divendres, 25 de maig de 2012

Ramon Bagó, negoci rodó a la sanitat


El president del Grup Serhs obté sucosos contractes per a les seves empreses a través del CSC, una entitat sanitària pública de la qual és dirigent. Només a Barcelona ha aconseguit 1,5 milions del CIS Cotxeres Borbó, centre del qual va dirigir el procés constructiu

Fundador i president del Grup Serhs, un enorme hòlding turístic, de distribució i alimentari amb 64 empreses i 2.600 treballadors que l’any passat va facturar 473 milions d’euros, Ramon Bagó no és únicament un empresari d’èxit. Pes pesant i històric dirigent de CDC al Maresme -va ser alcalde de Calella per CiU del 1979 al 1991, director general de Turisme de la Generalitat en el primer Govern de Jordi Pujol (1980-1984) i guardonat amb la Creu de Sant Jordi-, també és un alt càrrec del Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC), una entitat pública que aplega 76 ambulatoris i 44 hospitals i que rep ingents quantitats de recursos provinents de la Generalitat des de la seva fundació el 1983. I és aquesta doble vessant d’empresari i gestor de fons públics que l’ha situat darrerament en el primer pla mediàtic.

Ramon Bagó rebent un premi de José Montilla.
L’Oficina Antifrau investiga des del gener si Bagó ha incorregut en alguna incompatibilitat pel fet de ser proveïdor, a través de les seves empreses, d’alguns dels hospitals i centres sociosanitaris gestionats pel CSC -prèviament anomenat Consorci Hospitalari de Catalunya (CHC)- i, alhora, alt càrrec de l’organisme, que va contribuir a fundar i va presidir durant uns anys. A més a més, el proppassat 27 de març, la Sindicatura de Comptes va presentar un informe en què identifica diverses irregularitats en el procés de construcció i adjudicació del Centre Integral de Salut (CIS) Cotxeres Borbó, ubicat al districte de Nou Barris. Ramon Bagó va jugar un paper clau en el procés i, en pocs mesos, empreses del Grup Serhs van rebre sucosos contractes per proveir diversos serveis del CIS.

Només durant l’última dècada, les companyies de Bagó han captat més de 50 milions d’euros a través de contractes amb hospitals i centres gestionats pel CSC, segons ha revelat el diari El País. Gairebé una tercera part de l’import, 15,3 milions, ha engruixit els comptes del grup sense passar per un concurs previ. En aquest període, la Corporació de Salut del Maresme i la Selva (CSMS) ha estat la principal contractista del hòlding de Bagó, amb adjudicacions que s’eleven a gairebé 20 milions. A banda d’altres centres menors, la CSMS gestiona els hospitals de Blanes i Calella, localitat que va tenir-lo com a alcalde, de la qual va ser nomenat fill predilecte fa uns mesos i que compta amb el centre mèdic gràcies, precisament, a la influència de Bagó a la Generalitat pujolista.


La revista Cafèambllet, que es distribueix gratuïtament a la Selva i l’Alt Maresme, fa un any que denuncia suposades irregularitats de la CSMS, amb el president del Grup Serhs com un dels grans protagonistes. “D’una banda, Bagó gestiona durant 30 anys diners de la sanitat pública i per l’altra, s’encarrega que desenes de milions d’euros d’aquests diners vagin a parar directament a les seves mans privades”, afirmava fa unes setmanes la publicació gratuïta. A banda de la CSMS, el grup empresarial de l’exalcalde de Calella també ha obtingut contractes del CSC a Badalona, Viladecans, Cornellà i Barcelona. Malgrat que Bagó defensa la legalitat de totes les adjudicacions -ja siguin amb o sense concurs-, la investigació d’Antifrau arrenca pel possible conflicte d’interessos que suposa la seva doble condició de contractant i contractat.

El CIS Cotxeres Borbó
El 8 de setembre de 2010, l’aleshores president de la Generalitat, José Montilla, va inaugurar el CIS Cotxeres Borbó, una reivindicació històrica de les entitats de la zona, segons destaca Pep Ortiz, membre de la Coordinadora de Nou Barris. Amb una superfície de 16.000 metres quadrats, el CIS integra en un mateix edifici un centre d’atenció primària (CAP), un centre d’urgències, un servei de rehabilitació, dos dispositius de salut mental ambulatoris i un centre sociosanitari. Fins aquí, tot normal. Ara bé, el procés per tirar endavant el CIS, que va iniciar-se l’1 de juny de 2005 amb la signatura d’un conveni entre el Servei Català de la Salut i l’aleshores Consorci Hospitalari de Catalunya (CHC), va estar farcit d’irregularitats, segons ha constatat l’esmentat informe de la Sindicatura de Comptes. Entre d’altres, la construcció dels equipaments no es va fer mitjançant un procediment de contractació oberta, s’hauria vulnerat la llei de contractes –no es van publicar l’adjudicació de diversos concursos-, i les obres estaven controlades per la mateixa empresa que les feia, Sacyr.

El conveni establia que CHC SA, presidida per Bagó, s’encarregava de la “construcció de l’edifici i posterior gestió dels serveis sanitaris del CIS Cotxeres”. El 21 de febrer de 2008, Bagó va signar la licitació per triar l’empresa que aixecaria l’edifici per un valor de 19,7 milions i el mateix mes encarrega el“control i gestió de costos, temps d’execució i qualitat de l’obra” '61 l’empresa CHC Consultoria i Gestió SA, que dirigeix ell mateix. Un cop l’edifici està construït, comença a actuar el Bagó empresari, que en set mesos (juny 2010-gener 2011) aconsegueix tres contractes (mobiliari, subministrament i equipament de cuina, i servei de restauració) que sumen prop d’1,5 milions del CIS Cotxeres per a dues empreses de Serhs. En els tres, Bagó hi va poder incidir des del seu seient al consell d’administració de CHC SA, que controla l’empresa (CHC Vitae) que els va adjudicar.

“En la majoria de les grans empreses de serveis, la relació público-privada és molt bèstia i totes creixen de la mà de l’Estat. El cas de Bagó i el Grup Serhs n’és un exemple paradigmàtic”, apunta l’economista Albert Recio, per a qui una de les solucions per impedir que el membre d’un consorci públic aconsegueixi negocis per a les seves empreses hauria estat evitar la privatització de certs serveis mitjançant la creació d’empreses públiques o impulsant cooperatives de treballadors. L’aposta per externalitzar -eufemisme de privatitzar- serveis públics, però, s’està accentuant acceleradament de la mà del Govern d’Artur Mas.

*Article publicat a la revista Carrer, número 123, maig de 2012. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada