dijous, 2 de gener de 2014

Dret Corporatiu Global, el blindatge perfecte

La seguretat jurídica de les inversions de les empreses transnacionals passa per davant de la protecció dels drets humans


El president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, va tenir una activitat molt intensa a l’exterior durant el mes passat. Del 9 al 12 de novembre, va fer un viatge oficial a l’Estat d’Israel, acompanyat d’una trentena de persones destacades del món empresarial. El 23 de novembre, va iniciar una estada de sis dies a l’Índia, on encapçalava una delegació amb representants d’una quarantena de companyies catalanes. A cap dels dos viatges, però, no l’acompanyaven sindicalistes ni activistes dels drets humans.

Les dues estades constitueixen exemples paradigmàtics de diplomàcia empresarial, és a dir,
Artur Mas, a l'Índia. 
que els governs actuen a l’exterior en benefici dels negocis privats de les corporacions autòctones. Només és una de les potes del suport que pràcticament tots els executius donen a les empreses i permet entendre el poder i la influència que tenen. El que dota d’impunitat les companyies transnacionals i els garanteix les inversions que duen a terme arreu del planeta és el que s’anomena Lex mercatoria o dret corporatiu global.

El doctor en dret de la Universitat del País Basc Juan Hernández Zubizarreta exposa, durant una entrevista per a la DIRECTA, que és un “dret difícil de determinar perquè és un conjunt de normatives de comerç i d’inversions de caràcter bilateral, regional i multilateral, que apareixen als contractes d’inversió, als tractats de lliure comerç...”. Aquestes normatives són “imperatives, coercitives i executives”, de manera que cal complir-les si no es volen rebre sancions molt dures.

Hernández Zubizarreta, també membre de l’Institut d’Estudissobre Desenvolupament i Cooperació Internacional Hegoa, explica que, per exemple, si l’Equador és “sancionat per un tribunal d’arbitratge, com el CIADI (que depèn del Banc Mundial i no té en compte els drets humans a les resolucions), haurà de pagar perquè, si no, la sentència es farà efectiva d’una altra manera, a través d’embargaments o bloqueigs”. Si bé una empresa pot demandar un Estat sense problemes si incompleix algun tractat comercial, hi ha una “absència de mecanismes i instàncies adequades per exigir la responsabilitat de les transnacionals en l’àmbit internacional”.

Asimetria legal
El professor de la Universitat del País Basc recorda que, a la cúpula del dret internacional, per sobre de la seguretat jurídica del comerç i les inversions, hi trobem els drets humans. A l’hora de la veritat, la relació es capgira i hi ha una “asimetria legal” evident perquè, mentre el dret corporatiu global és de compliment obligat, el dret internacional dels drets humans i el dret internacional del treball pateixen una “fragilitat manifesta per garantir la protecció dels drets de les majories socials”.

Així doncs, no hi ha mecanismes coercitius eficaços per assegurar-ne el compliment. A banda, els governs occidentals i els organismes internacionals elaboren legislacions ad hoc per afavorir els interessos corporatius, com l’adopció de normatives subordinades al neoliberalisme, exemplificades en les privatitzacions, les desregulacions o l’aprimament de l’estat del benestar, que suposen una pista d’aterratge perfecte per al negoci de les transnacionals i que també formen part de la Lex mercatoria.

Com a alternativa, Hernández Zubizarreta advoca per “treure drets” a les transnacionals i defensa el Tractat Internacional dels Pobles, que ha de servir per crear un tribunal internacional que permeti que les persones particulars “puguem demandar les transnacionals”. Recorda que l’episodi de l’esfondrament de l’edifici Rana Plaza a Bangladesh, on hi havia empreses proveïdores de Mango o El Corte Inglés, s’ha tancat amb impunitat total per aquestes empreses, que no han pagat ni un euro en indemnitzacions. I això continuarà així mentre la suposada estabilitat de les inversions desplaci els drets de les majories socials.


*Article publicat al número 342 del setmanari DIRECTA, 11 de desembre de 2013. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada