Set apunts ràpids sobre Uganda

Abans de començar a aprofundir en les moltes històries que hi ha al país i als Grans llacs africans, escric unes pinzellades ràpides sobre el país on em trobo des de fa quatre dies. Per començar a entendre què és Uganda

1. Uganda és un país ubicat a l'est de l'Àfrica. Té frontera amb Kènia, a l'est; el Sudan del Sud, al nord; la República Democràtica del Congo (RDC), a l'oest; Ruanda, al sud-oest; i Tanzània, al sud. Ocupa una superfície de poc menys de 240.000 quilòmetres quadrats i té 37,5 milions d'habitants (la densitat és d'uns 160 habitants per quilòmetre quadrat, inferior a la catalana però superior a l'espanyola). La xifra creix ràpidament, atès que Uganda té la segona

població més jove del món -només per darrere del Níger- i de mitjana cada dona té gairebé sis fills . A la part meridional d'Uganda s'hi troba una part del llac Victòria, compartit amb Kènia i Tanzània, el segon més gran del món, on neix el riu Nil i que pateix una severa degradació ambiental i social (si us interessa el tema, mireu el documental La pesadilla de Darwin). De llacs, però, n'hi ha molts més, no només al país sinó a tota la regió, coneguda com a Grans Llacs africans.

2. Per no allargar-me en la història del país, em centro en l'etapa contemporània. Al primer terç del segle XIX s'hi endinsen comerciants àrabs provinents de la costa africana de l'oceà Índic i cap al 1860 comencen a arribar-hi europeus que busquen les fonts del Nil. Els missioners, primer protestants i després catòlics, hi aterren -és un dir- cap al 1880 i el territori es convertirà poc després en un protectorat britànic, que buidarà de sobirania real els diversos regnes que hi havia al que avui és Uganda, que aconseguirà la independència del Regne Unit el 1962. Les primeres eleccions les guanya una aliança entre el Congrés del Poble Ugandès (UPC, en anglès), de Milton Obote, i Kabaka Yekka (KY), del kabaka (rei) de Buganda -el més poblat i influent dels reialmes pre-colonials-, Edward Mutesa II. Obote serà el president i Mutesa, el primer ministre.

Els 25 anys inicials d'independència van ser qualsevol cosa menys estables i pacífics. El 1966 Milton Obote va forçar un canvi en la constitució per expulsar del govern el kabaka i quedar-se amb les competències del primer ministre. Cinc anys més tard, però, va ser ell el derrocat. Idi Amin Dada, a qui havia nomenat cap de les forces armades, va liderar un cop d'estat i durant vuit anys va dirigir un règim sanguinari. Del personatge, que va morir a l'exili daurat d'Aràbia Saudita el 2003, corren tot tipus d'històries i costa saber quines són certes i quines no, però diversos estudis apunten que durant el seu règim militar 300.000 ugandesos van morir assassinats.

Una aliança entre l'exèrcit de Tanzània i exiliats ugandesos -entre ells Obote i l'actual president, Yoweri Museveni- acabarà amb la presidència d'Amin (per saber més coses d'ell no deixeu de veure El último rey de Escocia). Obote va tornar a la presidència fins que el 1985 el tornen a expulsar, en aquesta ocasió el general Tito Okello. En les dues etapes d'Obote les atrocitats també van ser la norma. Tant ell com Amin provenien del nord del país, un factor cabdal per entendre la desconfiança que encara avui regna entre aquesta zona i la part sud d'Uganda, on hi ha la capital, Kampala. Només un any més tard, la rebel·lió encapçalada per l'Exèrcit Nacional de Resistència (NRA) de Museveni triomfa i, a partir d'aquest moment, els canvis de règim s'aturen.

3. Yoweri Museveni presideix Uganda des del 1986 i encapçala el que durant molts anys ha estat pràcticament el partit únic: el Moviment Nacional de Resistència (NRM). Com altres líders contemporanis de l'Àfrica negra va abraçar el marxisme durant la joventut, però des que governa s'ha caracteritzat per seguir al peu de la lletra les receptes neoliberals dictades des del Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Mundial i ha aplicat les receptes

paradigmàtiques de la doctrina del xoc: austeritat, privatitzacions,...Estret aliat dels Estats Units, durant la seva presidència ha portat Uganda a intervenir militarment en d'altres països, especialment a l'est de la RDC, a la zona dels Kivus, d'una enorme riquesa mineral i espoliada en benefici de transnacionals, països occidentals, senyors de la guerra i, també, Ruanda i Uganda.

Va arribar al poder a través de les armes i fins el 1996 no va convocar les primeres eleccions presidencials, on va arrasar. Va repetir victòria el 2001, el 2006 i el 2011 i no va complir la paraula de limitar-se a ocupar el càrrec durant dos mandats -òbviament els deu anys com a president sense passar per les urnes no els comptava-. Està molt qüestionat per una oposició que apareix molt fragmentada. El rebuig a Museveni és important a Kampala on, de fet, l'alcalde de la ciutat és d'una altra formació.

4. Kampala, una ciutat d'1,7 milions d'habitants, és la capital del país i, de moment, l'únic que he visitat del país. És una urbs en constant creixement, amb un centre absolutament atapeït de gent i un trànsit caòtic. Caminar per Kampala Road o Namirembe Road, dues de les principals avingudes de la ciutat, implica escoltar un soroll incessant de clàxons, boda-boda -les populars moto-taxis que inunden Kampala- i persones que, a crits, busquen clientela pels matatu, les furgonetes que actuen com a minibusos.

Concentra les principals institucions d'Uganda i també és la seu del poder financer i econòmic del país. Com qualsevol gran ciutat és plena de contrastos, amb un centre on hi trobem moderns comercials i gratacels que, entre d'altres, acullen els grans bancs, i uns inacabables suburbis amb carrers sense asfaltar, un clavegueram més que deficient i, això sí, molta vida als carrers.

5. Tot i la història sagnant que arrossega, actualment no es pot dir que hi hagi cap conflicte armat actiu dins d'Uganda. Durant més de dues dècades el nord del país, a la zona del poble Acholi, va ser devastada pels enfrontaments entre l'exèrcit ugandès i l'Exèrcit de Resistència del Senyor (LRA), el grup liderat per Joseph Kony -fa un parell d'any se'n va parlar molt arran d'un lamentable documental d'una ONG estatunidenca. Els dos bàndols van cometre atrocitats i durant un temps Uganda comptava amb dos milions de desplaçats interns, la xifra més alta del planeta. Malgrat això, el conflicte va ser oblidat per les organitzacions internacionals durant molts anys. El conflicte va suposar la mort de més de 10.000 persones i, segons alguns estudis, l'LRA hauria segrestat més de 30.000 nens, que eren utilitzats com a soldats i, segons nombrosos testimonis (article Guardian), obligats a cometre autèntiques barbaritats contra els propis familiars, pobles,...Malgrat que hi ha hagut diversos processos de pau, la realitat és que Kony i l'LRA segueixen existint, tot i que molt debilitats i movent-se entre la República Centreafricana i el Sudan del Sud, a certa distància del nord d'Uganda.

Al nord-est del país també hi va haver un conflicte armat amb els Karamojong, un poble de pastors tradicionalment abandonats pel poder central ugandès. Els guerrers karamojong, però, van ser desarmats fa pocs anys. L'altre conflicte important es va viure al Rwenzori, una zona muntanyosa fronterera amb l'RD Congo. L'aixecament armat va arribar perquè els habitants reivindicaven el reconeixement d'un regne propi -actualment alguns dels regnes històrics, com Buganda (on hi ha Kampala) i Bunyoro, estan reconeguts i tenen certes competències tradicionals-, però no se'n van sortir i la zona apareix també pacificada. Fet i fet, els conflictes bèl·lics importants es viuen actualment a països fronterers o propers, com el Sudan del Sud, la República Centreafricana o el sempre inestable est de l'RD Congo. En tots ells, Uganda hi participa directa o indirectament.

6. Uganda és un país predominantment cristià i on la religió hi té un pes important. Més del 80% de la població es declara cristiana (40% catòlics, 36% anglicans i la resta evangelistes i altres), mentre que els musulmans representen el 12% dels ugandesos. L'herència dels missioners britànics del segle XIX ha arribat a l'actualitat i a nivell moral la societat ugandesa transmet conservadorisme en alguns aspectes. De fet, les principals esglésies del país han jugat un paper de lobby a favor de la llei que penalitza severament l'homosexualitat i que va aprovar el Parlament fa unes setmanes. La majoria de la població musulmana es concentra a l'est, però la principal mesquita la trobem a Kampala. La va iniciar Idi Aman, però se li van acabar els fons i la va culminar, el 2006, el dictador libi Muammar al Gadaffi.

7. El turisme és cada cop més important a Uganda i l'explicació és que el país compta amb uns paratges naturals espectaculars. Hi ha 10 parcs nacionals sota l'autoritat de l'Autoritat Ugandesa de la Fauna (UWA) i moltes altres reserves amb certs graus de protecció. Gran part dels grans mamífers del món -lleó, guepard, pantera, elefants, rinoceronts, hipopòtams,...- tenen presència a Uganda. Però si hi ha un animal que és l'estrella turística del país, sense dubte aquest és el goril·la de muntanya. Extremadament amenaçat amb extingir-se -tot just en queden uns 900 arreu del món- la majoria es concentren a Uganda -uns 400- i les muntanyes de Virunga, compartides per Ruanda, l'RD Congo i Uganda. Expliquen que caminar a pocs metres seus és una experiència increïble, però si la voleu tenir ja podeu preparar la cartera. Per fer la passejada necessites un permís especial de la UWA, previ pagament de 600 dòlars.