Escal UGS va gastar milions per finançar l’Ajuntament i entitats de Vinaròs

Els centenars de terratrèmols provocats per la injecció de gas al magatzem Castor han generat un clam unànime contra un projecte que, fins ara, havia rebut suports dels governs valencià i espanyol, a banda del de l’Ajuntament de Vinaròs. Els anys previs a la seva entrada en funcionament, Escal UGS va ser molt generosa amb les aportacions a les arques municipals i també va finançar diverses entitats locals que, com a contrapartida, defensaven la instal·lació

Els més de 400 terratrèmols que s’han desencadenat a les terres de l’Ebre i la Sénia des de mitjan setembre poden tenir com a principal conseqüència que el magatzem submarí de gas conegut com a projecte Castor no arribi a funcionar. La injecció de gas a la instal·lació, que va començar el juny i resta aturada per ordre del govern espanyol des del 26 de setembre, està directament vinculada amb l’increment de l’activitat sísmica, segons ha confirmat el Col·legi Oficial de Geòlegs de Catalunya i, ni que sigui parcialment, ha reconegut Escal UGS, l’empresa constructora i gestora del projecte Castor. 

El 10 d’octubre, el ministre espanyol d’Indústria i Energia, José Manuel Soria, va

afirmar que el magatzem de gas ha costat prop de 1.700 milions d’euros, 400 més dels anunciats i més del triple dels 500 previstos quan es va anunciar el projecte, fa gairebé una dècada. Segons una clàusula inclosa a l’autorització administrativa del Castor, si aquest no entrés en funcionament, el govern estatal hauria d’indemnitzar Escal UGS per la inversió duta a terme. Soria ha anunciat que el ministeri ha sol·licitat al Tribunal Suprem que declari lesiva la clàusula perquè és “clarament abusiva per a l’interès general”.

Si el magatzem es posés en marxa, les consumidores serien les encarregades d’abonar el cost de la instal·lació a través de la factura del gas, que també garantiria beneficis milionaris a Escal UGS, una aliança entre el grup ACS (66,7% del capital) i la canadenca Castor Limited Partnership (el 33,3% restant). Considerada “necessària” i “urgent” en la planificació del sistema gasista espanyol 2008-2016, la instal·lació ha passat a “no tenir tant de sentit” en el context actual, amb una clara caiguda de la demanda energètica.

Denúncies ignorades

Fa sis anys, la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia ja va denunciar que el magatzem submarí de gas no era necessari. L’Observatori de l’Ebre, un centre de recerca pertanyent a la Universitat Ramon Llull i vinculat al Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), va advertir en un informe de 2005 que la injecció de gas era “susceptible de modificar la perillositat i el risc sísmic d’una regió determinada”. I la Generalitat de Catalunya, segons la seva versió, va exigir diversos requisits ambientals a la companyia, com un informe sismològic, per instal·lar el Castor a Catalunya, fet que seria decisiu perquè Escal UGS es decidís per Vinaròs (Baix Maestrat).

Malgrat totes les advertències i l’oposició ciutadana, el projecte va tirar endavant i va comptar amb el suport de l’Ajuntament de la població castellonenca, del govern valencià i de l’executiu espanyol, aleshores presidit per Zapatero, que el va aprovar el 2007, sense que l’estudi d’impacte ambiental contingués cap estudi sismològic. Més enllà de l’evident lucre econòmic per a Escal UGS –bàsicament per a ACS, un grup acostumat a enriquir-se amb els pressupostos públics–, a qui beneficiava el Castor?

Ingressos milionaris

D’entrada, a l’Ajuntament de Vinaròs. Durant la legislatura passada, el consistori  ara governat pel PP, aleshores per una coalició del PSPV i el Partit de Vinaròs Independent (PVI)– va cobrar 2,6 milions d’euros d’Escal UGS corresponents a l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres (ICIO) i a l’expedició de la llicència per a la planta terrestre del projecte d’emmagatzematge de gas. A més, el consistori preveia ingressar 900.000 euros anuals durant cinc dècades, corresponents a l’impost d’activitats econòmiques (IAE) i a l’impost de béns immobles (IBI) del Castor. Les prebendes municipals també inclouen un conveni del març de 2011, pel qual la companyia posava a disposició del Centre Especial d’Ocupació del Pou de Mangrano actius valorats en 2,4 milions, el pagament de 100.000 euros per part d’Escal UGS per asfaltar els vials d’accés al port i un altre conveni pel qual l’empresa es comprometia a millorar els camins rurals de l’entorn afectat pel pas del gasoducte del projecte.

Veient el que pagava Escal UGS, no sorprèn que Javier Balada, líder del PVI, primer tinent d’alcalde i regidor d’Urbanisme la legislatura passada, afirmés que el dipòsit de gas “rellançaria” el municipi. També va defensar el projecte energètic Rafael Flores, patró major de la confraria de pescadors de Vinaròs, que el 2009 va negar que les obres de la plataforma marina del Castor afectessin la pesca de llagostins, el producte estrella del municipi. Rere les seves paraules, hi havia el conveni que Escal UGS havia signat amb la confraria un any abans, segons el qual la compensaria econòmicament durant 50 anys. L’empresa va signar convenis similars amb les confraries de pescadors de Benicarló i Peníscola i fins i tot amb les de Sant Carles de la Ràpita –per pagar 400.000 euros en cinc anys– i Les Cases d’Alcanar –120.000 euros en un lustre.

Escal UGS també va desemborsar 250.000 euros per finançar dos sismògrafs per a l’Observatori de l’Ebre, que s’ubiquen a l’ermita del Remei d’Alcanar i al municipi d’Alcalà de Xivert des de 2009. Una altra entitat beneficiada per la generositat de l’empresa impulsora del Castor ha estat la Fundació Rei Jaume I, sorgida a iniciativa de la Mancomunitat de la Taula del Sénia, que ha rebut 50.000 euros anuals per a activitats culturals i mediambientals des de l’any 2009. El govern valencià, per la seva part, va ingressar almenys 550.000 euros, el 2010, per l’execució de les obres de la nova dàrsena pesquera i la zona industrial del port de Vinaròs.

Negoci amb fons públics

Tot i el cost de 1.700 milions, Escal UGS preveia lucrar-se de manera important amb el projecte Castor, atès que contemplava rebre 250 milions d’euros anuals del govern espanyol, que els incorporaria al rebut del gas com a costos del sistema. És a dir, finalment, la societat –i per tant, ACS– faria caixa amb fons públics i diners de la població. Res estrany en ACS, el grup presidit pel també factòtum del Reial Madrid, Florentino Pérez. Entre 2007 i 2012, la constructora es va embutxacar 10.344 milions d’euros en adjudicacions del conjunt d’administracions de l’Estat, segons dades recollides per la premsa econòmica, cosa que la situa com la més beneficiada per l’obra pública. Beneficis privats i pèrdues públiques. Una cançó recurrent els darrers anys, que també s’intenta repetir amb el magatzem submarí de gas.

El BEI: el banc de la UE que finança grans empreses

El  finançament del magatzem submarí de gas va ser possible, en part, gràcies a l’actuació del Banc Europeu d’Inversions (BEI), que l’any passat va aportar-hi 500 milions, 200 directament i 300 a través de bons. El BEI és propietat dels estats membres de la UE i presta diners a un tipus d’interès més baix que la banca comercial, però, bàsicament, s’utilitza per finançar projectes d’infraestructures i grans empreses. A Catalunya, enguany, Gas Natural i CaixaBank han rebut fons del BEI; la primera, 475 milions per pagar part del seu pla d’inversions en la xarxa elèctrica estatal; la segona, 300 milions per finançar projectes empresarials. El 2012, el Banc Sabadell (200 milions) i Tabasa (125 milions, abans de ser privatitzada) van recórrer a l’entitat. Sembla evident que l’interès públic no marca la seva política i, fins i tot, el govern d’Artur Mas es va plantejar recórrer-hi perquè contribuís a finançar Eurovegas, quan el magnat Sheldon Adelson dubtava entre ubicar el complex del joc a Madrid o a Catalunya.

*Article publicat al número 334 del setmanari DIRECTA, 16 d’octubre de 2013.