualment els Godia per part dels mitjans de l’establishment i amb la discreció i opacitat que caracteritza els Carceller.

Fa unes setmanes, l’edició espanyola de la revista Forbes va publicar el llistat de les cent riqueses principals de l’Estat espanyol, entre les quals n’hi ha 42 originàries dels Països Catalans. Òbviament, els cognoms Carceller i Godia apareixen al rànquing. Demetrio Carceller Arce, l’actual president de Damm, ocupa l’onzena posició entre les fortunes nostrades, amb un patrimoni de 1.150 milions, segons els càlculs de la publicació. Una mica més avall, al lloc 22, hi trobem les germanes Carmen i Liliana Godia, que, entre altres coses, són accionistes d’Abertis. La seva riquesa s’eleva a 700 milions d’euros.

El que no ha fet Forbes és gratar a l’origen qüestionable –si no directament fosc– d’algunes de les fortunes. Ni tan sols ha detallat els escàndols fiscals que han protagonitzat els darrers anys algunes de les persones que figuren al llistat. Si ho hagués fet, els Carceller i les germanes Godia haurien quedat ben retratats.

La fiscalia contra Liliana Godia

L’hereva de la nissaga Godia, Liliana, el seu marit, Manuel Torreblanca, i el seu cosí, Javier Amat, van haver de comparèixer en seu judicial el 23 de juliol en qualitat d’imputats per frau. El fiscal els acusa d’haver comès catorze delictes fiscals, de defraudar 5,7 milions d’euros i de “burlar sistemàticament” el pagament d’impostos entre els anys 2007 i 2011. Segons l’acusació, s’haurien aprofitat de societats vinculades a ells –com BCN Godia SL, Doplette SL i Barcel Euro SL– per fer passar despeses “estrictament personals i familiars” per despeses d’empresa sense pagar els impostos corresponents a la renda i el patrimoni. A la compareixença, no van declarar, sinó que es van limitar a entregat un escrit al jutge on es desvinculaven de la gestió dels seus impostos.

Judici oral als Carceller

En el cas de la família propietària de Damm, el jutge de l’Audiència Nacional Pablo Ruz va

L'antiga fàbrica de Damm. 

dictar el dilluns 4 de novembre l’obertura de judici oral contra l’actual president de la companyia, Demetrio Carceller Arce, i el seu predecessor i pare, Demetrio Carceller Coll. Ruz, que va atendre la petició emesa el 3 d’octubre per la Fiscalia Anticorrupció, va imposar una fiança de responsabilitat civil de 253,6 milions al president de la cervesera a qui acusa, juntament amb el seu pare, de diversos delictes fiscals i blanqueig de capitals. En el cas de Demetrio Carceller Coll la fiança s’eleva a 511,2 milions. També va dictar l’obertura de judici oral i la imposició de fiances milionàries per a José Luis Serrano Flórez, home de confiança del patriarca de Damm, i a l’advocat del despatx Pretus de Barcelona Gabriel Ignacio Pretus Labayen.

El procés judicial contra la família Carceller s’arrossega des de fa diversos anys, fins al punt que l’Audiència Nacional va decidir sobreseure’l el 2011 perquè no va trobar indicis d’evasió i, ara fa un any, la Fiscalia de Delictes Econòmics de Catalunya va decidir arxivar les diligències amb l’argument que els fets, que havien estat denunciats per un grup de particulars, no constituïen delicte. El 12 de setembre, però, el magistrat de l’Audiència Nacional Pablo Ruz va concloure que hi havia prou raons per jutjar els Carceller, pare i fill, per frau fiscal i blanqueig de capitals, decisió reforçada per l’escrit d’acusació que li va remetre la fiscalia Anticorrupció tres setmanes més tard.

Ruz xifra en 72,04 milions d’euros el frau comès per Carceller Coll, que es reparteix entre els 42,34 milions corresponents a l’IRPF no abonat entre els anys 2001 i 2009 i a 29,69 més amb relació a l’Impost de Patrimoni. A l’escrit d’Anticorrupció es conclou que l’expresident de Damm, entre altres companyies, ha estat “simulant residir fora de l’Estat espanyol, en concret a Portugal i el Regne Unit, amb la finalitat de ser considerat no resident i, d’aquesta manera, eludir el compliment de les seves obligacions (fiscals)”. Segons el fiscal, Carceller Coll i la seva dona viuen, en realitat, a Madrid i a Galapagar, un municipi situat al nord de la capital estatal.

El text d’Anticorrupció afegia que l’empresari fa més de tres dècades que oculta activitats a hisenda a través d’un complicat entramat societari i blanquejant diners obtinguts amb inversions no declarades. A la xarxa, hi figuren empreses radicades a paradisos fiscals, com ara Panamà, Luxemburg, les Antilles Neerlandeses o l’arxipèlag portuguès de Madeira. De fet, alguns mitjans financers apunten que el frau comès per Carceller ascendiria a diversos centenars de milions d’euros durant els darrers trenta anys, tot i que el procés que instrueix Pablo Ruz se centra només en el període 2001-2009.

Per tot plegat, Anticorrupció atribueix a Carceller Coll 13 delictes contra la Hisenda Pública i un de blanqueig de capitals, pels quals reclama 48 anys de presó -tot i que no hi entraria en tenir més de 80 anys- i una multa total de més de 310 milions d’euros. Al seu fill, el considera “col·laborador necessari” per gestionar “directament i conjuntament” amb ajuda d’assessors “totes les inversions del seu pare” i el considera responsable de quatre delictes contra la hisenda pública i un de blanqueig de capitals. La pena sol·licitada en aquest cas és de catorze anys de presó i una multa global de prop de 120 milions.

Vincles amb la dictadura

Si les famílies Carceller i Godia apareixen al rànquing de gent milionària de Forbes i protagonitzen presumptes fraus fiscals milionaris és gràcies a l’actuació durant la dictadura franquista de Demetrio Carceller Segura –l’avi de l’actual president de Damm– i Francisco Godia Sales, pare de Liliana i Carmen. Ambdós formen part dels anomenats catalans de Franco i apareixen retratats com a tals al llibre del mateix nom d’Ignasi Riera (Plaza y Janés, 1998).

Nascut a un poble de Terol, Demetrio Carceller Segura va ser un dels fundadors de la Falange i era amic de José Antonio Primo de Rivera. Abans de la Guerra Civil Espanyola, va participar en la creació de Campsa i Cepsa. Durant la contesa bèl·lica, va jugar un paper clau per aconseguir els subministraments de carburant que demandaven els sectors colpistes i, ja en dictadura, l’octubre de 1940, va ser nomenat ministre d’Indústria, càrrec que ocuparia fins al juliol de 1945. En aquella època, impulsa la creació de l’Institut Nacional d’Indústria (INI).

Són anys d’autarquia en què, segons ha escrit l’historiador Josep Fontana, “cap dels negocis, empreses, indústries, comerços, permisos d’importació, d’explotació, (...) no es pot dur a terme sense comptar amb el beneplàcit de Demetrio Carceller”, per les mans del qual van passar “milers i milers de milions de pessetes”, però no sense deixar “peatge”. Ras i curt, amb ell, s’institucionalitza la corrupció a gran escala del franquisme. Quan retorna a l’activitat privada, es lucra amb Cepsa, la companyia energètica Hidrocantábrico i el Banco Herrero.

Aquest imperi familiar, edificat a l’escalf de la dictadura, l’amplia el fill, Carceller Coll, que es fa amb el control de Damm i la petroliera canària Disa. La tercera generació ha engrandit l’empori i, actualment, la família és l’accionista de referència a Damm, on controla el 41,6% del capital – una participació valorada en 450 milions– a través de Disa i la societat instrumental Seegrund; la constructora Sacyr; i Pescanova, entre d’altres.

Durant anys, els Carceller havien amagat el seu pes real a Damm, fins que recentment es va descobrir que Seegrund, que té el 13,9% de la cervesera, també està sota el seu control, atès que és filial d’una societat domiciliada a les Antilles Neerlandeses que, alhora, és subsidiària de Financera Internacional, amb seu al paradís fiscal de Panamà i controlada al 100% per la família. Demetrio Carceller Arce té càrrecs a més d’una vintena de societats i, entre d’altres, és vicepresident de Sacyr i Ebro Food i copresident de Cacaolat, on Damm es reparteix el control amb Cobega, el hòlding de la família Daurella.

Pilot i amic de Porcioles

Francisco Godia va ser l’oficial més jove de l’exèrcit de Franco durant la Guerra Civil i, posteriorment, es va fer popular com a pilot de cotxes durant el franquisme. Va aprofitar els seus bons contactes amb el règim per edificar un imperi empresarial. Estretament vinculat a Josep Maria Porcioles, alcalde de Barcelona durant setze anys  (1957-1973), i a Juan Antonio Samaranch, va fer fortuna amb negocis immobiliaris i amb Iberpistas, una societat nascuda de l’autopista madrilenya Villalba-Adanero que va rebre un suport decisiu de la dictadura, que li va donar la construcció del primer túnel de Guadarrama. Iberpistas és l’origen de l’actual participació de les germanes Carmen i Liliana Godia a Abertis, on controlen gairebé el 8% del capital, fet que els ha reportat uns ingressos en dividends de 66 milions d’euros cadascuna els darrers dos anys.

Considerada una de les dones més poderoses de Barcelona, Liliana Godia presideix la Fundación Godia –que gestiona la col·lecció d’art heretada del seu pare– i també controla la inversora BCN Godia, amb presència en més d’una vintena de societats, la majoria lligades al totxo. Fins fa uns mesos, tenia un 25% de l’Hotel W (o Vela), participació que es va vendre al fons sobirà de Qatar per 50 milions.

Godia i Carceller. Carceller i Godia. Dues famílies franquistes que van aprofitar la dictadura per bastir uns imperis que han engrandit en democràcia. Si el seu origen és més que qüestionable, les seves pràctiques actuals són qualsevol cosa menys exemplificants. Enmig d’una crisi cada cop més eterna i on les retallades aboquen un percentatge cada cop més significatiu de la població a la pobresa, elles són notícia per gaudir d’entramats societaris que només busquen pagar menys impostos. Privilegis de l’1%, que acumula milions i comparteix glòria al rànquing de Forbes.

*Article publicat al número 337 del setmanari DIRECTA, 6 de novembre de 2013.