Un món, cada cop més conflictiu

El Global Peace Index reflecteix una disminució de la pau del 5% al planeta en els darrers cinc anys. Els estats més segurs són, fonamentalment, països petits del nord del centre i nord d'Europa. A l'Estat espanyol i la resta de rescatats per la UE la situació ha empitjorat notablement des de l'esclat de la crisi

“No es pot tenir cent per cent privacitat i cent per cent seguretat”. El president dels Estats Units, Barack Obama, va pronunciar aquestes paraules per intentar justificar els programes d'espionatge a milions de ciutadans europeus a través de les seves telecomunicacions. L'escàndol, revelat pel diari britànic The Guardian , constitueix l'últim exemple de la reculada de drets fonamentals per, suposadament, garantir la seguretat dels ciutadans, en un canvi de paradigma que arrenca amb els atemptats de l'11-S. Però lluny de la retòrica oficial dels governants occidentals, el món s'està convertint cada any en un lloc menys pacífic i segur. Així ho constata la darrera edició del Global Peace Index (GPI), un indicador que pretén quantificar la situació de la pau al planeta i que elabora des de fa sis anys l'Institut for Economics and Peace (IEP), una organització australiana. L'informe de l'IEP reitera que la majoria dels conflictes existents al món avui en dia són interns, mentre que els externs -entre estats- són cada cop més residuals. En aquest sentit, l'Anuari dels Processos de Pau 2013  que elabora l'Escola de Cultura de Pau de la UAB  és una bona eina per comprovar quins conflictes es mantenen actius actualment i en quin estat es troben.

Segons l'informe 2013 del GPI, el nivell de pau al món ha caigut un 5% des del 2008. No és

cap sorpresa que Síria sigui l'estat on la situació més ha empitjorat (un 70%) en cinc anys, seguit de Líbia (39%), Ruanda (31%) i Madagascar (27%). A l'altre costat de la balança, el Txad (16%), Haití (14%) i Geòrgia (12%) són els països on més ha millorat el nivell de pau en el darrer lustre. En total, en 48 estats la situació és millor el 2013 que cinc anys enrere, mentre que en 110 succeeix el contrari. Europa es manté com el continent més pacífic, però nombrosos estats del continent estan fent successius passos enrere. És el cas dels anomenats PIIGS (Portugal, Irlanda, Itàlia, Grècia i l'Estat espanyol), els cinc rescatats en major o menor mesura per la UE. Tots obtenen una puntuació sensiblement pitjor que la del 2008 i l'IEP no té dubte a vincular el retrocés a les polítiques d'austeritat que, entre d'altres coses, estan disparant l'atur i les desigualtats socials als països del sud del continent.

El GPI és un valor entre l'1 i el 5 que s'obté després d'analitzar 22 variables que analitzen la pau interna (per exemple el nivell de criminalitat percebuda, el nombre de policies per cada 100.000 habitants, el nivell de crim organitzat o el nombre d'homicidis) i la pau externa a través d'indicadors com la despesa militar en % del PIB. Per tercer any consecutiu, Islàndia apareix com el país més segur del món (1,16), per davant de Dinamarca (1,21), Nova Zelanda (1,24), Àustria (1,25), Suïssa (1,27), Japó (1,29), Finlàndia (1,30), Canadà (1,31), Suècia (1,32), Bèlgica (1,34) i Noruega (1,36). Tot i que hi ha diferències notables entre aquests estats, comparteixen en general un percentatge baix de població reclusa, governs estables i una percepció baixa de la criminalitat.

A l'altre extrem, trobem Afganistan (3,44), Somàlia (3,39), Síria (3,39), Iraq (3,25), Sudan (3,24), Pakistan (3,11), RD Congo (3,09), Rússia (3,06), Corea del Nord (3,04) i República Centreafricana (3,03). La persistència de conflictes interns -en la majoria de casos-, elevats nivells de població presa són trets compartits per la majoria d'aquests països, que també presenten divergències notables. És evident que no té res a veure el que passa a Síria, amb gairebé 73.000 morts en la guerra civil durant l'any passat, amb la situació de Rússia, on es manté la tensió al nord del Caucas, però sobretot la percepció de la criminalitat és elevada i la població presa està molt per damunt de la mitjana europea.

Si posem al focus a Europa, l'informe posa èmfasi en vincular la crisi econòmica i l'empitjorament del nivell de pau, que -sempre segons l'estudi- comporta un increment de les probabilitats de mobilitzacions violentes, del nombre de crims violents i de la inestabilitat política. En el cas espanyol, se cita el “creixent risc” que els “6 milions d'aturats participin en protestes significatives”, mentre que a nivell continental es recalca que s'està coent una “crisi política” a la superfície de l'eurozona a causa de les polítiques d'austeritat. Els cinc països més afectats per l'anomenada crisi del deute -i intervinguts de diferent manera per la UE- han

vist retrocedir el seu nivell de pau. Irlanda era el quart estat més pacífic del món segons el GPI de 2007, mentre que ara és el 12^è; Portugal és el 18^è (el novè el 2007); l'Estat espanyol, el 27^è; Itàlia, el 34è; i Grècia, el 68^è, quan fa sis anys era el 44. Per tant, no és gens agosarat concloure que l'austeritat a ultrança imposada per la Comissió Europea i executada amb entusiasme pel govern espanyol i, durant molt de temps, pel govern català a banda de no contribuir a la sortida de la crisi, augmenta el risc de conflicte social, empitjora la situació de pau interna i incrementa la inestabilitat política.

En canvi, l'aposta per la pau -entesa com a pau positiva, no únicament com l'absència de conflicte- tindria un enorme i positiu impacte econòmic. Reduint a la meitat les despeses en violència -com ara la compra d'armament i el manteniment dels exèrcits, entre d'altres-, s'obtindrien prou recursos per pagar el deute públic dels països en vies de desenvolupament i es podrien finançar el mecanisme d'estabilitat europeu i la part anual dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni. Malauradament no sembla que els costos de la violència mundial s'estiguin reduint.

P.D: Només un darrer punt. Els estats més segurs i pacífics del món són, en la majoria de casos, països petits i menys poblats que l'Estat espanyol.