divendres, 10 d’octubre de 2014

Antoni Vives o la política viscuda d’esquena als ciutadans

Els projectes més emblemàtics del responsable d’Habitat Urbà es caracteritzen per primar els interessos empresarials en detriment d’una ciutadania que veu boicotejat el seu dret a la participació

El Pla Paral·lel, la reforma del Port Vell o les obres de remodelació de la Diagonal tenen força punts en comú. Són projectes mimats per l’equip de govern municipal, que els ha defensat com a necessaris, s’han començat a executar l’actual legislatura i han generat crítiques tant des de bona part de l’oposició municipal com des del teixit associatiu i veïnal dels barris afectats. En els tres casos, el rostre públic del projecte és Antoni Vives, tercer tinent d’alcalde i responsable de l’àrea d’Habitat Urbà. Considerat un dels principals ideòlegs del nou model de ciutat que propugna l’executiu de Xavier Trias -molt basat en les smart cities-, Vives s’ha convertit en una de les principals bèsties negres per un moviment veïnal que li retreu la insistència a projectar reformes en benefici dels empresaris i determinats interessos privats i en perjudici d’uns ciutadans que se senten menystinguts i sense dret a una participació real a uns canvis que els afecten de ple.

Impulsada conjuntament entre l’Ajuntament i la privada Fundació El Molino (FEM), la reforma del Paral·lel hauria de servir per convertir l’espai en “l’avinguda de les persones, les arts escèniques i la gastronomia” i en un símbol de “ciutadania, participació i cohesió social”. Si més no, així ho van defensar a l’abril Trias i Vives en una exposició pública. L’opinió de veïns i entitats del barri, però, s’allunya molt de la visió projectada des de la plaça Sant Jaume. La participació ciutadana s’hauria d’haver articulat a través de la Comissió de Seguiment, però a l’hora de la veritat va tractar-se d’un organisme fantasmal, amb poques convocatòries i un marge gairebé nul per modificar res del projecte, segons ha denunciat Repensar Poble Sec, un espai de reflexió de l’Assemblea de Barri del Poble Sec.

L’oposició s’ha articulat a través de la Plataforma Veïnal Aturem el Pla Paral·lel, nascuda al maig i impulsada per una cinquantena d’entitats. L’objectiu és forçar-ne l’aturada -les obres fa mesos que han arrencat- per “construir un nou procés de participació veïnal”. En el manifest, que compta amb més de 1.000 adhesions veïnals, es denuncia que el Pla Paral·lel “respon a un model de ciutat que imposa la lògica de la rendibilitat privada i la mercantilització d’allò públic sobre les necessitats col·lectives de la ciutadania i els interessos de la majoria. Busca l’atracció de nous visitants i turistes, transformant l’avinguda en un nou connector entre el Port i la Fira”. Malgrat algunes reunions entre representants municipals i la plataforma, el projecte de moment no s’ha modificat i al juny el ple municipal va rebutjar una proposició d’ICV-EUiA -que com la CUP i els Procés Constituent dóna suport a la plataforma- per revisar-lo. 


Rebuig a la marina de luxe
La manca de participació ciutadana va ser també una de les principals denúncies en el procés de reforma del Port Vell, on s’hi construeix la marina de luxe promoguda per la societat Salamanca Investments. El govern de CiU va refusar, amb el suport del PP, celebrar una consulta entre els veïns sobre la remodelació. El projecte, marcat per l’opacitat, suposarà a la pràctica la privatització parcial d’un espai públic i no ha deixat d’estar marcat per la polèmica. Al maig, l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) va anunciar l’obertura d’una doble investigació sobre la marina de luxe per aclarir si es finança amb diners provinents de paradisos fiscals i si els promotors han rebut un tracte de favor per part de l’Autoritat Portuària de Barcelona (APB).

L’ens compta amb la presència de l’Ajuntament i Antoni Vives n’és vicepresident. Precisament el responsable d’Habitat Urbà va participar el setembre de 2012 en una fira de iots a Mònaco per promocionar la marina de luxe, malgrat que el projecte encara no estava aprovat. En el certamen, Vives va afirmar que “Barcelona està oberta als negocis, és una ciutat pròspera”. Tota una declaració d’intencions del seu ideari. Per tot plegat, en un comunicat recent l’Associació de Veïns de l’Òstia va reclamar “replantejar la relació de l’APB amb la ciutat i la supeditació de l’Ajuntament als interessos privats sorgits dels negocis portuaris”.

Influència dels lobbies
La remodelació de la Diagonal, que ha de culminar al marçde l’any vinent, també ha estat font de polèmica. Va tirar endavant amb el suport, de nou, de CiU i PP i es va descartar la connexió de les dues xarxes de tramvia -el Trambaix i el Trambesós-, tal com demanaven la FAVB, la Plataforma pel Transport Públic (PTP), UGT, CCOO i grups ecologistes, entre d’altres. Veïns i entitats han titllat d’“elitista” una reforma pressupostada en 19 milions d’euros que bàsicament acontenta els “comerciants de luxe”. Altres projectes emblemàtics d’Habitat Urbà, com el Blau@ictinea-que preveia transformar els terrenys portuaris del Morrot en un nou eix d’oficines i hotels- o Portes de Collserola -volia urbanitzar els accessos al parc- han hagut de quedar aparcats per manca de suport al ple municipal. Una bona mostra de la controvèrsia que provoca l’àrea és que ja ha tingut tres gerents des de l’inici de la legislatura: Vicent Guallart, fins l’octubre de 2012; Albert Vilalta, fins al maig d’enguany; i Albert Civit, al càrrec.

El president de la FAVB, Lluís Rabell, ha denunciat l’estreta relaciód’Habitat Urbàamb determinats lobbies empresarials. Té una especial incidència el poderós Barcelona Global, el grup creat per Maria Reig. Vives, com Trias, va compartir-hi enguany un viatge promoció per Amèrica i el lobby és soci de l’Ajuntament al Barcelona Institute of Technology for the Habitat (BIT Habitat), emblema de l’smart city que proguna el tercer tinent d’alcalde. En aquest àmbit, també destaquen les aliances amb grans multinacionals tecnològiques com Cisco i Schneider Electric, que participaran a la rehabilitació de l’antiga fàbrica de Ca l’Alier, al districte de Sant Martí. Potenciar els projectes público-privats, facilitar negocis a grans transnacionals globals i deixar la participació ciutadana en mera retòrica sense capacitat d’influència en uns projectes dissenyats als despatxos municipals. Així es defineix l’estil d’Antoni Vives, paradigma de polític business friendly en què tot es fa des de dalt i sense escoltar als de baix. Als ciutadans.


*Article publicat a la revista CARRER, el setembre de 2014.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada