El Black Monday, el moviment que lluita contra l'endèmica corrupció d'Uganda

L'apropiament de fons públics és una pràctica molt habitual al país, en gran facilitada per la impunitat que acompanya els protagonistes dels principals escàndols d'aquest tipus. Des de fa prop d'un any i mig, diverses organitzacions es mobilitzen cada mes per denunciar la corrupció i, sobretot, per fer créixer la consciència entre una ciutadania resignada

El president d'Uganda, Yoweri Museveni, va aprofitar el seu missatge de benvinguda al 2014 per assegurar que la lluita contra la corrupció seria una de les prioritats de l'administració que encapçala. La proclama de qui acumula 28 anys al càrrec no era, ni de lluny, una novetat. És gairebé una tradició que el també líder del Moviment de Resistència Nacional (NRM) aprofiti el discurs de cap d'any per afirmar que, ara sí, l'oposició a la corrupció serà efectiva. La realitat, però, és que els resultats no es veuen per enlloc i que la xacra, segons diverses estimacions, no ha deixat de créixer en les gairebé tres dècades que Museveni i companyia sumen al capdavant d'Uganda.

Fa gairebé dos mesos que estic al país i sempre que he entrevistat a algú en profunditat acaba sortint la qüestió de la corrupció. Qualsevol ugandès mínimament informat explica que és un problema estructural, que la pràctica és massiva i gairebé tothom l'assumeix com quelcom inevitable. Això no significa que ningú s'hi oposi. Des de novembre de 2012 hi ha en marxa el moviment Black Monday, que aplega més de cinquanta organitzacions de la societat civil. El primer dilluns de cada mes es mobilitza per denunciar-la i, sobretot, difon informació a la ciutadania amb l'objectiu que sigui conscient que el robatori de fons públics és un fet que perjudica, directament, la qualitat dels serveis públics. Lluny de veure's com una iniciativa que pretén millorar l'administració, l'executiu de Museveni es dedica a reprimir el Black Monday i desenes dels seus activistes han estat detinguts des que van començar a manifestar-se.

Mbabazi, el primer ministre. 

Mesos abans de l'aparició de la campanya ciutadana, va saltar a la llum el que es coneix com l'escàndol de l'Oficina del Primer Ministre (OPM). Es va descobrir que 12,7 milions de dòlars (uns 9,5 milions d'euros) aportats pels països donants per finançar el Pla de Pau, Recuperació i Desenvolupament per al Nord d'Uganda 2009-2012 van ser malversats i van anar anar a parar a comptes privats. “El robatori dels diners ha provocat que la majoria dels projectes previstos no s'hagin arribat a desenvolupar, però en canvi no hi ha hagut gairebé cap condemna”, explica des de Gulu -la principal ciutat del nord del país- Denis Barnabas, responsable de projectes de l'ONG Refugee Law Project. De fet, l'aleshores primer ministre, Amama Mbabazi, va mantenir un càrrec que encara ostenta avui. El nord d'Uganda va ser territori de guerra durant dues dècades, arran del conflicte entre les forces armades del país i l'Exèrcit de Resistència del Senyor (LRA), la milícia encapçalada per Joseph Kony.

Segons el darrer índex de percepció de la corrupció, que anualment elabora Transparència Internacional (TI), Uganda és el 140è país més corrupte del món, d'un total de 175 analitzats. La veïna Ruanda, per exemple, ocupa la posició 49. L'índex dóna una puntuació de 26 a Uganda, el que significa que els ciutadans el perceben com a molt corrupte. A l'octubre, Human Rights Watch (HRW) va presentar l'informe Deixeu que els grans peixos nedin: el fracàs en la persecució de la corrupció d'alt nivell a Uganda, on es destaca que no hi ha hagut cap ministre, càrrec polític de confiança o alt funcionari que hagi complert una pena de presó, malgrat els nombrosos casos de corrupció pública.

Centenars de milions perduts

“La corrupció del NRM [el partit governamental] és anterior a la seva arribada al poder, però ha anat augmentant amb els anys. Patim un mal funcionament del poder i el sistema judicial no funciona per combatre-la. Als que subornen els surt més a compte pagar per aconseguir ràpidament alguna cosa que no pas esperar el ritme habitual de l'administració i això se sap i contribueix a què socialment s'accepti la pràctica”, exposa Job Kiija, coordinador de mobilització ciutadana del Fòrum Nacional d'ONG d'Uganda, una de les entitats impulsores del Black Monday.

 

Yoweri Museveni. 

L'administració de Museveni acumula desenes de capítols de corrupció. A banda del de l'OPM, entre els més destacats hi ha els 150.000 milions de xílings ugandesos [uns 43 milions d'euros] corresponents a les pensions de més de 60.000 ciutadans que diversos funcionaris van embutxacar-se, i els 600.000 milions de xílings [al voltant de 170 milions d'euros] desapareguts que el 2006 va aportar el Fons Mundial de Lluita contra la Sida, la Tuberculosis i la Malària.

No hi ha una xifra única sobre la quantitat de fons públics que acaben il·legalment en butxaques privades. Un informe de l'African Peer Review Mecanishm assegurava el 2007 que Uganda perdia cada any 258,6 milions de dòlars [uns 190 milions d'euros] per culpa de la corrupció, mentre que el setmanari The East African publicava fa unes setmanes que en els darrers 10 anys les pèrdues acumulades eren de 1.600 milions de dòlars [1.170 milions d'euros]. Tot això en un país on el 31% de la població viu amb menys d'un dòlar al dia, segons l'Oficina de les Nacions Unides per a la Coordinació d'Assumptes Humanitaris (UNOCHA).

Causes múltiples

Quines són les causes que fan possible la continuïtat d'una corrupció rampant? John Kiija considera que n'hi ha set que ho expliquen. La primera és la “cobdícia” dels governants, molts dels quals acumulen més de 20 anys al poder i ja són molt riques, però “segueixen robant”. La impunitat és un altre factor decisiu perquè els “corruptes tenen assumit que poden actuar així perquè no els passarà res”. L'activista també cita la pobresa, raó per la qual molts ugandesos estan disposats a pagar un suborn per aconseguir una feina. La incertesa, “no sabem què passarà en el futur, si caurà el règim com en d'altres països i això porta als dirigents a aprofitar-se de la posició actual”; la longevitat del govern i la capacitat de supervivència que ha mostrat; la disfunció de les institucions; i, finalment, la complicitat dels països donants, que “miren pels seus interessos i no pels del poble ugandès”, són les altres raons enumerades per Kiija.

Llegint la publicació del Black Monday. 

Ivan Arrikot, responsable del departament d'incidència i xarxes de la Coalició Anticorrupció d'Uganda -també implicada al Black Monday-, considera que el país “no té una estratègia anticorrupció” i que les institucions creades per combatre-la són únicament “cosmètiques”, com ara la Direcció per a l'Ètica i la Integritat, però no fiscalitzen el poder. Per tant, l'única manera de plantar-hi cara és a través de les organitzacions de la societat civil i, en aquest sentit, el Black Monday aplega la majoria de grups ugandesos implicats en el tema. Arrikot opina que un any i mig després del seu naixement, el moviment ha aconseguit certa visibilitat i “augmentar la consciència que la corrupció és un problema directament connectat amb la qualitat dels serveis públics”, tot i admetre que, sobretot, l'han assolit entre “joves universitaris”.

Tot i que la majoria d'accions del Black Monday no apleguen més d'una vintena de persones, la mobilització es considera una de les raons que va portar l'oficialista NRM a impulsar la Llei de gestió de l'ordre públic, signada per Museveni el setembre passat. La normativa, àmpliament denunciada per organitzacions de defensa dels drets humans, restringeix les llibertats d'expressió i reunió, fins al punt que qualsevol trobada amb finalitat política de més de tres persones ha de ser comunicada prèviament i atorga amplis poders a la policia per reprimir les protestes. De fet, activistes del Black Monday afirmen que s'ha detingut persones únicament per subjectar una pancarta amb el lema Stop Corruption! “Si ens reprimeixen és perquè cada cop tenim més incidència”, afirma Arrikot. Tant ell com Job Kiija, però, coincideixen a assenyalar que a curt termini no preveuen manifestacions massives com les de la Primavera Àrab i que, en tot cas, el que han d'aconseguir és que més ugandesos no es resignin a acceptar passivament la corrupció.