divendres, 15 de novembre de 2013

El Bruc emmagatzema milers de quilos de dinamita

El poble del Bruc alberga el polvorí més gran de Catalunya, amb capacitat per a més de 200.000 quilos d’explosius. La instal·lació, envoltada de força opacitat, genera malestar entre un grup de veïnes, que reclama més transparència en la gestió del magatzem, propietat del hòlding Maxam Corp i on es diposita la dinamita Goma-2 ECO, que té un ús civil.  Actualment, l’Ajuntament del municipi incompleix la normativa de la Generalitat i no disposa d’un pla d’actuació en cas d’accident, que és obligatori

El Bruc és conegut arreu del país per la llegenda del timbaler, però aquest municipi de poc més de dos mil habitants de la comarca de l’Anoia té una altra particularitat que el fa gairebé únic a Catalunya, però que, en canvi, és ignorada per gran part de la població: al seu terme, hi ha el polvorí d’explosius més gran del país. Els magatzems d’aquest tipus no són gens habituals a casa nostra i, de fet, a tot el territori autonòmic, només n’hi ha dos, el del Bruc i un altre de més petit a Torres de Segre (Segrià).

Ambdós són propietat de l’empresa MaxamCorp Holding SL, una multinacional amb seu a l’Estat espanyol que és líder europea en la fabricació d’explosius destinats a l’ús civil i que també té una divisió dedicada a la producció armamentística, que compta amb el Ministeri de Defensa i l’OTAN com a clients. Les instal·lacions catalanes només emmagatzemen explosius civils. El polvorí del Bruc data de 1974, moment en què la companyia s’anomenava Unión Explosivos Río Tinto (ERT), un nom que va canviar, anys després, per Unión Española de Explosivos (UEE), fins que, el 2006, va ser rebatejada com a Maxam.

Malgrat les gairebé quatre dècades transcorregudes des de la seva instal·lació al municipi del Montserratí, el desconeixement al voltant de la seva activitat és força generalitzat al Bruc. I les referències al polvorí aparegudes a la premsa són molt escasses, tot i que es tracta d’una instal·lació amb capacitat per a més de 200.000 quilos d’explosius.

La planta de Maxam es troba al quilòmetre 6,6 de la carretera BP-1101, que uneix el Bruc i
El polvorí de Maxam al Bruc. 
Manresa. El dipòsit s’ubica a diversos quilòmetres del nucli urbà del municipi i, de fet, el que hi ha més a prop –a uns quants centenars de metres– són les cases pertanyents a una urbanització i el poble de Marganell (Bages), el camp de futbol del qual queda a un miler de metres del magatzem d’explosius. L’accés a les instal·lacions, prohibit a tot el personal aliè a la planta, està fortament custodiat per agents de vigilància privada. En el passat, la Guàrdia Civil s’encarregava de controlar el polvorí.

Inquietud ciutadana
Des de fa diverses setmanes, algunes habitants del Bruc es reuneixen per articular la seva preocupació amb relació al magatzem i per reclamar transparència sobre què hi fa Maxam exactament. Les persones consultades, que de moment prefereixen mantenir l’anonimat, exposen que, malgrat l’evident risc que comporta l’existència del polvorí, l’Ajuntament mai no els ha detallat quin tipus d’actuacions s’haurien de dur a terme en cas d’incident. “Ens molesta que una empresa militar estigui instal·lada al poble, tot i que aquí no hi tingui armament”, afirmen les ciutadanes que s’han començat a mobilitzar.

També posen en dubte que el dipòsit de Maxam aporti beneficis al municipi del Montserratí, tenint en compte que no genera llocs de treball, més enllà de l’empresa de seguretat que el custodia i que no té personal del poble. En aquest sentit, una de les poques accions visibles de la multinacional va ser l’aparició d’un anunci a plana sencera de Maxam Outdoors –la divisió de la companyia dedicada a la munició esportiva, per a caça i clubs de tir– a la revista editada amb motiu de la darrera festa major del Bruc. Segons les fonts consultades, la contractació de l’anunci va suposar una despesa de prop de mil euros.

La informació més completa al voltant del polvorí apareix al Pla d’Emergència Exterior del Sector Químic de Catalunya (Plaseqcat), elaborat per la Direcció General de Protecció Civil de la Generalitat, que forma part del Departament d’Interior. El Plaseqcat fixa el “marc orgànic i funcional per fer front a les emergències per accidents greus amb substàncies perilloses” i tipifica el dipòsit de Maxam del Bruc com una instal·lació d’explosius de “risc alt”.

Segons l’edició del setembre d’enguany del Plaseqcat, el polvorí del Bruc pot acumular un màxim de 205.000 kg d’explosius, a banda de 150.000 unitats de detonadors i 60.000 metres de cordó detonant. El tipus d’explosius que conté és dinamita Goma-2 ECO, que fonamentalment s’utilitza en la mineria, a les pedreres o per rebentar masses rocoses en la construcció d’infraestructures. Però la dinamita fabricada per Maxam és coneguda, sobretot, perquè va ser emprada en els atemptats perpetrats als trens de rodalies de Madrid l’11 de març de 2004.

Danys a 770 metres
El Plaseqcat també conté una anàlisi de risc en cas d’accident a la instal·lació, segons la qual, si hi hagués una explosió confinada de Goma-2 ECO, la zona d’intervenció –l’àrea on el nivell de danys justificaria l’aplicació immediata de mesures de protecció– seria de 415 metres, mentre que la zona d’alerta –on també hi hauria danys perceptibles– arribaria als 767 metres. En una resposta escrita davant les preguntes de la DIRECTA, Protecció Civil puntualitza que l’afectació a la zona d’alerta es limitaria a alguna “trencadissa de vidres o similar”, però que no hi hauria “dany a persones”. Segons el Plaseqcat, en aquest radi, s’hi inclou una “urbanització d’habitatges aïllats corresponent a la zona de Ca l’Esteve, Can Roca, la Devesa de Dalt i la Devesa de Baix”.

La normativa estableix que el Bruc ha de tenir un Pla d’Actuació Municipal (PAM) específic per afrontar possibles incidents, però Protecció Civil ha confirmat que el municipi incompleix la llei i no disposa de cap pla. Aquesta àrea d’Interior matisa que la norma estatal d’explosius “preveu unes distàncies preventives que eviten que l’activitat s’ubiqui en les zones de més risc per a la població i les infraestructures de l’entorn”.

El PAM ha de preveure “procediments d’informació i alerta a la població” en cas d’accident, ha de contemplar l’organització necessària per posar en marxa “mesures orientades a la disminució dels efectes de l’accident” i ha de garantir les “necessitats en cas d’acollida de població evacuada”. Protecció Civil afegeix que, en el cas del Bruc els simulacres d’accident “no serien estrictament necessaris” perquè la zona d’alerta del polvorí “no suposa confinament ni evacuació de la població en general”.

Segons l’investigador en pau i desarmament i coordinador del Centre Delàs d’Estudis per la Pau Pere Ortega, el polvorí ubicat en ple Montserratí –es troba a l’entorn de protecció del Parc Natural de Montserrat– “no deixa de ser un risc en si mateix”, ja que acumula una quantitat ingent de material explosiu que pot ser letal en cas d’accident. El maig passat, per exemple, l’explosió del polvorí de la base militar espanyola Álvarez de Sotomayor, ubicada a la demarcació d’Almeria, va provocar la mort de tres soldats, a banda de ferir dues persones més.

Incidents previs
La presència d’una instal·lació com un polvorí té altres riscos associats. Per exemple, en cas d’incendi de l’entorn. Segons la crònica de La Vanguardia del 19 d’octubre de 1986, el foc que va cremar part de la muntanya de Montserrat el dia abans va obligar els bombers a establir com a prioritat evitar que les flames assolissin les instal·lacions d’Explosivos Río Tinto, el nom que tenia aleshores la companyia. L’incendi havia estat provocat pel grup armat d’extrema dreta Milicia Catalana, que, en més de deu anys de vida, va cometre diversos atemptats amb bomba contra l’independentisme català.

El transport dels explosius és un altre dels riscos vinculats a un polvorí. El maig de 2005, diversos mitjans van informar de l’accident entre un turisme i un camió a la C-58, a l’alçada de Terrassa. Tot i que no va tenir conseqüències greus, el fet es va convertir en notícia perquè el camió transportava 7.000 quilos de Goma-2 ECO, provinents precisament del dipòsit del Bruc. Dos mesos abans, la Guàrdia Civil va detenir un veí de Gurb (Osona) que acumulava més de 750 quilos de Goma-2 ECO i 5.300 detonadors al seu garatge. El material també provenia del magatzem de Maxam, aleshores anomenada Unión de Explosivos Españoles. Més enllà d’aquestes comptades ocasions, el polvorí del Bruc no ha aparegut gairebé mai més als mitjans i l’opacitat que l’envolta ha generat un neguit creixent entre el veïnat de l’entorn.


Presumpte objectiu d’ETA i Terra Lliure
El 1988, amb menys de set mesos de diferència, dues informacions van vincular el polvorí del Bruc amb objectius d’ETA i Terra Lliure. A finals d’abril, dos integrants de l’organització armada catalana van ser detinguts i, segons la versió policial, se’ls va trobar un mapa d’un polvorí que pretenien assaltar per aconseguir explosius. El polvorí, aleshores custodiat per agents de la Guàrdia Civil, pertanyia a Explosivos Río Tinto, el nom de l’època de l’actual Maxam. El novembre del mateix any, Joan Carles Monteagudo i Juan Félix Erezuma van ser arrestats, acusats de formar part del comando Barcelona d’ETA. Novament, segons la versió policial de l’època, els suposats integrants de la banda armada tenien el polvorí del Bruc entre els seus objectius. El 2004, la dinamita Goma-2 ECO que fabrica Maxam sí que es va emprar en la cadena d’atemptats perpetrats l’11 de març a Madrid. Els explosius, però, havien estat robats a Astúries i no al magatzem de l’Anoia. 

*Article publicat al número 336 del setmanari DIRECTA, 30 d'octubre de 2013. Les fotografies són de Robert Bonet. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada