dilluns, 23 d’abril del 2012

Setge a la revista que ha destapat un dels grans escàndols de la sanitat catalana


Un assessor d’Artur Mas presenta una demanda contra ‘Cafèambllet’, el mitjà que ha denunciat tripijocs d’alguns gestors del Consorci de Salut i Social de Catalunya. El president del Grup Serhs aconsegueix contractes milionaris d’empreses publiques on ocupa càrrecs

Una revista comarcal es va endinsar a les entranyes de la sanitat catalana i va descobrir que diferents alts càrrecs d’organismes públics aconseguien contractes molt sucosos per a les seves empreses a través dels hospitals que gestionen. Els mitjans de més abast se’n van fer ressò i l’Oficina Antifrau va iniciar una investigació per possible conflicte d’interessos sobre un dels grans empresaris catalans i, alhora, factòtum convergent al Maresme. La Sindicatura de Comptes va presentar un informe que demostrava l’existència d’irregularitats en la construcció d’un centre sanitari públic, un procés en què l’empresari esmentat participava directament. Un assessor d’Artur Mas i –fet gens casual– company de l’home investigat en un consell d’administració va presentar una demanda contra la publicació comarcal per “atemptat a l’honor”.

L'hospital de Calella. 
Aquesta és, de manera molt esquemàtica, la seqüència dels fets que va desencadenar la investigació iniciada fa un any per Cafèambllet, una revista gratuïta que es distribueix a l’Alt Maresme i a la Selva. Inicialment centrat en la Corporació de Salut del Maresme i la Selva (CSMS), un ens públic que gestiona els hospitals de Calella i Blanes, el treball va posar de manifest l’opacitat i la malversació amb què es gasten els 100 milions d’euros que aporta la Generalitat de Catalunya a la corporació. Les partides sense justificar, els contractes que beneficien càrrecs gestors de la CSMS o la manca d’informació sobre els sous dels alts càrrecs van sortir a la llum. Posteriorment, la publicació gironina va anar més enllà i va mostrar que aquestes pràctiques es repetien a d’altres centres del Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC), un organisme públic que agrupa 76 ambulatoris i 44 hospitals de Catalunya –entre ells, els esmentats– finançats per la Generalitat, que hi aporta prop de 1.900 milions anuals, però gestionats al marge del control del Parlament i de l’executiu autonòmic. 

Ramon Bagó.
Un dels grans arquitectes d’aquesta mena de sistema sanitari paral·lel és Ramon Bagó, que va ser un dels impulsors, el 1983, del Consorci Hospitalari de Catalunya (CHC) –l’actual CSC–, on ha ocupat càrrecs directius, inclosa la presidència, ininterrompudament des d’aleshores. Alcalde de Calella de 1979 a 1991, director general de Turisme de la Generalitat durant el primer govern de Jordi Pujol (1980-1984) i Creu de Sant Jordi el 2001, Bagó també és fundador i president del Grup Serhs, un hòlding empresarial enorme que aplega més de 60 empreses i una plantilla de 2.600 persones i que va facturar més de 470 milions l’any passat. D’una banda, Bagó ha gestionat diners de la sanitat pública durant 30 anys i, de l’altra, s’encarrega que desenes de milions d’euros d’aquests diners vagin a parar directament a les seves mans. Només durant la darrera dècada, segons ha comptabilitzat El País, diferents empreses del Grup Serhs han rebut contractes de més de 50 milions provinents del CSC.

A banda de la investigació de l’Oficina Antifrau, recentment, la Sindicatura de Comptes ha detectat irregularitats en el procés de construcció del CIS Cotxeres de Nou Barris, que va dirigir el mateix Bagó i que es va completar amb adjudicacions a companyies del seu empori per valor de gairebé 1,5 milions d’euros.

Company de Bagó, soci de Prat
Interpreto que, amb la demanda, ens volen silenciar, però no se’n sortiran. També és un avís per atemorir altres mitjans. Per més que ens tanquin la revista, no ens faran callar i continuarem denunciant els escàndols de la sanitat”, explica Albano Dante Fachin, director de Cafèambllet. El 30 de març, Josep Maria Via –que apareix citat un moment al vídeo El major robatori de la història de Catalunya editat per la publicació– va interposar la demanda per un valor de 20.000 euros. Membre del consell assessor sanitari d’Artur Mas (un càrrec no remunerat) i ferm defensor de la gestió privada de la sanitat segons ha manifestat ell mateix en diferents articles, Via és company de Bagó al consell d’administració d’una filial del CSC i va ser soci d’un altre dels damnificats del vídeo, Josep Prat, el president de l’Institut Català de la Salut (ICS), que, fins fa poc, compaginava càrrecs públics i privats, a l’empresa Centre Immunològic de Catalunya. A tot plegat, s’hi ha d’afegir el fet que la revista Cafèambllet ja no es pot trobar als centres de la CSMS. Censura?

*Article publicat amb el número 269 del setmanari La Directa, dimecres 18 d'abril de 2012. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada