Centenars de milers d’euros públics per glorificar la División Azul

El govern espanyol, amb independència que hagi estat en mans del PP o del PSOE, ha finançat l’entitat que aplega els combatents que van lluitar amb l’exèrcit nazi

Les diverses setmanes transcorregudes des que la DIRECTA va revelar la participació de la delegadadel govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna, en un homenatge ala Hermandad de la División Azul –que aplega veterans i nostàlgics de les tropes espanyoles que van lluitar al costat de l’exèrcit nazi a la Segona Guerra Mundial– han

servit per tornar a constatar que glorificar la dictadura franquista no té cap conseqüència política i molt menys penal. A Catalunya, només el PP –el seu partit– i C’s van evitar demanar la destitució de Llanos de Luna. Però, lluny d’atendre les peticions, l’executiu estatal va ventilar l’assumpte amb una polèmica intervenció del ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, al Congrés assegurant que l’acte celebrat l’11 de maig a la caserna de la Guàrdia Civil de Sant Andreu de la Barca es movia en un “ambient de reconciliació històrica”. La reacció del govern espanyol va anar més enllà i va recalcar que la Hermandad de la División Azul “està legalment inscrita i es fonamenta en un context històric, en absolut ideològic”.

Emilio Silva, president de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica (ARMH), afirma, en una conversa telefònica amb la DIRECTA, que els fets posen de manifest “l’anormalitat de la relació de la societat espanyola amb el seu passat”. Resulta que, a la majoria de països europeus, és impensable que l’Estat subvencioni entitats dedicades a fer apologia d’una dictadura, que milers de símbols del règim siguin visibles als carrers gairebé quatre dècades després de la mort del tirà o que, en plena crisi, es destinin centenars de milers d’euros públics a arreglar el mausoleu del dictador. Però tot això passa a l’Estat espanyol.

Apologia del franquisme

Que negar el contingut ideològic de la Hermandad de la División Azul és una fal·làcia es posa de manifest repassant alguns dels actes en què ha participat l’entitat els darrers anys. El 2 de desembre de 2012, va ser distingida com a membre d’honor de la Fundación Nacional Francisco Franco (FNFF), dedicada a difondre el pensament del dictador i a “contribuir a la projecció del seu ideari sobre el futur de la vida espanyola”. El març del mateix any, va participar en una marxa, suposadament contra la corrupció, organitzada a València per la ultradretana i xenòfoba España 2000. Cada febrer, impulsa un homenatge als caiguts de la División Azul, que acostuma a acabar al cementiri de la Almudena de Madrid amb el cant del “Cara al Sol” i la salutació nazi per part de les assistents, normalment unes desenes. Però, malgrat tot això, el govern espanyol, amb independència que hagi estat en mans del PP o el PSOE, no ha deixat de subvencionar la Hermandad cada any des de 2000. A més, un dels seus membres va participar a la desfilada del 12 d’octubre de 2004, segons la particular interpretació del concepte de reconciliació històrica del socialista José Bono, aleshores titular de Defensa.

Segons consta al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), des de 2000, l’entitat ha rebut gairebé 77.400 euros en concepte d’“atenció a persones grans”. Les ajudes del Ministeri de Sanitat no són les úniques aportades a la División Azul durant la darrera dècada. L’agost de 2010, amb Zapatero com a president, el Ministeri de Defensa li va concedir 11.919,16 euros com a “associació sociocultural”. La subvenció apareix al Butlletí Oficial de la Defensa (BOD), molt difícil de consultar, però no al BOE. La DIRECTA s’ha posat en contacte amb el gabinet de premsa del ministeri per saber si l’entitat s’ha beneficiat de més subvencions similars, però no ha rebut resposta.

A aquests prop de 90.000 euros en ajudes, cal sumar-hi el mig milió d’euros que, segons un article d’El Periódico del 20 de novembre de 2003, Defensa es va gastar en l’exhumació, identificació, trasllat i enterrament dels morts de la División Azul. Els fons van ser canalitzats bàsicament per una entitat alemanya, la Fundació Volksbund, dedicada a la recerca de desapareguts de la Segona Guerra Mundial i amb la qual el govern del PSOE va signar un conveni de col·laboració el 1995. La major part de la despesa, però, es va fer en l’era Aznar. Per acabar de tancar el cercle, en el segon mandat del president d’honor del PP, la FNFF, que recentment ha homenatjat la División Azul, va ser subvencionada amb gairebé 150.000 euros.

Oblidar la Llei de la memòria

Tot i ser titllada de poc ambiciosa en el seu moment, l’aprovació de la llei de la memòria, el 2007, va obrir l’esperança a poder fer menys visible l’apologia de la dictadura i a fer desaparèixer, en pocs anys, la major part de símbols i vestigis del règim franquista presents als edificis o espais públics. Si bé és cert que, durant els governs de Zapatero, se’n van retirar centenars –com ara l’estàtua de la victòria franquista de l’obelisc ubicat a l’avinguda Diagonal amb Passeig de Gràcia, a Barcelona–, gran part de la feina va quedar pendent i, des que Rajoy va arribar al poder, els treballs per complir la llei de la memòria històrica s’han aturat completament i no ha desaparegut cap vestigi més, segons va reconèixer l’executiu estatal recentment.

Emilio Silva considera que s’ha posat de manifest una “evident falta de voluntat política” i no accepta l’argument oficial que s’han aturat els treballs pel seu cost econòmic perquè, en canvi, sí que han aparegut 280.000 euros per restaurar la Basílica del Valle de los Caídos, on hi ha el mausoleu de Franco. En ple 2013, a l’Estat espanyol, encara es poden trobar molts carrers que glorifiquen destacats franquistes i, si un càrrec polític homenatja la División Azul, no tindrà problemes per conservar el càrrec. Perquè, com denuncia el president de l’ARMH, les elits polítiques “han fet de la ignorància del passat una política d’Estat”. Perquè les entitats que fan apologia de la dictadura no només existeixen, sinó que reben diners públics. I tot plegat, amb una impunitat total.

*Article publicat al número 320 del setmanari DIRECTA, 5 de juny de 2013.