El Banc Sabadell fa caixa especulant amb aliments

L’entitat financera ha guanyat més de sis milions d’euros amb un fons que contribueix a augmentar la fam al món 

Els exfutbolistes Luís Figo i Luis Enrique, el cineasta Juan Antonio Bayona, l’humorista Carlos Latre o l’exministra Cristina Garmendia han aparegut a bastament als mitjans les darreres setmanes, però no per cap fet destacable en les seves activitats professionals, sinó coma protagonistes de la darrera campanya publicitària del Banc Sabadell. La important despesa que l’entitat presidida per Josep Oliu porta a terme en aquest àmbit té com a conseqüència directa el silenci dels grans mitjans de comunicació de l’Estat espanyol sobre una de les pràctiques més tèrboles i desconegudes del Sabadell: l’especulació alimentària. Segons les dades que ha donat a conèixer l’ONG Veterinaris SenseFronteres (VSF), el Banc Sabadell ha guanyat prop de 6,5 milions d’euros amb el fons d’inversió BS Commodities, que especula amb diversos tipus de matèries primeres –entre les quals trobem aliments com el blat, els blat de moro o la soja–, des que va estrenar aquest producte financer el desembre de 2008.

L’especulació alimentària no és una qüestió menor, fins al punt que la FAO (l’organització de les Nacions Unides per a l’alimentació i l’agricultura) o el Banc Mundial l’han considerat com un dels factors fonamentals en l’increment de preus que va provocar les crisis alimentàries dels anys 2007-2008 i 2011, quan almenys 44 milions de persones d’arreu del món es van veure abocades a la fam en cada ocasió. Les entitats financeres que la practiquen comercialitzen fons d’inversió basats en taules de valors calculats matemàticament, coneguts com a índexs de commodities, a partir dels beneficis que generen els contractes de futurs –en què compradora i venedora acorden un preu i una data d’entrega per a un producte determinat– de les matèries primeres –siguin aliments o no– que l’integren.

Campanya de denúncia

A mitjan febrer, Barclays va anunciar que deixava d’especular amb aliments, una decisió motivada, en gran part, per la campanya de pressió ciutadana en contra seva. El banc britànic era, juntament amb els nord-americans Goldman Sachs i Morgan Stanley, un dels grans especuladors d’aliments a escala mundial, com demostren els gairebé 600 milions d’euros que va guanyar amb aquesta pràctica els anys 2010 i 2011. La pressió social també ha provocat que, els darrers mesos, els alemanys Commerzabank i Deutsche Bank hagin fet el mateix pas i, el 2011, la campanya de VSF i altres organitzacions va jugar un paper fonamental en la decisió de Catalunya Caixa de tancar el seu Dipòsit 100% Natural, lligat al mercat especulatiu del sucre, el cafè i el blat de moro.

Des de fa més d’un any, VSF està emprant la campanya Banca Sota Control per denunciar l’especulació alimentària del Banc Sabadell i per exigir a l’entitat que elimini el fons BS Commodities. Segons afirma Javier Guzmán, director de l’ONG, a la DIRECTA, l’entitat financera ha pressionat grans mitjans de comunicació per evitar que parlin del tema i ha assegurat a VSF que el seu fons d’inversió és positiu per a la seguretat alimentària i que garanteix un increment en la renda de les agricultores, just el contrari del que han denunciat la FAO, l’ONG i desenes d’informes independents. VSF també reclama a les administracions que, com a mínim, fixin normatives que regulin l’especulació amb aliments.

Però la realitat és que, actualment, a la UE, aquesta legislació és inexistent. A conseqüència de la pressió de la campanya Banca Sota Control, el Parlament de Catalunya va aprovar una moció, l’any passat, que reclamava la prohibició de l’especulació amb aliments, mentre que el Congrés dels Diputats va validar una iniciativa que exigia regular la pràctica. A l’hora de la veritat, però, el govern espanyol no ha mogut ni un dit per legislar sobre aquesta qüestió. Javier Guzmán recorda que l’especulació alimentària no només té conseqüències en la població dels països del Sud, sinó que també colpeja especialment la població més vulnerable dels estats occidentals, ja que l’increment dels preus acaba convertint cada cop més aliments en inaccessibles per a una població creixentment empobrida a conseqüència de les pràctiques dels mercats financers per mantenir els seus ingents beneficis.

*Article publicat al número 310 del setmanari DIRECTA, 20 de març de 2013.