Molt més que futbol

Celtic-Rangers. Rangers-Celtic. Difícilment trobarem al món una rivalitat més encesa que l’existent entre els dos principals clubs de la ciutat de Glasgow, la capital econòmica d’Escòcia. Ni el Barça-Madrid. Ni el Milan-Inter. Ni el Manchester United-Liverpool. Ni el Benfica-Sporting.  Tots aquests duels aixequen passions, omplen hores i hores de televisió, però no s’apropen al que significa un duel entre els catòlics del Celtic i els protestants del Rangers. Només un Boca Juniors – River Plate, el gran clàssic de l’Argentina, deu tenir una atmosfera semblant. Qui escriu aquestes línies, però, encara no ha tingut l’oportunitat d’apropar-se mai a la Bombonera o al Monumental per comprovar-ho in situ. Sí que vaig poder, el proppassat 2 de març, assistir a un Celtic-Rangers al Celtic Park i, tres setmanes després, encara estic frepat.

Un duel entre aquests dos equips no és només un partit de futbol. No són onze jugadors per banda que lluiten per introduir l’esfèric a la porteria rival i provocar el deliri en els seus aficionats. És molt més que això. És la plasmació sobre el terreny de joc d’un conflicte polític, el que existeix des de fa anys i panys entre Irlanda i el Regne Unit.

                                           Un moment del partit.

 El Celtic va ser fundat el 1888 per immigrants irlandesos i des d’aleshores s’ha convertit en l’equip més emblemàtic entre els republicans irlandesos. El Rangers, de la seva banda, havia nascut 16 anys abans i representa aquells que no tenen cap intenció de deixar de formar part del Regne Unit. Són equips escocesos, però per damunt de tot representen Irlanda i el Regne Unit (o Anglaterra, fins i tot). Banderes irlandeses, britàniques i angleses poblen les grades, però, en canvi, és gairebé impossible distingir entre els aficionats banderes escoceses.

Vaig tenir la sort de viure la increïble atmosfera que es viu a Celtic Park en un partit d’aquest tipus. L’ambient és gairebé indescriptible. Res a veure amb el Camp Nou. Sí, el Barça és el millor equip del món. Juga com ningú. Però, per molt que ens pesi, estem molt lluny de ser la millor afició del globus. Amb comptades excepcions, és l’equip qui ha d’animar el públic. Aquí, en canvi, tot és al revés. Sembla futbol aeri. El joc de combinació brilla per la seva absència. Però és impossible passar-se un minut sense escoltar una de les moltes cançons que els aficionats entonen durant el partit. Gairebé tothom vesteix amb la samarreta de l’equip. Tothom canta. Ningú deixa d’aplaudir. És impossible no animar. És un festival.

Els equips anglesos

L’esport més seguit pels irlandesos és el futbol gaèlic, seguit del futbol que nosaltres coneixem. Tot i el rebuig que genera el Regne Unit i, especialment, Anglaterra entre els republicans, la realitat és que molts són aficionats d’equips de la Premier League. El Liverpool, ciutat que històricament ha rebut milers i milers d’immigrants irlandesos, és l’equip anglès amb més seguidors al Nord d’Irlanda, però Manchester United, Leeds United i, fins i tot, equips de Londres com l’Arsenal o el Tottenham tenen milers d’aficionats. Entre els unionistes, si fa no fa, els equips seguits són els mateixos, tot i que hi podríem afegir el Chelsea. En resum, si viatgeu a Belfast i algú us diu que és del Celtic o del Rangers sabreu immediatament quins són els seus orígens, però si és aficionat d’un equip anglès no ho podreu saber. N’hi ha de totes bandes.

A West Belfast o a Derry, però, el Celtic és l’equip per excel·lència. Jugui contra qui jugui, els pubs s’omplen per animar els The Hoops. Només perquè us en feu una idea, el dia que vaig anar a Glasgow, al voltant de 4.000 irlandesos van viatjar a Escòcia per veure el Celtic. I no era un dia excepcional. És quelcom habitual. Una bogeria. Una passió. Un sentiment. Evidentment, tot plegat em va captivar. I segueixo sent culer, però el Celtic s’ha convertit en una nova passió. I, a sobre, vam derrotar el Rangers 1 a 0, demostrant que som millors que ells (al cap d’uns dies a la final de la Copa la història va ser una altra, però bé...). 

Diuen que el Rangers és l’equip professional amb més títols del món. També s’explica que va ser el primer club a guanyar 50 lligues. Només cal tirar de Viquipèdia per recordar que la darrera lliga escocesa va ser guanyada per ells. Però hi ha una cosa que no poden canviar. El Celtic és l’únic equip escocès que ha guanyat la Copa d’Europa. Va ser el 1967 a Lisboa contra l’Inter de Milà. I molt em sembla que amb la brutal crisi econòmica que pateix el futbol escocès, el Rangers no tindrà mai prou potencial per igualar aquesta gesta.  

                      Graderia dedicada als guanyadors de la Copa d'Europa del 1967.

Sigui com vulgui, C’MON THE HOOPS!!!!!