dimarts, 27 d’agost del 2013

Els criteris per a l’acollida de menors en família, sota sospita

Les professionals alerten que s’està implantant un model mercantilista que privilegia el cost en detriment de l’interès superior dels infants


Cada cop és més habitual que la Direcció General d’Atenció ala Infància i l’Adolescència (DGAIA) decideixi que una menor protegida per la Generalitat sigui acollida per la família extensa (àvies, avis, tiets o tietes) en lloc de passar a viure temporalment a un dels centres residencials o d’acolliment que depenen de l’administració. La pràctica compleix amb la Llei dels Drets i les Oportunitats de la Infància i l’Adolescència (LDOIA) aprovada el 2010. L’article 120.2 de la normativa estableix que “les mesures d’acolliment familiar, sempre que sigui possible, tenen preferència respecte de les que comporten l’internament del menor o la menor en un centre públic o concertat”. El mes de febrer, en una de les primeres comissions de Benestar i Família de la legislatura, la consellera del ram, Neus Munté, va reiterar al Parlament que el govern d’Artur Mas “promourà i prioritzarà” l’acolliment familiar, una opció defensada per les professionals dels serveis socials des d’un punt de vista teòric, però qüestionada si no va acompanyada de recursos humans i econòmics que permetin fer un seguiment adequat de les menors.

La Generalitat fa diversos anys que retalla els recursos destinats a l’atenció a la infància i l’adolescència, fet que ha contribuït a generar la sospita que l’increment de l’acolliment en família extensa respon, principalment, a motivacions econòmiques. Diverses professionals del sector consultades per la DIRECTA i el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, han subratllat que aquesta opció és “amb diferència, menys costosa” per a l’administració, de manera que pot tenir el “perill que no sempre s’utilitzi en benefici dels infants i acabi sent una mesura de reducció de despesa”. Mentre un centre residencial d’acció educativa (CRAE) suposa un cost d’entre 100 i 125 euros per infant i dia, segons Defensem l’Acció Social i Comunitària (DASC) –un col·lectiu d'afinitat de treballadores del sector, que produeix discurs alternatiu i porta a terme accions directes–, l’acolliment en família extensa comporta una despesa de prop de 300 euros mensuals per a l’administració.

El darrer informe sobre els drets de l’infant publicat el desembre de 2012 pel Síndic recull que, segons les dades del mes d’abril de 2012 –les últimes disponibles–, Catalunya comptava amb 7.286 infants i adolescents amb mesures de protecció. De totes elles, el 55% viu en família –ja sigui extensa o aliena–, el 36,4% en centres tutelats per l’administració i el 8% restant en família preadoptiva. Amb relació al mateix període de l’any precedent, l’opció que va créixer més va ser l’acolliment en família extensa, amb 193 menors més, una tendència que, segons les fonts consultades, s’ha accentuat els darrers mesos.

Acolliments sense garanties
Dues treballadores d’un CRAE de l’àrea metropolitana de Barcelona consultades per la DIRECTA – que prefereixen mantenir l’anonimat per evitar represàlies laborals– asseguren que, actualment, “s’estan produint acolliments sense garanties d’èxit i sense poder fer seguiment dels casos (a causa de la càrrega de feina dels Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, EAIA), perquè la prioritat és treure’s nens de sobre”. Les dues professionals afegeixen que, abans, les condicions necessàries per autoritzar un acolliment amb família extensa eren “molt rigoroses”, però que, ara, “s’han rebaixat”, fet que està provocant –de retruc– que els CRAE i els centres d’acolliment que havien arribat a estar sobreocupats ara tinguin una part significativa de les places buides.


Les menors tutelades per l’administració catalana, la major part de les quals han estat víctimes de maltractaments, abusos o negligències greus per part dels seus pares i mares, si no estan vivint amb famílies, es reparteixen en centres d’acolliment (que sumaven 576 places a finals de 2011), CRAE (1.833 places), centres residencials d’acció intensiva o CREI (82 places) i pisos assistits (39 places per a adolescents de 16 a 18 anys). Des de finals de 2010, també existeixen les Cases d’Infants, un servei d’estada temporal concebut amb l’objectiu d’intervenir tant en l’infant com en la família per reduir el temps de tutela de la menor i, fins i tot, evitar separar-la de la família. Són centres més petits –tenen entre 10 i 16 places– i, a Catalunya, n’hi ha nou, tot i que l’objectiu és arribar als 24 en acabar el 2014. La Generalitat ha confirmat que els vol potenciar, fet que, amb el canvi de model i l’aposta per l’acolliment en família extensa, “segurament”, comportarà el tancament d’alguns CRAE en un futur, segons ha admès Jaume Clupés, president de la Federació d’Entitats d’Atenció i educació a la Infància i l’Adolescència (Fedaia) en una conversa telefònica. Clupés afegeix que les “places residencials ja no creixen”.

Les Cases d’Infants representen l’enèsim exemple de col·laboració pública-privada tan pregonat per l’executiu convergent. Estan gestionades per la Fundació Acció Social Infància (FASI), que desenvolupa el projecte en col·laboració amb la DGAIA, el Consorci de Serveis Socials de Barcelona –que aplega la Generalitat i l’Ajuntament– i l’Obra Social de La Caixa, que (segons la memòria de l’entitat) l’any passat hi va aportar més de dos milions d’euros, una xifra lleugerament superior a la que hi va destinar el govern autonòmic a través de la DGAIA. El seu patronat, que té representació del sector públic i privat i del tercer sector social, està encapçalat pel president de la mútua Fiatc, Joan Castells, i compta amb diversos càrrecs polítics, com els convergents Miquel Noguer (alcalde de Banyoles) i Marta Felip (alcaldessa de Figueres). Segons la web de FASI, encara en són membres Robert Fauria (ERC) –que, fins al març, era president del Consell Comarcal de la Selva i alcalde de Sant Hilari Sacalm i està imputat en el cas Manga– i Jaume Torramadé (Unió), expresident de la Diputació de Girona que va dimitir el mes de gener després de ser denunciat per presumpte assetjament sexual.

“Model mercantilista”
Al canvi de model, s’hi ha d’afegir la precarització de les condicions dels CRAE, especialment marcada als centres concertats. I a l’empitjorament de les condicions laborals, compartit amb la resta del sector públic, s’hi sumen altres qüestions com el fet que els centres concertats hagin de cobrir la major part de les baixes modificant l’horari de la resta de l’equip, que no disposin d’educadora acompanyant en els transports i que les activitats extraescolars i d’oci que fan les menors es limitin gairebé a les que són gratuïtes, segons un document publicat pel DASC fa uns mesos. Les professionals consultades declaren que s’han convertit en “centres assistencials on els menors tenen les necessitats bàsiques cobertes”, però que no poden “funcionar realment com a centres educatius”. En aquest sentit, lamenten que els infants acabin sent víctimes d’un “doble desemparament”, primer per part dels seus pares i mares i després per part de l’administració.

Mentre el Síndic de Greuges reiterava, a través del seu informe, la necessitat que es prioritzi “l’interès superior del nen” per damunt de qualsevol criteri econòmic, el DASC apunta que l’actual sistema de protecció de menors és “mercantilista i insensible” i s’emmarca en un canvi de model d’un “Estat del benestar a un Estat inversor”. Com a exemple d’aquest canvi, el col·lectiu de professionals esmenta el fet que l’oferta econòmica ja sigui gairebé l’únic criteri de selecció d’una empresa per gestionar un centre, fet que afavoreix clarament les societats amb ànim de lucre per davant d’aquelles que també s’interessen pel benestar de les menors.


*Article publicat a la secció Estirant del Fil del número 326 del setmanari DIRECTA, 17 de juliol de 2013. 

5 comentaris:

  1. És un món... molt relliscós. La matèria primera sobre la que es treballa són nens! I a sobre "desemparats". També es pot ser molt crític en com i qui ho decideix; hauria de ser un jutje que pot llegir un o mil informes de tècnics EAIAs i de qui es vulgui (també s´ha d´escoltar el menor si es pot) però finalment un jutje, com tothom en qualsevol procediment que pugui comportar una restricció de drets i treure´t de la familia i fotret a un CRAE... ho és! La DGAIA no es pot saltar el "tràmit" judicial.
    Els menors han de retrobar una familia el més aviat possible sigui la d´origen si és possible, sigui d´acollida (extensiva si és possible, alienna quan no ho és), sigui d´adopció en aquells casos on no serà factible mai tornar a la d´origen; però no han de passar anys i anys a cap centre perquè per molts canvis d´acrònims que hi posem sempre seran centres de concentració de menors separats de la seva familia. L´Estat no ha de tenir nens a centres independentment del model de gestió. Ara si hi ha diners... hi haurà "tema". Acusar un govern de que dona nens a families perquè és més barat, té el contrapunt que els vol donar als CRAE perquè algú "privat" faci negoci (i els professionals del sector que no s´espantin que tindran feina assegurada... anant a veure families enlloc de treballar a CRAEs).
    Que hi hagi situacions d´emergència i de necessitat, sí, clar que sí. Però en general els nens: a les families! I rés de negoci. Avui dia les families reben 200 euros si són extensives i 400 si són alienes (tampoc s´entèn la diferència, per què? perquè són parents o no els nens costen més o menys?
    Ah, i als CRAE costen 129 euros dia i els CRAE s´asseguren percebre el 80% de la seva oferta màxima de places.
    Entenem ja moltes coses?
    Menys nens a CRAE, més a families i revisem també els mètodes de resoldre "desemparaments" que algun disbarat sí que es fa. Estat de dret, que ho faci el jutje i el fiscal de menors allí enganxat per si algú... es passa amb el dret del menor

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja apunto a l'article que des d'un punt de vista teòric ningú qüestiona que la millor opció sigui que els infants estiguin amb famílies i no en centres, però això anar acompanyat d'uns recursos que s'estan retallant i aquí és on entra la posició dels professionals consultats, que consideren que s'estan rebaixant els criteris per donar els acolliments en família extensa. Pel que fa als CRAE, el cost varia en funció si el centre és públic o concertat i és cert que malauradament empreses amb ànim de lucre estan entrant al sector, però també és veritat que molts centres estan gestionats per entitats sense ànim de lucre, que no hi van a fer negoci. Però estic d'acord que són temes delicats.

      Elimina
    2. S'ha calculat que només l'1% dels menors ingresats a centres d'acollida ho fan per raons de pes. A més d'això caldrien unes 200 places per cobrir casos de joves violents, amb problemes amb la droga o de tipus mental. Es a dir, que moltes CRAE haurien de tancar i les altres canviar a un model més asistencial. El problema, i es aquí on el sistema falla, es que la DGAIA va desempallegar-se de la gestió dels centre d'acollida prometent diners fàcils a grups privats. A l'epoca de les vaques grosses els centres estaven sobresaturats i els diners no mancaven però on calia posar esforç, el control de les addiccions i els problemes mentals, ningú s'hi posava perque ningú volia problemes. De fet la Creu Roja gestionava un CRAE i s'en va sortir quan va veure la problemàtica. Ara no hi ha diners i sembla que la DGAIA es més humana però això es una "millora" passatgera perque quan tornin les vaques grosses tornarà la "cacera"de nens. Mentre ningú digui "ei, un moment, cap nen ha d'entrar sense que el jutge o el fiscal s'assabenti" el perill de que els nens siguin reclosos sense drets continuarà.

      Elimina
  2. Amic periodistaitinerant,
    Quan dius que "s´estan rebaixant els criteris" què vols dir? Eren "bons" abans i ara al "rebaixar-se" han passat a ser "dolents"? Es donen nens a families d´acollida "dolentes"? No! Potser està bé que es revisin els criteris. Han de ser families "normals", no pas que sàpiguen fer "el pino" i recitar "els clàssics" a l´après midi. El que hem de vigilar és que no se´ns colin "pedòfils" però les "habilitats" han de ser les "normals" com per cuidar els fills propis, rés més, rés menys. Potser ja era hora de que revisem els criteris no pas "a la baixa" sinó "a la normalitat". En general fan por els "experts", parlen des dúna superioritat... que alarma. Els pares, jutges, advocats, psicòlegs... tots uns ignorants, ells i només ells saben el que diuen, potser per això no està bé opinar d´infància sino tens ... quina titulació?.

    Pel que fa als CRAE privats (concertats), seran tot el "sense ànim de lucre" pero si t´entren cent mil euros al mes (per exemple en un CRAE de capacitat màxima 31 nens amb 27 d´ocupació real), creu-me que hi ha "LUCRE" encara que no vulguis! Potser després donen els diners a obres de caritat però no paguen impostos (son Fundacions) i la caixa registradora fa "ras-ras" a quatre mil euros nen cada mes, mentre que les families perceben o res o 200 o 400 euros al mes. On està el lucre i on no?

    Els nens a les families... Els CRAE en dos anys haurien de reduïr la "població" al 50%. Es pot fer. Els professionals del sector tranquils, no us fotran al carrer, potser haureu de canviar alguns esquemes... treballar més amb les families i menys en despatxos però per AJUDAR no pas per FISCALITZAR i JUDICAR. En qualsevol cas però no us quedareu sense feina, els nens "desemparats" seran els mateixos només que en families, d´un en un i no engrups de 8 o de 25. Tindreu més feina de fet si es vol fer ben feta.

    ResponElimina
  3. Totalmente de acuerdo, estan vendiendo a los niños. Cualquier madre que denuncie abusos sexuales en su hijo/a se arriesga a que los psicologos de DGAIA digan que "es una mala madre que quiere el piso y la pensión.." y el pobre menor, a parte de sufrir el abuso, se vea privado de estar con la única persona que le cree y le quiere: su madre. Es lo primero con lo que nos amenazan cuando denunciamos: " diremos que te lo inventas" . Y los niños??? nadie escucha a los niños. Como un policia me dijo: si no hay semen dentro del cuerpo del niño, puede seguir metiendole el pene por la boca o el ano, que no es delito.

    Para Anna Pinyol.. defensora de.. quien??? ;)

    ResponElimina