El projecte de construcció d’una marina de luxe per
a grans iots, que es vol inaugurar a l’abril, amenaça de convertir un espai
fins ara públic en un resort d’ús exclusiu per a un turisme d’elit. La Barceloneta es
mobilitza contra la privatització de l’espai
Amancio
Ortega (Inditex), Florentino Pérez (president del Real Madrid i de la
constructora ACS), el navilier Fernando Fernández Tapias o el mateix rei Joan
Carles de Borbó no només tenen en comú el fet d’acumular fortunes valorades en
centenars (o milers) de milions d’euros. També són dels pocs ciutadans de
l’Estat espanyol propietaris de megaiots, el més conegut del quals és el Fortuna,
l’embarcació de 50 metres d’eslora del monarca, que es pot llogar per entre
300.000 i 400.000 euros setmanals. El vaixell, valorat en 18 milions d’euros i
que oficialment va ser un regal d’empresaris mallorquins, dóna xifres que
constaten fins a quin punt aquestes embarcacions són un vedat exclusiu d’un
sector molt i molt reduït de la societat. I, precisament, a aquest 1% de la
població -en terminologia 15-M- es dirigeix el projecte de reforma del Port
Vell amb l’objectiu d’installar-hi una marina de luxe on atracaran megaiots de
fins a 180 metres d’eslora, en què un probable negoci seria, segons el
col·lectiu opositor, el lloguer dels enormes vaixells.
El
projecte, impulsat per l’Autoritat Portuària de Barcelona (APB) -on participen
la Generalitat, el govern de l’Estat i l’Ajuntament de Barcelona, i que
presideix Sixte Cambra- i promogut per Salamanca Group -el grup d’inversió
dirigit per l’antic militar britànic Martin Bellamy que té la concessió de
Marina Port Vell-, compta amb el vistiplau de l’equip de govern de la ciutat,
encapçalat per Xavier Trias, que s’ha negat a sotmetre la qüestió a consulta
ciutadana com li ha demanat ICV-EUiA i també han votat UpB i PSC. Malgrat això,
i la forta oposició veïnal que aixeca, les obres de reforma del Port Vell ja fa
mesos que han començat. I és que la intenció de Salamanca Group és que les
noves instal·lacions es puguin inaugurar el proper abril.
La
reforma suposarà una despesa de 26,6 milions d’euros per a la companyia
promotora i permetrà que Marina Port Vell es converteixi en una mena
d’aparcament per a iots de grans dimensions, amb un total de 167 amarratges.
Sempre segons el projecte presentat per Salamanca Group, la infraestructura es
completarà amb dos edificis i diversos serveis destinats als usuaris del que, a
la pràctica, serà -sempre que es porti a terme tal com està plantejat- un resort
privat de luxe d’ús exclusiu. Un dels punts més criticats pels veïns és la
presència d’una tanca de seguretat que envoltarà tot el perímetre de l’espai i
que, juntament amb sis casetes de seguretat o checkpoints i la presència
de seguretat privada, impedirà l’accés dels ciutadans a una zona on a dia
d’avui s’hi pot passejar. Els canvis implicaran l’expulsió de les embarcacions de
poca eslora, entre les que hi haurà alguns vaixell de pesca, ubicats actualment
a la part nord del Moll dels Pescadors.
Encariment
dels lloguers
“El
problema no és tan l’atracament dels megaiots, perquè ja ho fan, sinó el
tancament i la privatització del Moll d’Espanya, un espai públic”, exposa Gala
Pin, membre de la Plataforma Defensem el Port Vell, nascuda al maig a la
Barceloneta i que reclama, directament, la retirada d’un projecte que defineix
com “elitista i especulatiu”. Pin, que denuncia “l’opacitat” amb què s’està
plantejant la reforma -a la Plataforma, per exemple, li han negat el contracte
de concessió de Marina Port Vell a Salamanca Group-, reclama que el port ciutadà
estigui controlat pels veïns i l’Ajuntament i no per l’APB, de manera que
qualsevol canvi impliqui consultar la ciutadania, cosa que no s’ha fet en
aquest cas.
La
historiadora Mercè Tatjer, que ja va participar en la defensa ciutadana del
Port Vell de fa 25 anys, afirma que es tracta d’un projecte “pensat per fer una
funció de servei a un turisme d’alt nivell, però no per servir com a espai
d’oci popular i ciutadà”. Tatjer alerta que la marina de luxe accentuarà el
caràcter turístic de la Barceloneta, en detriment dels veïns i tem que en el
futur acabi comportant, també, la instal·lació d’algun hotel a la zona. Amb
relació a aquest tema, Gala Pin exposa altres impactes del resort per a
megaiots: “Afectarà el comerç tradicional i acabarà repercutint també en els
preus de lloguer dels habitatges, provocant l’expulsió dels veïns en benefici
del turisme de luxe”. Les primeres afectades seran les persones que viuen en
petites embarcacions amarrades al Port Vell.
Afavorint
Abramovich
Els
promotors, en canvi, només veuen avantatges en un projecte que asseguren que
crearà 380 llocs de treball sumant els directes i els indirectes, una xifra
posada en dubte al seu blog [naucher.blogpsot.com] per Javier Moreno,
pilot de marina mercant, doctor en ciència i enginyeria nàutica i assessor de
Defensem el Port Vell. Des de Salamanca Group subratllen que actualment
Barcelona no pot satisfer la demanda d’amarratges de vaixells de grans
dimensions que hi ha, fet que la plataforma qüestiona amb l’argument que
l’espai per a iots de luxe que hi ha el Fòrum està “mig buit”. Finalment,
l’empresa inversora afegeix que la nova marina suposaria un impuls cabdal per
al “desenvolupament i projecció del clúster nàutic del Port de Barcelona”, que
tindria un “fort impacte socioeconòmic a l’entorn”.
En
la mateixa línia, l’alcalde de Barcelona, el convergent Xavier Trias, s’agafa a
l’argument que la marina de luxe “generà riquesa” per defensar-la. “Generar
riquesa no significa generar benestar social”, respon Gala Pin, per a qui “pot
ser que [el “resort”] mogui molta economia, però en un circuit tancat que no
afavoreixi el barri”. Però tot apunta que a la Casa Gran han decidit prioritzar
l’atenció als Abramovich de torn -el magnat rus té el megaiot més gran del món,
de 168 metres- que no pas als veïns de la Barceloneta.
Petites
victòries
La
mobilització ciutadana contra el projecte ha aconseguit algunes victòries i en
el pla actual de Salamanca Group es contempla una reducció del tamany de la
tanca i ha desaparegut l’enorme restaurant previst. A banda de xerrades,
Defensem el Port Vell també ha protagonitzat accions com una cadena humana
contra el projecte. La lluita ha unit noves generacions amb persones que ja van
participar en la defensa del Port Vell fa 25 anys, quan en plena reforma de la
façana marítima van aconseguir que no es fes un gran torre al moll d’Espanya.
*Amb
posterioritat al tancament d’aquest article, els veïns van reclamar la
celebració d’una consulta ciudadana sobre el projecte i la proposta va ser
portada al ple municipal per ICV-EUiA. CiU i PP, però, van unir els seus vots
per impedir que tirés endavant.
*Article publicat al número 125 de
la revista CARRER, octubre de 2012.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada