Després de més cinc anys de reclusió a Gaza, el soldat israelià Gilad Shalit va ser alliberat dimarts i va poder tornar a casa seva, al poble de Mitzpe Hila, al nord de l’Estat d’Israel. Com a contrapartida, 477 presoners palestins van abandonar les presons israelianes on han estat tancats durant anys. A diferència de Shalit, però, molts no tenien com a destí les seves llars. Es tracta de la primera fase de l’acord assolit entre Hamàs, la formació islamista que governa la franja de Gaza i va capturar el soldat hebreu el juny de 2006, i l’executiu israelià de Benjamin Netanyahu, assolit gràcies a la mediació egípcia. En un parell de mesos, 550 reclusos palestins més també seran posats en llibertat. L’operació, però, amaga diversos punts foscos ignorats pels mass media.
En total 1.027 presos palestins a canvi d’un soldat israelià. Mentre que no hi ha hagut mes en els darrers cinc anys que la premsa internacional no hagi dedicat algun article a la situació de Gilad Shalit, els reclusos àrabs han estat ignorats i només ara han centrat part de l’atenció mediàtica. Amb tot, no s’ha fet cap menció als centenars de persones víctimes de detencions administratives i sense judici per prendre part en actes de resistència no violenta contra l’ocupació, com ara manifestacions contra el mur, sinó que s’ha volgut destacar només els casos dels que tenen delictes de sang i han quedat en llibertat, irritant les famílies de les víctimes.
Hamàs, que es pot penjar la medalla de l’alliberament de més de mil palestins, i Netanyahu, que pot vanagloriar-se de recuperar Shalit amb vida, apareixen com a triomfadors d’un pacte que permet als primers recuperar la iniciativa política, després de veure’s relegats de la petició de reconeixement de l’Estat palestí a l’ONU que fa unes setmanes va fer Mahmud Abbas, líder de Fatah i president de l’Autoritat Nacional Palestina (ANP. Ara bé, l’acord exclou els presoners palestins de més nivells, com Marwan Barguti –el líder més carismàtic de Fatah-, o Ahmed Saadat -secretari general del Front Popular per a l’Alliberament de Palestina-. I encara queden uns 4.500 palestins a les presons israelianes.
Violacions de la Convenció de Ginebra
En un comunicat conjunt, Al-Haq –una organització de defensa dels drets humans- i Addameer –que s’encarrega de treballar amb els presoners polítics palestins- han denunciat que el pacte viola la legalitat internacional, concretament alguns aspectes de la Convenció de Ginebra. Només 27 de les 35 dones empresonades actualment a Israel han estat incloses en la primera fase d’alliberaments, encara que l’acord apuntava que totes les presoneres polítiques serien excarcerades. El més greu, però, segons el comunicat d’Al-Haq i Addameer és que dels 477 presoners alliberats dimarts, 205 no podran reunir-se amb les seves famílies, ja que en comptes de ser retornats a les seves llars, han estat transferits a Gaza o deportats a d’altres països àrabs.
Dels excarcerats originaris de Cisjordània i Jerusalem Est, 18 han estat enviats per un període de tres anys a la franja de Gaza [territori que ha estat el destí de 296 dels alliberats], mentre que 146 hauran de quedar-se permanentment en aquesta depauperada àrea costanera. A més a més, 41 persones han estat deportades a Síria (15), Turquia (11), Jordània (1) i Qatar (14). Segons Sahar Francis, director d’Addameer, l’exili “serveix efectivament com una extensió del seu aïllament previ respecte la seva pàtria i famílies i en molts casos pot ser vista com una segona sentència de presó”. Això implica violar l’article 49 de la Quarta Convenció de Ginebra, que prohibeix els trasllats i les deportacions forçoses de persones protegides i constitueix un crim de guerra, segons Al-Haq i Addameer.
En el més de cinc anys que Shalit ha estat retingut a Gaza, el territori palestí ha estat víctimes de nombroses incursions i atacs israelians, que han suposat un cost humà i econòmic enorme. La més famosa i sanguinària va ser l’operació Plom Fos, que entre desembre de 2008 i gener de 2009, va provocar l’assassinat de més de 1.400 palestins, a banda de la destrucció de nombroses infraestructures i equipaments.
Vaga de fam
L’alliberament també ha coincidit amb la vaga de fam que un centenar de presos palestins van començar el 27 de setembre per denunciar les deplorables condicions de reclusió que patien. La protesta s’ha aturat després de la promesa israeliana d’acabar amb el confinament solitari dels reclusos. Si en els propers dies no s’implementa, però, la vaga es podria tornar a activar, malgrat que de mitjana els participants han perdut més de 12 quilograms i la seva salut ha començat a patir les conseqüències de l’acció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada