dijous, 1 d’agost de 2013

L’Estat espanyol, còmplice de l’ocupació militar de Palestina

La compra d’armament i la cooperació industrial contribueixen a alimentar la repressió a Cisjordània i Gaza

Un dels factors que explica la perpetuació de l’ocupació de Palestina per part d’Israel és que es tracta d’un gran negoci, sobretot pel gegantí complex industrial militar hebreu, un dels més importants del món. El seu desenvolupament ha estat possible pel fet que bona part de la societat israeliana, instrumentalitzada pels seus líders, percep que viu sota amenaça, tant de l’exterior –l’Iran i alguns països àrabs– com dels territoris ocupats, cosa que permet que l’executiu de torn de l’Estat israelià mantingui un enorme esforç militar. Si la despesa de l’Estat espanyol en aquest àmbit representa l’1% del PIB, la israeliana s’eleva al 6,8%, segons les dades de 2011 de l’Institut Internacional d’Investigació per a la Pau d’Estocolm (SIPRI, en anglès). Les xifres constaten que la indústria de defensa i seguretat és un puntal de l’economia hebrea, que obté bona part dels seus ingressos de les exportacions d’armament.

Entre les destinacions finals de les armes hebrees, hi ha l’Estat espanyol, que manté unes vinculacions militars molt estretes amb Israel, unes relacions que, indirectament, no fan altra cosa que contribuir a mantenir i reforçar l’ocupació de Gaza, Cijsordània i Jerusalem Est, segons denuncia la campanya Negocis Ocults. La iniciativa, endegada per la plataforma AmbPalestina al Cor –que aglutina diverses entitats–, té com a font principal l’informe Espanya-Israel: Relacions en matèria militar, armamentística i de seguretat. Balanç i tendències, elaborat el 2009 per l’investigador del Centre Delàs Alejandro Pozo, que està a punt d’enllestir-ne una actualització. 


 L’investigador, especialitzat en pau, conflictes armats i desarmament, subratlla que les exportacions militars a Israel són “molt qüestionables” i arriben a suposar una “potencial violació de la legislació espanyola sobre comerç d’armament”. A l’hora de valorar les connexions en defensa entre ambdós països, apunta que existeixen “relacions militars controvertides” perquè “poden fomentar la militarització dels conflictes a la regió i el seu tractament per mitjans violents”, fins i tot vulnerant el Dret Internacional Humanitari i la Declaració Universal dels Drets Humans. Pozo divideix les “relacions controvertides” en importacions de productes militars i de seguretat israelianes, col·laboracions empresarials entre la indústria d’ambdós països –i amb els respectius governs– i connexions en el sector de la seguretat interior o integral –conegut com a Homeland Security– i els serveis prestats.

Laboratori repressiu
“En un context global, els territoris ocupats de Palestina comencen a semblar un laboratori per assajar armes i tàctiques, especialment les de contrainsurgència, que després poden ser exportades a països com Espanya”, escrivia Jeff Halper, director del Comitè Israelià contra la Demolició de Cases, al pròleg de l’informe d’Alejandro Pozo. Les operacions, però, no es caracteritzen per la transparència. L’executiu estatal publica les xifres de les exportacions d’armament a Israel –que representen pocs milions d’euros anuals–, però no fa el mateix amb les importacions, que suposen un volum significativament superior. Mentre que, segons les dades oficials, l’Estat espanyol va exportar material militar a Israel per valor de 45 milions d’euros entre 1995 i 2010, només la compra dels míssils Spike a l’empresa hebrea Rafael el 2006 va suposar una despesa de 324 milions per a l’executiu espanyol, aleshores presidit per Zapatero.

La manca de transparència també va quedar reflectida el 16 de març de 2010, quan es va signar l’acord de cooperació militar més complet entre els dos estats, mitjançant un Memoràndum d’Enteniment, una fórmula que esquiva l’autorització prèvia de les Corts i la publicació del contingut al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE). A banda de l’exèrcit, els diferents cossos de seguretat desplegats a l’Estat espanyol  Guàrdia Civil, Policia Nacional, Mossos d’Esquadra, Ertzaintza...– també han adquirit, directament o indirectament, material militar o de seguretat hebreu, que després es pot emprar per reprimir la població autòctona.

Vulneració de la llei
Les vendes de material militar a Israel vulneren, almenys, quatre dels vuit criteris
del Codi de Conducta de la UE sobre comerç d’armes, incorporat a la legislació espanyola. En concret, no està garantit el respecte dels drets humans al país de destí; existeixen tensions o conflictes armats al país de destí; les exportacions poden perjudicar la preservació de la pau, la seguretat i l’estabilitat regional; i el comportament del país comprador (Israel) no respecta la comunitat internacional, amb la no assumpció de nombrosos tractats i resolucions de l’ONU. Alejandro Pozo subratlla que “no existeix cap garantia sobre l’ús final del material importat per Israel”, de manera que es pot afirmar que les vendes no compleixen la normativa espanyola.

Més enllà de les vendes d’armament, un àmbit on les relacions militars hispano-israelianes no deixen de créixer és el de la cooperació industrial. Així doncs, nombroses empreses espanyoles, com Indra i Tecnobit, han col·laborat amb el Ministeri de Defensa israelià i, a la inversa, societats militars hebrees han fet el mateix amb la indústria espanyola. Aquestes operacions suposen un volum de negoci de 50 milions d’euros anuals, segons apunta Alejandro Pozo citant fonts israelianes.

La també investigadora del Centre Delàs Camino Simarro deixa clar que la cooperació no és casual. En un informe de Negocis Ocults publicat el mes de desembre, afirma que l’objectiu hebreu és “penetrar als mercats nacionals de tot el món” i, per fer-ho, l’estratègia és “crear aliances amb empreses locals, en alguns casos no només per entrar al mercat local, sinó per poder obtenir, al seu torn, una plataforma des de la qual saltar a d’altres països”, en aquest cas, on la “marca Espanya es ven millor”. Empreses d’ambdós països també col·laboren en el Programa Europeu d’Investigació en Seguretat (ESRP, en anglès), per exemple, en projectes de vigilància fronterera.

Pozo conclou que augmentar les opcions de negoci de la indústria militar israeliana significa “cooperar en el desenvolupament d’armament que serà utilitzat als territoris ocupats de Palestina” i aprofitar-se de la “capacitat tecnològica” desenvolupada per Israel a conseqüència de l’etern conflicte regional. Per tot plegat, la campanya organitzada per Amb Palestina al Cor demana que s’aturin les relacions comercials en matèria d’armament i seguretat amb Israel i que, si cal, s’arribi a un “embargament militar”.


*Article publicat al número 317 del setmanari DIRECTA, 15 de maig de 2013. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada