Què hi ha darrere de Xavier Adserà, la cara pública de BCN World?

Mà dreta d’Enrique Bañuelos, té càrrecs en societats instrumentals en paradisos fiscals per pagar menys impostos i controla una part significativa de Riva y García, una financera controlada pels germans García-Nieto, exponents de la burgesia més conservadora i tradicional de Barcelona

El 7 de setembre de l'any passat, Andreu Mas-Colell, Francesc Xavier Mena i Lluís Recoder -aleshores consellers d'Economia, Empresa i Ocupació i Territori i Sostenibilitat, respectivament, de la Generalitat de Catalunya- van presentar en una inesperada roda de premsa el projecte BCN World, com a megaprojecte plantejat en substitució de l'Eurovegas de Sheldon Adelson. En la compareixença davant els mitjans també hi havia Xavier Adserà, conseller delegat de Veremonte, la societat impulsora del complex. Veremonte és una companyia del valencià Enrique Bañuelos, conegut per haver estat un dels màxims exponents del'especulació immobiliària durant la seva etapa al capdavant d'Astroc.

Des d'aquell ja llunyà 7 de setembre, Adserà ha estat la cara pública de Veremonte i ha

aparegut als mitjans en multitud d'ocasions. Així, per exemple, serà Adserà qui compareixerà el gener a la comissió d'Economia del Parlament de Catalunya durant la tramitació del projecte de llei de centres recreatius i turístics, l'aprovació de la qual és imprescindible perquè BCN World tiri endavant. S’ha parlat molt de Bañuelos, però qui és exactament Adserà? Tarragoní de 50 anys, és la mà dreta de Bañuelos a Veremonte des de maig de 2011 i qui s'encarrega del dia a dia dels negocis de la societat. Llicenciat en Ciències Empresarials per Esade, també va cursar un màster en Administració i Direcció d'Empreses a la mateixa escola de negocis. La formació acadèmica dóna pistes sobre Adserà i ens fan pensar en algú més interessat a afavorir els interessos d'una elit econòmica que no pas els de la majoria de la ciutadania.

El vincle entre Adserà i Bañuelos no comença a Veremonte, sinó que es remunta a l'època d'Astroc, de la qual el tarragoní va arribar a ser conseller independent. Adserà era un dels homes forts de la societat de valors barcelonina Riva yGarcía, que hauria jugat un paper cabdal en l'accelerat creixement borsari d'Astroc, pas previ a una caiguda no menys fulgurant. Riva y García és un grup financer especialitzat en mercat de capitals, gestió de patrimonis i banca privada, que compta amb una societat de capital risc, Spinnaker Invest, i tres fons d'inversió de capital risc, Invercat Exterior, Tirant Inversión i Fons Mediterránea Capital. Actualment, Adserà controla el 21,8% del grup, del que va ser un dels fundadors.

La majoria del capital de Riva y García està en mans dels germans Borja i Ignacio García-Nieto Portabella, que hi tenen tasques executius, a diferència del protagonista del post. Els germans García-Nieto no són precisament uns desconeguts entre laburgesia barcelonina més elitista, espanyolista i excloent i ens ajuden a entendre en quin tipus d'ambients es relaciona Adserà. Borja García-Nieto és, a banda del president de Riva y García, el president del Consell Assessor de la catòlica i privada Universitat Abat Oliba de Barcelona i, sobretot, president del Círculo Ecuestre. Des de novembre de 2008 està al capdavant d'una de les entitats més emblemàtiques del patriciat barceloní, on segueix una línia molt tradicional i conservadora, allunyada de cap temptació catalanista.

El seu germà Ignacio exerceix de conseller delegat de Riva y García i també és conegut per presidir el Cercle del Liceu des de gener de 2010. Considerada una de les organitzacions més retrògrades i immobilistes de la ciutat, fins el 2001 no va admetrel'admissió de dones com a sòcies, 153 anys després de la seva fundació. Ignacio García-Nieto és, a més a més, tresorer de la Fundació Orfeó-Palau de la Música.

Al costat d’Alejandro Agag

Deixem de banda dels aristocràtics germans García-Nieto i tornem al tàndem Bañuelos-Adserà. El tarragoní ha defensat en més d'una ocasió que BCN World és un projecte beneficiós per al país amb l'argument que generarà milers de llocs de treball. Més enllà de poder posar en dubte les xifres mastodòntiques del projecte i que ja s'han anat rebaixant, l'únic que és objectiu fins ara és que Veremonte no es pot dir que estigui actuant precisament pensant en el benefici comú. El nom exacte de la societat és Veremonte UK Limited i s'ubica a Londres, el centre financer més important del planeta i, segons molts experts, la ciutat mare de bona part dels paradisos fiscals del planeta. Tot i que Bañuelos opera des de Londres, la realitat és que els impostos no els paga ni a la capital britànica ni a l'Estat espanyol, sinó als Països Baixos, un estat conegut per la seva baixa fiscalitat per a les companyies internacionals i considerat un paradís fiscal per organitzacions com Tax Justice Network. En concret, la societat paga els tributs a través de Veremonte International BV, que compta també com a director amb Xavier Adserà.

Des de Londres, Bañuelos i Adserà també impulsen el campionat de curses de cotxes elèctrics FIA Fórmula-e. El campionat sorgeix d'una aliança entre Veremonte i Alejandro Agag, el gendre de José María Aznar, un altre personatge amb negocis no precisament modèl·lics. En principi, la competició començarà l'any vinent, constarà de 10 curses i servirà per promocionar BCN World. Novament trobem maniobres societàries curioses darrere la iniciativa. S'encarrega de la competició Formula E Operations Ltd, amb seu a Londres i dirigida per Xavier Adserà i Alejandro Agag. Paral·lelament hi ha una societat instrumental, Formula E Rights BV, ubicada als Països Baixos i amb Adserà com a director. No cal ser un Sherlock Holmes per tenir clar que l'únic objectiu de la companyia holandesa és pagar menys impostos.

Per acabar amb els càrrecs empresarials de Xavier Adserà, també és el propietari i administrador únic de la societat patrimonial Tamaxage XXI, amb seu a Sant Cugat del Vallès. A través de Tamaxage XXI controla l'1,82% del grup xocolater Natra. Fins fa uns mesos, Adserà dominava el 5,23% de Natra i era membre del consell d'administració. Va sortir-ne i va vendre una part significativa de la seva participació, un fet que li va reportar uns ingressos de 2,17 milions d'euros. Entre d'altres, Natra controla Apra SL, una societat de Guinea Equatorial dedicada a la producció de cacau. Guinea Equatorial és un estat conegut pel seu nul respecte als drets humans, però això no ha estat un impediment per a Natra per a fer-hi negocis.

És legal enriquir-se amb una societat a Guinea Equatorial. També ho és tenir filials en paradisos fiscals per pagar menys impostos. No deixa de ser-ho participar en societats juntament amb representants del patriciat més ranci i conservador de Barcelona. Ara bé, fins a quin punt podem considerar que totes les pràctiques que porten a terme les societats en què Xavier Adserà són ètiques? El que està clar és que l'executiu tarragoní no pot considerar-se un representant del que podríem anomenar el 99% de la ciutadania, sinó algú que forma part i defensa els interessos de l'elitista 1%. Quan el mes vinent comparegui al Parlament, tinguem clar que no és un personatge preocupat pel bé comú, sinó algú co-responsable de frau legals per pagar menys impostos a través de paradisos fiscals. Aquest és Xavier Adserà. El rostre públic i amable de l'especulador Enrique Bañuelos.