dimarts, 13 d’agost de 2013

El gran negoci de la ‘lluita’ contra la pirateria a Somàlia

Des de 2009, Segur Ibérica es lucra amb la protecció dels tonyinaires a l’Índic, finançada parcialment amb fons públics

El 2 d’octubre de 2009, un grup de pirates va segrestar el vaixell tonyinaire basc Alakrana davant les costes de Somàlia. El buc i la tripulació, formada per 36 persones, van ser alliberats 47 dies més tard, després que el govern espanyol pagués un rescat de 2,7 milions d’euros. El segrest de l’Alakrana va tenir diverses conseqüències, entre les quals destaquen la pròrroga de l’operació Atalanta –impulsada mesos enrere pel Consell de la UE per lluitar contra la pirateria a les aigües de Somàlia– i l’autorització per part del govern espanyol de l’embarcament de vigilància armada als vaixells pesquers de bandera estatal. Empreses com Segur Ibérica van veure que, de cop, se’ls obria una nova via de negoci molt lucrativa. De fet, aquesta va ser la primera companyia beneficiada per la mesura de l’executiu, aleshores presidit per Zapatero, amb la signatura, a finals de 2009, d’un contracte amb els armadors per encarregar-se de la protecció de tretze bucs tonyinaires.

La presència de vigilància de seguretat privada buscava protegir els negocis particulars de grans empreses pesqueres, però, des del primer moment, el seu cost ha estat parcialment assumit per les administracions públiques. Mentre els armadors paguen la meitat de la despesa, la resta es reparteix a parts iguals entre el govern espanyol i els executius autonòmics basc o gallec. Per fer-se una idea de les quantitats, el 2010, el Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí va aprovar una subvenció de més d’1,9 milions d’euros per sufragar parcialment el cost de contractar la seguretat privada a bord dels tonyinaires, xifra que augmentaria fins gairebé els 2,4 milions el 2011. A més, l’executiu estatal també assumeix la despesa de la formació militar de la vigilància privada que s’embarca als bucs. 

Per a companyies com Segur Ibérica, el negoci és notable, tenint en compte que s’embutxaquen uns 9.500 euros mensuals per cada vigilant, però les treballadores reben un sou de 4.000 euros. Ras i curt, la societat que va presidir el ministre Morenés guanya diversos milions per desplegar unes desenes de treballadores –el 2009 van ser 54– als vaixells espanyols que pesquen prop de Somàlia.

El segrest de l’Alakrana va obrir les portes a les empreses de seguretat privada, però la intervenció europea contra la pirateria a l’Índic arrenca el 8 de desembre de 2008, amb l’aprovació de l’operació Atalanta per part del Consell de la UE. El 23 de gener de 2009, el consell de ministres presidit per Zapatero va donar el vistiplau a la participació i el lideratge espanyol al desplegament militar a les costes de Somàlia, després de rebre, dos dies abans, un suport gairebé unànime del Congrés. A l’ambient, pesava el segrest, l’abril de 2008, del vaixell Playa de Bakio, que segons el Ministeri de Defensa havia posat de manifest ºque la pirateria a Somàlia representava, “no només una amenaça per a la seguretat marítima internacional, sinó també per als interessos nacionals a la zona”, fonamentalment representats per la flota pesquera tonyinaire.

Protecció d’interessos privats
L’octubre passat, el Centre Delàs va publicar un informe molt exhaustiu que analitzava la participació militar espanyola i internacional a la costa somali, on es conclou que l’operació Atalanta no ha servit per reduir el nombre d’atacs de pirateria. El document, titulat Pirateriaa Somàlia: excusa o oportunitat geopolítica?, lamenta que s’hagin descartat altres vies d’aproximació al problema, com mesures diplomàtiques, el foment de la pesca responsable o la rendició de comptes del dany causat a Somàlia per la intromissió estrangera.

L’informe enumera motius per rebutjar la intervenció militar occidental contra la pirateria, com ara que busca satisfer els interessos dels països participants –els beneficis pesquers en el cas espanyol– i no els de la població somali; que la ingerència estrangera ha suposat un espoli de recursos i amenaça la sobirania alimentària del país de la banya de l’Àfrica; que no s’ha reconegut ni hi ha responsables de la més que probable pesca il·legal espanyola a l’àrea, o que s’està provocant una revitalització armamentística a Somàlia, un Estat que –com ja va passar amb l’Iraq fa uns anys– s’està convertint en un “nou paradís per a les empreses privades de seguretat”.

Només entre 2009 i 2011, el govern espanyol ha gastat més de 250 milions d’euros per finançar la seva participació a l’operació Atalanta i tot indica que la xifra es continuarà disparant els propers anys. El que inicialment era una missió de dotze mesos s’ha anat prorrogant i, actualment, ja té la continuïtat garantida fins, almenys, el desembre de 2014. Mentre organitzacions com el Centre Delàs reclamen la retirada de tota la participació militar espanyola a la regió i que es deixin de finançar els interessos privats –la protecció dels tonyinaires– amb fons públics, empreses com Segur Ibérica es freguen les mans quan veuen que les seves opcions de negoci es multipliquen.

*Article publicat al número 324 del setmanari DIRECTA, 3 de juliol de 2013. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada