“Afirmem positivament cada dia la nostra esperança”

El CIDECI o Universitat de la Terra de San Cristóbal de las Casas és un projecte educatiu totalment autònom que permet a la població indígena rebre una formació gratuïta i de qualitat en nombroses matèries. L’espai, que té 23 anys, no deixa de créixer ‘pasito a pasito’

Lluny de confiar en una administració –local, estatal o federal- que històricament els ha marginat, discriminat i represaliat, ja fa algunes dècades que part de la població indígena de Chiapas va decidir aixecar-se i endegar els seus propis projectes –de govern, educatius o sanitaris, per citar només tres àmbits- de forma autònoma, sense comptar amb cap recurs oficial mexicà. Els Caracoles i les Juntas de Buen Gobierno (JBG) zapatistes són els exemples més coneguts d’aquesta pràctica, però hi ha casos que van més enllà de les persones que donen suport a l’Exèrcit Zapatista d’Alliberament Nacional (EZLN) i que són previs a l’aixecament de l’1 de gener de 1994, que per a molta gent va situar Chiapas i les reivindicacions de la seva població indígena al mapa. El Centro Indígena de Capacitación Integral (CIDECI), ubicat a San Cristóbal de las Casas i nascut el 1989, és probablement el paradigma que als ciutadans originaris de Chiapas els ha anat molt millor quan han decidit organitzar-se per si mateixos que no pas quan han esperat que l’administració, sigui del color que sigui, respecti els seus drets i els proveeixi de serveis bàsics.

Amb 23 anys de trajectòria –justament la setmana passada se’n va celebrar l’aniversari- el CIDECI, també conegut com la Universitat de la Terra, és un espai en continu creixement i expansió en què joves indígenes provinents de tot Chiapas completen la seva formació per retornar a les seves comunitats amb els coneixements adquirits. No disposaran de cap títol oficial expedit per l’Estat mexicà, però, seguint la filosofia pedagògica del centre, hauran après a fer i hauran après a aprendre, tot en un entorn intercultural en què el castellà es combina amb les diferents llengües originàries del territori, com ara el tzotzil, el tzeltal o el tojolabal, entre d’altres.

Passejar pel CIDECI és una experiència molt recomanable, per descobrir fins a quin a punt pot funcionar de manera solvent un projecte autònom. L’espai, que ocupa desenes d’hectàrees, transmet la sensació de no aturar-se mai, d’adaptar-se constantment a les necessitats de les comunitats indígenes tot seguint un full de ruta que contempla una expansió lenta, però constant. “Costa molta feina créixer, però pasito a pasito ho anem fent, sense aturar-nos”, em comenta el doctor Raymundo Sánchez Barrozo, el coordinador general de la Universitat de la Terra.

Al CIDECI s’hi fa formació d’un munt de matèries, des d’un curs per aprendre a fer pa, fins a informàtica, passant per cursos en agricultura, ramaderia, apicultura, mecànica, teixits, música, tall i confecció, electricitat, ferreteria, serigrafia, radioelèctrica, sabateria, disseny i arquitectura o construcció, per citar-ne només alguns. Tota la formació és gratuïta per als alumnes, que també tenen l’opció de cursar altres matèries ofertades també a la Universitat de la Terra, com ara Dret Autònom, Agroecologia, Administració d’Iniciatives i projectes comunitari-col·lectius, Interculturalitat, Anàlisis dels Sistemes-Món o Estudis de (Post) i (Des) colonialitat.

Connexions amb els zapatistes

L’espai transmet dignitat i ordre i està fet amb una arquitectura homogènia i respectuosa amb l’entorn. I és que bona part dels edificis del CIDECI els han fet els propis alumnes que es formen en construcció, aixecant immobles de tova. El centre aprofita l’aprenentatge dels estudiants per dotar-se de nous recursos, de manera que els mobles que necessita els fan els alumnes de fusteria; les instal·lacions elèctriques, els d’electricitat; de la decoració se n’encarreguen els que es formen en pintura i arts; el menjar l’elaboren aquells que estudien cuina,... A banda de les aules, el CIDECI disposa de biblioteques, tallers, auditoris –sovint s’hi fan seminaris oberts a assistents d’arreu del món i el recinte més gran té capacitat per a 1.500 persones-, granges, dormitoris per allotjar tant els alumnes com els visitants, cuines o cafeteries, entre d’altres.

Tota la formació que s’hi fa, i que compta amb una excel·lent valoració per part de les comunitats indígenes que hi envien els seus joves, no està reconeguda per cap administració mexicana, però en canvi el CIDECI ha pogut establir convenis amb diversos centres, com ara la colombiana Universidad de Santo Tomás, a Bogotà; la Universidad Autónoma Metropolitana (UNAM) de Ciutat de Mèxic o la Universidad Iberoamericana de Puebla, també a Mèxic.  Amb un estreta vinculació amb els zapatistes –parlem també d’un projecte autònom, multicultural i que aporta la dignitat a les comunitats originàries negada pels successius governs mexicans-, el projecte educatiu va més enllà i arriba a totes aquelles comunitats indígenes que ho desitgin, tot i que només cal fer una volta per l’espai per descobrir, a través de diversos murals, les evidents simpaties cap al projecte de l’EZLN.

Com pot sobreviure sense cap ajuda de l’administració autòctona? El dr. Raymundo Sánchez m’ho explica. Bàsicament el CIDECI té dues fonts de finançament: una és la cooperació internacional i l’altra l’autofinançament a través de la venda de productes i de l’assessorament que ofereix en diverses matèries. Mentre que la cooperació –històricament ha rebut importants recursos provinents del Principat i del País Basc- està disminuint els darrers anys, l’autofinançament no deixa de créixer, en gran part gràcies a la Sociedad Cooperativa de Productores y Sistemas Integrados Agroecològicos: Vanda Shiva, que a banda de produir aliments i flors, ofereix capacitació i assessoria en la matèria a les zones indígenes de Chiapas. “Hem d’afirmar positivament cada dia la nostra esperança”, em comenta el doctor Raymundo quan li manifesto la meva admiració per l’abast d’un projecte educatiu autònom que permet una formació de qualitat a la població tradicionalment marginada de Chiapas. Amb un full de ruta ben clar, el CIDECI demostra que l’estabilitat, el respecte a la diferència, la pluriculturalitat i la protecció del medi són potes fonamentals d’un model educatiu del qual haurien d’aprendre molt els nostres particulars dirigents, encaparrats a canviar el sistema cada legislatura, obviant les opinions de mestres i pedagogs.