Els nous botins dels pirates

L’èxit electoral a l’estat més poblat d’Alemanya consolida el creixement del Partit Pirata, una jove formació amb respostes i funcionament allunyats de les forces tradicionals

Els 20 diputats obtinguts al Parlament de Rin del Nord – Westfàlia, l’estat més poblat d’Alemanya, després de rebre el 7,8% dels vots en els comicis celebrats diumenge, 13 de maig, són l’últim botí que ha arreplegat el Partit Pirata, una formació nascuda el 2006 a Suècia i que, progressivament, s’està implantant arreu del continent europeu. La irrupció dels pirates en un parlament ja no suposa una novetat, sinó que mostra la consolidació d’una formació que s’allunya dels partits tradicionals, apostant per l’horitzontalitat en la presa de decisions, la defensa de la participació ciutadana i la reclamació de transparència en les administracions. En només vuit mesos, els pirates alemanys han hissat la seva bandera en quatre parlaments estatals, després de la primera conquesta a Berlín, on el 18 de setembre van sumar 130.000 vots (8,9%) i 15 diputats. Slesvig-Holstein (sis escons) i Saarland (quatre) completen els bastions dels pirates.

Seguidors dels pirates alemanys.

Totes les enquestes els donen representació al Parlament federal d’Alemanya després de les eleccions de l’any vinent. En les anteriors, celebrades el 2009, ja van sumar gairebé 845.000 sufragis, insuficients, però, per aterrar al Bundestag. Ara, en canvi, ho tenen tot de cara per superar el 5% dels vots, fet que, sens dubte, multiplicaria la projecció internacional d’un partit que només té sis anys de vida. «Les perspectives que tenim són molt bones, de creixement, perquè fem bandera d’aspectes com ara la lluita per la transparència o el foment de la participació ciutadana, que són reivindicats per molta gent arreu del món», explica a EL TRIANGLE Kenneth Peiruza, portaveu de Pirates de Catalunya, membre de ple dret de Partits Pirata Internacional, la confederació que agrupa les formacions nacionals dels pirates.

Bressol suec

El Partit Pirata va néixer a Suècia el 2006, de la mà de l’enginyer informàtic Rickard Falkvinge, fent bandera de la defensa de les llibertats civils en la societat de la informació. Les eleccions al Parlament Europeu del juny del 2009 li van donar notorietat continental, en acumular 215.000 vots, que li van permetre irrompre a l’Eurocambra. Peiruza relata que, des de la seva aparició, la preocupació dels pirates no era «protegir les descàrregues», sinó «denunciar la pèrdua de drets que significaven les mesures per protegir els drets d’autor». En aquest sentit, han alertat de la progressiva creació d’un estat de vigilància a la xarxa perquè els governs tinguin més control sobre la vida quotidiana dels ciutadans.

La manca de respostes de les formacions tradicionals a les demandes dels usuaris de la societat de la informació explica, en gran part, el seu creixement i el fet que bona part dels seus votants siguin persones joves, que se senten atretes per la concreció del seu programa, i antics abstencionistes, tot i que també reben suport de persones provinents d’altres formacions (a Alemanya, per exemple, els estudis assenyalen que els Verds i els liberals són els grans damnificats per la irrupció pirata). Sovint se’ls ha acusat de no tenir una posició definida sobre molts temes, aspecte que Peiruza respon explicant que «del que es tracta és de donar eines a la gent perquè pugui decidir el que vulgui i quan vulgui, instant-la a participar en la presa de decisions a través de les xarxes socials. Funcionem com una democràcia a nivell social, no pas governamental».

A banda del lliure intercanvi de coneixements, el Partit Pirata també advoca per l’educació i la sanitat públiques i gratuïtes, la clara separació entre l’Església i l’Estat, la neutralitat de la xarxa i l’accés universal i sense restriccions a Internet. A més a més, defensa la protecció dels drets dels ciutadans, especialment pel que fa als aspectes vinculats a la privacitat, i demana la reforma de les lleis de protecció dels drets d’autor i de les patents. Pel que fa a pactes, de moment aposten per ser a l’oposició i a Alemanya han fixat que fins al 2017 no es plantejaran entrar en governs.

Pirates de Catalunya es va fundar el 2010 i va concórrer a les eleccions nacionals del mateix any, en les quals va sumar 6.500 vots. En les municipals de l’any següent, van presentar-se en algunes de les grans ciutats del Principat, com ara Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Lleida i Mataró, i van aconseguir els dos primers regidors a través de coalicions a Sant Fruitós de Bages (Manoli Martín) i Santa Coloma de Gramenet (Aleix Madrid assumirà el càrrec d’aquí a un parell d’anys). Actualment tenen 780 afiliats, xifra en creixement constant, segons el seu portaveu. Sigui com vulgui, sembla clar que aquest nou vaixell pirata avança a tota vela.


*Article publicat en el número 1.064 del setmanari EL TRIANGLE, 18 de maig de 2012.