“La Rambla és l’aparador del pitjor del capitalisme neoliberal europeu”

“La Rambla ha passat de ser l’últim carrer d’Europa, l’espai i la caixa de ressonància on es reflectien els debats, les protestes i les confrontacions polítiques i socials de l’època moderna, a esdevenir l’aparador del pitjor del capitalisme neoliberal europeu, el traster de la millor

botiga del món, el contenidor del mal gust: magatzem dels efectes de l’horterada especulativa i els seus elements més emblemàtics, com el barret mexicà o el mantó de Manila. Qualitat zero, xavacaneria i borratxeria”. Qui s’expressa així és el periodista i documentalista Xavier Montanyà, un dels participants a Tornem a la Rambla!, un recorregut crític amb la situació

que viu l’emblemàtic espai barceloní, organitzat el 5 de novembre pel Col·lectiu Accions Urbanes i l’Associació de Veïns i Veïnes del Barri Gòtic.

L’activitat, que va congregar un centenar de persones, va constar de sis parades al llarg de la Rambla, on diverses ponents van exposar les problemàtiques que s’hi viuen i, en alguns casos, van proposar algunes solucions per tal que la població se’n torni a apropiar. “La Rambla és un espai que intentem evitar en la nostra vida quotidiana, perquè ens hi sentim exclosos”, va apuntar a l’inici un dels organitzadors de la passejada crítica, Albert Sancho. La seva opinió va ser ratificada al final per l’arquitecte Josep Maria Muntaner, per qui aquest carrer “no es recorre, sinó que només es travessa per anar a algun lloc”.

El monocultiu turístic de la Rambla i de gran part de Ciutat Vella va ser una denúncia compartida per totes les ponents, que van enumerar els seus efectes perversos: expulsió d’habitants, degradació de l’espai públic, eliminació de la memòria històrica i banalització de la ciutat. “La Rambla és un indret on el que trobem són turistes que es troben amb d’altres turistes, buscant la confirmació del que les guies turístiques els han promès que veurien”, va subratllar l’antropòleg Manuel Delgado, que va lamentar que el que històricament ha estat un escenari d’expressió pública i manifestacions polítiques avui s’hagi convertit en un “mer simulacre, una caricatura patètica i grollera no del que va ser, sinó del que diuen que és i del que volen que sigui”.

La Rambla ha esdevingut, a cop de decisió política, un espai vedat a les marxes de protesta. “Això és un escàndol”, va afegir Delgado, que reivindica el “dret de reclamar que torni a tenir el seu ús històric d’expressió pública”. Xavier Montanyà, de la seva banda, va criticar el “procés de maquillatge que ha fet desaparèixer qualsevol rastre del passat”. Els assassinats del pistolerisme, la bomba del Liceu, les barricades de la Guerra Civil, l’enterrament de Durruti, el pas de George Orwell per la ciutat o les morts del Maig del 37 són fets històrics cabdals sense cap presència a la Rambla de la ciutat de Barcelona. En aquest sentit, el periodista aposta per recordar gràficament alguns d’aquests moments històrics, les dates assenyalades, amb l’objectiu de “dignificar l’espai”.

Exclusió dels sectors més vulnerables

Tradicionalment, al carrer més emblemàtic de Barcelona, tothom hi ha tingut cabuda, però això ha canviat els últims anys, fins al punt que sembla que ara sigui un espai “d’ús exclusiu per als turistes”, en opinió de la investigadora de l’Observatori del Sistema Penal i dels Drets Humans, Cristina Fernández. En canvi, s’ha tornat “excloent” per a les pràctiques vinculades

a la pobresa que històricament s’han desenvolupat a la part baixa del passeig, com el treball sexual o la venda ambulant.

“Sembla que s’assenyali una sèrie de persones que no tenen dret de gaudir i estar presents a l’espai públic perquè se’ls interpreta com a presències molestes”, afegeix Fernández, que denuncia que les actuacions policials contra la venda ambulant o les treballadores sexuals no fan altra cosa que incrementar la “vulnerabilitat” d’aquests col·lectius. Aquest procés

s’ha accentuat des de l’aprovació, el 2006, de l’ordenança del civisme, una “norma que pretén fomentar i garantir la convivència a cop de multa”. Per Fernández, es tracta de derogar les normes discriminatòries que “castiguen la pobresa i el dissentiment i que fan que l’espai públic sigui excloent”. Per tant, cal liquidar l’ordenança del civisme.

El comerç de proximitat ha anat desapareixent del carrer i del seu entorn en benefici de les botigues de records per a turistes, el mateix que ha passat amb el veïnat, que s’ha vist forçat a marxar per “pressions econòmiques i d’interessos”, en opinió del propietari de la llibreria Documenta, Josep Cots. Tot plegat ha anat configurant un “món que no és real, que s’aguanta a base de passavolants i en què els barcelonins, en comptes de lluitar, han decidit arrencar a córrer davant el monocultiu turístic”, afegeix el llibreter.

“Els actuals comerços no beneficien l’economia local, sinó la global”, apunten des del Col·lectiu Punt Sis, dedicat a l’urbanisme des de la perspectiva de gènere. “No s’hauria d’eliminar el teixit comercial de proximitat que encara queda,de manera que poguéssim utilitzar la Rambla com un espai proper per a la gent del barri i com una àrea referencial i identitària per a la resta de barcelonins i catalans”, apunten també. Del que es tracta, en paraules d’una veïna, Maria, és de “reocupar l’espai individualment i col·lectivament per fer-lo nostre de nou”. O dit d’una altra forma, “tot passa per transgredir els usos normatius que s’imposen i donar a la Rambla un ús quotidià, vinculat a les nostres vides”. Potser així, la població barcelonina podrà aspirar a recuperar el carrer, encara que la classe política i l’empresariat no vulguin que deixi de ser un parc temàtic per a turistes.

*Reportatge publicat amb el número 249 del setmanari LA DIRECTA, 9 de novembre de 2011.