La curta reaparició de la vil·la romana de la Sagrera

La troballa i posterior destrucció d’unes restes notables en les obres de l’AVE indigna els veïns i obre un debat al voltant de la necessitat de conservar el patrimoni

Cinc o sis segles d’ús. 1.600 anys d’abandonament i oblit. I quatre mesos d’una reaparició que acaba el 4 de novembre com a conseqüència de les obres vinculades a l’estació de l’AVE de la Sagrera. De manera molt esquemàtica, així podria resumir-se la història de la vil·la romana que va trobar-se en aquest barri el proppassat juliol i que ha generat polèmica entre veïns, experts i l’Ajuntament de Barcelona. La vil·la, que va aparèixer al costat del pont del Treball Digne, és la més notable que s’ha trobat fins ara al pla de Barcelona, però en paraules del regidor de Cultura, Jaume Ciurana, no tenia prou valor patrimonial per justificar-ne la preservació. Josep Pujades, arqueòleg del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) afegeix que la vil·la “no tenia estructures visibles amb prou entitat per demanar-ne la conservació”. “Entenem que el MUHBA no és un organisme autònom, però podia haver pressionat més perquè es conservessin les restes”, lamenta l’historiador Pau Vinyes, membre del Centre d’Estudis Ignasi Iglesias.

La vil·la romana tenia uns 1.100 metres de superfície, es va construir en l’època de l’Alt Imperi romà i es va desocupar entre els segles IV i V dC i durant la seva existència va combinar els usos residencials amb els agropecuaris. Al pla de Barcelona, situat entre les ciutats de Barcino i Baetulo (Badalona), van proliferar aquest tipus d’edificacions, tot i que el que dóna importància a la troballa a la Sagrera és la seva extensió. “No eren unes restes excepcionals, però sí que tenien un gran valor patrimonial per l’entorn on s’ubiquen”, exposa Isabel Rodà, directora de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC). I precisament per aquest motiu van aparèixer veus, com la de l’Associació de Veïns de la Sagrera, que en van reclamar la conservació, com s’ha fet en altres casos similars, sobretot a Ciutat Vella.

Les restes no afectaven directament la construcció de la macroestació de la Sagrera -van aparèixer on es farà un vial segregat per a vehicles de la instal·lació-, però això no va facilitar la cerca d’alguna alternativa que n’evités la sepultura. “Estic segur que s’haurien conservat si no s’haguessin trobat en un projecte de la magnitud del de l’AVE”, opina l’arqueòleg Jordi Petit. Isabel Rodà afegeix que quan hi ha troballes en el moment que s’estan fent obres de l’envergadura de les del tren d’alta velocitat “la capacitat de maniobra és nul· la”, de manera que “no s’hi podia fer res”. Des del MUHBA, Josep Pujades assegura que el seu informe tècnic va “prescindir dels costos” que implicaria una modificació del projecte de l’AVE i que si no es va demanar cap canvi és perquè van arribar a la conclusió que no calia mantenir les restes un cop havien quedat documentades.

Un mosaic que es calcula que té uns 50 metres quadrats -se n’han descobert uns 30 i la resta s’esperen trobar quan es torni a excavar l’àrea amb motiu del futur enderrocament del pont del Treball Digne- és l’element més valuós trobat a la vil·la. Ara mateix es troba al MUHBA on serà netejat i restaurat, ja que estava molt malmès. Queda per decidir on s’ubicarà en un futur, però tant el museu com els veïns aposten perquè torni a la Sagrera i una de les opcions que ha sonat és que s’exposi a una de les parets de la futura macroestació. El que realment denuncien els veïns és l’opacitat que, segons la seva opinió, ha marcat el procés. “La idea de l’administració era no dir res, però van veure’s forçats a fer-ho perquè la premsa va destapar la troballa i les entitats ens hi vam ficar a sobre”, recalca Josep Maria Barbero, president de l’Associació de Veïns de la Sagrera.

Documentació garantida

Des dels anys noranta, la llei garanteix l’excavació en obres amb expectatives arqueològiques i quan hi ha troballes cal fer uns “treballs de documentació rigorosos”, segons explica l’arqueòleg Marc Bosch, de l’empresa Antequem SL. En funció del valor de les restes, és quan s’ha de decidir si es conserven o es destrueixen i, en aquest sentit, Bosch considera que la crisi no està suposant un canvi important en la decisió final, encara que sí que hi ha menys excavacions perquè es fan menys obres. L’arqueòleg, però, subratlla que “no es pot conservar tot” i que la decisió de mantenir unes restes pot implicar un sobrecost important en les obres -pot suposar canvis notables en el projecte- que pot condicionar allò que s’acaba fent.

Isabel Rodà opina que l’actual situació econòmica sí que obliga a “prioritzar” quines restes es conserven, tot i que això no significa destruir aquelles que tenen prou valor, sinó simplement protegir-les i tapar-les fins que hi hagi recursos per museïtzar-les. Josep Pujades, de la seva banda, assenyala que entre el “90 i el 95% de les estructures arqueològiques que es troben a Barcelona s’acaben destruint”, per afegir que el “patrimoni és de tots” i cal “protegir- lo”, però que no s’ha confondre això amb “conservar-lo”, atès que la museïtzació suposa un cost econòmic important.

Per evitar situacions com la que s’ha viscut a la Sagrera amb les obres de l’AVE, Rodà aposta per canviar la normativa i fer les excavacions abans que els treballs estiguin en marxa, de manera que hi hagi marge per canviar el projecte si hi ha una troballa notable. Els veïns de la zona també s’han mobilitzat i han constituït la plataforma APROPAT que pretén protegir el patrimoni de Sant Andreu del Palomar i Sant Martí de Provençals i que vol controlar les obres per evitar noves destruccions.

*Article publicat per la revista Carrer (de la FAVB) en el número 121, desembre de 2011.