tag:blogger.com,1999:blog-32133045954435554252024-03-05T14:31:45.572+01:00Periodista ItinerantEl bloc de Marc Font Ribas. Voltant pel món amb voluntat d'explicar històries.periodistaitineranthttp://www.blogger.com/profile/10745286222084850282noreply@blogger.comBlogger236125tag:blogger.com,1999:blog-3213304595443555425.post-6893926173727099412014-12-13T23:24:00.000+01:002014-12-13T23:24:04.471+01:00Deu esportistes d’elit que han 'fugit' dels Països Catalans per pagar menys impostos<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="line-height: 1.06cm; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: orange; font-family: Georgia, serif;"><b><i>Marc
Márquez és l’últim exemple d’una pràctica habitual entre
pilots de motos, tennistes o ciclistes. Andorra, Mònaco o Suïssa
són destins comuns de joves multimilionaris que busquen maximitzar
els seus beneficis en detriment del bé comú </i></b></span></div>
<div style="line-height: 1.06cm; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;"><br /></span></span></div>
<div style="line-height: 1.06cm; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">La
decisió de Marc Márquez de sol·licitar la residència a Andorra
amb l'objectiu de pagar menys impostos ha tornat a posar de manifest
les escletxes que l'actual sistema econòmic obre a l'1% per
maximitzar els seus beneficis, en detriment de la majoria de la
població. Entre l'allau de reaccions que ha generat la notícia,
destaca la </span></span><a href="http://www.ara.cat/esports/Carta-oberta-Marc-Marquez_0_1263473698.html"><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: small;"><u>carta
oberta</u></span></span></span></a><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;"> que
els directors de Cristianisme i Justícia, Xavi Casanovas, i d'Oxfam
Intermón a Catalunya, Francesc Mateu, han adreçat al pilot de
Cervera, doble campió del món de Moto GP. El text exposa que la
decisió de Márquez “no és res il·legal”, si bé s'acull a una
“legislació egoista i injusta” i recorda que “els impostos són
l'única manera que tenim, en l'actual sistema econòmic, de garantir
la redistribució de la riquesa”.</span></span></div>
<div style="line-height: 1.06cm;">
<span style="color: black; line-height: 0.85cm;"><span style="font-family: Georgia, serif;"><br /></span></span></div>
<div style="line-height: 1.06cm;">
<span style="color: black; line-height: 0.85cm;"><span style="font-family: Georgia, serif;">La
carta explica que el contracte del pilot és de deu milions d'euros
anuals –xifra que situa el cerverí entre el “0,04% més ric de
la nostra societat”– i l’anima a fer-se enrere en la seva
decisió per una qüestió de “justícia social” i per fer
entendre a molta gent que “pagar impostos és necessari”. La
reacció de la premsa del petit principat ha estat diametralment
oposada, com demostra l'</span></span><a href="http://www.diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&view=item&id=37560" style="line-height: 0.85cm;"><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: small;"><u>editorial
del </u></span></span></span><em><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;"><u>Diari
d'Andorra</u></span></span></span></span></em></a><span style="color: black; line-height: 0.85cm;"><span style="font-family: Georgia, serif;">,
el mitjà que va publicar l'exclusiva. “Es tracta d'una
operació </span></span><em style="line-height: 0.85cm;"><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;">win-win</span></span></span></span></em><span style="color: black; line-height: 0.85cm;"><span style="font-family: Georgia, serif;">.
Tant el pilot com Andorra hi surten guanyant i el bicampió del món
és un dels millors reclams publicitaris que podien arribar”,
assegura, obviant el greuge per a les arques públiques espanyoles i
catalanes que suposa.</span></span></div>
<div style="line-height: 0.85cm; margin-bottom: 0.53cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">La
realitat és que Marc Márquez no és, ni de bon tros, la primera
persona del món de l'esport d'elit o multimilionària que decideix
fixar la seva residència –real o fictícia– lluny de la seva
llar per reduir al màxim el pagament d'impostos. Per a la gent que
opta per aquesta via, Andorra és un destí habitual, però tampoc és
estrany que prefereixin Mònaco o Suïssa.</span></span></div>
<div style="border: none; line-height: 0.85cm; margin-bottom: 0.53cm; padding: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">El
juliol de 2012, el país dels Pirineus va aprovar el reglament de les
autoritzacions </span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiv2KwUAcoxrFooFLP2TSAwb0SbKlUvWFXR5_csFjtzyqG8D3kYzmSyCf5-rHjRXJe_y6_00G8D2KoXuvqg-Dx9rgiFJ_n7mtnDzqVDFQiS37FOlDPDa3jSrf9_1Aw5lwrvesgFrDRof6iv/s1600/rajoy.la_moncloa.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiv2KwUAcoxrFooFLP2TSAwb0SbKlUvWFXR5_csFjtzyqG8D3kYzmSyCf5-rHjRXJe_y6_00G8D2KoXuvqg-Dx9rgiFJ_n7mtnDzqVDFQiS37FOlDPDa3jSrf9_1Aw5lwrvesgFrDRof6iv/s1600/rajoy.la_moncloa.jpg" height="213" width="320" /></a></span></span></div>
<span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">d'immigració de residència sense treball, que, entre
altres qüestions, pretén incrementar l'atractiu d'Andorra com a
destí de persones estrangeres que tinguin “un reconegut prestigi
en els àmbits cultural, científic o esportiu”. Actualment,
almenys un centenar d'esportistes d'elit han fixat la seva residència
a Andorra, evidentment atretes per una fiscalitat molt baixa. La
xifra </span></span><a href="http://www.ara.cat/esports/esportistes-Andorra-Pol-Aleix-Espargaro_0_1129087390.html"><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: small;"><u>la
va donar, fa uns mesos, Douglas Pate</u></span></span></span></a><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">,
un anglès que resideix el país des de 2008 i ara és ambaixador de
la Confederació Empresarial Andorrana. Entre les seves tasques,
precisament, hi ha la captació d'esportistes d'elit com a residents
passives d'Andorra, és a dir, que hi viuen però no hi treballen ni
hi exerceixen el dret a vot.</span></span><br />
<div style="line-height: 1.06cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">En el
cas de Márquez, l'establiment al Principat d'Andorra li suposarà
pagar 30.000 euros d'IRPF fins al 2018 i, a partir d'aleshores, haurà
d'abonar el 10% dels seus contractes, unes xifres molt més baixes
del que li pertocaria si residís a Cervera. Repassem els casos d'una
desena d'esportistes dels Països Catalans que han precedit el pilot
de Moto GP a l'hora d'establir-se en un paradís fiscal per pagar
menys impostos. Tots tenen –o tenien– uns ingressos milionaris.</span></span></div>
<div style="line-height: 0.85cm; margin-bottom: 0.53cm;">
<strong><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;"><br /></span></span></strong></div>
<div style="line-height: 0.85cm; margin-bottom: 0.53cm;">
<strong><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">Aleix
i Pol Espargaró. </span></span></strong><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">Els
dos germans de Granollers tenen força punts en comú amb Marc
Márquez. Són pilots, competeixen a Moto GP i, a més, resideixen a
Andorra. En el seu cas, ho fan des de principi d'any. Aleix, de 25
anys, ha acabat setè al darrer mundial de Moto GP, mentre que Pol,
de 23, l'ha precedit i ha estat sisè. El petit dels germans va
guanyar el campionat de Moto 2 l'any passat.</span></span></div>
<div style="line-height: 0.85cm; margin-bottom: 0.53cm;">
<strong><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">Jorge
Lorenzo. </span></span></strong><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">El
pilot mallorquí, campió de Moto GP els anys 2010 i 2012, va
establir-se a Andorra el 2006, però, des de l'any passat, la seva
residència fiscal és a Suïssa.</span></span></div>
<div style="line-height: 0.85cm; margin-bottom: 0.53cm;">
<strong><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">Dani
Pedrosa. </span></span></strong><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">El
pilot de Moto GP de Castellar del Vallès, company d'equip de Marc
Márquez a Honda, viu a Londres, atret també per una fiscalitat
beneficiosa per a les grans fortunes.</span></span></div>
<div style="line-height: 0.85cm; margin-bottom: 0.53cm;">
<strong><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">Joaquim
Rodríguez. </span></span></strong><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">El
ciclista de Parets del Vallès i líder de l'equip Katiusha resideix
a Andorra des de fa uns quants anys. El </span></span><em><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;">Purito</span></span></span></span></em><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;"> ha
fet podi a les tres grans voltes per etapes –Tour, Giro i Vuelta–
i ha encapçalat el rànquing mundial de la Unió Ciclista
Internacional (UCI) el 2010, 2012 i 2013.</span></span></div>
<div style="line-height: 0.85cm; margin-bottom: 0.53cm;">
<strong><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">Pedro
Martínez de la Rosa. </span></span></strong><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">El
pilot de Fórmula 1, actualment integrat a l'escuderia Ferrari com a
provador, té la residència a Suïssa. Ha competit en grans premis
de la competició els anys 1999-2002, 2005-2006 i 2010-2012.</span></span></div>
<div style="border: none; line-height: 0.85cm; margin-bottom: 0.53cm; padding: 0cm;">
<strong><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">Sete
Gibernau. </span></span></strong><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">L'expilot
barceloní, que va arribar a ser subcampió de Moto GP el 2003 i el
2004, va ser jutjat l'any passat per presumpta evasió fiscal, ja que
la fiscalia el va acusar d'evadir 2,8 milions d'euros en impostos
corresponents als anys 2005 i 2006. Encara no hi ha sentència per un
procés que es va obrir perquè, mentre Gibernau assegurava que
residia a Suïssa, la fiscalia l'acusava de viure realment a
Esplugues de Llobregat, de manera que havia de pagar els tributs a
l'Estat espanyol. Fa uns mesos, el pilot va ser notícia perquè
havia construït una pista il·legal de kàrting a la seva propietat
de Forallac, al Baix Empordà, tal com </span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: small;"><u><a href="https://directa.cat/circuit-il%25C2%25B7legal-de-k%25C3%25A0rting-de-sete-gibernau-forallac">va
explicar </a><a href="https://directa.cat/circuit-il%25C2%25B7legal-de-k%25C3%25A0rting-de-sete-gibernau-forallac">l</a><a href="https://directa.cat/circuit-il%25C2%25B7legal-de-k%25C3%25A0rting-de-sete-gibernau-forallac">a</a></u></span></span></span><em><a href="https://directa.cat/circuit-il%25C2%25B7legal-de-k%25C3%25A0rting-de-sete-gibernau-forallac"><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;"><u> </u></span></span></span></span></a></em><a href="https://directa.cat/circuit-il%25C2%25B7legal-de-k%25C3%25A0rting-de-sete-gibernau-forallac"><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: small;"><u>Directa</u></span></span></span></a><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">.</span></span></div>
<div style="line-height: 0.85cm; margin-bottom: 0.53cm;">
<strong><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">Carles
Moyà. </span></span></strong><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">L'extennista
mallorquí, que va arribar a ser número 1 del món el 1999, també
va optar per establir-se a Suïssa. Només en premis, durant la seva
carrera, es va embutxacar més de 10 milions de dòlars. El 1998, va
guanyar el torneig de Roland Garros, el seu títol més important.</span></span></div>
<div style="line-height: 0.85cm; margin-bottom: 0.53cm;">
<strong><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">Sergi
Brugera. </span></span></strong><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">El
barceloní també es va imposar a la terra batuda parisenca de Roland
Garros, en el seu cas, en dues ocasions: el 1993 i el 1994. Brugera,
com Moyà, va optar per fixar la seva residència lluny dels Països
Catalans i va decidir establir-se a Mònaco. L'objectiu? Maximitzar
uns ingressos milionaris.</span></span></div>
<div style="line-height: 0.85cm; margin-bottom: 0.53cm;">
<strong><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">Arantxa
Sánchez Vicario. </span></span></strong><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">La
tennista, número 1 del món el 1995 i guanyadora de Roland Garros el
1989, el 1994 i el 1998, havia fixat la seva residència a Andorra,
però la realitat és que no hi vivia i això li va comportar una
condemna de 3,5 milions d'euros en concepte d'impostos no abonats.</span></span></div>
<div style="line-height: 0.85cm; margin-bottom: 0.53cm;">
<strong><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">Àlex
Crivillé. </span></span></strong><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">El
pilot osonenc, que va guanyar el campionat del món de 500 cc –el
precedent de l'actual Moto GP– el 1999, va establir-se a Mònaco.</span></span></div>
<div style="line-height: 0.85cm; margin-bottom: 0.53cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;"><i>*Article publicat originalment a la <a href="https://directa.cat/actualitat/deu-esportistes-delit-que-han-fugit-dels-paisos-catalans-pagar-menys-impostos" target="_blank">Directa</a> el 10 de desembre de 2014. </i></span></span></div>
<br />
<div style="line-height: 1.06cm; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
</div>
periodistaitineranthttp://www.blogger.com/profile/10745286222084850282noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-3213304595443555425.post-50858673118388578012014-11-26T23:54:00.000+01:002014-11-26T23:54:15.959+01:00La Caixa va pagar més de 3,3 milions d'euros a dotze polítics en actiu entre 2005 i 2013<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="line-height: 1.06cm; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Georgia, serif;"><span style="color: orange; font-size: small;"><i><b>Formaven
part del consell d'administració o la comissió de control de
l'entitat, bàsicament en representació de les corporacions
municipals </b></i></span></span>
</div>
<div style="line-height: 1.06cm; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div style="line-height: 1.06cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">L</span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">a
Caixa, la principal entitat financera de Catalunya, va pagar almenys
3,36 milions d'euros a dotze polítics en actiu entre el 2005 i el
2013. Aquestes persones –majoritàriament dirigents de CiU, però
també del PSC, el PSIB-PSOE i el PP– formaven part del consell
d'administració o de la comissió de control de l'entitat en
representació de les corporacions locals o –només en alguns
casos– en nom del</span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">s</span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">
impositors (clients). Actualment, ja no hi ha polítics en actiu a la
direcció de l'entitat. La </span></span><a href="http://www20.gencat.cat/portal/site/portaljuridic/menuitem.82a3c5adb7143a6dc366ec10b0c0e1a0/?vgnextoid=f24d97b5a87d6210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=f24d97b5a87d6210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=581fffecf47d8310VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD"><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: small;"><u>nova
llei de caixes</u></span></span></span></a><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;"> va
establir la incompatibilitat entre exercir un càrrec polític electe
i estar als òrgans de govern de les entitats financeres. A més, fa
uns mesos, l'assemblea general de La Caixa </span></span><a href="http://www.324.cat/noticia/2403377/economia/La-Caixa-es-transforma-en-una-fundacio-bancaria-per-complir-la-llei-de-caixes"><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: small;"><u>va
aprovar la transformació de l'entitat en una fundació bancària</u></span></span></span></a><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">,
dirigida per un patronat de quinze membres en què no hi ha polítics
en actiu. Això no significa, però, que el nou organisme estigui
despolititzat, ja que en són integrants l'exministre socialista
Javier Solana i Francesc Homs, exdiputat de CiU al Congrés i el
Parlament i conseller d'Economia i Finances de la Generalitat de 2001
a 2003.</span></span></div>
<div style="line-height: 0.85cm; margin-bottom: 0.53cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">La
major part de les remuneracions es concentren en les dietes per
assistència a les reunions dels òrgans de direcció de l'entitat,
amb més d'1,85 milions; per davant dels 1,33 milions d'euros que van
percebre integrants del consell d'administració entre 2011 i 2013
per la seva presència a altres societats del grup financer.
Finalment, els dotze polítics van rebre un total de 177.000 euros en
concepte de primes d'assegurança.</span></span></div>
<div style="border: none; line-height: 0.85cm; margin-bottom: 0.53cm; padding: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">El
31 d'octubre, </span></span><a href="https://directa.cat/actualitat/lalcalde-de-lleida-va-cobrar-207000-euros-com-membre-de-comissio-de-control-de-caixa-de"><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: small;"><u>la </u></span></span></span><em><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;"><u>Directa</u></span></span></span></span></em><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: small;"><u> va
informar</u></span></span></span></a><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;"> que
l'alcalde de Lleida i actual president del PSC, Àngel Ros, havia
cobrat 207.000 euros com a membre de la comissió de control de La
Caixa entre 2005 i 2012. Ros és el polític més conegut a Catalunya
que ha tingut presència als òrgans de direcció de l'entitat amb
seu a l'avinguda Diagonal de Barcelona durant el període analitzat,
però no és, ni de bon tros, el que es va embutxacar més diners.
Segons la documentació consultada –comptes anuals, informes de
gestió i informes de remuneració de les persones integrants del
consell d'administració i la comissió de control–, el privilegi
correspon a </span></span><a href="http://www.banyoles.cat/area/p-7443/ajuntament/-lalcalde"><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: small;"><u>Miquel
Noguer Planas</u></span></span></span></a><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">,
actual alcalde de Banyoles per CiU.</span></span></div>
<div style="line-height: 0.85cm; margin-bottom: 0.53cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">Noguer
va percebre un mínim de gairebé 1,35 milions del grup La Caixa
entre 2005 i 2013. La xifra final, probablement, és més elevada, ja
que, a banda de formar part del consell d'administració de
l'entitat, el dirigent convergent va ser membre dels consells de
Criteria CaixaCorp, CaixaBank i altres societats participades, com
Abertis Logística i la Societat General d'Aigües de Barcelona,
càrrecs pels quals va rebre més de 800.000 euros només entre 2011
i 2013, segons consta a l'apartat “remuneracions en societats del
grup” dels comptes anuals de La Caixa. La </span></span><em><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;">Directa</span></span></span></span></em><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;"> únicament
ha pogut consultar les remuneracions d'aquest apartat en el trienni
2011-2013. Noguer va ser l'últim polític en actiu que va deixar el
consell d'administració i va fer-ho l'agost de l'any passat. </span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkjwGvmnTjlctnV39DgA4eQ8oNCP-NUUH-ucA3e0qPWi_FhFrDDGDqVatkfbjAXcZtR1Ahq9JFBtUGYbeCjX1kO3FBO9SGj9VRRIdB58eIulGAPD5_t4VoZXUVmOLHk7wuaX0tPzf5he0c/s1600/la+caixa.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkjwGvmnTjlctnV39DgA4eQ8oNCP-NUUH-ucA3e0qPWi_FhFrDDGDqVatkfbjAXcZtR1Ahq9JFBtUGYbeCjX1kO3FBO9SGj9VRRIdB58eIulGAPD5_t4VoZXUVmOLHk7wuaX0tPzf5he0c/s1600/la+caixa.jpg" height="320" width="213" /></a></div>
<div style="line-height: 0.85cm; margin-bottom: 0.53cm;">
<span style="font-family: Georgia, serif; line-height: 0.85cm;">Fins
la seva recent transformació en una fundació bancària, l'òrgan
“suprem de govern i decisió” de La Caixa era l'assemblea
general, formada per representants de quatre grups: les impositors,
les entitats fundadores i altres d'interès social, les corporacions
locals i el personal de l'entitat. Entre les funcions de l'assemblea
general, hi havia la de nomenar les vocals del consell
d'administració i les membres de la comissió de control. El consell
d'administració s'encarregava del govern, la gestió,
l'administració i la representació de la caixa d'estalvis, mentre
que la comissió de control havia de supervisar la tasca del consell
d'administració.</span></div>
<div style="border: none; line-height: 0.85cm; margin-bottom: 0.53cm; padding: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">A
banda d'Àngel Ros i Miquel Noguer, entre els càrrecs electes que
han rebut retribucions per formar part dels òrgans de direcció de
La Caixa durant la darrera dècada, destaquen l'exalcaldessa de
Palma </span></span><a href="http://www.ainacalvo.com/"><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: small;"><u>Aina
Calvo</u></span></span></span></a><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">,
del PSIB-PSOE; l'exalcalde de Llucmajor Lluc Tomàs, del PP, o
Immaculada Juan, exalcaldessa de Deltebre per CiU i </span></span><a href="http://www.naciodigital.cat/delcamp/ebrediari/noticia/1261/homs/fitxa/imma/juan/assessora/temes/ambientals/terres/ebre"><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: small;"><u>actual
assessora del govern de Mas en polítiques mediambientals</u></span></span></span></a><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">.
En tots els casos, es tracta de persones de formacions que tenen
deutes molt elevats amb l'entitat. El 31 de desembre de 2012, segons
els comptes anuals de La Caixa, el PSC tenia un deute de 7.381.000
euros amb l'entitat, el de CiU s'enfilava fins als 12.210.000 euros i
el del PP es quedava en 2.074.000 euros.</span></span></div>
<div style="line-height: 0.85cm; margin-bottom: 0.53cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">La
llista sencera de càrrecs electes que van cobrar de La Caixa des de
l'any 2005 és la següent:</span></span></div>
<div style="border: none; line-height: 0.85cm; margin-bottom: 0.53cm; padding: 0cm;">
<strong><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">Miquel
Noguer Planas (CiU), 1.348.500 euros.</span></span></strong><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;"> Membre
del consell d'administració de La Caixa –i, com a tal, d'altres
societats del grup– entre el 2003 i el 2013 en representació de
les corporacions locals. Va ser alcalde de Mieres entre el 1991 i el
2006 i president del Consell Comarcal de la Garrotxa de 1998 a 2006.
Des de l'any 2007, és alcalde de Banyoles i, actualment, també és
el vicepresident de la</span></span><a href="http://www.ddgi.cat/web/home.seam"><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: small;"><u>Diputació
de Girona</u></span></span></span></a><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;"> i
el president del </span></span><a href="http://www.consorciasc.cat/"><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: small;"><u>Consorci
d'Acció Social de Catalunya</u></span></span></span></a><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">.
També ha estat als consells de Criteria Caixa Holding, Nuevo
MicroBank, VidaCaixa Grupo, Abertis Logística i Societat General
d'Aigües de Barcelona. El 2012, el ple municipal de Banyoles va
rebutjar –només amb els vots de CiU– una moció de suport a la
campanya contra els peatges #novullpagar, fet que </span></span><a href="http://banyoles.cup.cat/noticia/ciu-impedeix-que-lajuntament-de-banyoles-doni-suport-la-campanya-novullpagar"><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: small;"><u>va
generar crítiques de l'oposició</u></span></span></span></a><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">,
atesa la presència de Noguer al consell de La Caixa, principal
accionista d'Abertis, la concessionària de la majoria de peatges
catalans.</span></span></div>
<div style="border: none; line-height: 0.85cm; margin-bottom: 0.53cm; padding: 0cm;">
<strong><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">Immaculada
Juan Franch (CiU), 679.500 euros.</span></span></strong><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;"> Al
consell d'administració des de 2005 i fins al 22 de maig de 2012 en
representació de les impositores. Actualment, és assessora de la
Generalitat de Catalunya en polítiques mediambientals a les Terres
de l'Ebre. A nivell de partit, des de 2004 és membre de la direcció
nacional de CDC i presideix la federació de la formació a les
Terres de l'Ebre des de 2012. Va ser alcaldessa de Deltebre (Baix
Ebre) de 2001 a 2005, municpi del qual va ser regidora de 1991 a
2007. A partir de l'any 2009, s'integra al</span></span><a href="http://www.ccma.cat/corporacio/corporacio_estructura_cat.htm"><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: small;"><u> Consell
Assessor de Continguts i de Programació de la Corporació Catalana
de Mitjans Audiovisuals</u></span></span></span></a><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">(CCMA).</span></span></div>
<div style="border: none; line-height: 0.85cm; margin-bottom: 0.53cm; padding: 0cm;">
<strong><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">Rosa
Maria Mora Valls (CiU), 212.000 euros.</span></span></strong><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;"> Va
formar part del consell d'administració de l'entitat entre el 2009 i
el 22 de maig de 2012 en representació de les corporacions
municipals. Va percebre 111.000 en dietes, 11.000 en primes
d'assegurança i 90.000 com a consellera d'altres societats del grup
financer. És </span></span><a href="http://anglesola.ddl.net/descripcio.php?seccio=Informaci%F3&id_seccio=1485"><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: small;"><u>l'alcaldessa
d'Anglesola</u></span></span></span></a><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;"> des
de 1993 i, a més, </span></span><a href="http://www.urgell.cat/serveis/consell_comarcal/salutacio.php"><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: small;"><u>presideix
el Consell Comarcal de l'Urgell</u></span></span></span></a><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;"> des
de l'any 2000.</span></span></div>
<div style="line-height: 0.85cm; margin-bottom: 0.53cm;">
<strong><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">Àngel
Ros Domingo (PSC), 207.000 euros. </span></span></strong><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">Membre
de la comissió de control de La Caixa del 2005 al 2012 en
representació de les corporacions municipals. Alcalde de Lleida des
de 2004 i actual president del PSC, va cobrar 173.000 euros en dietes
i 34.000 més en primes d'assegurança.</span></span></div>
<div style="line-height: 0.85cm; margin-bottom: 0.53cm;">
<strong><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">Aina
Calvo Sastre (PSIB-PSOE), 192.500 euros.</span></span></strong><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;"> Va
ser membre del consell d'administració de l'entitat financera des de
l'any 2009 fins al 22 de maig de 2012 en representació de les
corporacions municipals. Va ser alcaldessa de Palma de 2007 a 2011 i,
actualment, és la cap de l'oposició al consistori de la capital de
Mallorca. També ha estat diputada al Parlament de les Illes. Després
de la publicació de la informació, els Socialistes de Palma s'han
posat en contacte amb la </span></span><em><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;">Directa </span></span></span></span></em><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">per
demostrar documentalment que totes les remuneracions que va rebre
Calvo de La Caixa van anar destinades a "programes d’atenció
a situacions d’emergència social".</span></span></div>
<div style="border: none; line-height: 0.85cm; margin-bottom: 0.53cm; padding: 0cm;">
<strong><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">Magí
Pallarès Morgades (CiU), 167.500 euros.</span></span></strong><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;"> Al
consell d'administració de La Caixa almenys des de 2003 i fins al
2009 en representació de les corporacions municipals. Va rebre
153.500 euros com a dietes d'assistència a les reunions i 14.000 en
primes d'assegurança. </span></span><a href="http://www.santjaumedelsdomenys.cat/niv2.php?id=2"><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: small;"><u>Alcalde
de Sant Jaume dels Domenys</u></span></span></span></a><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;"> (Baix
Penedès) de 1991 a 2007 i, novament, des de 2011.</span></span></div>
<div style="border: none; line-height: 0.85cm; margin-bottom: 0.53cm; padding: 0cm;">
<strong><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">Josep
Antoni Frias Molina (CiU), 158.000 euros. </span></span></strong><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">Integrant
de la comissió de control entre el 2009 i el 2013 en representació
de les corporacions municipals, va cobrar 138.000 euros en dietes i
20.000 més en primes d'assegurança. </span></span><a href="http://www.hostalric.cat/ca/ajuntament/pagina/100"><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: small;"><u>Alcalde
d'Hostalric</u></span></span></span></a><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;"> des
de 2007, també forma part del Consell Comarcal de la Selva.</span></span></div>
<div style="border: none; line-height: 0.85cm; margin-bottom: 0.53cm; padding: 0cm;">
<strong><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">Maria
Rosa Pujol Esteve (CiU), 157.000 euros. </span></span></strong><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">Va
representar les impositores a la comissió de control entre el 2009 i
el 2013. Va rebre 138.000 euros en dietes i 19.000 més en primes
d'assegurança. És l'</span></span><a href="http://www.aitona.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=48&Itemid=29"><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: small;"><u>alcaldessa
d'Aitona</u></span></span></span></a><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;"> (Segrià)
des de 2010.</span></span></div>
<div style="line-height: 0.85cm; margin-bottom: 0.53cm;">
<strong><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">Lluc
Tomàs Munar (PP), 107.000 euros.</span></span></strong><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;"> Va
ser al consell d'administració entre el 2003 i el novembre de 2008
en representació de les corporacions locals. Alcalde de Llucmajor
(Mallorca) entre el 1999 i el 2008, va cobrar 95.000 euros en dietes
i 12.000 en primes d'assegurança a partir de l'any 2005. Condemnat a
tres anys de presó per malversació, el 2008, arran de l'anomenat
cas Llucmajor, l'any 2010, la sentència va ser anul·lada pel
Tribunal Suprem.</span></span></div>
<div style="line-height: 0.85cm; margin-bottom: 0.53cm;">
<strong><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">Santiago
Pallàs Guasch (CiU), 103.500 euros.</span></span></strong><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;"> Present
a la comissió de control de 2005 a 2009 en representació de les
corporacions locals. Regidor a l'Ajuntament de Tarragona entre el
1991 i el 2007, també va ser conseller del Consell Comarcal del
Tarragonès (2007-2011) i, actualment, és assessor de CiU a la
Diputació de Tarragona.</span></span></div>
<div style="border: none; line-height: 0.85cm; margin-bottom: 0.53cm; padding: 0cm;">
<strong><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">Josep
Sala Leal (CiU), 23.400 euros.</span></span></strong><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;"> Va
formar part del consell d'administració de La Caixa durant uns mesos
de 2009. És </span></span><a href="http://www.forallac.cat/index.php/ajuntament/orgmunicipal/alcalde"><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: small;"><u>alcalde
de Forallac</u></span></span></span></a><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;"> (Baix
Empordà) des de fa més de vint anys. També és diputat provincial,
en aquest cas, des de 2007.</span></span></div>
<div style="line-height: 0.85cm; margin-bottom: 0.53cm;">
<strong><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">Joan-Maria
Roig Grau (CiU), 7.000 euros.</span></span></strong><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;"> Va
formar part del consell d'administració de La Caixa durant diversos
anys, fins que va cessar del càrrec el 2005. Alcalde d'Amposta
durant dues dècades (1987-2007), també ha estat president del
Consell Comarcal del Montsià (1987-1995), senador (1995-2001 i
2008-2012) i diputat al Parlament de Catalunya (1992-2006).
Actualment, és el gerent de les empreses públiques i els consorcis
adscrits al Departament de Salut.</span></span></div>
<br />
<div style="line-height: 1.06cm; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
</div>
periodistaitineranthttp://www.blogger.com/profile/10745286222084850282noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3213304595443555425.post-28684920805277028862014-11-23T15:17:00.001+01:002014-11-23T15:17:50.459+01:00Repsol, una companyia sempre protegida per l'Estat<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="border: none; line-height: 1.06cm; margin-bottom: 0cm; padding: 0cm;">
<span style="color: orange; font-family: Georgia, serif;"><b><i>Propietat,
principalment, de fons d'inversió i entitats financeres, s'ha
beneficiat de la diplomàcia empresarial del govern espanyol per
expandir-se a nombrosos països</i></b></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div style="line-height: 0.85cm; margin-bottom: 0.53cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">Abril
de 2012. El govern de l'Argentina, presidit per Cristina Fernández
de Kirchner, anuncia la renacionalització d'YPF, aleshores filial de
Repsol. Tret de sortida d'una crisi diplomàtica. El règim del 78 en
bloc -a l'hora de defensar interessos oligàrquics dels</span></span><em><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;">campions
nacionals,</span></span></span></span></em><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;"> PP
i PSOE es fusionen- clama al cel i García Margallo, ministre
d'Exteriors de l'executiu de Mariano Rajoy, brama que “un atac a
Repsol es considerarà un atac a Espanya”. L'aparell estatal i
l'</span></span><em><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;">establishment</span></span></span></span></em><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;"> mediàtic
esdevenen una sola veu, amb una defensa a ultrança de la petroliera
encapçalada per Antoni Brufau i tot tipus d'atacs i
desqualificacions al govern argentí, titllat mantes vegades
de </span></span><em><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;">populista</span></span></span></span></em><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">.
Diplomàcia empresarial de manual, amb recursos públics al servei
d'interessos privats. </span></span></div>
<div style="line-height: 0.85cm; margin-bottom: 0.53cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">El
plet -que va tancar-se l'abril d'enguany amb l'aprovació d'una
compensació econòmica a la companyia d'uns 3.700 milions d'euros-
va posar de manifest l'enorme poder i influència de Repsol sobre el
govern estatal, més preocupat a protegir certs beneficis corporatius
que a garantir un migrat estat del benestar a la ciutadania.
L'espanyolitat de la petroliera era el principal argument
governamental per posicionar-se inqüestionablement al seu costat,
però realment era vàlid? D'entrada, Repsol està totalment en mans
privades des que el 1997 el primer executiu del PP, encapçalat per
José María Aznar, va completar-ne la privatització. Però és que,
a més a més, la majoria del capital de la companyia s'ubica fora de
l'Estat, bàsicament en fons d'inversió que, al seu torn, estan sota
control de grans bancs. </span></span></div>
<div style="line-height: 0.85cm; margin-bottom: 0.53cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">És
cert que els dos principals accionistes de la petroliera, Caixabank i
Sacyr, són espanyols. L'entitat financera té l'11,8%, mentre que la
constructora arriba al 9,2%. Però a partir d'aquí, la resta de
propietaris de referència són tots forans. Fins al juny, la
mexicana Pemex -dedicada també als hidrocarburs- en controlava el
9,3%, però tot just acaba de completar la sortida iniciada fa cinc
mesos; per aquest motiu Temasek, el fons sobirà de Singapur,
és el tercer màxim accionista amb el 6,0%. Després hi ha grans
bancs i fons d'inversió com HSBC, 5,4%; Blackrock, 3,1%; BNP
Paribas, 3,0%; JP Morgan Securities, 3,0%; Capital Group Companies,
2,5%; JP Morgan Chase & Co, 2,1%; o la societat d'inversió de
capital variable (sicav) Inversora de Olarizu, 2,1%. Mercats en estat
pur. </span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrqLS5FKAn-lsHxBaLmP4i69OqRSlq-jXKLTKKomgKD4otzG5MYXEdGfcsnVKbdj_-I82d7EyvnPkBxMcgdQiQ5dhyevrtq1Kfl15ne7yK7L_y3T9bcQl7eJUUsgxAMJd5KmK4qvL-fR1P/s1600/repsol_lima.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrqLS5FKAn-lsHxBaLmP4i69OqRSlq-jXKLTKKomgKD4otzG5MYXEdGfcsnVKbdj_-I82d7EyvnPkBxMcgdQiQ5dhyevrtq1Kfl15ne7yK7L_y3T9bcQl7eJUUsgxAMJd5KmK4qvL-fR1P/s1600/repsol_lima.jpg" height="215" width="320" /></a></span></span></div>
<br />
<div style="line-height: 0.85cm; margin-bottom: 0.53cm;">
<strong><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">L'origen:
antics monopolis públics</span></span></strong><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;"><br />La
companyia no ha estat sempre sota domini dels mercats, sinó que en
néixer, el 1986, era totalment pública, amb l'Institut Nacional
d'Hidrocarburs (INH) com a accionista únic. Repsol es crea de la
unificació de diversos monopolis energètics estatals, com Campsa,
Butano o Petronor. El govern de Felipe González (PSOE) n'inicià la
privatització tres anys més tard, procés que va culminar el 1997,
ja amb Aznar al capdavant de l'executiu. En aquell moment, el
president de la petroliera era Alfonso Cortina. És un dels fills de
Pedro Cortina Mauri, un dels catalans de Franco. Nascut a la Pobla de
Segur, Cortina Mauri va ser un dels fundadors de la cervesera San
Miguel i, posteriorment, va ocupar diversos alts càrrecs a l'àrea
d'Exteriors del règim dictatorial, arribant a ser ministre del ram
del gener de 1974 a desembre de 1975. El relleu d'Alfonso Cortina
s'executa el 2004, amb l'aterratge d'Antoni Brufau, un home de La
Caixa, el tradicional accionista de referència de la companyia. </span></span></div>
<div style="line-height: 0.85cm; margin-bottom: 0.53cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">Brufau,
que l'any passat va embutxacar-se 4,9 milions pel càrrec -a banda
dels gairebé 500.000 euros que la societat va aportar a la
seva pensió-, va ser un dels grans aspirants a succeir Josep
Vilarasau al capdavant de l'entitat financera -juntament amb Isidre
Fainé, qui assoliria el càrrec-, després dels quatre anys de
mandat pont de Ricard Fornesa (2003-2007). </span></span></div>
<div style="line-height: 0.85cm; margin-bottom: 0.53cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">El
premi de consolació per a Brufau va ser la presidència de la
corporació energètica, a la que va arribar des de la presidència
de Gas Natural, participada tant per La Caixa com per la petroliera.
Curiosament, actualment Brufau i Fainé comparteixen espai al consell
d'administració de la companyia, ja que el banquer n'és el
vicepresident, posició que li va reportar uns ingressos de més de
350.000 euros el 2013. Entre d'altres, al consell també hi ha Artur
Carulla, un dels germans propietaris del holding Agrolimen (Pans &
Co, Bocatta, Fres Co, Gallina Blanca,...) que a l'abril van abonar
9,5 milions perquè s'arxivessin les actuacions per frau fiscal
contra ells. L'any passat, Carulla va cobrar gairebé 400.000 per ser
conseller de Repsol. </span></span></div>
<div style="line-height: 0.85cm; margin-bottom: 0.53cm;">
<strong><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">Paradisos
fiscals i negocis amb dictadors </span></span></strong><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;"><br />Malgrat
l'origen públic i el paraigües protector que encara li ofereix
l'Estat -amb la defensa aferrissada en el plet argentí per YPF com a
paradigma- Repsol mira bàsicament pels seus interessos corporatius
-i els dels accionistes- i no precisament pel conjunt de la
ciutadania. La mostra més clara és l'enorme quantitat de societats
filials que té en paradisos fiscals. Segons l'informe de 2012 de
l'Observatori de Responsabilitat Social Corporativa (ORSC), presentat
fa uns mesos, fa dos anys la companyia comptava amb 44
subsidiàries en territoris de baixa tributació, fonamentalment
radicades a Delaware (Estats Units) i els Països Baixos, però també
a Suïssa i a les Illes Caiman i Bermudes. És evident que
l'activitat extractiva de Repsol no es concentra en aquestes àrees;
així doncs, no és forassenyat pensar que les filials s'empren per
minimitzar la factura fiscal. </span></span></div>
<div style="line-height: 0.85cm; margin-bottom: 0.53cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">A
banda de seguir l'estratègia habitual de l'Ibex a l'hora d'eludir el
pagament d'impostos -33 de les 35 companyies de l'índex empren
filials en paradisos, segons l'ORSC-, la petroliera no és
precisament escrupolosa quan ha d'escollir companys de
viatges.</span></span><em><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;">Business
is business</span></span></span></span></em><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;"> i
quan es tracta de lucrar-se no li importa fer-ho en règim
dictatorials. Actualment opera en països com Argèlia, Angola i el
Marroc, al costat de les estatals Sonatrach, Sonangol i ONHYM. També
ho fa a Líbia, on durant dècades va estar associada a la National
Oil Company, la societat cabdal en l'engendrament de la fortuna de
Gadaffi. Del 2004 al 2012 va participar en projectes a l'Aràbia
Saudita amb l'estatal Aramco i durant uns anys va buscar petroli a
Guinea Equatorial, regida amb mà de ferro per Teodoro Obiang des de
fa 35 anys. </span></span></div>
<div style="line-height: 0.85cm; margin-bottom: 0.53cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">En
tots els casos règims més o menys dictatorials, que acumulen una
allau de denúncies per vulneracions dels drets humans més bàsics i
que surten malparats en els informes anuals sobre el tema d'Amnistia
Internacional o Human Right Watch. Organitzacions com l'Observatori
del Deute en la Globalització (ODG) han denunciat que establir-s'hi
i fer-hi negocis no deixa de ser una forma clara de “legitimar-ne
els règims dictatorials”. Lluny de causar-li cap tipus de
problema, sovint Repsol s'hi ha establert després de viatges
oficials de governants espanyols, que li han aplanat el camí
donant-li seguretat jurídica. De nou, la diplomàcia empresarial. </span></span></div>
<div style="line-height: 0.85cm; margin-bottom: 0.53cm;">
<strong><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">Impactes
negatius a l'Amèrica Llatina</span></span></strong><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;"><br />Repsol,
com Telefònica i Endesa -altres antics monopolis públics
privatitzats durant la dècada dels 90-, juga un paper cabdal en el
neoimperialisme espanyol a l'Amèrica Llatina, articulat a través de
grans empreses. La regió ha esdevingut la principal àrea d'expansió
de les principals companyies estatals i, per exemple, la petroliera
opera actualment a Bolívia, Brasil, Colòmbia, l'Equador, Nicaragua,
Mèxic, el Perú i Veneçuela. La presència Amèrica Llatina li ha
reportat uns ingressos multimilionaris, però el seu historial allà
no és precisament immaculat. </span></span></div>
<div style="line-height: 0.85cm; margin-bottom: 0.53cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">Diverses
organitzacions l'han acusat de provocar greus danys ambientals amb la
seva activitat extractiva al Perú, l'Argentina o l'Equador. Oxfam
Intermón va publicar al juliol de 2008 l'informe</span></span><em><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;">Lletra
petita, grans abusos</span></span></span></span></em><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">,
on exposava que la companyia s'havia beneficiat de la posició dèbil
de diversos governs de la regió -que buscaven inversions foranes-
per firmar-hi contractes abusius, que li van reportar “beneficis
extraordinaris”, mentre que els guanys per a la població autòctona
van ser mínims. Informacions periodístiques del 2006 també van
mostrar el vincle de la petroliera amb el moviment secessionista de
la regió boliviana de Santa Cruz, molt actiu en l'oposició inicial
a la presidència d'Evo Morales. </span></span></div>
<div style="line-height: 0.85cm; margin-bottom: 0.53cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">Amb
uns beneficis de gairebé 10.500 milions d'euros des del 2010 -durant
el primer semestre de 2014 els números verds han estat de 1.327
milions-, Repsol segueix insaciable i l'imminent inici de les
prospeccions per buscar hidrocarburs a les Canàries i l'intent de
fer-ne de noves davant del Delta de l'Ebre i les illes Columbretes ho
demostren. L'impacte ambiental i l'oposició del territori són
ignorats per una companyia que sempre compta amb el suport del govern
espanyol de torn. I que, a cop d'anunci, evita que la majoria de les
informacions crítiques amb les seves actuacions apareguin als grans
mitjans. Blindatge mediàtic i diplomàcia empresarial al servei d'un
dels </span></span><em><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;">monstres</span></span></span></span></em><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;"> de
l'Ibex. Combinació perfecta per als interessos corporatius. </span></span></div>
<div style="border: none; line-height: 0.85cm; margin-bottom: 0.53cm; padding: 0cm;">
<i><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">*Article
publicat al número 372 de la </span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: small;">Directa </span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">en
paper. T'hi pots subscriure </span></span><a href="https://directa.cat/user/register"><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">aquí</span></span></a><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">. </span></span></i></div>
<br />
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
</div>
periodistaitineranthttp://www.blogger.com/profile/10745286222084850282noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3213304595443555425.post-71234554114376181482014-11-02T13:34:00.001+01:002014-11-02T13:34:20.714+01:00 “Tinc por que s'utilitzi la crisi de l'Ebola per satisfer altres interessos”<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Georgia, serif;">Va
arribar a Sierra Leone com a
missioner a principi dels noranta i va viure gairebé dues dècades a
l'Àfrica. Durant aquest període va deixar la vida religiosa per
seguir treballant al continent com a cooperant i periodista. Conegut
sobretot per haver encapçalat un exitós programa de recuperació de
nens soldats a l'estat de l'Àfrica Occidental, lamenta que en
d'altres països projectes similars no hagin comptat ni amb temps ni
amb diners per complir l'objectiu. “Són persones que necessiten
acompanyament per recuperar-se de l'experiència viscuda i cal
oferir-los una alternativa a la violència”, subratlla. Crític amb
el rol de les ONG durant molt de temps, “destinades només a oferir
pedaços per no qüestionar les fonts de finançament”, advoca per
la sensibilització i la incidència sobre la realitat africana a
través de conferències i articles en mitjans com el blog <i><a href="http://blogs.elpais.com/africa-no-es-un-pais/" target="_blank">Áfricano es un país</a></i>
o <i><a href="http://www.mundonegro.com/" target="_blank">Mundo Negro</a></i>.
</span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Georgia, serif;"><b><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;">En
la cobertura dels grans mitjans de l'Estat sobre l'Àfrica predominen
les informacions negatives, lligades a conflictes armats, epidèmies
o pobresa. És una visió esbia</span></b><b><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;">i</span></b><b><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;">xada?</span></b></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Georgia, serif;">Encara
avui, Àfrica és desconeguda a l'Estat espanyol i hi pensem en clau
negativa i d'amenaça, a diferència del que passa amb Amèrica
Llatina o l'Àsia. Els mitjans perpetuen aquesta imatge, però també
és cert que hi ha una generació de periodistes joves, com José
Naranjo, Xavier Aldekoa, Gemma Parellada o Alberto Rojas que en donen
una visió molt diferent, amb temes de desenvolupament o sobre dones
que canvien la seva realitat que abans no apareixien. </span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Georgia, serif;"><b>Cites
periodistes que intenten reflectir la vida quotidiana i en llegir-los
te n'adones que hi ha moltes inquietuds compartides entre nosaltres i
els africans. </b></span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Georgia, serif;">Sí, i això
sorprèn aquí. La realitat dels joves urbans de moltes ciutats
africanes és molt similar a la que poden tenir els de Barcelona,
Madrid o París. Escolten la mateixa música, miren les mateixes
sèries de televisió i estan pendents dels mateixos equips de
futbol. Són joves que utilitzen les xarxes socials, per exemple per
crear campanyes de prevenció sobre l'Ebola. Hi ha certes inquietuds
universals i molts joves africans, bàsicament urbans, també
reclamen tenir veu i intervenir en política, com passa aquí. <table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEju6LLn6m6dNGkgGsU_Vn11oG0ZdA-lfC6wyRNWO8qc7MCIdUYK9l0KLqakTS1dYDZoBTym8VZBZP3pNYtOcWZ3d7HBM5pu21Wb9LxkRY1eBIIrcSCSbKS9tBhqp0Pph8b7punXqecOOUKh/s1600/Chema-Caballero.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEju6LLn6m6dNGkgGsU_Vn11oG0ZdA-lfC6wyRNWO8qc7MCIdUYK9l0KLqakTS1dYDZoBTym8VZBZP3pNYtOcWZ3d7HBM5pu21Wb9LxkRY1eBIIrcSCSbKS9tBhqp0Pph8b7punXqecOOUKh/s1600/Chema-Caballero.jpg" height="266" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Chema Caballero, foto d'Ismael Guye. </b></td></tr>
</tbody></table>
</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Georgia, serif;"><b>Amb
relació a l'Ebola, la informació s'ha ampliat quan s'ha percebut
com una amenaça per a Occident. </b></span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Georgia, serif;">Cert.
Pràcticament no s'havia fet
cas d'organitzacions com Metges Sense Fronteres, que havien alertat
que es tractaria d'una epidèmia
més important que les anteriors i que seria
difícil de controlar. S'ha
reaccionat quan la malaltia s'ha vist com una amenaça i aleshores sí
que s'hi han enviat diners i soldats. Altres
problemàtiques més mortíferes com la fam, la sida o la malària no
són una amenaça per a nosaltres i aleshores interessen molt menys i
no se les combat des d'aquí. La
meva por és que s'utilitzi la crisi de l'Ebola
per satisfer uns
altres interessos. Arribaran 3.000 soldats estatunidencs a la zona i
caldrà veure si després s'hi queden i perquè. </span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Georgia, serif;"><b>Interessa
l'existència de diverses crisis al continent per facilitar-hi la
intervenció de les potències mundials i l'espoli dels recursos
naturals?</b></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Georgia, serif;">Ara
mateix hi ha una enorme guerra freda d'interessos a l'Àfrica entre
Occident i els països emergents, que tenen una influència cada cop
major. És evident que els occidentals tenen com a objectiu controlar
els recursos naturals i per fer-ho han utilitzat governs amics i
governs titelles, n'han controlat les finances, han subornat,...La
Xina i la resta d'emergents volen el mateix, però actuen d'una altra
manera, més d'igual a igual, i això ha permès alguns països
africans guanyar camp de joc i poder negociar millor. Les
intervencions militars de França a Mali o la República
Centreafricana o la presència dels EUA a Uganda contra la guerrilla
de Joseph Kony han estat en defensa dels seus propis interessos i
també són excuses que serveixen per entrar al continent i poder-hi
mantenir una àrea d'influència i també serveix d'avís a la Xina. </span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Georgia, serif;"><b>Com a
contrapartida, també hi ha un creixent empoderament de la societat
africana. </b></span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Georgia, serif;">Sí
i aquí hi ha l'esperança. En molts països creix una societat civil
cada cop més forta i empoderada i hi apareix una classe mitjana,
integrada sobretot per joves que han estudiant a les universitats del
país o a fora. No roben, paguen els impostos i exigeixen
transparència als seus governs. Volen saber què es fa amb els seus
impostos, amb qui signa el govern els contractes del petroli i perquè
no es fan més escoles i hospitals. I és veritat
que les infraestructures, a
poc a poc, milloren. També és cert que hi ha una gran diferència
entre la població urbana i la rural.
Són dos móns oposats que
conviuen. Els de la ciutat tenen accés a la
informació i
és on hi sorgeix la societat civil,
mentre que el camp encara
està molt enrere i el caciquisme hi impera. La conseqüència és un
gran èxode del camp a la ciutat, que genera altres problemes, com la
proliferació de suburbis empobrits. </span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Georgia, serif;"><b>Diversos
països africans tenen un gran creixement macroeconòmic, però això
no està servint per reduir-hi les desigualtats.</b></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Georgia, serif;">Es
tracta d'un creixement fals,
basat únicament en
l'extracció de recursos naturals, que no reparteix els beneficis. No
serveix per millorar els
serveis. Però
ara sí que hi ha demandes de transparència i fiscalització per
part de les
creixents classes mitjanes urbanes.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Georgia, serif;"><b>Has
treballat durant anys amb nens soldats, però el problema es manté.
Per què?</b></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Georgia, serif;">A
Sierra Leone vam tenir la sort de treballar-hi molt de temps, en un
moment en què es va posar de moda i hi havia molts diners i vam
poder fer projectes molt interessants, amb
un finançament que va continuar quan
la guerra va desaparèixer. Va
ser un projecte dissenyat a
llarg termini i no s'ha
repetit en d'altres casos, on al cap de tres mesos s'ha
enviat
de tornada a casa persones que han estat cinc o sis anys combatent.
No s'hi han adaptat i si han
tingut l'ocasió han tornat
al seu grup de soldats. A
les noies que van ser segrestades i violades tampoc se'ls hi ha donat
una alternativa de vida. No s'inverteix prou temps ni diners amb els
projectes i això fa que no funcionin. Estic molt enfadat amb
l'Unicef per això. </span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Georgia, serif;"><b>Què és
el necessari perquè puguin recuperar-se i reintegrar-se a la
societat?</b></span></div>
<br />
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Georgia, serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;">Donar-los
el seu temps perquè es netegin </span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;">i
</span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;">superin
l'experiència viscuda i </span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;">oferir</span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;">-los
una alternativa a la violència. </span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;">Si
un nen vol estudiar</span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;">
</span>això no es fa amb
tres setmanes. Necessites un programa a llarg termini. I a Sierra
Leone ho hem demostrat, amb antics nens soldats que han anat a la
universitat, i d'altres
que han optat per inserir-se abans al món laboral i són taxistes i
noies que són perruqueres.
Se'ls ha donat una oportunitat. I n'hi ha que han necessitat cinc o
sis anys per fer una carrera, i
d'altres un per fer una
formació professional i obrir un negoci. És
cabdal demostrar-los que val
la pena deixar la violència i això passa per fer un acompanyament
llarg. També cal
treballar amb la societat que
ha patit la seva violència és clau que
no se'ls vegi com a botxins, sinó com a víctimes que van ser
forçades a cometre aquest tipus d'accions. Costa
molt fer aquest canvi per part de les víctimes, però al final el
fan. </span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Georgia, serif;"><br /></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Georgia, serif;">*<i>Versió ampliada de l'entrevista publicada al número 370 de la <a href="https://directa.cat/" target="_blank">DIRECTA</a>, 14 d'octubre de 2014. </i></span></div>
</div>
periodistaitineranthttp://www.blogger.com/profile/10745286222084850282noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3213304595443555425.post-14935964762973405502014-10-31T11:00:00.001+01:002014-10-31T11:00:21.662+01:00El 84% del deute de les universitats catalanes està en mans del Banco Santander<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="line-height: 1.06cm; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: orange; font-family: Georgia, serif;"><i><b>L'entitat
financera té una àmplia presència a l'ensenyament superior i, a
banda de beques, hi fa negoci amb els carnets estudiantils i els
crèdits </b></i></span>
</div>
<div style="line-height: 1.06cm; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div style="line-height: 100%;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">E</span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">l
Banco Santander és cada cop més omnipresent a les universitats de
l'Estat espanyol i ho és a través de múltiples vies. L'entitat
financera presidida per Ana Patricia Botín, després de la
sobtada</span></span><a href="https://directa.cat/emilio-bot%C3%ADn-deu-apunts-cr%C3%ADtics"><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: small;"><u>mort
del seu pare, Emilio, el passat 10 de setembre</u></span></span></span></a><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">,
té més de 1.000 convenis de col·laboració amb centres
d'ensenyament superior d'arreu del món, impulsa diversos màsters i
s'encarrega de concedir anualment desenes de milers de beques a
estudiants, en una operació de màrqueting perfectament estudiada.
La presència als campus i les facultats del Santander no és
altruista, sinó una forma de fer negoci amb les estudiants,
bàsicament a través de la concessió de préstecs i dels carnets
universitaris.</span></span></div>
<div style="line-height: 100%;">
<br /><br />
</div>
<div style="border: none; line-height: 100%; margin-bottom: 0.53cm; padding: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">Una
via menys coneguda i que segurament dóna encara més poder a
l'entitat financera és el control del deute de les universitats. En
el cas català, el pes del Santander en aquest àmbit és enorme.
Segons recull l'informe </span></span><em><a href="http://independentsdequi.cat/wp-content/uploads/2014/10/Independets-de-qui.pdf"><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;"><u>Independents
de qui</u></span></span></span></span></a></em><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">,
elaborat per la </span></span><a href="http://auditoriaciudadana.net/nodo/barcelona/"><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: small;"><u>Plataforma
Auditoria Ciutadana del Deute</u></span></span></span></a><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;"> (PACD),
les universitats públiques del Principat acumulen un deute de 68,5
milions, dels quals 57,5 -és a dir, el 83,9%- tenen de creditora
l'entitat presidida per Ana Patricia Botín. Les dades corresponen a
gener de 2014 i la PACD explica que les ha obtingut a través de la
CUP. El pes del Santander en el deute dels centres d'ensenyament
superior catalans contrasta amb el que té la mateixa entitat en el
total del passiu de la Generalitat principatina. I és que dels més
de 52.000 milions d'euros de deute de l'administració
autonòmica, </span></span><em><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;">només </span></span></span></span></em><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">2.107
-tot just el 4%- estan en mans del Santander, segons consta en
l'estudi de la PACD. </span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJAJSBvA3iDiDMw4TIo_D-IRNaq0syuk5s39bq5F8PZX4UO_1w-sLFOYmzxSY9D-A6vbynWr6VlIHr3A8ud3SlV-0e_8vzgvVmrJXOLRS080nzhGTbZKqbpHbQKk6GrBet6Vx-8hmM4JcR/s1600/Jornades+santander+universitat.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJAJSBvA3iDiDMw4TIo_D-IRNaq0syuk5s39bq5F8PZX4UO_1w-sLFOYmzxSY9D-A6vbynWr6VlIHr3A8ud3SlV-0e_8vzgvVmrJXOLRS080nzhGTbZKqbpHbQKk6GrBet6Vx-8hmM4JcR/s1600/Jornades+santander+universitat.jpg" height="213" width="320" /></a></span></span></div>
<br />
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.53cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">Desglossat
per centres, la Politècnica (UPC) registra un deute amb els bancs de
30 milions, dels quals 24 són amb el Santander i sis amb Caixabank;
l'Autònoma (UAB) ha de pagar-ne 15,5, que es reparteixen entre les
dues mateixes entitats, amb 11,5 milions al Santander i quatre a
Caixabank; la Universitat de Barcelona (UB) deu vuit milions al
Santander, la mateixa entitat a la que la Pompeu Fabra (UPF) n'hi ha
de pagar sis; mentre que la Universitat de Girona (UdG) té pendents
de pagament quatre milions al Santander i un al Sabadell i la
Universitat de Lleida (UdL) té un deute de quatre també el
Santander.</span></span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.53cm;">
<strong><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">Presència
arreu del món</span></span></strong></div>
<div style="border: none; line-height: 100%; margin-bottom: 0.53cm; padding: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">La
branca del grup financer dedicada a l'ensenyament superior és la
División Santander Universidades, que segons la informació de la
pròpia entitat manté més de 1.150 convenis de col·laboració amb
“universitats i centres d'investigació” d'una vintena de països,
principalment del Brasil (448), Mèxic (187) i l'Estat espanyol
(117). Mentre les beques per a la promoció a l'estudi, la recerca,
la mobilitat universitària o l'entrada d'estudiants al mercat
laboral es venen com la cara amable del Santander, el negoci s'obté
mitjançant els carnets universitaris. Actualment, </span></span><a href="http://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/2013/07/014.html"><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: small;"><u>més
de sis milions d'estudiants</u></span></span></span></a><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;"> d'arreu
del món fan servir el carnet del Santander, que ofereix la
possibilitat d'obrir un compte corrent a l'entitat vinculat a
l'acreditació.</span></span></div>
<br />
<div style="border: none; line-height: 100%; margin-bottom: 0.53cm; padding: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">A
més a més, el Banc Santander té una àmplia oferta de crèdits per
finançar els estudis universitaris, que els propis centres públics
</span></span><a href="https://www.upc.edu/sga/beques/bei-santander/prestecs-dentitats-financeres/banc-europeu-de-credit-santander"><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: small;"><u>s'encarreguen
de promocionar</u></span></span></span></a><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">.
I és que el negoci és el negoci i amb el control del deute no hi ha
dubte que la influència de l'entitat a l'ensenyament superior pesa.
I molt. </span></span></div>
<div style="border: none; line-height: 100%; margin-bottom: 0.53cm; padding: 0cm;">
<em style="background-color: white; border: 0px; color: #373737; font-family: 'Helvetica Neue', Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 24.375px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">*Article publicat a la <a href="https://directa.cat/84-del-deute-de-universitats-catalanes-esta-en-mans-del-banco-santander" style="border: 0px; color: #1982d1; font-family: inherit; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration: none; vertical-align: baseline;" target="_parent">DIRECTA</a> el 17 d’octubre de 2014. </em></div>
</div>
periodistaitineranthttp://www.blogger.com/profile/10745286222084850282noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3213304595443555425.post-11553930704375301792014-10-13T15:12:00.000+02:002014-10-13T15:12:14.929+02:00El PP desprotegeix el medi ambient per afavorir els negocis<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="border: none; line-height: 1.06cm; margin-bottom: 0cm; padding: 0cm; text-align: left;">
<span style="color: #f6b26b; font-family: Georgia, serif;"><i><b>Les
principals normatives aprovades durant la legislatura coincideixen en
mercantilitzar la natura i obrir noves àrees al mercat. La Llei de
parcs nacionals, exemple més recent d'un paradigma desenvolupat amb
la Llei de costes i amb l'avaluació ambiental</b></i></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: left;">
<br />
</div>
<div style="line-height: 0.85cm; margin-bottom: 0.53cm; text-align: left;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="color: #5e5e5e;">Nova
estocada a la protecció del medi ambient per part del govern de
Mariano Rajoy. La recent aprovació al Congrés dels Diputats de la
Llei de Parcs Nacionals és un nou pas en el procés accelerat de
mercantilització de la naturalesa per part del govern espanyol. “En
tres anys de legislatura hi ha hagut un autèntic desmantellament de
l'estat del benestar ambiental”, denuncia a la </span><em><span style="color: #5e5e5e;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;">Directa</span></span></span></em><span style="color: #5e5e5e;">,
Mario Rodríguez, director de Greenpeace Espanya. A banda de la nova
normativa dels parcs nacionals, els altres dos projectes
paradigmàtics del que denuncia l'activista ecologista són la Llei
d'avaluació ambiental, que incorpora la creació dels bancs de
conservació de la naturalesa, i la Llei de costes.</span></span></div>
<div style="line-height: 0.85cm; margin-bottom: 0.53cm; text-align: left;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="color: #5e5e5e;"><br /></span></span><span style="color: #5e5e5e; font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Entre
d'altres novetats, la nova Llei de parcs nacionals, que ara mateix
està al Senat on el PP gaudeix d'una còmoda majoria, permetrà
activitats fins ara prohibides en aquests espais, com la navegació a
motor a Montfragüe o el vol sense motor a Guadarrama; hi consentirà
la caça; i obre la porta al finançament dels parcs per part de
grans empreses. En paraules de Jaume Grau, responsable de l'àrea de
natura d'Ecologistes en Acció a Catalunya, les novetats responen al
fet que es veu la conservació “més com un problema que com un
avantatge i s'interpreta els parcs com a espais que no només no han
de costar diners a les administracions, sinó que n'han de donar i,
per tant, s'hi fomenta qualsevol activitat econòmica”.</span></div>
<div style="line-height: 0.85cm; margin-bottom: 0.53cm; text-align: left;">
<span style="color: #5e5e5e; font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="color: #5e5e5e;">Amb
relació als parcs, Mario Rodríguez afegeix que “és absurd que
l'emblema de la conservació de la naturalesa estigui pendent d'un
patrocini exterior”. Theo Oberhuber, portaveu estatal d'Ecologistes
en Acció, subratlla a la </span><em><span style="color: #5e5e5e;">Directa </span></em><span style="color: #5e5e5e;">que
ens podem trobar amb la paradoxa que companyies amb un fortíssim
impacte mediambiental, com Repsol, Gas Natural o Endesa, acabin
finançant els parcs nacionals, en una operació de rentat d'imatge.
El canvi normatiu arriba després d'una retallada monumental de la
inversió pública en aquesta àrea. El 2011 el govern espanyol va
dedicar gairebé 95 milions als 15 parcs nacionals estatals -només
un dels quals, el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant
Maurici, es troba al Principat. El 2015, després d'un lleuger repunt
l'any passat, la xifra serà de 46 milions, menys de la meitat. <table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhp36ZXrbVIyk2zE2dZAr4YV7f7rB1jEkEwUGfvzzRZP0vEeXFf-thj4NTW5k9vZqLiNvNtTWXTRQL9X_rYxmYh94jDT0Ek7cFRxNlRoWgnD90xIHVkdGfDnPsQ86rlWIl4JNyPh8AWGcgi/s1600/Estany+de+Sant+Maurici.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhp36ZXrbVIyk2zE2dZAr4YV7f7rB1jEkEwUGfvzzRZP0vEeXFf-thj4NTW5k9vZqLiNvNtTWXTRQL9X_rYxmYh94jDT0Ek7cFRxNlRoWgnD90xIHVkdGfDnPsQ86rlWIl4JNyPh8AWGcgi/s1600/Estany+de+Sant+Maurici.jpg" height="213" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b><span style="font-size: xx-small;">Estany de Sant Maurici, a Aigüestortes.</span></b></td></tr>
</tbody></table>
</span></span></div>
<div style="line-height: 0.85cm; margin-bottom: 0.53cm; text-align: left;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="color: #5e5e5e;"><br /></span></span><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><strong><span style="color: #5e5e5e;">Nous
espais de negoci</span></strong></span><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="color: #5e5e5e;">Al
desembre de 2013, el Congrés va donar el vistiplau a la Llei
d'avaluació ambiental, que fonamentalment escurça els terminis per
a l'aprovació de projectes amb possible impacte a la natura i en
redueix les garanties a l'hora d'analitzar-ne l'afectació. La llei
preveu la creació dels bancs de conservació de la naturalesa, un
mecanisme molt habitual als Estats Units però encara poc estès a
Europa. Tal com </span><a href="https://directa.cat/rajoy-ofereix-barra-lliure-promotores-danyar-medi-ambient"><span style="color: #5e5e5e;"><span style="font-size: small;"><u>va
explicar la </u></span></span><em><span style="color: #5e5e5e;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;"><u>Directa</u></span></span></span></em></a><span style="color: #5e5e5e;">,
es tracta d'un instrument que mercantilitza la protecció i legitima
els impactes comesos per un projecte, com pot ser la construcció
d'una carretera o un edifici. Bàsicament, a través de l'adquisició
d'uns crèdits sotmesos a preu de mercat, les empreses promotores
podran compensar el dany comès pel seu projecte.</span></span><span style="color: #5e5e5e; font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<div style="line-height: 0.85cm; margin-bottom: 0.53cm; text-align: left;">
<span style="color: #5e5e5e; font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">“<span style="font-size: small;">El
paradigma és que la protecció ambiental és un obstacle per al
desenvolupament econòmic”, exposa el director de Greenpeace, per
afegir que amb el canvi normatiu “si pots pagar, podràs contaminar
i destruir, perquè la multa serà lleu i les grans empreses la
podran assumir, Els sortirà a compte”. Tot i que la Llei
d'avaluació ambiental ja està aprovada, els bancs de conservació
encara no existeixen a l'Estat, perquè el Ministeri d'Agricultura,
Alimentació i Medi Ambient encara no n'ha elaborat el reglament
pertinent, tot i que hi treballa, segons les fonts consultades.</span></span><span style="color: #5e5e5e; font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<div style="line-height: 0.85cm; margin-bottom: 0.53cm; text-align: left;">
<span style="color: #5e5e5e; font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">En
canvi, des del maig de l'any passat s'aplica plenament la Llei de
costes, molt qüestionada tant pels partits de l'oposició al Congrés
com pels grups conservacionistes. Entre d'altres aspectes, la nova
legislació va reduir de 100 a 20 metres la franja de protecció del
litoral, a banda d'amnistiar una dotzena de municipis de la costa,
entre els que n'hi ha d'Alacant i Girona, amb construccions a primera
línia de mar. A banda, la normativa també va ampliar en 75 anys les
concessions atorgades a milers d'habitatges assentats sobre domini
públic marítim terrestre, que segons la legislació anterior havien
de ser enderrocats el 2018.</span><span style="color: #5e5e5e; font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<div style="line-height: 0.85cm; margin-bottom: 0.53cm; text-align: left;">
<span style="color: #5e5e5e; font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">La
conclusió de Theo Oberthuber és que les noves lleis que s'han
aprovat l'actual legislatura a l'Estat tenen en comú que “redueixen
les garanties de protecció per afavorir i beneficiar grans
empreses”. Mario Rodríguez hi afegeix que rere les normatives hi
ha les pressions d'empresaris de la construcció i el turisme “molt
propers” al PP, com Juan Miguel Villar Mir, president d'OHL, o
l'eivissenc Abel Matutes, ministre durant la primera legislatura
d'Aznar i amo i senyor empresarial de l'illa. En opinió de Jaume
Grau, la Generalitat de Catalunya també incorre en polítiques
similars, com demostraria el projecte per fer una llei a mida per a
l'ampliació d'El Bulli al Parc Natural del Parc Creus.</span><span style="color: #5e5e5e; font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<div style="line-height: 0.85cm; margin-bottom: 0.53cm; text-align: left;">
<span style="color: #5e5e5e; font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Rere
la mercantilització de la natura, els màxims responsables estatals
d'Ecologistes en Acció i Greenpeace no dubten a subratllar que hi ha
la voluntat d'obrir “nous nínxols de negoci” per a les grans
empreses, a banda de facilitar el camí quan han de tirar endavant un
projecte amb impacte al medi. Neoliberalisme de manual. L'esquema que
també s'ha repetit en sanitat i educació. </span></div>
<div style="text-align: left;">
</div>
<div style="text-align: left;">
</div>
<div style="text-align: left;">
</div>
<div style="text-align: left;">
</div>
</div>
periodistaitineranthttp://www.blogger.com/profile/10745286222084850282noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3213304595443555425.post-38411112856999127972014-10-10T19:57:00.003+02:002014-10-10T19:57:43.449+02:00Antoni Vives o la política viscuda d’esquena als ciutadans<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="border: none; line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0cm; padding: 0cm;">
<strong><span style="font-family: Georgia, serif;"><span style="color: #f6b26b; font-size: small;"><i>Els
projectes més emblemàtics del responsable d’Habitat Urbà es
caracteritzen per primar els interessos empresarials en detriment
d’una ciutadania que veu boicotejat el seu dret a la participació</i></span></span></strong></div>
<div style="border: none; line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0cm; padding: 0cm;">
<br />
</div>
<div style="border: none; line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0cm; padding: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">El Pla
Paral·lel, la reforma del Port Vell o les obres de remodelació de
la Diagonal tenen força punts en comú. Són projectes mimats per
l’equip de govern municipal, que els ha defensat com a necessaris,
s’han començat a executar l’actual legislatura i han generat
crítiques tant des de bona part de l’oposició municipal com des
del teixit associatiu i veïnal dels barris afectats. En els tres
casos, el rostre públic del projecte és Antoni Vives, tercer tinent
d’alcalde i responsable de l’àrea d’Habitat Urbà. Considerat
un dels principals ideòlegs del nou model de ciutat que propugna
l’executiu de Xavier Trias -molt basat en les <i>smart cities-</i>,
Vives s’ha convertit en una de les principals bèsties negres per
un moviment veïnal que li retreu la insistència a projectar
reformes en benefici dels empresaris i determinats interessos privats
i en perjudici d’uns ciutadans que se senten menystinguts i sense
dret a una participació real a uns canvis que els afecten de ple.</span></span></div>
<div style="border: none; line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0cm; padding: 0cm;">
<br />
</div>
<div style="border: none; line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0cm; padding: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">Impulsada
conjuntament entre l’Ajuntament i la privada Fundació El Molino
(FEM), la reforma del Paral·lel hauria de servir per convertir
l’espai en “l’avinguda de les persones, les arts escèniques i
la gastronomia” i en un símbol de “ciutadania, participació i
cohesió social”. Si més no, així ho van defensar a l’abril
Trias i Vives en una exposició pública. L’opinió de veïns i
entitats del barri, però, s’allunya molt de la visió projectada
des de la plaça Sant Jaume. La participació ciutadana s’hauria
d’haver articulat a través de la Comissió de Seguiment, però a
l’hora de la veritat va tractar-se d’un organisme fantasmal, amb
poques convocatòries i un marge gairebé nul per modificar res del
projecte, segons ha denunciat Repensar Poble Sec, un espai de
reflexió de l’Assemblea de Barri del Poble Sec.</span></span></div>
<div style="border: none; line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0cm; padding: 0cm;">
<a href="https://www.blogger.com/null" name="more-1478"></a>
<br />
</div>
<div style="border: none; line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0cm; padding: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">L’oposició
s’ha articulat a través de la Plataforma Veïnal Aturem el Pla
Paral·lel, nascuda al maig i impulsada per una cinquantena
d’entitats. L’objectiu és forçar-ne l’aturada -les obres fa
mesos que han arrencat- per “construir un nou procés de
participació veïnal”. En el manifest, que compta amb més de
1.000 adhesions veïnals, es denuncia que el Pla Paral·lel “respon
a un model de ciutat que imposa la lògica de la rendibilitat privada
i la mercantilització d’allò públic sobre les necessitats
col·lectives de la ciutadania i els interessos de la majoria. Busca
l’atracció de nous visitants i turistes, transformant l’avinguda
en un nou connector entre el Port i la Fira”. Malgrat algunes
reunions entre representants municipals i la plataforma, el projecte
de moment no s’ha modificat i al juny el ple municipal va rebutjar
una proposició d’ICV-EUiA -que com la CUP i els Procés
Constituent dóna suport a la plataforma- per revisar-lo. </span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBL9PEMwEdXNnU6j3BmTlGa8RDf4v2qD2MTovPILpUhaXRxa2iFhQZX091GmAQF8-JVngyxRbsrKnSoPmlenmjDZZsWyYiKx19bEMsjgh__h9JfAjQGNgpVxGl2RkZdeIyyPd-3fxzlCJH/s1600/Antoni+Vives.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBL9PEMwEdXNnU6j3BmTlGa8RDf4v2qD2MTovPILpUhaXRxa2iFhQZX091GmAQF8-JVngyxRbsrKnSoPmlenmjDZZsWyYiKx19bEMsjgh__h9JfAjQGNgpVxGl2RkZdeIyyPd-3fxzlCJH/s1600/Antoni+Vives.jpg" height="214" width="320" /></a></span></span></div>
<br />
<div style="border: none; line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0cm; padding: 0cm;">
<br />
</div>
<div style="border: none; line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0cm; padding: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: small;"><b>Rebuig
a la marina de luxe</b></span></span></span></div>
<div style="border: none; line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0cm; padding: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">La
manca de participació ciutadana va ser també una de les principals
denúncies en el procés de reforma del Port Vell, on s’hi
construeix la marina de luxe promoguda per la societat Salamanca
Investments. El govern de CiU va refusar, amb el suport del PP,
celebrar una consulta entre els veïns sobre la remodelació. El
projecte, marcat per l’opacitat, suposarà a la pràctica la
privatització parcial d’un espai públic i no ha deixat d’estar
marcat per la polèmica. Al maig, l’Oficina Antifrau de Catalunya
(OAC) va anunciar l’obertura d’una doble investigació sobre la
marina de luxe per aclarir si es finança amb diners provinents de
paradisos fiscals i si els promotors han rebut un tracte de favor per
part de l’Autoritat Portuària de Barcelona (APB).</span></span></div>
<div style="border: none; line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0cm; padding: 0cm;">
<br />
</div>
<div style="border: none; line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0cm; padding: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">L’ens
compta amb la presència de l’Ajuntament i Antoni Vives n’és
vicepresident. Precisament el responsable d’Habitat Urbà va
participar el setembre de 2012 en una fira de iots a Mònaco per
promocionar la marina de luxe, malgrat que el projecte encara no
estava aprovat. En el certamen, Vives va afirmar que “Barcelona
està oberta als negocis, és una ciutat pròspera”. Tota una
declaració d’intencions del seu ideari. Per tot plegat, en un
comunicat recent l’Associació de Veïns de l’Òstia va reclamar
“replantejar la relació de l’APB amb la ciutat i la supeditació
de l’Ajuntament als interessos privats sorgits dels negocis
portuaris”.</span></span></div>
<div style="border: none; line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0cm; padding: 0cm;">
<br />
</div>
<div style="border: none; line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0cm; padding: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: small;"><b>Influència
dels lobbies</b></span></span></span></div>
<div style="border: none; line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0cm; padding: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">La
remodelació de la Diagonal, que ha de culminar al marçde l’any
vinent, també ha estat font de polèmica. Va tirar endavant amb el
suport, de nou, de CiU i PP i es va descartar la connexió de les
dues xarxes de tramvia -el Trambaix i el Trambesós-, tal com
demanaven la FAVB, la Plataforma pel Transport Públic (PTP), UGT,
CCOO i grups ecologistes, entre d’altres. Veïns i entitats han
titllat d’“elitista” una reforma pressupostada en 19 milions
d’euros que bàsicament acontenta els “comerciants de luxe”.
Altres projectes emblemàtics d’Habitat Urbà, com el
Blau@ictinea-que preveia transformar els terrenys portuaris del
Morrot en un nou eix d’oficines i hotels- o Portes de Collserola
-volia urbanitzar els accessos al parc- han hagut de quedar aparcats
per manca de suport al ple municipal. Una bona mostra de la
controvèrsia que provoca l’àrea és que ja ha tingut tres gerents
des de l’inici de la legislatura: Vicent Guallart, fins l’octubre
de 2012; Albert Vilalta, fins al maig d’enguany; i Albert Civit, al
càrrec.</span></span></div>
<div style="border: none; line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0cm; padding: 0cm;">
<br />
</div>
<div style="border: none; line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0cm; padding: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">El
president de la FAVB, Lluís Rabell, ha denunciat l’estreta
relaciód’Habitat Urbàamb determinats lobbies empresarials. Té
una especial incidència el poderós Barcelona Global, el grup creat
per Maria Reig. Vives, com Trias, va compartir-hi enguany un viatge
promoció per Amèrica i el lobby és soci de l’Ajuntament al
Barcelona Institute of Technology for the Habitat (BIT Habitat),
emblema de l’<i>smart city </i>que proguna el tercer tinent
d’alcalde. En aquest àmbit, també destaquen les aliances amb
grans multinacionals tecnològiques com Cisco i Schneider Electric,
que participaran a la rehabilitació de l’antiga fàbrica de Ca
l’Alier, al districte de Sant Martí. Potenciar els projectes
público-privats, facilitar negocis a grans transnacionals globals i
deixar la participació ciutadana en mera retòrica sense capacitat
d’influència en uns projectes dissenyats als despatxos municipals.
Així es defineix l’estil d’Antoni Vives, paradigma de polític
<i>business friendly </i>en què tot es fa des de dalt i sense
escoltar als de baix. Als ciutadans.</span></span></div>
<div style="border: none; line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0cm; padding: 0cm;">
<br />
</div>
<br />
<div style="border: none; line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0cm; padding: 0cm;">
<span style="color: #373737;"><span style="font-family: Helvetica Neue, Helvetica, Arial, sans-serif;"><span style="font-size: 11pt;">*<i>Article
publicat a la revista CARRER, el setembre de 2014.</i></span></span></span></div>
</div>
periodistaitineranthttp://www.blogger.com/profile/10745286222084850282noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3213304595443555425.post-17311701638192925962014-09-15T19:02:00.000+02:002014-09-15T19:02:05.608+02:00TV3 beneficia Bañuelos i BCN World amb la retransmissió de la Fórmula E<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="border: none; line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0cm; padding: 0cm;">
<strong><span style="color: #ff9900;"><span style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: small;"><i>El
campionat del món de cotxes elèctrics està promogut pel gendre
d’Aznar i l’especulador que impulsa el complex d’oci i del joc
a Tarragona. Ambdós utilitzen un entramat societari per pagar el
mínim d’impostos en el seu nou negoci</i></span></span></span></strong></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div style="border: none; line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0cm; padding: 0cm;">
<span style="color: #373737;"><span style="font-family: Georgia, serif;">Lucas
di Grassi, pilot brasiler de l’equip Audi Sport ABT, va ser
dissabte el guanyador del gran premi de Pequín, la primera cursa de
la història del campionat de </span></span><a href="http://www.fiaformulae.com/"><span style="color: #1982d1;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-family: Georgia, serif;">Fórmula
E</span></span></span></a><span style="color: #373737;"><span style="font-family: Georgia, serif;">. Els
catalans van poder seguir l’inici del certamen dels vehicles
elèctrics a través de la retransmissió del canal </span></span><a href="http://www.esport3.cat/"><span style="color: #1982d1;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-family: Georgia, serif;">Esport
3</span></span></span></a><span style="color: #373737;"><span style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: small;"><i>. </i></span></span></span><span style="color: #373737;"><span style="font-family: Georgia, serif;">Televisió
de Catalunya, que dedica un munt d’hores cada any i </span></span><a href="http://www.eltriangle.eu/cat/notices/2013/03/vuit_milions_per_a_la_formula_1_34681.php"><span style="color: #1982d1;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-family: Georgia, serif;">diversos
milions a la Fórmula 1</span></span></span></a><span style="color: #373737;"><span style="font-family: Georgia, serif;">,
promou el nou campionat amb l’esquer de la participació de dos
pilots catalans: Oriol Servià i Jaume Alguersuari. Però l’autèntic
vincle de la Fórmula E amb el Principat cal buscar-lo més aviat als
despatxos i no pas damunt l’asfalt. L’impulsor de la
competició és Alejandro Agag, exdirigent del PP madrileny i
gendre de l’expresident espanyol José María Aznar, molt vinculat
a la Fórmula 1 després de fer negocis amb Flavio Briatore i Bernie
Ecclestone, durant anys el factòtum del principal campionat del
motor a nivell mundial.</span></span></div>
<div style="border: none; line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0cm; padding: 0cm;">
<br />
</div>
<div style="border: none; line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0cm; padding: 0cm;">
<a href="http://www.bcnworld.com/bcn-world-cup-sponsor-del-campeonato-de-la-fia-formula-e/"><span style="color: #1982d1;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-family: Georgia, serif;">Divendres
va anunciar-se</span></span></span></a><span style="color: #373737;"><span style="font-family: Georgia, serif;"> que
el patrocinador principal de la competició serà </span></span><a href="http://www.bcnworld.com/"><span style="color: #1982d1;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-family: Georgia, serif;">BCN
World</span></span></span></a><span style="color: #373737;"><span style="font-family: Georgia, serif;">,
el complex de l’oci i el joc que promou l’especulador Enrique
Bañuelos al costat de Port Aventura. Tot i que almenys falten
tres anys perquè el centre obri les portes, l’estratègia
de </span></span><a href="http://veremonte.co.uk/en"><span style="color: #1982d1;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-family: Georgia, serif;">Veremonte</span></span></span></a><span style="color: #373737;"><span style="font-family: Georgia, serif;"> -la
societat de Bañuelos que l’impulsa- passa per començar-lo a
promocionar ja, tant per captar futurs clients com potencials
inversors. La Fórmula E consta en el seu curs inaugural de 10 curses
i passarà per ciutats com Buenos Aires, Miami, Berlín o Londres,
sempre en circuits urbans i Bañuelos, juntament amb la seva mà
dreta, el tarragoní </span></span><a href="http://periodistaitinerant.wordpress.com/2013/12/19/que-hi-ha-darrere-de-xavier-adsera-la-cara-publica-de-bcn-world/"><span style="color: #1982d1;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-family: Georgia, serif;">Xavier
Adserà</span></span></span></a><span style="color: #373737;"><span style="font-family: Georgia, serif;">,
consideren que és una bona eina per donar a conèixer BCN World.</span></span></div>
<div style="border: none; line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0cm; padding: 0cm;">
<a href="https://www.blogger.com/null" name="more-1472"></a>
<br />
</div>
<div style="border: none; line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0cm; padding: 0cm;">
<span style="color: #373737;"><span style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: small;"><b>Negoci
conjunt </b></span></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: #373737;"><span style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: small;"><b><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEis5k8bwvqolAVb0Gg335LH6sm0DV57_9A0J7O6q_p7pv73wuQwyG1Gs8CkXp6Eua9c8yYkyaV5akilhF32otLM1APFcdm-cNwHpPB1dwLLGbdl4VqGnwL1SGFp7lE0RQC8qtoR_PKI1Jeq/s1600/Cotxe-F%C3%B3rmula-E.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEis5k8bwvqolAVb0Gg335LH6sm0DV57_9A0J7O6q_p7pv73wuQwyG1Gs8CkXp6Eua9c8yYkyaV5akilhF32otLM1APFcdm-cNwHpPB1dwLLGbdl4VqGnwL1SGFp7lE0RQC8qtoR_PKI1Jeq/s1600/Cotxe-F%C3%B3rmula-E.jpg" height="141" width="320" /></a></b></span></span></span></div>
<br />
<div style="border: none; line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0cm; padding: 0cm;">
<span style="color: #373737;"><span style="font-family: Georgia, serif;">El
patrocini no és l’únic vincle de Veremonte amb l’anomenada
Fórmula 1 dels cotxes elèctrics, sinó que participa directament a
Formula E Holdings Ltd, la societat a qui la Federació Internacional
de l’Automòbil (FIA) va cedir l’explotació de la competició.
La companyia d’Enrique Bañuelos i Alejandro Agag </span></span><a href="http://www.elconfidencial.com/economia/2013/01/26/agag-y-banuelos-pagan-40-millones-por-los-derechos-de-la-formula-e-113640"><span style="color: #1982d1;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-family: Georgia, serif;">haurien
desemborsat 40 milions d’euros</span></span></span></a><span style="color: #373737;"><span style="font-family: Georgia, serif;"> en
total per intentar fer negoci amb el campionat, fonamentalment a
partir de la venda dels seus drets televisius.</span></span></div>
<div style="border: none; line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0cm; padding: 0cm;">
<span style="color: #373737;"><span style="font-family: Georgia, serif;"><br /></span></span></div>
<div style="border: none; line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0cm; padding: 0cm;">
<span style="color: #373737;"><span style="font-family: Georgia, serif;">L’entramat
empresarial del certamen es reparteix entre tres companyies: Formula
E Hostings Ltd, amb seu a Londres i que compta amb Agag i Bañuelos
com a accionistes; Formula E Operations Ltd, també ubicada a la
capital britànica i amb l’exdirigent del PP de conseller delegat i
Xavier Adserà, que ocupa el mateix càrrec a Veremonte, de director;
i Formula E Rights BV, radicada als Països Baixos i amb Agag i
Adserà de directors. A banda dels recursos aportats pels dos socis,
la competició ha aconseguit 50 milions d’euros més provinents de
tres fons d’inversió: l’andorrà Amura Capital, Qualcomm
Ventures i Causeway Media Partners, propietari també dels Boston
Celtics de l’NBA.</span></span></div>
<div style="border: none; line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0cm; padding: 0cm;">
<br />
</div>
<div style="border: none; line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0cm; padding: 0cm;">
<span style="color: #373737;"><span style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: small;"><b>El
paradís fiscal holandès</b></span></span></span></div>
<div style="border: none; line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0cm; padding: 0cm;">
<span style="color: #373737;"><span style="font-family: Georgia, serif;">Que
Bañuelos i Agag facin negocis des de Londres no és cap sorpresa.
Ambdós tenen les respectives bases operatives a la ciutat, capital
mundial de les finances i uns dels màxims emblemes del capitalisme
desregulat. Ara bé, què hi pinta una societat holandesa en tot
això? La resposta és molt fàcil, els Països Baixos són un</span></span><a href="http://dlbinternational.es/espa%C3%B1ol/area-internacional-offshore/holanda/"><span style="color: #1982d1;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-family: Georgia, serif;">paradís
fiscal</span></span></span></a><span style="color: #373737;"><span style="font-family: Georgia, serif;"> per
a les companyies foranes i gràcies a l’existència de Formula E
Rights BV el tàndem espanyol podrà minimitzar la factura
tributària. Tot legal i tot dins la UE.</span></span></div>
<div style="border: none; line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0cm; padding: 0cm;">
<br />
</div>
<div style="border: none; line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0cm; padding: 0cm;">
<span style="color: #373737;"><span style="font-family: Georgia, serif;">La
fórmula escollida és una </span></span><span style="color: #373737;"><span style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: small;"><i>Besloten
Vennotschap</i></span></span></span><span style="color: #373737;"><span style="font-family: Georgia, serif;"> (BV),
una societat de control amb uns enormes avantatges fiscals i que pot
funcionar com a oficina central d’un hòlding i realitzar
activitats com recaptar dividends, participacions i regalies de
filials. Crear una BV és molt fàcil. Només necessiten un
capital mínim de 18.000 euros, registrar-lo -el procediment és
ràpid i costa menys de 1.000 euros- i tenir-hi una seu. A partir
d’aquí, es tracta de gaudir d’avantatges com ara l’exempció
total d’impostos sobre dividends i plusvàlues de les accions; la
baixa o nul·la carga tributària sobre la repatriació de guanys; o
la deducció d’impostos de despeses o pèrdues, entre d’altres.
La competitivitat -entesa com a baixa tributació- dels Països
Baixos explica perquè un gran nombre de multinacionals -</span></span><a href="http://periodistaitinerant.wordpress.com/2013/11/14/les-grans-empreses-catalanes-sumen-mes-de-200-filials-a-paradisos-fiscals/"><span style="color: #1982d1;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-family: Georgia, serif;">també
catalanes</span></span></span></a><span style="color: #373737;"><span style="font-family: Georgia, serif;">-hi
tenen societats financeres.</span></span></div>
<div style="border: none; line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0cm; padding: 0cm;">
<br />
</div>
<br />
<div style="border: none; line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0cm; padding: 0cm;">
<span style="color: #373737;"><span style="font-family: Georgia, serif;">Sembla
evident que Agag i el tàndem Bañuelos – Adserà, a qui </span></span><a href="http://periodistaitinerant.wordpress.com/2014/05/29/un-duet-representatiu-de-l1-que-dirigeix-el-gran-casino-global/"><span style="color: #1982d1;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-family: Georgia, serif;">vaig
retratar com a dos exponents paradigmàtics de l’1%</span></span></span></a><span style="color: #373737;"><span style="font-family: Georgia, serif;"> que
dirigeix el gran casino global, busquen maximitzar els beneficis
reduint la seva factura fiscal, amb el perjudici evident per a les
arques públiques i el conjunt dels ciutadans. I amb la compra dels
drets televisius i la retransmissió de la Fórmula E -més enllà de
l’opinió que tingui cadascú sobre l’interès dels esports de
motor-, Televisió de Catalunya contribueix a l’estratègia
d’enriquiment d’Alejandro Agag i Enrique Bañuelos i, de retruc,
promociona indirectament BCN World. I potser no caldria.</span></span></div>
</div>
periodistaitineranthttp://www.blogger.com/profile/10745286222084850282noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3213304595443555425.post-40449252378537404922014-09-12T19:34:00.000+02:002014-09-12T19:34:08.628+02:0010 apunts crítics sobre Emilio Botín <div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<em><span style="color: #ff9900;"><span style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: small;"><i><b>Emilio
Botín Sanz De Sautuola y García de los Ríos ha mort aquest
dimecres als 79 anys. Lluny de la imatge deïficada que s’ha volgut
vendre, ha estat protagonista d’una trajectòria controvertida</b></i></span></span></span></em><br />
<em><span style="color: #ff9900;"><span style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: small;"><i><b><br /></b></i></span></span></span></em>
<div style="border: none; line-height: 0.64cm; margin-bottom: 0cm; padding: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">La
desaparició del president del Banco Santander, la principal entitat
financera de l’Estat espanyol i una de les més grans d’Europa,
ha provocat una allau de reaccions entre la classe dirigent, que
bàsicament s’hi ha </span></span><a href="http://www.ara.cat/economia/Botin-Santander-Rajoy-Pedro_Sanchez-Saenz_de_Santamaria_0_1209479193.html"><span style="color: #1982d1;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-family: Georgia, serif;">desfet
en elogis</span></span></span></a><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">. Besnét,
nét, fill, germà i pare de banquers, la seva trajectòria no
ha estat ni molt menys impol·luta i ha acumulat escàndols i punts
foscos. En repasso uns quants.</span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: small;"><b>Enorme
influència política</b></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">Amb
independència que governés la UCD, el PSOE o el PP, </span></span><a href="http://www.economiadigital.es/es/notices/2014/09/botin_el_banquero_que_siempre_estaba_en_la_moncloa_59055.php"><span style="font-family: Georgia, serif;">les
relacions d'Emilio Botín i el Banc Santander amb la Moncloa</span></a><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">
han estat sempre molt i molt fluïdes. Clar defensor (i impulsor) de
les reformes financeres del govern de Zapatero, el consell
d'administració de l'entitat ha estat un </span></span><a href="http://www.eldiario.es/economia/Botin-casa_0_129487644.html"><span style="font-family: Georgia, serif;">tradicional
refugi d'antics alts càrrecs polítics</span></a><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">
de les principals formacions de l'Estat. Les famoses portes
giratòries. A més a més, el Santander també ha estat un creditor
habitual dels grans partits i, sense anar més lluny, el </span></span><a href="http://www.lamarea.com/2013/12/15/los-bancos-si-condonan-deudas-los-partidos-politicos/"><span style="font-family: Georgia, serif;">2006
va perdonar un deute de 12 milions d'euros al PSOE</span></a><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">
després de 19 anys d'impagament. Una bona acció per garantir-se
(encara més) influència </span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">i,
en certa manera, impunitat. </span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">
</span></span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: small;"><b>Doctrina
judicial a la carta per protegir-lo </b></span></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: small;"><b><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMAneIgdQqqIJM1czNAU9hCUTGc2i3Vao0e35zP-L055WWDvWIy4CLHjX_FIH56yGdV7O3w-bjNpEsxQEkus1CSHCN0_QKOZVdk2gse-aKgvYNlJmMxw2lvgrht5KC9KG97daL3jMWrW5K/s1600/emilio_botc3adn_14-01-15.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMAneIgdQqqIJM1czNAU9hCUTGc2i3Vao0e35zP-L055WWDvWIy4CLHjX_FIH56yGdV7O3w-bjNpEsxQEkus1CSHCN0_QKOZVdk2gse-aKgvYNlJmMxw2lvgrht5KC9KG97daL3jMWrW5K/s1600/emilio_botc3adn_14-01-15.jpg" height="320" width="264" /></a></b></span></span></span></div>
<br />
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">Poc
després que Botín rellevés el seu pare al capdavant del banc,
l'entitat va treure al mercat les anomenades </span></span><a href="http://www.elconfidencial.com/espana/2012/09/28/emilio-botin-se-libra-por-fin-del-caso-de-las-cesiones-de-credito-106324"><span style="font-family: Georgia, serif;">cessions
de crèdit</span></a><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">,
un producte financer amb el qual va captar uns 2.400 milions d'euros
fins el 1991. Arran d'una denúncia de l'acusació popular, el
banquer i tres directius del Santander van ser imputats per frau
fiscal i falsedat documental, amb els quals haurien causat un
perjudici fiscal de 84 milions. El novembre de 1996, l'aleshores ja
gairebé omnipotent banquer va asseure's al banc dels acusats pel
plantejament de les qüestions prèvies del judici. Ja no passaria
d'aquí. L'Audiència Nacional espanyola va fer cas de la defensa i
va aturar el procés amb l'argument que l'acusació popular no podia
tirar endavant si no comptava també amb el suport de la Fiscalia o
l'acusació particular. El 2007, el Tribunal Suprem tombava el recurs
de l'Associació per a la Defensa dels Inversors i donava llum verd a
l'anomenada </span></span><a href="http://www.elmundo.es/espana/2014/09/10/541033ac268e3e1c548b4579.html"><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: small;"><i>doctrina
Botín</i></span></span></span></a><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">.
Ras i curt, es va canviar la doctrina judicial existent fins
aleshores per protegir el banquer. </span></span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: small;"><b>Frau
milionari a Hisenda</b></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">El
2010, la cèlebre </span></span><a href="http://politica.elpais.com/politica/2013/04/21/actualidad/1366522419_772068.html"><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: small;"><i>llista
Falciani</i></span></span></span></a><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">
va </span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">servir
per </span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">descobrir
que la família Botín acumulava comptes multimilionaris a Suïssa,
al banc HSBC. Una denúncia de la Fiscalia Anticorrupció va suposar
l'inici d'una investigació contra la família del banquer </span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">per
frau</span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">,
però el pagament de 200 milions d'euros a Hisenda va permetre
regularitzar el patrimoni ocult i tancar el procés judicial. L'</span></span><a href="http://www.elmundo.es/elmundo/2012/05/22/economia/1337684887.html"><span style="font-family: Georgia, serif;">arxi</span></a><a href="http://www.elmundo.es/elmundo/2012/05/22/economia/1337684887.html"><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">u</span></span></a><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;"><a href="http://www.elmundo.es/elmundo/2012/05/22/economia/1337684887.html">
del procés</a> va provocar </span></span><a href="http://www.elmundo.es/elmundo/2012/05/22/economia/1337712019.html"><span style="font-family: Georgia, serif;">queixes
dels tècnics d'Hisenda</span></a><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">,
que van denunciar un tracte de favor a la família Botín. La nissaga
càntabre mai va revelar la quantitat de la fortuna dipositada a
Suïssa, però </span></span><a href="http://www.elconfidencial.com/economia/2011/botin-millones-ocultos-suiza-hsbc-20110616-80204.html"><span style="font-family: Georgia, serif;">algunes
estimacions</span></a><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">
la situen per sobre dels 2.000 milions d'euros. </span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">Com
en la majoria de punts foscos en la trajectòria de Botín, els grans
mitjans estatals i catalans van tractar el banquer amb guant de seda
i un dels millors reportatges sobre la fortuna oculta del fins avui
factòtum del Santander va publicar-se al </span></span><a href="http://www.nytimes.com/2011/09/21/business/global/spain-examines-emilio-botins-hidden-swiss-account.html?ref=emiliobotin&_r=0"><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: small;"><i>New
York Times</i></span></span></span></a><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">.
</span></span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: small;"><b>Amant
dels paradisos fiscals </b></span></span></span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">El
Banco Santander acumula any rere any beneficis astronòmics i, en
part, ho aconsegueix gràcies a l'enginyeria financera -legal-
d'operar des d'alguns dels principals paradisos fiscals del món.
Segons, la darrera edició de l'</span></span><a href="http://observatoriorsc.org/las-empresas-del-ibex35-omiten-riesgos-en-las-memorias-de-rsc/"><span style="font-family: Georgia, serif;">Observatori
de la Responsabilitat Social Corporativa</span></a><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">,
l'entitat comptava el 2012 amb 79 filials ubicades en paradisos
fiscals, set més que un any enrere. Bàsicament les concentra a
Delaware (Estats Units), les Bahames, Irlanda i Puerto Rico. Operar
des de paradisos fiscals permet, legalment, reduir al mínim la
factura fiscal d'una empresa i, per tant, contribueix a debilitar les
arques públiques de les administracions, tal com vaig explicar </span></span><a href="https://periodistaitinerant.wordpress.com/2013/11/14/les-grans-empreses-catalanes-sumen-mes-de-200-filials-a-paradisos-fiscals/"><span style="font-family: Georgia, serif;">aquí</span></a><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">.
</span></span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: small;"><b>Rebaixar
al mínim la factura en impostos </b></span></span></span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">A
banda de les filials en paradisos fiscals, el primer banc de l'Estat
espanyol també aprofita les nombroses exempcions i deduccions
fiscals i esprem al màxim les legislacions internacionals per
minimitzar la factura impositiva. Segons recull l'informe </span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">d'Oxfam
Intermón </span></span><a href="http://www.oxfamintermon.org/es/documentos/28/05/14/tanto-tienes-tanto-pagas"><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: small;"><i>Tanto
tienes, ¿tanto pagas?</i></span></span></span></a><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">,
la memòria anual del Santander reconeixia que el 2008 havia obtingut
uns beneficis globals d'11.200 milions d'euros, però només n'havia
pagat 57 en concepte d'impost de societats. El gravamen real va ser,
per tant, del 0,5%, lluny del 30% nominal que, suposadament, han de
pagar les grans empreses a Espanya. Els </span></span><a href="http://blogs.elpais.com/a-vueltas-con-espana/2014/06/los-impuestos-no-son-para-los-grandes.html"><span style="font-family: Georgia, serif;">darrers
canvis normatius</span></a><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">
també afavoreixen una menor càrrega tributària a companyies com el
Santander, que </span></span><a href="http://www.rankia.com/blog/nuevasreglaseconomia/2125027-cuantos-impuestos-pagado-banco-santander-2001-2012"><span style="font-family: Georgia, serif;">acumula
anys aportant menys </span></a><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">a
les arques públiques del que nominalment. Es beneficia d'una
fiscalitat cada cop més regressiva. </span></span>
</div>
<br /><br />
<br />
<span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: small;"><b>L'1%:
sous d'escàndol i l'indult de la mà dreta</b></span></span></span><br />
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">Emilio
Botín ha estat un dels grans exponents estatals de l'1% i clar
beneficiari de les creixents desigualtats que el capitalisme
neoliberal accent</span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">u</span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">a.
El 2012, la </span></span><b><a href="http://www.20minutos.es/noticia/2234285/0/emilio-botin/grandes-fortunas/banco-santander/"><span style="font-family: Georgia, serif;">revista
</span></a></b><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: small;"><i><a href="http://www.20minutos.es/noticia/2234285/0/emilio-botin/grandes-fortunas/banco-santander/">Forbes</a>
</i></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">li
va atribuir una fortuna de 850 milions d'euros. L'any passat va
embutxacar-se prop de </span></span><b><a href="http://www.expansion.com/2014/02/21/empresas/banca/1393009556.html"><span style="font-family: Georgia, serif;">tres
milions</span></a></b><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">
per la seva tasca com a màxim representant del Santander. Ara bé,
durant anys no va ser el banquer més ben pagat d'Espanya, sinó que
aquesta posició corresponia a Alfredo Sáez, qui va ser la seva mà
dreta. Sáez, que el 2011 es va beneficiar d'un </span></span><b><a href="http://economia.elpais.com/economia/2011/11/25/actualidad/1322209980_850215.html"><span style="font-family: Georgia, serif;">polèmic
indult</span></a></b><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">
del govern de Zapatero després de ser condemnat per un delicte
d'acusació falsa, va cobrar de l'entitat 12,7 milions el 2011 i 8,2
el 2012. El conseller delegat del Santander va jubilar-se el 2013,
amb una </span></span><b><a href="http://www.elconfidencial.com/economia/2013/05/24/botin-forzo-el-despido-de-saenz-para-evitar-que-el-bde-le-quitara-su-pensionazo-121512"><span style="font-family: Georgia, serif;">pensió
extraordinària de 99 milions</span></a></b><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">.
L'1% de l'1%, amb una enorme influència en les decisions polítiques.
</span></span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: small;"><b>Tracte
amable de la gran premsa </b></span></span></span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">El
tracte amable, per dir-ho finament, dels principals grups mediàtics
cap al Banco Santander està vinculat a l'enorme poder i influència
d'una entitat que, segons dades de l'</span></span><a href="http://cincodias.com/cincodias/2014/01/28/empresas/1390934228_584531.html"><span style="font-family: Georgia, serif;">estudi
anual d'InfoAdex</span></a><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">,
va gastar-se més de 35 milions en publicitat en mitjans de l'Estat
el 2012. A més a més, la revista </span></span><a href="http://www.media.cat/2014/02/06/els-bancs-ocupen-els-consells-dadministracio-dels-editors-de-premsa/"><span style="font-family: Georgia, serif;">Cafè
amb Llet</span></a><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: small;"><i>
</i></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">va
explicitar fa poc que persones vinculades al grup financer ocupen
càrrecs als consells d'administració dels grups Zeta i Prisa. A
banda, pràcticament tots els conglomerats de mitjans tenen uns
enormes passius bancaris i, com no podia ser d'altra manera, el
Santander n'és un dels creditors habituals. </span></span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: small;"><b>Escàndols
amb la crisi</b></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<strong><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">Tot
i vendre's com a modèlica, la gestió de Botín al Santander també
ha tingut nyaps. El febrer d'enguany, el BOE va donar a conèixer les
dues sancions que la </span></span></span></span></strong><strong><a href="http://www.eldiario.es/economia/Banco_Santander-CNMV_0_229927759.html"><span style="font-family: Georgia, serif;">Comissió
Nacional del Mercat de Valors (CNMV) va posar a l'entitat per valor
de gairebé 17 milions</span></a></strong><strong><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">.
El motiu és que el banc va incomplir la llei del Mercat de Valors en
vendre uns bons convertibles a estalviadors que no tenien el perfil
indicat -no tenien els coneixements financers necessaris- i no
informar posteriorment de l'evolució del risc del producte. En total
129.000 clients que van veure's enganxats per l'estafa van haver
d'assumir pèrdues de més del 50% del capital aportat. </span></span></span></span></strong>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: small;"><b>Finançament
d'armes</b></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<strong><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">Entre
els molts sectors amb els que fa negoci el Banc Santander, hi ha la
indústria armamentística. L'entitat que fins avui presidia Emilio
Botín ha finançat nombroses empreses d'armament espanyoles i
internacionals, ja sigui mitjançant crèdits, amb fons d'inversió,
amb la participació en l'accionariat de les companyies o finançant
les exportacions. En total, els darrers anys l'aportació a la
indústria de la guerra supera amb escreix els 1.000 milions d'euros,
com ha denunciat la campanya Banco Santander sin armes. A més a més,
ha aportat uns 750 milions a companyies vinculades a les bombes
nuclears. </span></span></span></span></strong>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<strong><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">Protagonista
de desnonaments </span></span></strong>
</div>
<br />
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">Molt
en la línia del filantrocapitalisme, el Santander regit per Botín
s'ha caracteritzat per una àmplia despesa cultural, esportiva i,
sobretot, educativa -</span></span><a href="http://diarieducacio.cat/emilio-botin-el-banquer-de-la-universitat/"><span style="font-family: Georgia, serif;">com
explica el company Joao França</span></a><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">-,
però això no ha significat, ni de lluny, que hagi tingut en compte
les necessitats dels ciutadans atrapats per la crisi. Segons dades de
la </span></span><a href="https://twitter.com/LA_PAH/status/509626790147817472"><span style="font-family: Georgia, serif;">Plataforma
d'Afectats per la Hipoteca</span></a><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">
(PAH), el Santander és la quarta entitat de l'Estat que més
desnonaments i execucions hipotecàries ha portat a terme. La
plataforma també va assessorar afectats de Catalunya, Madrid i
Múrcia en la </span></span><a href="http://www.publico.es/dinero/477081/la-pah-prepara-una-denuncia-en-la-audiencia-nacional-contra-botin"><span style="font-family: Georgia, serif;">presentació
d'una denúncia</span></a><span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, serif;">
contra el banquer i la seva filla per un suposat delicte d'estafa a
causa de la comercialització de productes financers tòxics, com les
hipoteques escombraria. </span></span>
</div>
</div>
periodistaitineranthttp://www.blogger.com/profile/10745286222084850282noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3213304595443555425.post-86747640406074301572014-08-23T17:06:00.000+02:002014-08-23T17:06:58.125+02:00“Dins el capitalisme no hi ha alternatives”<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="background: white; line-height: 19.75pt; vertical-align: baseline;">
<em><span style="border: 1pt none windowtext; font-family: Georgia, serif; padding: 0cm;"><b><span style="color: #f6b26b;">Miren
Etxezarreta és una de les veus referencials de l’economia crítica a Catalunya i
a l’Estat espanyol. Catedràtica emèrita d’economia aplicada a la UAB, el seu
nom està estretament lligat al del Seminari Taifa, el col·lectiu
d’economia crítica que va contribuir a crear el 1994. Eren els anys de la
consolidació del neoliberalisme, de l’anomenat consens de Washington i de la
crisi econòmica dels primers noranta. Vint anys després, Taifa s’ha consolidat
com un espai de divulgació i anàlisi des d’una perspectiva crítica, obert no
solament a experts sinó a ciutadans i activistes interessats
a entendre l’economia. Incisiva com sempre, en aquesta entrevista
Etxezarreta nega que es pugui parlar de recuperació econòmica, recela de la
institucionalització dels moviments socials a través de propostes com
Guanyem Barcelona i afirma que ara com ara la independència no suposaria canvis
socials de cap mena. </span></b></span></em><span style="color: #171717; font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: Helvetica;"><o:p></o:p></span></div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; box-sizing: border-box; line-height: 19.75pt; margin: 2.2rem; vertical-align: baseline; word-break: break-word; word-wrap: break-word;">
<span id="more-516" style="box-sizing: border-box;"></span><b style="box-sizing: border-box;"><span style="border: none windowtext 1.0pt; color: #171717; font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: Helvetica; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">El Govern espanyol insisteix a
subratllar que ja ha arribat la recuperació econòmica, però les xifres d’atur
es mantenen molt elevades. Realment s’està sortint de la crisi?</span></b><span style="color: #171717; font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: Helvetica;"><o:p></o:p></span></div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; box-sizing: border-box; line-height: 19.75pt; margin: 2.2rem; vertical-align: baseline; word-break: break-word; word-wrap: break-word;">
<span style="color: #171717; font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: Helvetica;">Hi ha un primer error metodològic, que és fer unitats
homogènies quan es parla de dades macroeconòmiques. Però resulta que ni Espanya
ni Catalunya no ho són, d’homogènies. Hi ha classes socials tant a Catalunya
com a Espanya. Quan parlem de recuperació, no es pot negar que a nivell
macroeconòmic hi ha uns petitíssims indicadors de millora, però amb l’excepció
de la cúpula de les elits, per a la població en general no solament no es
nota cap tipus de millora, sinó que cada dia estem pitjor. Si fem servir només
les dades macroeconòmiques, es pot parlar molt just de recuperació, però si es
tenen en compte les persones, això no val en absolut. És un engany. Ens costarà
molt sortir de la crisi i, en tot cas, la sortida es farà des d’un nivell tan
baix que trigarem molts anys a arribar a la situació del 2006. De fet, serem en
un punt totalment diferent.<o:p></o:p></span></div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; box-sizing: border-box; line-height: 19.75pt; margin: 2.2rem; vertical-align: baseline; word-break: break-word; word-wrap: break-word;">
<b style="box-sizing: border-box;"><span style="border: none windowtext 1.0pt; color: #171717; font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: Helvetica; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">Les polítiques econòmiques que
s’han engegat tampoc no han ajudat a evitar els pitjors efectes de la crisi.</span></b><span style="color: #171717; font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: Helvetica;"><o:p></o:p></span></div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; box-sizing: border-box; line-height: 19.75pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; vertical-align: baseline; word-break: break-word; word-wrap: break-word;">
<span style="color: #171717; font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: Helvetica;">La crisi i les polítiques econòmiques que l’han seguit
han estat una fantàstica excusa per portar a terme un cop d’Estat. Si es dóna
aquesta recuperació pels grans empresaris i el gran capital, perquè la borsa va
bé, és perquè es deteriora la situació dels altres: per la reforma laboral, per
la precarietat de la feina, per l’atur, pel descens salarial, per la reducció
del cost de l’Estat del benestar… El que produeix el país és si fa no fa el
mateix, però el que ha canviat és com es reparteix. Per què s’incrementen els
beneficis? Doncs perquè baixen els salaris i perquè la feina és cada cop més
precària.<o:p></o:p></span></div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; box-sizing: border-box; line-height: 19.75pt; margin: 2.2rem; vertical-align: baseline; word-break: break-word; word-wrap: break-word;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; box-sizing: border-box; line-height: 19.75pt; margin: 2.2rem; vertical-align: baseline; word-break: break-word; word-wrap: break-word;">
<b style="box-sizing: border-box;"><span style="border: none windowtext 1.0pt; color: #171717; font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: Helvetica; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">La crisi ha servit per obrir
nous nínxols de negoci al sector privat. Ha estat un triomf de la doctrina
neoliberal?</span></b><span style="color: #171717; font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: Helvetica;"><o:p></o:p></span></div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; box-sizing: border-box; line-height: 19.75pt; margin: 2.2rem; vertical-align: baseline; word-break: break-word; word-wrap: break-word;">
<span style="color: #171717; font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: Helvetica;">És veritat que les polítiques neoliberals són una
causa molt important de tot el que està passant, però no hem d’oblidar que les
polítiques no són res més que l’expressió del que fa l’Estat. I en una economia
capitalista com la que tenim hi ha una cosa encara més important que això: el
que fa el capital. Quina ha estat l’estratègia del capital? Doncs promoure
la privatització de tot el que fos privatitzable. Després hi ha hagut unes
polítiques que ho han fet possible, i que s’han traduït en unes retallades
fortes als drets socials que han servit també per generar negoci al sector
privat. Ara bé: resulta que estem criticant el que fan els governs –i fem ben
fet: probablement els hauríem de criticar encara més–, però aquest nivell de
crítica no arriba al gran capital. La política és el fruit d’una
estratègia del capitalisme i de la connivència dels estats amb el
capitalisme, però no val criticar només la política.<o:p></o:p></span></div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; box-sizing: border-box; line-height: 19.75pt; margin: 2.2rem; vertical-align: baseline; word-break: break-word; word-wrap: break-word;">
<b style="box-sizing: border-box;"><span style="border: none windowtext 1.0pt; color: #171717; font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: Helvetica; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">Podem certificar la defunció de
l’Estat del benestar al sud d’Europa?</span></b><span style="color: #171717; font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: Helvetica;"><o:p></o:p></span></div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; box-sizing: border-box; line-height: 19.75pt; margin: 2.2rem; vertical-align: baseline; word-break: break-word; word-wrap: break-word;">
<span style="color: #171717; font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: Helvetica;">M’enfada bastant sentir que l’Estat del benestar ha
mort. L’Estat del benestar mai no ens l’han regalat, sinó que sempre s’ha
aconseguit amb lluita. És el fruit del pacte social de la postguerra,
conseqüència de la lluita de classes. Si es treballa i es lluita per l’Estat
del benestar, no ha de desaparèixer pas, però és cert que la tendència és,
indubtablement, a la desaparició. És el que vol el capital. Seguir un model
dels Estats Units, que tot sigui privat i que els pobres rebentin. S’accentua
l’explotació a través de la despossessió, és a dir, t’exploten pel treball i, a
més, el poc que puguis tenir de més i que estava en mans públiques també es
redueix i es degrada.<o:p></o:p></span></div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; box-sizing: border-box; line-height: 19.75pt; margin: 2.2rem; vertical-align: baseline; word-break: break-word; word-wrap: break-word;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; box-sizing: border-box; line-height: 19.75pt; margin: 2.2rem; vertical-align: baseline; word-break: break-word; word-wrap: break-word;">
<b style="box-sizing: border-box;"><span style="border: none windowtext 1.0pt; color: #171717; font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: Helvetica; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">Fa poc va anunciar-se que el
BBVA es quedava Catalunya Caixa, rescatada amb 12.000 milions d’euros públics.
Diners públics per a un negoci privat…</span></b><span style="color: #171717; font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: Helvetica;"><o:p></o:p></span></div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; box-sizing: border-box; line-height: 19.75pt; margin: 2.2rem; vertical-align: baseline; word-break: break-word; word-wrap: break-word;">
<span style="color: #171717; font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: Helvetica;">L’Estat espanyol ha destrossat les caixes d’estalvis
per a benefici dels quatre o cinc grans bancs que queden. 45 caixes, que
funcionaven com a bancs, han desaparegut molt ràpidament. Tenien la meitat dels
dipòsits del país i sense elles desapareixen uns competidors forts, que són
comprats a preu de saldo. Han eliminat la meitat del sistema financer, amb
moltes entitats parapúbliques, i és sorprenent amb quina tranquil·litat s’ho ha
pres la població de l’Estat espanyol. Algunes caixes funcionaven malament, però
no totes. Em sembla una operació escandalosa i intel·ligentment programada des
del capital financer. 12.000 milions de l’Estat a Catalunya Caixa, més de
20.000 a Bankia… Però els que dirigien aquestes entitats, com el senyor Narcís
Serra, se’n renten les mans i diuen que no en sabien res. Han sortit
beneficiats enormement amb diners nostres. Fa temps que dic que calia salvar la
banca, però no els banquers.<o:p></o:p></span></div>
<h4 align="center" style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; box-sizing: border-box; font-size: 2.4rem; margin: 1.1rem 0px; text-align: center; vertical-align: baseline; word-break: break-word; word-wrap: break-word;">
<strong style="box-sizing: border-box;"><span lang="CA" style="border: none windowtext 1.0pt; color: #171717; font-family: "Helvetica","sans-serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;"> “Amb els diners del rescat a la banca s’hauria pogut
crear un banc públic gestionat per un comitè de treballadors”</span></strong><span lang="CA" style="color: #171717; font-family: "Helvetica","sans-serif"; font-size: 12.0pt; font-weight: normal; line-height: 115%;"><o:p></o:p></span></h4>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; box-sizing: border-box; line-height: 19.75pt; margin: 2.2rem; vertical-align: baseline; word-break: break-word; word-wrap: break-word;">
<b style="box-sizing: border-box;"><span style="border: none windowtext 1.0pt; color: #171717; font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: Helvetica; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">Quina hauria estat
l’alternativa?</span></b><span style="color: #171717; font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: Helvetica;"><o:p></o:p></span></div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; box-sizing: border-box; line-height: 19.75pt; margin: 2.2rem; vertical-align: baseline; word-break: break-word; word-wrap: break-word;">
<span style="color: #171717; font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: Helvetica;">Crec que era una fantàstica oportunitat per tenir una
banca pública. Amb aquests bancs reciclats amb diners públics es podia
haver optat per crear una banca pública de qualitat; per exemple, a través de
la gestió dels treballadors. Per què Narcís Serra és més llest que un comitè de
treballadors, quan s’ha demostrat que ell era un inútil com a gestor?
Tanmateix, cal ser conscients que en un país capitalista un banc públic hi
pintarà relativament poc. En realitat, en el capitalisme no hi ha alternatives.
El que cal fer és treballar per canviar-ho tot. Ens hem d’adonar que en el
capitalisme no hi ha sortides de debò i cal buscar processos que ens aproximin
a una sortida, però quan es tracta d’alternatives cal parlar de molt llarg
termini i des de molts àmbits d’autonomia, coordinant i convergint.<o:p></o:p></span></div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; box-sizing: border-box; line-height: 19.75pt; margin: 2.2rem; vertical-align: baseline; word-break: break-word; word-wrap: break-word;">
<b style="box-sizing: border-box;"><span style="border: none windowtext 1.0pt; color: #171717; font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: Helvetica; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">Però són factibles?</span></b><span style="color: #171717; font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: Helvetica;"><o:p></o:p></span></div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; box-sizing: border-box; line-height: 19.75pt; margin: 2.2rem; vertical-align: baseline; word-break: break-word; word-wrap: break-word;">
<span style="color: #171717; font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: Helvetica;">Hi ha milers de tècnics que han treballat
en alternatives. A nivell tècnic, d’alternatives se’n poden trobar totes
les que es vulguin, però la qüestió és que la propietat del país segueix en
mans del capital. El capitalisme té cada cop més contradiccions, perquè és
veritat que el capital financer ha sortit enfortit de la crisi, però quantes
empreses, fins i tot grans, s’han enfonsat? Amb les crisis en el capitalisme es
destrueixen capitals per salvar el capital. És pura teoria darwinista. A mi no
m’agrada l’expressió, però l’1% cada cop té més. Els diners estan cada cop en
menys mans. El problema de fons és que no tenim el poder i ells, en canvi,
sí que el tenen.<o:p></o:p></span></div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; box-sizing: border-box; line-height: 19.75pt; margin: 2.2rem; vertical-align: baseline; word-break: break-word; word-wrap: break-word;">
<b style="box-sizing: border-box;"><span style="border: none windowtext 1.0pt; color: #171717; font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: Helvetica; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">En tot cas, sí que es percep
una major consciència crítica envers l’actual model econòmic, i les formacions
que advoquen per sortir-ne o per canvis radicals guanyen pes.</span></b><span style="color: #171717; font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: Helvetica;"><o:p></o:p></span></div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; box-sizing: border-box; line-height: 19.75pt; margin: 2.2rem; vertical-align: baseline; word-break: break-word; word-wrap: break-word;">
<span style="color: #171717; font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: Helvetica;">Això és esperançador i sóc optimista a molt llarg
termini. Fa alguns anys hi havia una altra manera de ser crític. Quan jo era
jove, les persones políticament inquietes s’apuntaven a un partit o a un
sindicat en la clandestinitat, arriscant molt. I feien el que el partit manava.
Ara sóc optimista perquè crec que hi ha moltíssims més nuclis petitons,
petitons… però volent fer coses per si mateixos. No esperen fer el que digui
el secretari general, i això em sembla molt positiu. Sóc una entusiasta
dels moviments socials. Simpatitzo amb la CUP, també parcialment amb ICV, amb
Podem no ho sé perquè no els conec. Simpatitzo amb aquest tipus
d’organitzacions, però crec que s’equivoquen perquè amb les institucions que
tenim actualment no hi ha res a fer.<o:p></o:p></span></div>
<h4 align="center" style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; box-sizing: border-box; font-size: 2.4rem; margin: 1.1rem 0px; text-align: center; vertical-align: baseline; word-break: break-word; word-wrap: break-word;">
<strong style="box-sizing: border-box;"><span lang="CA" style="border: none windowtext 1.0pt; color: #171717; font-family: "Helvetica","sans-serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">“Guanyem Barcelona m’hauria entusiasmat si no s’hagués creat per
anar a les institucions.</span></strong><span lang="CA" style="border: none windowtext 1.0pt; color: #171717; font-family: "Helvetica","sans-serif"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;"><br style="box-sizing: border-box;" />
<strong>Allí no hi tenim res
a fer”</strong></span><span lang="CA" style="color: #171717; font-family: "Helvetica","sans-serif"; font-size: 12.0pt; font-weight: normal; line-height: 115%;"><o:p></o:p></span></h4>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; box-sizing: border-box; line-height: 19.75pt; margin: 2.2rem; vertical-align: baseline; word-break: break-word; word-wrap: break-word;">
<b style="box-sizing: border-box;"><span style="border: none windowtext 1.0pt; color: #171717; font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: Helvetica; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">Per què des d’elles no es poden
fer polítiques alternatives?</span></b><span style="color: #171717; font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: Helvetica;"><o:p></o:p></span></div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; box-sizing: border-box; line-height: 19.75pt; margin: 2.2rem; vertical-align: baseline; word-break: break-word; word-wrap: break-word;">
<span style="color: #171717; font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: Helvetica;">No, perquè estan controlades pel gran capital.<o:p></o:p></span></div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; box-sizing: border-box; line-height: 19.75pt; margin: 2.2rem; vertical-align: baseline; word-break: break-word; word-wrap: break-word;">
<b style="box-sizing: border-box;"><span style="border: none windowtext 1.0pt; color: #171717; font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: Helvetica; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">Ni amb majories absolutes?</span></b><span style="color: #171717; font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: Helvetica;"><o:p></o:p></span></div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; box-sizing: border-box; line-height: 19.75pt; margin: 2.2rem; vertical-align: baseline; word-break: break-word; word-wrap: break-word;">
<span style="color: #171717; font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: Helvetica;">És que no arriben.<o:p></o:p></span></div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; box-sizing: border-box; line-height: 19.75pt; margin: 2.2rem; vertical-align: baseline; word-break: break-word; word-wrap: break-word;">
<b style="box-sizing: border-box;"><span style="border: none windowtext 1.0pt; color: #171717; font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: Helvetica; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">I si arribessin d’aquí a uns
quants anys?</span></b><span style="color: #171717; font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: Helvetica;"><o:p></o:p></span></div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; box-sizing: border-box; line-height: 19.75pt; margin: 2.2rem; vertical-align: baseline; word-break: break-word; word-wrap: break-word;">
<span style="color: #171717; font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: Helvetica;">No arribaran. Per exemple, amb relació a Guanyem
Barcelona, m’hauria entusiasmat si no s’hagués creat per anar a les
institucions. Hauria preferit mil cops que s’hagués muntat la plataforma per quedar-se’n
fora. La PAH té poder perquè se n’ha quedat fora i té una gran legitimitat
social, tot i que en va gastar molta amb la iniciativa legislativa
popular… La PAH guanya perquè està al peu d’obra. Amb d’altres temes és més
complicat incidir, com ara evitar la privatització de la sanitat o generar
llocs de treball, però crec que té més sentit quedar-se fora i pressionar
els de dins. Quan aquests moviments entren a les institucions, l’aparell els
absorbeix. Guanyem Barcelona em sembla interessantíssim, però temo que no
quedarà ningú a peu d’obra, treballant al carrer. Crec que no val la pena anar
a les institucions ara, sinó que cal reforçar enormement el poder de la base i
exigir des de la base. Ja hi ha la CUP i ICV a dins, doncs es tracta d’exigir-los
des de fora i fixar compromisos amb terminis. No cal institucionalitzar-se.
Crec que els partits són una cosa d’una altra època, que no responen a les
necessitats de la societat actual. M’entristeix que els joves estiguin
institucionalitzant la resistència. Per mi, s’haurien de quedar al carrer.<o:p></o:p></span></div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; box-sizing: border-box; line-height: 19.75pt; margin: 2.2rem; vertical-align: baseline; word-break: break-word; word-wrap: break-word;">
<b style="box-sizing: border-box;"><span style="border: none windowtext 1.0pt; color: #171717; font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: Helvetica; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">Un hipotètic Estat català
independent pot ser una oportunitat per canviar les coses si hi ha una pressió
important des de baix?</span></b><span style="color: #171717; font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: Helvetica;"><o:p></o:p></span></div>
<br />
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; box-sizing: border-box; line-height: 19.75pt; margin: 2.2rem; vertical-align: baseline; word-break: break-word; word-wrap: break-word;">
<span style="color: #171717; font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: Helvetica;">La meva anàlisi personal és que no. Molta de la gent
inquieta i amb ideals que jo comparteixo defensa el sí i els puc entendre, però
crec que és una il·lusió. Els independentistes que jo respecto pensen que pot
servir per trencar l’<i style="box-sizing: border-box;"><span style="border: none windowtext 1.0pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">statu quo</span></i><span class="apple-converted-space"> </span>i fer coses per avançar cap a una
altra societat, però jo no ho veig. Em sembla que el pes tan fort que té
l’independentisme en aquest país està controlat per la dreta i per a mi ERC és
la dreta. L’aliança Esquerra-CiU no deixarà que es faci res. Els grups de gent
que tenen la visió que jo comparteixo són unes minories molt petites. Jo lluito
per una altra societat i sóc més tendent a avançar cap a aquesta situació que
esperar que la independència m’ajudi. Crec que s’hauria de lluitar per això i
posteriorment ja veuríem si aquesta altra societat hauria de ser independent o
no. Però comencem per l’autogestió, la defensa dels drets socials… Hem de
lluitar per unes variables d’una societat diferent. Ara, també cal dir que, tal
com està actuant el Govern espanyol, ens està fent independentistes a tots.<o:p></o:p></span></div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; box-sizing: border-box; line-height: 19.75pt; margin: 2.2rem; vertical-align: baseline; word-break: break-word; word-wrap: break-word;">
<span style="color: #171717; font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: Helvetica;"><br /></span></div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; box-sizing: border-box; line-height: 19.75pt; margin: 2.2rem; vertical-align: baseline; word-break: break-word; word-wrap: break-word;">
<span style="color: #171717; font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: Helvetica;"><i>*Entrevista publicada a <a href="http://www.sentitcritic.cat/entrevista-a-miren-etxezarreta-mentristeix-que-els-joves-estiguin-institucionalitzant-la-resistencia-516#more-516" target="_blank">Sentit Crític</a> el 5 d'agost de 2014. </i></span></div>
</div>
periodistaitineranthttp://www.blogger.com/profile/10745286222084850282noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3213304595443555425.post-18163522327623242842014-07-29T18:58:00.000+02:002014-07-29T18:58:50.414+02:00Una vintena d'imputats per corrupció mantenen un càrrec públic als Països Catalans <div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<i><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">Durant un any i mig,
Manuel Bustos ha mantingut càrrecs i sou públics malgrat estar encausat, en una
pràctica encara estesa arreu del territori </span></i><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">Manuel Bustos,
l'omnipotent alcalde socialista de Sabadell durant gairebé 14 anys (1999-2013),
va anunciar dilluns que deixava la política activa. La revelació dels
presumptes sobresous il·legals cobrats a través de la Federació de Municipis de
Catalunya (FMC) -que en el seu cas ascendirien a 24.000 euros només entre el
2011 i el 2012- ha estat l'últim escàndol d'una trajectòria pública marcada per
la polèmica. Bustos està imputat des de desembre de 2012 per malversació de
fons, tràfic d'influències, delicte contra l'administració pública i omissió
del deure de perseguir delictes arran del <i>cas Mercuri</i>, una trama
d'adjudicacions irregulars d'obres públiques amb epicentre a la capital
vallesana. Malgrat l'encausament, durant més d'un any i mig ha mantingut
càrrecs i sou públics. El febrer de 2013 va plegar com a alcalde de Sabadell,
però fins dilluns va continuar al consistori com a regidor i va exercir de
diputat provincial, càrrec pel qual rebia 83.000 euros anuals. <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">El cas de Bustos no
és, ni molt menys, una excepció. Només als Països Catalans, hi ha almenys una
vintena de polítics esquitxats per escàndols de corrupció que mantenen un
càrrec públic, amb el salari pertinent. Quatre estan implicats en el <i>cas Mercuri</i>.
Dos són regidors a Sabadell i càrrecs de confiança a l'Àrea Metropolitana de
Barcelona, un és diputat al Parlament de Catalunya i l'altra és l'alcaldessa de
Montcada i Reixac, Maria Elena Pérez. Tots són del PSC. Joan Manau, imputat per
un delicte d'ordenació del territori, i Paco Bustos, encausat per tràfic
d'influències i malversació i germà de l'exalcalde, es mantenen com a regidors
sense cartera al consistori sabadellenc, d'on reben més de 15.000 euros en
dietes. A més, són càrrecs de confiança de l'AMB, amb un sou de gairebé 49.000
euros, de manera que la seva retribució pública supera els 60.000 euros en
ambdós casos. Maria Elena Pérez està imputada per tràfic d'influències per la
suposada manipulació d'un concurs públic per garantir la contractació d'un
antiga alt càrrec del tripartit. <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">El mateix càrrec
pesa sobre Daniel Fernández, diputat socialista al Parlament autonòmic. Arran
de la imputació, Fernández va dimitir com a secretari d'organització del PSC,
però va mantenir el càrrec públic, pel qual percep més de 60.000 euros bruts a
l'any. A la bancada convergent hi figuren dos encausats: Oriol Pujol i Xavier
Crespo. El primer ho està en qualitat de “col·laborador necessari” de la trama
de les ITV, que presumptament intentava manipular els concursos de concessió de
les estacions de les inspeccions tècniques de vehicles (ITV); mentre que Crespo
està encausat pels delictes de suborn i prevaricació en el marc del <i>cas
Clotilde</i>, que investiga operacions de la màfia russa a Lloret de Mar quan
l'ara diputat n'era l'alcalde. Pel <i>cas de les ITV </i>també hi ha imputat
Enric Colet, secretari general del Departament de Justícia de la Generalitat,
per la suposada contractació irregular de Josep Tous, exnúmero dos de la
Diputació de Barcelona i presumpte cervell de la trama. <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<b><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">La situació a les
Illes i el País Valencià </span></b><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">El degoteig de casos
de corrupció ha estat constant els darrers anys a les Illes i el País Valencià,
vinculats fonamentalment a les administracions autonòmiques presidides per
Jaume Matas [condemnat a presó per una de les múltiples causes que hi ha
obertes contra ell] i Francisco Camps, respectivament. Tot i les desenes de
polítics imputats -i condemnats- a les Illes, actualment només un manté un
càrrec públic. És Pere Rotger, diputat del PP al Parlament autonòmic i
president de la cambra fins al desembre de 2012. Rotger va plegar del càrrec
arran de la imputació en el <i>cas Over Marketing</i>, de suposat finançament
il·legal del PP. Pel mateix cas resta encausat José María Rodríguez, actualment
president del partit conservador a Palma però prèviament ha estat regidor a
Ciutat, diputat autonòmic, conseller del Govern de les Illes i delegat de
l'executiu espanyol a l'arxipèlag. <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">Les Corts
valencianes van començar l'actual legislatura amb una desena de diputats del PP
-un 20% del grup parlamentari- imputats. Ara en queden tres. Són Ricardo Costa,
David Serra i Yolanda García, tots implicats en la branca valenciana del <i>cas
Gürtel</i>, de presumpte finançament il·legal de la formació de dretes. Els
darrers mesos han renunciat a l'escó tres diputades imputades en el mateix
escàndol. Són Angélica Such, va plegar el 27 de febrer; Milagrosa Martínez, va
fer-ho el 21 de març; i Vicente Rambla, que va deixar el càrrec fa una setmana.
Les tres van ser conselleres del govern autonòmic en legislatures anteriors. <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<b><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">Allau d'encausades
amb el 'cas Brugal' </span></b><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">L'altre gran focus
d'imputacions de polítics en actiu del PP al País Valencià ha estat el <i>cas
Brugal</i>, que investiga els delictes de suborn, extorsió i tràfic d'influència
en l'adjudicació de contractes públics dels serveis de recollida d'escombraries
en diverses localitats meridionals del territori. Entre les encausades actuals
hi ha Sónia Castedo, alcaldessa d'Alacant des del 2008 i fins al maig diputada
autonòmica; Mónica Lorente, alcaldessa d'Oriola la passada legislatura i ara
regidora a l'oposició i diputada provincial; Juan Molina, alcalde de La Canyada
(Alt Vinalopó) i diputat provincial; i Antonio Lorenzo, alcalde d'Algorfa (Baix
Segura). <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">En el mateix cas
està imputat José Joaquín Ripoll, exconseller i exvicepresident del govern
autonòmic i president de la Diputació d'Alacant del 2003 al 2011. Ripoll
presideix ara l'Autoritat Portuària d'Alacant, un càrrec de nominació pública.
El <i>cas Brugal </i>també esquitxa Luis Díaz Alperi, predecessor de Castedo a
l'alcaldia d'Alacant i fins a l'abril diputat autonòmic; i Luis Fernando
Cartagena, exalcalde d'Oriola i exconseller de l'executiu valencià, que va
arribar a ser empresonat. En sortir del centre penitenciari, va ser contractat
per polítics del PP com a assessor del Consell de Cambres de Valencià, amb un
sou de 50.000 euros. Altres polítics en actiu imputats per corrupció són
Bernabé Cano i Pedro Lloret, alcalde i primer tinent de La Nucia (Marina
Baixa), per prevaricació; l'alcalde de Paterna, Lorenzo Agustí; Andrés Llorens,
vicealcalde d'Alacant; i Glória Alonso, regidora de Mislata (l'Horta Oest). <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<br />
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">A final de maig va
plegar de diputat Rafael Blasco, condemnat a vuit anys de presó i 20
d'inhabilitació pel <i>cas Cooperació</i>.<i> </i>Blasco ha jugat gairebé tots
els papers de l'auca a la política valenciana i ha estat diputar i conseller
del govern autonòmic tant pel PSPV-PSOE com pel PP. La seva imputació va
provocar la seva sortida del PP el juny de l'any passat, però va mantenir l'escó
durant gairebé un any, fins que va ser condemnat. Resta veure com evoluciona
l'escàndol dels suposats sobresous de l'FMC, on la Fiscalia té la intenció de
demanar la imputació dels 44 alcaldes implicats, i el cas de corrupció de
Torredembarra, on el fins ara alcalde -de CiU- ha dimitit però de moment es
mantenen al consistori regidors encausats de la federació conservadora, per
ampliar o no aquesta llista.</span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">*<i>Article publicat a la <a href="http://directa.cat/noticia/una-vintena-dimputats-corrupcio-mantenen-un-carrec-public-als-paisos-catalans" target="_blank">DIRECTA</a> l'11 de juliol de 2014. </i> <o:p></o:p></span></div>
</div>
periodistaitineranthttp://www.blogger.com/profile/10745286222084850282noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3213304595443555425.post-16805599074070589642014-07-28T19:56:00.000+02:002014-07-28T19:56:12.437+02:00Orgull de poble<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 18.3pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; vertical-align: baseline;">
<span style="color: #373737; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-MX; mso-bidi-font-family: Helvetica; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-MX;">21 de juliol de 2001. Una data que, probablement,
d’entrada no us dirà res a la majoria. Però per a mi és important (i molt),
significativa i inspiradora. Fa just tretze anys veia la llum una iniciativa
que, malgrat algun sotrac, ha crescut amb més fermesa de la que segurament
prevèiem. En una època en què l’<i>Islas Canarias </i>dels Comandos eren
el <i>greatest hit</i> de la festa major d’estiu de Sant Vicenç dels Horts
i en què el concert solidari amb la revolta zapatista d’ASA no anava més enllà
d’un dissabte a la nit, diverses persones van trencar-se les banyes per tirar
endavant una festa alternativa amb pinzellades de lluita. Tenien entre 20 i 30
anys i eren uns utòpics. El plantejament era modest. Una xerrada, una mica de
música enllaunada via DJ i el torneig del joc del duro.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 18.3pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 18.3pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; vertical-align: baseline;">
<span style="color: #373737; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-MX; mso-bidi-font-family: Helvetica; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-MX;">La idea no era petar-ho. Però va anar bé.
Almenys 100 persones van passar-hi a birrejar, en un moment en què la (nostra)
nit encara era jove i volia citar-se sovint amb el sol abans d’enfilar el camí
de la ressaca. La història dels Skallots -nom escollit per recordar la tradició
més bandarra que hi havia al poble durant la foscor franquista- havia arrencat
i la roda va començar a girar. Cada cop amb més força. Cada edició amb més
gent. Xerrades, concerts, espectacles de teatre, xous infantils, recitals de
poesia, activitats esporàdiques durant l’any, jornades combatives -la
insubornable pinzellada de combat!- han omplert programes, que han donat color
a parets i tàpies de la vila i, sobretot, han endollat VIDA a una joventut
assedegada de propostes allunyades de la grisor institucional. Però deixeu-me
que m’aturi en un esdeveniment concret.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 18.3pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 18.3pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; vertical-align: baseline;">
<span style="color: #373737; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-MX; mso-bidi-font-family: Helvetica; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-MX;">No sé si us passa, però quan veig una samarreta
(taronja, vermella, groga, verda, marró, negra, blanca, lila, blava,…)
d’Skallots o algú parla de la festa automàticament el cervell em transporta al
Korrekintus. A tots i a cap en concret. A centenars de persones birrejant,
saltant, xerrant, rient, corejant els Labradores o a la xaranga que
toqui…Skallots no són només el Korrekintus, però el Korrekintus és Skallots. La
nit més especial de l’any al poble, almenys per a mi. La cita que em va portar
el 2011 a comprar impulsivament un bitllet d’avió un divendres a la nit des del
Caire per no perdre-me-la l’endemà. Al primer Korrekintus èrem 40. Enguany
serem més de 250. I les llistes s’omplen. Skallots fa (fem!) 13 anys i afronta
una adolescència rebel i creativa. L’Aixada, la il·lusionant assemblea de joves
local, i Crit de Pit, el grup feminista nostrat que més ho peta, s’hi han sumat
i enguany la festa alternativa -autogestionada, assembleària i, <i>of
course</i>, lliure de subvencions- s’allarga una setmana. I la lluita hi guanya
pes. I somric amb orgull de poble.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 18.3pt; margin-bottom: 19.5pt; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 18.3pt; margin-bottom: 19.5pt; vertical-align: baseline;">
<span style="color: #373737; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-MX; mso-bidi-font-family: Helvetica; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-MX;">Mirar enrere.
Mirar el present. Mirar endavant. Ara ja sí. </span><span lang="EN-US" style="color: #373737; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: EN-US; mso-bidi-font-family: Helvetica; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-MX;">A cap dels plans hi falten els Skallots. </span><span style="color: #373737; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-MX; mso-bidi-font-family: Helvetica; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-MX;">Que no sé per a la resta, però per a mi
signifiquen un munt de coses. Són, en certa manera, la representació del fil
roig de la història -alegre i combatiu, això sí- que ens uneix amb Horts del
Llobregat, el moment republicà del poble. Són l’escenari que serveix als
adolescents per començar a descobrir la màgia de la nit…i permet als que ja hi
eren el 2001 celebrar una cita -esporàdica, però gens furtiva- entre la foscor
i la llum. Són els milers de birres compartides. Són els xarrups fora d’hores
que ens destrossen. Són l’alegria desbordada. Són el clam a l’amistat. Són els
balls dels que mai ballem,…<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 18.3pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 18.3pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; vertical-align: baseline;">
<span style="color: #373737; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-MX; mso-bidi-font-family: Helvetica; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-MX;">També -i personalitzo- les birres interminables amb
el Johan, la Mònica, el Ximi, el Jurni o l’Escu, el retrobament amb els <i>Avui
sa surt</i>, les xerrades còmplices amb els germans, la passió, les mirades de
desig i els petons amb les dues dones que més he estimat…I adonar-se que els
joves, per sort, ja són uns altres. I que les canes, cada cop amb més força,
poblen la meva barba. Que ja en tinc 33. I que la nit se’m fa esquiva. Però que
els Skallots són (gairebé) innegociables. I que el 2014 és molt millor que el
2001. Que Sant Vicenç també és imPAHrable. Que la festa alternativa és un
símbol. Que, a través de les samarretes, hem fet d’ambaixadors alternatius del
poble arreu del món. I que si el 2001 la utopia es deia festa alternativa, ara
es diu casal popular autogestionat i assembleari. Però erro. No és una utopia.
És una realitat. Perquè ja som majoria. Només ens l’hem de creure. I la
tindrem. I ho petarà. Perquè som així. Perquè amb l’edat em faig nostàlgic. I
perquè, per damunt de tot, VISCA ELS SKALLOTS!<o:p></o:p></span></div>
</div>
periodistaitineranthttp://www.blogger.com/profile/10745286222084850282noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3213304595443555425.post-77285656275484992562014-07-11T17:17:00.002+02:002014-07-11T17:17:35.152+02:00Veus del sud per entendre i explicar el sud<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span style="color: #262626; font-family: Georgia, serif; font-size: 12pt;">Un </span><a href="http://www.hrw.org/reports/2014/02/03/how-can-we-survive-here" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 12pt;"><span style="color: black;">informe de Human Rights Watch (HRW)</span></a><span style="color: #262626; font-family: Georgia, serif; font-size: 12pt;"> alertant
sobre el risc que l’inici de la mineria industrial a Karamoja derivés en
vulneracions dels drets humans de la població autòctona va impulsar-me a
desplaçar-me uns dies a aquell territori, situat al nord-est d’Uganda. Era
mitjan de febrer i feia tot just un mes i mig que havia començat una breu etapa
al país. Tenia certa informació d’una regió, la més remota i pobra d’Uganda,
poblada per un poble de pastors nòmades -els karamojong-, pel qual les
fronteres amb Kènia i el Sudan del Sud no suposaven cap tipus de barrera. Em
faltaven contactes per anar-hi i a través de la xarxa vaig contactar amb el</span><a href="http://karamojadf.wordpress.com/" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 12pt;"><span style="color: black;">Karamoja
Development Forum</span></a><span style="color: #262626; font-family: Georgia, serif; font-size: 12pt;">.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span style="color: #262626; font-family: Georgia, serif; font-size: 12pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span style="color: #262626; font-family: Georgia, serif; font-size: 12pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span style="color: #262626; font-family: Georgia, serif; font-size: 12pt;">A la premsa de Kampala, la capital ugandesa, les informacions sobre els
karamojong els acostumaven a presentar com una gent subdesenvolupada,
endarrerida i primitiva. Però va ser arribar a Moroto, la capital de Karamoja,
per tenir clar que es tractava d’un simple prejudici centralista. Allà vaig
reunir-me amb Simon Peter Longoli, un jove periodista que havia fundat el
Karamoja Development Forum, un espai de debat i reivindicació digital que
aplega més de 3.000 persones. El mite del primitivisme dels karamojong
desmuntat de cop. Longoli va exposar-me la deixadesa amb què el govern ugandès
tractava el seu poble, víctima d’una sempiterna mancança d’inversions públiques
i al que ni tan sols deixaven escollir quin model de suposat desenvolupament
havia de seguir.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span style="color: #262626; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-MX; mso-bidi-font-family: Arial; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-MX;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span style="color: #262626; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-MX; mso-bidi-font-family: Arial; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-MX;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span style="color: #262626; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-MX; mso-bidi-font-family: Arial; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-MX;">La ramaderia, pal de paller de l’estil de
vida de la població autòctona des que se’n té record, s’estava veient
substituïda per una agricultura per la qual el terreny -amb una estació seca
que s’allargava la major part de l’any- no era idoni. L’aterratge d’empreses
mineres foranes disposades a explotar la riquesa del subsòl de Karamoja,
fonamentalment or i marbre, també s’havia fet d’esquenes a la població local,
temorosa que a curt termini signifiqui la fi d’una minera artesanal cabdal per
la subsistència de milers de famílies. Gràcies als contactes que em va
facilitar Simon Peter Longoli vaig poder visitar un petit poblat karamojong,
víctima de la política dictada per Kampala de prioritzar l’agricultura en
detriment de la ramaderia bovina, i entrevistar per un<a href="http://periodistaitinerant.wordpress.com/2014/04/22/buscar-or-per-comprar-se-un-plat-de-mongetes/"><span style="color: black;">reportatge</span></a> un grup de miners artesans que
obtenien tot just un plat de mongetes per passar-se hores buscant or a prop de
Moroto.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span style="color: #262626; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-MX; mso-bidi-font-family: Arial; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-MX;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span style="color: #262626; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-MX; mso-bidi-font-family: Arial; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-MX;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span style="color: #262626; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-MX; mso-bidi-font-family: Arial; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-MX;">Unes setmanes abans havia estat per primera
vegada a Gulu, la ciutat més important del nord d’Uganda i capital del país
Acholi, epicentre el conflicte bèl·lic que durant dues dècades van
protagonitzar la milícia de l’Exèrcit de Resistència del Senyor (LRA) de Joseph
Kony i les forces armades ugandeses. Per situar-me vaig seguir l’esquema que
repetiria a Karamoja setmanes més tard. D’entrada, em vaig entrevistar amb un
periodista local, en Moses Odokonyero, membre del <a href="http://www.numec.ug/"><span style="color: black;">Northern Uganda Media
Club</span></a>. A banda d’ajudar-me a entendre quina era la situació actual
d’una àrea que fa una dècada era zona de guerra, Odokonyero va facilitar-me
contactes amb organitzacions locals, com el <a href="http://www.refugeelawproject.org/"><span style="color: black;">Refugee Law
Project</span></a> o <a href="http://www.iyepuganda.org/"><span style="color: black;">Information for Youth Empowerment Programme (IYEP)</span></a>,
fundada per un antic tinent de l’LRA.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span style="color: #262626; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-MX; mso-bidi-font-family: Arial; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-MX;"><br /></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span style="color: #262626; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-MX; mso-bidi-font-family: Arial; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-MX;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span style="color: #262626; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-MX; mso-bidi-font-family: Arial; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-MX;">Trobar-se amb periodistes autòctons.
Prioritzar les visites a organitzacions ugandeses. Llegir els seus informes i
escoltar-les. I, sobretot, donar-los veu. No conec cap altre camí per fer
periodisme des del sud, des del terreny, amb independència que estiguem en un
camp de refugiats a Palestina, amb indígenes a l’Equador o al nord d’Uganda. És
el millor antídot per fugir del (cert) paternalisme que poden transmetre les
organitzacions i les veus del nord en parlar del sud. És el camí més curt i
autèntic per entendre què hi passa realment. <b>Perquè al sud la millor
font, gairebé sempre, prové també del sud.</b><o:p></o:p></span></div>
</div>
periodistaitineranthttp://www.blogger.com/profile/10745286222084850282noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3213304595443555425.post-76059137498731773352014-07-09T10:06:00.001+02:002014-07-09T10:06:28.799+02:00La reforma fiscal i els privilegis corporatius<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="background-color: white; line-height: 19.75pt; text-align: left; vertical-align: baseline;">
<span style="color: #171717;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">El
2013 va ser un bon any per al BBVA, que va presentar uns beneficis abans
d’impostos de 3.070 milions d’euros, un 45,4% més que 12 mesos enrere. Si
tenim en compte que el tipus de l’impost de societats a l’Estat espanyol és del
30%, a l’entitat financera presidida per Francisco González li hauria
correspost pagar-ne 921 milions per aquest concepte. La<span class="apple-converted-space"> </span><a href="http://accionistaseinversores.bbva.com/TLBB/micros/bbva2013/es/C/21.html" style="box-sizing: border-box;" target="_blank"><b><span style="border: none windowtext 1.0pt; color: #3070d1; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm; text-decoration: none; text-underline: none;">memòria anual del banc</span></b></a><span class="apple-converted-space"> </span>especifica que, finalment, la xifra
abonada va ser només de 89 milions, cosa que suposa un tipus efectiu del
2,9%.<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="background-color: white; line-height: 19.75pt; text-align: left; vertical-align: baseline;">
<span style="color: #171717;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></span></div>
<div style="background-color: white; box-sizing: border-box; line-height: 19.75pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: left; vertical-align: baseline; word-break: break-word; word-wrap: break-word;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="color: #171717;">Múltiples deduccions fiscals i diverses estratègies
comptables permeten que la factura tributària de les grans empreses pugui
rebaixar-se de manera legal. El BBVA no constitueix una excepció, sinó que més
aviat representa la norma. L’informe<span class="apple-converted-space"> </span><span style="border: none windowtext 1.0pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;"><span style="box-sizing: border-box;">d’Oxfam Intermón<span class="apple-converted-space"> </span></span></span><a href="http://www.oxfamintermon.org/sites/default/files/documentos/files/TantoTienesTantoPagas.pdf" style="box-sizing: border-box;" target="_blank"><b><i style="box-sizing: border-box;"><span style="border: none windowtext 1.0pt; color: #3070d1; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm; text-decoration: none; text-underline: none;">Tant tens, tant pagues?</span></i></b></a><span style="border: none windowtext 1.0pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;"><a href="http://www.oxfamintermon.org/sites/default/files/documentos/files/TantoTienesTantoPagas.pdf" style="box-sizing: border-box;" target="_blank"><span style="box-sizing: border-box;"><b><span style="color: #3070d1; text-decoration: none; text-underline: none;">,<span class="apple-converted-space"> </span></span></b></span></a>presentat al maig,
detalla que el 2011 les 10 majors corporacions de l’Ibex 35 van acumular
uns beneficis abans d’impostos de més de 34.000 milions, però que van abonar-ne
menys de 5.800 en concepte d’impost de societats, el 18% del tipus efectiu.</span></span></span></div>
<div style="background-color: white; box-sizing: border-box; line-height: 19.75pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: left; vertical-align: baseline; word-break: break-word; word-wrap: break-word;">
<span style="border: 1pt none windowtext; color: #171717; font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; line-height: 19.75pt; padding: 0cm;"><span style="box-sizing: border-box;"><br /></span></span></div>
<div style="background-color: white; box-sizing: border-box; line-height: 19.75pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: left; vertical-align: baseline; word-break: break-word; word-wrap: break-word;">
<span style="border: 1pt none windowtext; color: #171717; font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; line-height: 19.75pt; padding: 0cm;"><span style="box-sizing: border-box;">Endeutar-se per afrontar la
internacionalització de l’empresa, endeutar-se de manera artificial a través
d’una filial creada en països de baixa o nul·la imposició per tal de generar-hi
despeses que després seran deduïbles a l’Estat, o compensar –i, per tant, reduir–
els beneficis amb les pèrdues d’anys anteriors, són només alguns dels
instruments legals per minimitzar el pagament d’impostos de les societats
espanyoles. Per a les corporacions foranes, els avantatges encara són més
grans. Com a paradigma hi ha les<span class="apple-converted-space"> </span><a href="http://www.investinspain.org/invest/es/cabecera/faq-s/sistema-fiscal/index.html#f3" style="box-sizing: border-box;" target="_blank"><b><span style="color: #3070d1; text-decoration: none; text-underline: none;">empreses de tinença de valors
estrangers</span></b></a><span class="apple-converted-space"> </span>(ETVE),
que deixen els dividends i els guanys de capital exempts d’impostos. Tot i
tractar-se d’un instrument propi d’un paradís fiscal per a les societats
estrangeres, el Ministeri d’Economia el promou a través del servei</span></span><span style="color: #171717; font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; line-height: 19.75pt;"><a href="http://www.investinspain.org/invest/es/index.html" style="box-sizing: border-box;" target="_blank"><b><i style="box-sizing: border-box;"><span style="border: none windowtext 1.0pt; color: #3070d1; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm; text-decoration: none; text-underline: none;">Invest in Spain</span></i></b></a><span style="border: none windowtext 1.0pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;"><span style="box-sizing: border-box;">.<span class="apple-converted-space"> </span></span></span></span></div>
<div style="background-color: white; box-sizing: border-box; line-height: 19.75pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: left; vertical-align: baseline; word-break: break-word; word-wrap: break-word;">
<span style="color: #171717; font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; line-height: 19.75pt;"><span style="border: none windowtext 1.0pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;"><span style="box-sizing: border-box;"><span class="apple-converted-space"><br /></span></span></span></span></div>
<div style="background-color: white; box-sizing: border-box; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; vertical-align: baseline; word-break: break-word; word-wrap: break-word;">
<span style="box-sizing: border-box; line-height: 19.75pt;"></span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="border: 1pt none windowtext; color: #171717; font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; line-height: 19.75pt; padding: 0cm;">En aquest context, el 20 de juny el Govern espanyol va aprovar una reforma
fiscal que beneficia especialment les rendes altes i les grans empreses, que
veuran com el tipus nominal de l’impost de societats s’abaixa fins al 25% el
2016. Els<span class="apple-converted-space"> </span></span><i style="box-sizing: border-box; font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; line-height: 19.75pt;">forats</i><span class="apple-converted-space" style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; line-height: 19.75pt;"><span style="box-sizing: border-box;"> </span>legals que permeten que el gravamen
real sigui més reduït no es taparan. Mentre que informes com el d’Oxfam
Intermón subratllen que una pressió fiscal baixa va lligada a l’increment de la
desigualtat –l’Estat espanyol és el segon més desigual de la UE– i que només l’IRPF
manté una certa capacitat redistributiva, l’Executiu de Rajoy opta per reduir
els trams i la progressivitat del tribut que grava les rendes del treball i no
fa res per posar fi als privilegis fiscals de les grans empreses. No fos
cas que una reforma realment progressiva el deixés sense arguments per mantenir
les retallades, aprimar el migrat Estat del benestar i accelerar la
privatització dels serveis socials.</span></div>
<div style="text-align: left;">
<span class="apple-converted-space" style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; line-height: 19.75pt;"><br /></span></div>
<div style="text-align: left;">
<span class="apple-converted-space" style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; line-height: 19.75pt;">*<i>Article publicat a <a href="http://www.sentitcritic.cat/la-reforma-fiscal-i-els-privilegis-corporatius-232" target="_blank">CRÍTIC</a> el 2 de juliol de 2014. </i></span></div>
</div>
periodistaitineranthttp://www.blogger.com/profile/10745286222084850282noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3213304595443555425.post-30624503816251890522014-07-02T19:26:00.000+02:002014-07-02T19:26:06.033+02:00La lluita contra la dictadura brasilera a través del futbol <div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<i><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;"><b><span style="color: #f6b26b;">La democràcia
corinthiana va ser un moviment d'autogestió horitzontal dins d'un club que va
servir d'altaveu i de suport a la lluita per la recuperació de les llibertats
al país. Sócrates, un dels grans jugadors de l'època, n'era el màxim emblema </span></b></span></i><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">Les dictadures
militars eren molt habituals a l'Amèrica Llatina de 1981. Fins a onze països
-entre els que hi havia l'Argentina, Bolívia, Brasil, Xile, Paraguai i
l'Uruguai- hi estaven sotmesos. Joao Baptista de Oliveira Figueiredo acumulava
aleshores dos anys com a president d'un Brasil on les demandes de major
llibertat creixien entre una població sotmesa a la tirania des del 1964. Amb la
idea que exercís d'opi del poble, el règim va augmentar la dosi de futbol
incrementant el nombre d'equips participants a la lliga nacional. El que no
s'imaginava el govern militar és que el futbol esdevindria un dels altaveus més
importants en la lluita per la democràcia. <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">La història arrenca
el mateix 1981 al Corinthians de Sao Paulo, un dels grans equips del Brasil
-suma més de 25 milions de seguidors i és el segon més popular del país, rere
el Flamengo. A final d'any, després d'una pèssima temporada tant al campionat
nacional com al paulista -el molt important torneig regional-, Waldemar Pires
va convertir-se en el president del <i>Timao </i>-el nom popular del club<i>- </i>i
va nomenar-ne el sociòleg Atilson Monteiro Alves director de futbol. <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">Amb el suport d'un
grup de jugadors molt polititzats, com Sócrates -un dels millors jugadors
brasilers de l'època-, Wladimir, Casagrande o Biro Biro, Monteiro Alves acorda
que totes les decisions del club es prenguin per consens amb tots els
estaments, reduint el poder dels directius i augmentant el dels jugadors i
treballadors. Així, el vot del jardiner o l'encarregat de material va passar a
valer tant com el d'un directiu. Tot va passar a parlar-se i els debats anaven
més enllà de qüestions estrictament esportives i arribaven també a la realitat
política i social del Brasil. </span></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLbg62nZxXDSudFbseDOrTXl0BlO2MrLu_KLp-AI65F-e8O5pfY6X9MAY6cOlTTlbDnYBlTB0eWXh98XNm2GdNN5dox-9wRZkbQeDy9HNYZEBMEh3dHi3jQN5tTdaHlA1vP3bfXFI7Tbke/s1600/Democracia+corinthiana.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLbg62nZxXDSudFbseDOrTXl0BlO2MrLu_KLp-AI65F-e8O5pfY6X9MAY6cOlTTlbDnYBlTB0eWXh98XNm2GdNN5dox-9wRZkbQeDy9HNYZEBMEh3dHi3jQN5tTdaHlA1vP3bfXFI7Tbke/s1600/Democracia+corinthiana.jpg" height="197" width="320" /></a></div>
<o:p></o:p><br />
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Georgia, serif;">Progressivament, els
jugadors, liderats per Sócrates i Wladimir, van guanyar pes i van determinar
l'horari, el mètode i la intensitat dels entrenaments, la data i mitjà de
transport per als partits fora de casa, la dieta, la necessitat o no de
concentrar-se abans dels encontres, els fitxatges i, fins i tot, l'entrenador.
L'autogestió horitzontal va convertir-se en l'emblema del Corinthians, que
durant un temps va ser una bombolla de llibertat dins la dictadura brasilera.
Definit com a “democràcia corinthiana” pel periodista esportiu Juca Kfouri i el
publicista Washington Olivetto, el moviment va rebre el suport massiu
d'intel·lectuals i lluitadors contra la dictadura, com els cantants Rita Lee i
Jorge Ben, l'arquitecte Oscar Niemeyer i el sindicalista i dirigent del Partit
dels Treballadors (PT) Lula da Silva, president del país entre 2003 i 2011 i
aficionat del </span><i style="font-family: Georgia, serif;">Timao.</i></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">Sócrates, capità del
Brasil al Mundial d'Espanya de 1982 i titular també amb la selecció en el de
Mèxic de 1986, resumia en una entrevista l'inici de la democràcia corinthiana:
“Vam abolir el procés que existia al futbol, on els dirigents impedien que els
jugadors es fessin adults. Al principi hi va haver ansietat entre els meus
companys, que no estaven acostumats a expressar-se, a decidir. Però en van
aprendre i es van preparar per afrontar la seva professió i la seva vida”. La
gestió autoritària, dictatorial, del Corinthians havia saltat pels aires, en un
avançament del que succeiria pocs anys després al país. <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<b><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">Missatges polítics</span></b><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">La pressió popular
va forçar el règim presidit per Joao Baptista de Oliveira a convocar eleccions
per escollir els governadors estatals el 1982. Els jugadors del Corinthians
s'hi van implicar i van lluir el lema “Dia 15, voti” a la samarreta, per animar
la població a concórrer a les urnes el 15 de novembre. A Sao Paulo, com a Rio
de Janeiro, l'oposició democràtica va imposar-se. Aquell any, el Corinthians va
guanyar el campionat paulista -lluint la paraula “democràcia” a la samarreta- i
va estar a punt d'aconseguir el títol nacional. El 1983 hi havia el temor que
una derrota a la final del torneig paulista signifiqués la fi de la democràcia
corinthiana i això va portar els jugadors a sortir al terreny amb el lema:
“Guanyar o perdre, però sempre amb democràcia”. Finalment, el <i>Timao </i>va
imposar-se al Sao Paulo, gràcies a un gol de Sócrates. <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">El mateix 1983, un
senador va endegar la campanya “Directes ja”, per exigir l'elecció directa del
president brasiler, amb el vot de la ciutadania i sense la tutela militar.
Lògicament, la plantilla del Corinthians no se'n va quedar al marge i per
iniciativa del publicitari Washington Olivetto, que era el vicepresident de
màrqueting del club, van lluir els missatges “Directa ja” i “jo vull votar al
president” en les seves samarretes. El 16 d'abril de 1984 més d'un milió de
persones van manifestar-se a Sao Paulo per exigir l'elecció directa del cap
d'estat. La proposta s'havia de votar al congrés nou dies més tard i Sócrates
va aprofitar la gernació per proclamar que renunciaria a jugar a Itàlia -estava
compromès per fitxar amb la Fiorentina- si la iniciativa tirava endavant. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzJowcSrvPyDIGDOSolOfPWk6eGDLelL2J88EMwE103S5KcJq48EJkWTEhpgW1ExcemgE_JXrDPRXmRH33PnbFUKGtwQZ2wc4hA4Ey-4HGFWuqK4z0bF_nrAlXQ1Ax7biyGtw3dpsyE1uE/s1600/cartell+democracia+corinthiana.gif" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzJowcSrvPyDIGDOSolOfPWk6eGDLelL2J88EMwE103S5KcJq48EJkWTEhpgW1ExcemgE_JXrDPRXmRH33PnbFUKGtwQZ2wc4hA4Ey-4HGFWuqK4z0bF_nrAlXQ1Ax7biyGtw3dpsyE1uE/s1600/cartell+democracia+corinthiana.gif" height="320" width="210" /></a></div>
<o:p></o:p><br />
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">El 25 d'abril, el
Congrés va declinar acceptar l'elecció directa del president i, poc després,
Sócrates deixava el futbol brasiler per anar al potent calcio italià, etapa que
va aprofitar per llegir Gramsci en llengua original i estudiar la història del
moviment obrer, segons va afirmar ell mateix. Era l'inici del final de la
democràcia corinthiana. Altres emblemes del moviment també van deixar el club
la mateixa època, com Casagrande (1984) i Wladimir (1985). El moviment es va
extingir el 1985, quan Pires va deixar la presidència del Corinthians i la
llista que donava suport a la democràcia corinthiana va perdre, enmig
d'acusacions de frau, les eleccions. La resta de grans clubs brasilers,
espantats pel model horitzontal del <i>Timao</i>, havien fet tot el possible
per desqualificar-lo. El mateix any, però, es va acabar la dictadura militar
brasilera. <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<b><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">Un llegat de
compromís </span></b><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">El millor resum del
que es considera el major moviment ideològic de la història del futbol del país
el va fer Sócrates al llibre <i>Democracia Corinthiana: A Utompia em Jogo</i>,
escrit amb el periodista Ricardo Gozzi. “Vam aconseguir demostrar-li al públic
que qualsevol societat pot i ha de ser igualitària. Que podem desprendre'ns
dels nostres poders i privilegis en benefici del bé comú. Que hem d'estimular
que tots es cohesionin i que puguin participar activament en els designis de
les seves vides. Que l'opressió no és imbatible. Que la unió és fonamental per
superar els obstacles difícils. Que una comunitat només pot fructificar si
respecta la voluntat de la majoria dels seus integrants. Que és possible
donar-se les mans”. <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<br />
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">Fora del
Corinthians, Sócrates va seguir escampant missatges polítics i al Mundial de
Mèxic de 1986 va lluir cintes al cap amb el lema “Pau” o “Reagan Assassí” [en
referència a l'aleshores president dels EUA]. Retirat del futbol va exercir de
metge -s'havia llicenciat durant l'etapa com a jugador i per això l'anomenaven <i>el
Doctor</i>- i va morir el 4 de desembre de 2011, als 57 anys. Aquell dia, el
seu <i>Timao </i>es va proclamar campió brasiler en un partit contra el
Palmeiras. Abans, desenes de milers de persones van aprofitar el minut de
silenci per rendir-li homenatge, amb el puny alçat en record a un futbolista
que, més enllà del seus èxits, sempre serà recordat pel seu compromís social i
polític i per la lluita contra la dictadura. <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;"><i>*Article publicat a la web de la DIRECTA l'1 de juliol de 2014. </i></span></div>
</div>
periodistaitineranthttp://www.blogger.com/profile/10745286222084850282noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3213304595443555425.post-17169381945961808032014-06-26T17:37:00.000+02:002014-06-26T17:37:04.241+02:00La lluita per trencar l'opacitat del TTIP<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<i><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;"><b><span style="color: #f6b26b;">Arreu de la UE estan
sorgint campanyes contra el Tractat i intenten donar-ne a conèixer les
conseqüències per fer augmentar una mobilització que n'impedeixi la futura
ratificació</span></b></span></i></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">L'opacitat que
envolta les negociacions del Tractat Transatlàntic de Lliure Comerç (TTIP)
entre els Estats Units i la Unió Europea s'ha trencat progressivament i això ha
facilitat la creixent articulació d'una campanya d'oposició al mandat i el
plantejament d'alternatives. A nivell europeu, el qüestionament del TTIP va
començar a coordinar-se el desembre de l'any passat, amb una trobada a
Brussel·les d'unes 90 persones que representaven unes 60 organitzacions de
diferents països. Segons explica Tom Kucharz, integrant d'Ecologistes en Acció
i assistent a la reunió, es va fixar un marc de treball que englobés dos
enfocaments: “l'oposició radical a les negociacions i la fixació d'unes línies
vermelles per evitar només els impactes més negatius del TTIP”. <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">Mentre que en països
com Alemanya, la campanya ha aconseguit posar la qüestió a l'agenda política i
mediàtica, el coneixement del què és el TTIP és molt menor a l'Estat espanyol.
A mitjan de febrer, organitzacions com Ecologistes en Acció i la CGT -entre
d'altres- van coordinar una jornada de formació a Madrid sobre el tractat, que
va servir per endegar la <a href="http://noalttip.blogspot.com.es/">campanya No
al TTIP</a>. Attac, Justícia Alimentària Global-VSF, l'Observatori DESC, l'Observatori
del Deute en la Globalització, Setem o la Xarxa d'Economia Solidària són
algunes de les <a href="http://noalttip.blogspot.com.es/p/adhesiones-la-campana.html">adhesions</a>
d'una campanya que també aplega ICV-EUiA, la CUP, Equo o Esquerra Anticapitalista.
A nivell del Principat, la plataforma contra el TTIP s'activa a partir del <a href="http://www.forumsocialcatala.cat/">Fòrum Social Català </a>(11-13
d'abril) i actualment suma 40 entitats que donen suport al manifest de rebuit
al tractat. <table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaBb-5xrnD8xdrPHO4LMmKKSUg5zLUUN3a9VaVz3WlbDmC_q-g-NgvfY_0QPaif6z_XiTdUmK5iznrsNdDWgd_bGmapzwFqWajVYIuv0uetRyyTJps4rb0htXmBGPyHDxyWHns-joxTi6w/s1600/protesta-contra-TTIP.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaBb-5xrnD8xdrPHO4LMmKKSUg5zLUUN3a9VaVz3WlbDmC_q-g-NgvfY_0QPaif6z_XiTdUmK5iznrsNdDWgd_bGmapzwFqWajVYIuv0uetRyyTJps4rb0htXmBGPyHDxyWHns-joxTi6w/s1600/protesta-contra-TTIP.jpg" height="182" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b><span style="font-size: xx-small;">Protesta contra el TTIP a Madrid. Foto: Álvaro Minguito</span></b></td></tr>
</tbody></table>
<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">Totes les
plataformes opositores demanden que les negociacions es facin amb transparència
i sigui un procés democràtic, obert a la participació de la ciutadania. A
banda, s'exigeix que s'excloguin els apartats que fan referència als mecanismes
d'arbitratge per resoldre les diferències entre inversors privats i estats i
que no hi hagi una desregulació de les normes de protecció i al servei de
l'interès públic, entre d'altres. “Ens temem que [a l'Estat espanyol] es
passarà directament del silenci al voltant del TTIP a la propaganda, sense la
fase del debat”, opina Àlex Guillamón, coordinador <a href="http://www.entrepueblos.org/">d'Entrepobles</a>, una de les entitats de
la plataforma catalana contrària al tractat. El secretisme i que el TTIP pretén
afavorir únicament grans corporacions es demostra amb el fet que l'únic acte
sobre el tema que ha celebrat el govern espanyol va ser una presentació el 17
de març restringida a grans empreses i patronals. <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">A partir del
setembre, diverses organitzacions del continent impulsaran una iniciativa
ciutadana europeu, amb l'objectiu de recollir un milió de signatures contra el
Tractat. A Barcelona, la primera gran cita de rebuig al TTIP seran les jornades
previstes pel 10 i 11 d'octubre, que han de servir per posar la qüestió a
l'agenda pública i per debatre i coordinar accions amb col·lectius d'arreu
d'Europa. Precisament, l'11 d'octubre també hi ha convocada una jornada d'acció
contra el tractat a tota la UE. Tant Kucharz com Guillamón són conscients que
la mobilització actual difícilment pot aturar el TTIP abans de la seva
ratificació al Parlament Europeu, però sí que confien que serveixi de caldo de
cultiu per impedir-ne la ratificació posterior als 28 estats de la UE, un
període que segons el calendari previst s'allargarà fins més enllà del 2017. <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<b><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">Un model <span style="color: #cc0000;">alternatiu </span></span></b><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">El <a href="http://www.alternativetrademandate.org/">Mandat Alternatiu de Comerç</a>
és la rèplica al TTIP de més de 50 organitzacions europees, que advoquen per un
model que trenca amb l'agenda neoliberal i prioritza el benestar social i
mediambiental a l'acaparament de beneficis econòmics per part de les grans
empreses. El Mandat, on participen diverses delegacions estatals d'Attac i
Ecologistes en Acció, s'ha elaborat mitjançant un procés de consulta amb la
societat civil europea. La recuperació de la sobirania dels estats per fixar la
seva pròpia política comercial en detriment de la Comissió Europea; el respecte
de la sobirania alimentària; l'enfortiment de les regulacions socials i
ambientals; l'exclusió de sectors com l'aigua, la salut, l'educació i els
serveis financers en les negociacions de la UE en comerç i inversions; i la
garantia que la protecció dels drets humans passa per sobre dels tractats
comercials i la rendibilitat econòmica són les principals qüestions que
planteja el document. <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">La iniciativa també
advoca per acabar amb el secretisme i garantir la transparència en les
negociacions comercials, assegurar la participació de la societat civil i
revisar els acords periòdicament per avaluar si tenen un impacte social i
ambiental negatiu. A banda, aposta per crear un tribunal penal internacional
per jutjar els crims de les transnacionals. En resum, l'alternativa passa per
situar les persones i el planeta per davant de les grans empreses. <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<br />
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">*Article publicat al
número 366 del setmanari <a href="http://directa.cat/">DIRECTA</a>, com a
complement als articles <a href="http://directa.cat/noticia/tractat-ue-eua-neoliberalisme-sense-control"><i>Tractat
UE-EUA: un nou pas cap al neoliberalisme ferotge i sense control</i></a>, de
Víctor Yustres; i <a href="http://directa.cat/noticia/business-europe-cambra-comerc-dels-estats-units"><i>Business
Europe i la Cambra de Comerç dels EUA</i></a>, de Gemma García. <o:p></o:p></span></div>
</div>
periodistaitineranthttp://www.blogger.com/profile/10745286222084850282noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3213304595443555425.post-8572588674561478452014-06-19T19:12:00.000+02:002014-06-19T19:12:33.098+02:00Els títols mundials com a arma de l'Itàlia feixista de Mussolini<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<i><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;"><b><span style="color: #f6b26b;">Els transalpins van
guanyar les copes del món de 1934 i 1938 i van convertir l'esport en un
instrument de propaganda. També ho feia l'Alemanya nazi, derrotada
simbòlicament per l'Àustria de Sindelar, un jugador que va desobeir Hitler</span></b></span></i></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">L'ús
dels triomfs esportius com a arma propagandística és una constant als règims
totalitaris. La dècada dels 30 del segle passat va viure un dels moments de
màxima expressió d'aquesta pràctica, coincidint amb les dictadures feixistes de
Benito Mussolini a Itàlia i d'Adolf Hitler a Alemanya. El Mundial de futbol de
1934, celebrat al país transalpí, i els Jocs Olímpics de Berlín, de dos anys
més tard, van ser dissenyats per demostrar la pretesa superioritat dels règims
respectius, però la realitat és que Itàlia només va imposar-se gràcies a
flagrants ajudes arbitrals i que el nord-americà Jesse Owens, un atleta negre,
va desmuntar la suposada superioritat ària obtenint quatre medalles d'or en
atletisme als jocs alemanys. <o:p></o:p></span><br />
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">Mussolini no era
aficionat al futbol, però va entendre que podia ser un instrument molt útil per
crear unitat nacional i una bona eina d'adoctrinament. Tant el feixisme italià
com el nazisme alemany van potenciar la pràctica esportiva entre els joves, una
manera de preparar-los per defensar la pàtria en les guerres que s'apropaven.
Itàlia va optar a organitzar la primera Copa del Món de la història, però
finalment Uruguai va acollir el torneig, celebrat el 1930. La segona edició, sí
que es va fer al país llatí, que va ser seleccionat després de la retirada de
Suècia, sembla que pressionada pel <i>Duce</i>. Amb l'objectiu de garantir-ne
la victòria local, el govern feixista va concedir la nacionalitat italiana a
quatre jugadors argentins i un brasiler, estrelles del moment que van acceptar
ofertes astronòmiques per a l'època i van passar a jugar amb el combinat
transalpí. <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">El campionat de 1934
va estar marcat per la simbologia feixista. Els cartells que l'anunciaven
mostraven joves atletes saludant amb el braç alçat. Als partits era habitual
escoltar el crit d'“Itàlia, Duce” [per l'apel·latiu del dictador], els jugadors
locals feien la salutació feixista abans de començar els partits i Mussolini
els observava des de la llotja en companyia dels principals dirigents del
règim. A les graderies, milers de camises negres [la milícia del moviment
totalitari] animaven els seus. <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">Tot i comptar amb un
equip excel·lent, amb mites del futbol transalpí com Giuseppe Meazza, Itàlia va
anar superant rondes gràcies a l'ajuda arbitral. Va imposar-se a la selecció
espanyola, amb molta polèmica, al partit de desempat; a les semifinals va
derrotar 1 a 0 a Àustria, un dels grans equips del moment, després que als
centreeuropeus els anul·lessin tres gols i que el d'Itàlia arribés en clar fora
de joc. Finalment, a la final, va guanyar 2 a 1 a Txecoslovàquia, en un partit
que va arribar a la pròrroga. L'àrbitre va ser el mateix de les semifinals,
protagonista d'un escàndol monumental contra els autríacs. El triomf,
àmpliament aprofitat pel règim, va permetre respirar el tècnic italià, Vittorio
Pozzo. Segons la llegenda, un enviat de Mussolini l'havia advertit abans de la
final de les <i>conseqüències </i>que patiria si eren derrotats. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCK0JHf0W9l_Ku1VTV57qRxh8jsBexFmWj46CPHYMzi9m8D72eYGCZP5GplRKLsjkBSXReNxTfnQ2rEuS4fmSVMi1yJWuM2pR8___2JrOipoPZb5anBuKXGhro7vlN9i5IVXPkAiNY1uf8/s1600/It%C3%A0lia+feixista.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCK0JHf0W9l_Ku1VTV57qRxh8jsBexFmWj46CPHYMzi9m8D72eYGCZP5GplRKLsjkBSXReNxTfnQ2rEuS4fmSVMi1yJWuM2pR8___2JrOipoPZb5anBuKXGhro7vlN9i5IVXPkAiNY1uf8/s1600/It%C3%A0lia+feixista.jpg" height="180" width="320" /></a></div>
<o:p></o:p><br />
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<b><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">La història tràgica
del Mozart del futbol </span></b><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">El millor jugador
del mundial no va ser un italià, sinó l'austríac Matthias Sindelar, que als 31
anys estava a la seva plenitud. Era l'estrella del conegut com a <i>Wunderteam </i>[equip
meravella], un conjunt famós a l'època pel seu joc brillant i per acumular
victòries espectaculars. Sindelar, considerat encara avui el millor jugador de
la història d'Àustria, va tenir anys més tard un comportament que va engrandir
el seu mite i que l'abocaria a un final tràgic. Després de caure a les
semifinals del Mundial d'Itàlia, la magnífica selecció austríaca -posteriorment
no ha tornat a excel·lir- va ser subcampiona als Jocs Olímpics de Berlín,
derrotada novament per l'esquadra italiana. <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">Sindelar confiava a
tenir una nova oportunitat d'aconseguir un títol amb el seu equip al Mundial de
1938, que es faria a França, però l'annexió d'Àustria per part de l'Alemanya
del Tercer Reich ho va impedir. L'<i>Anschluss</i> va significar que els
austríacs es quedaven sense selecció pròpia, de manera que es deixava sense
efecte la classificació per a la Copa del Món que havien obtingut. Després del
descarat ús de l'esport per glorificar el règim nazi que havien suposat els
Jocs Olímpics de Berlín, celebrat dos anys abans, Hitler també volia utilitzar
el futbol com a arma de propaganda i per fer-ho comptava amb incorporar els
millors jugadors austríacs a l'equip alemany. Sindelar era el més destacat,
però va al·legar lesions i diversos problemes per esquivar sempre la
convocatòria amb un equip en el que no volia jugar. <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">Amb Àustria
incorporada al Tercer Reich, la selecció va acomiadar-se amb un partit amistós
a Viena contra Alemanya el 3 d'abril de 1938. Aquell dia, Sindelar sí que va
jugar i ho va fer com a capità dels seus. Totes les versions coincideixen que
la consigna era que els teutons havien de guanyar, però en un moment donat
Sindelar va decidir desobeir i marcar. Lluny de mostrar-se compungit, va optar
per celebrar el gol sense fer la salutació nazi i amb un ball dirigit a la
llotja, on hi havia el propi Hitler. Àustria va guanyar 2 a 0, però Sindelar,
després de desafiar el règim feixista, estava sentenciat. Aquell va ser el
darrer partit del també conegut com a Mozart del futbol. <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">“<b>Vèncer o morir”</b><o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">El Mundial el va
tornar a guanyar Itàlia, amb uns jugadors que novament van seguir la coreografa
dictada per Mussolini, fent la salutació amb el braç alçat a cada partit. El
gest els va generar el rebuig del públic francès que, amb tot, va veure com el
seu equip perdia contra els transalpins als quarts de final. El partit
definitiu del torneig va enfrontar els italians contra Hongria, amb victòria
dels primers per 4 a 2. Abans de l'enfrontament, el seleccionador, Vittorio
Pozzo, havia rebut un telegrama del Duce amb un missatge ben explícit: “Vèncer
o morir”. <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">L'esclat de la II
Guerra Mundial, provocada per la política expansionista dels països feixistes,
va impedir la celebració dels mundials de futbol de 1942 i 1946. La millor
generació austríaca d'aquest esport es quedava, així, sense la darrera ocasió
d'obtenir un gran títol. En tot cas, Matthias Sindelar tampoc hi hauria pogut
jugar. El 22 de gener de 1939 el van trobar mort, als 35 anys, a la seva casa
de Viena, juntament amb la seva parella. La versió oficial diu que van morir
per inhalació de gas, a causa d'un accident. Però, en realitat, ningú sap què
va passar, si es van suïcidar com a conseqüència de la depressió que patia
Sindelar per no poder jugar a futbol o va ser la Gestapo qui els va assassinar
després del que havia passat a l'amistós d'uns mesos abans a Viena. <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<br />
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">La Itàlia feixista
va dominar el futbol els anys 30 i va utilitzar els triomfs com a arma
propagandística, però pel record sempre quedarà Matthias Sindelar. Més enllà de
les jugades i un talent descomunal per a l'esport, el llegat del Mozart del
futbol és la seva dignitat, el gest de desobeir el totalitarisme fent el que
millor sabia: marcant un gol. Un gol al nazisme.</span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;"><i>*Article publicat originalment a la <a href="http://directa.cat/noticia/llegat-del-mozart-del-futbol" target="_blank">DIRECTA</a>. </i> <o:p></o:p></span></div>
</div>
periodistaitineranthttp://www.blogger.com/profile/10745286222084850282noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3213304595443555425.post-37716858900046847142014-06-16T15:05:00.000+02:002014-06-16T15:05:19.989+02:00Una fortuna monumental construïda a còpia d’opacitat, testaferros i favors<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 18.3pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; vertical-align: baseline;">
<b><i><span style="color: #ff9900; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-MX; mso-bidi-font-family: Helvetica; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-MX;">La revista ‘Forbes’ va atribuir al monarca una
riquesa de gairebé 1.800 milions d’euros, que s’hauria originat gràcies a
negocis foscos com les comissions del petroli i a l’amistat amb les dictadures
del Golf Pèrsic</span></i></b><span style="color: #373737; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-MX; mso-bidi-font-family: Helvetica; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-MX;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 18.3pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 18.3pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; vertical-align: baseline;">
<span style="color: #373737; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-MX; mso-bidi-font-family: Helvetica; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-MX;">Joan Carles de Borbó <a href="http://cincodias.com/cincodias/2014/05/16/economia/1400260658_411124.html"><span style="color: #1982d1; text-decoration: none; text-underline: none;">va culminar el
19 de maig una estada de 40 hores a l’Aràbia Saudita</span></a>, on va viatjar
acompanyat de representants de 28 grans empreses espanyoles -com Acciona, ACS,
Esade, FCC, Ferrovial, OHL, Renfe o Sacyr- i va reunir-se amb el príncep Salman
bin Abdulaziz al Saud, l’hereu de la <i>petromonarquia</i>. L’últim viatge
del rei d’Espanya com a cap d’Estat era la cinquena etapa d’un <i>tour </i>amb
interrupcions pel Golf Pèrsic que va portar-lo a passar pels Emirats Àrabs i
Kuwait a mitjan d’abril i per Bahrain i Oman dues setmanes més tard. Sempre
escortat per grans empresaris, el destí escollit no era ni molt menys
desconegut pel Borbó.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 18.3pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 18.3pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; vertical-align: baseline;">
<span style="color: #373737; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-MX; mso-bidi-font-family: Helvetica; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-MX;">Des de fa quatre dècades, el Borbó ha teixit unes estretes
relacions de complicitat i amistat amb les dictadures del Golf Pèrsic, sense
que mai se li hagi escoltat cap comentari de censura respecte les múltiples
vulneracions dels drets humans comesos per uns règim enriquits gràcies a les
monumentals reservers d’hidrocarburs que posseeixen. Els favors es paguen i el
monarca espanyol en deuria uns quants als seus col·legues àrabs. Segons
diverses investigacions, han jugat un paper cabdal en l’edificació de la
fortuna personal de Joan Carles I, que el 2003 la revista <i>Forbes </i>va
situar en 1.790 milions d’euros. En un règim sense llum ni taquígrafs
-l’amnèsia pactada de la Transició mana- la publicació va esborrar el monarca
de la llista de plutòcrates i la xifra mai s’ha pogut contrastar amb
transparència, però la Zarzuela mai l’ha desmentit.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 18.3pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 18.3pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; vertical-align: baseline;">
<span style="color: #373737; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-MX; mso-bidi-font-family: Helvetica; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-MX;">Però d’on surt tanta riquesa? “Està clar que amb
l’assignació a la Casa Reial a càrrec dels pressupostos públics [7,77 milions
enguany] no es pot haver reunit el capital privat que li atribueix <i>Forbes</i>”,
va declarar fa dos anys a <i><a href="https://www.diagonalperiodico.net/global/fortuna-acumulada-talon-talon.html"><span style="color: #1982d1; text-decoration: none; text-underline: none;">Diagonal</span></a> </i>el
periodista Iñaki Errazkin, autor del llibre <a href="http://www.txalaparta.com/libro/4048/hasta-la-coronilla/"><i><span style="color: #1982d1; text-decoration: none; text-underline: none;">Hasta la
coronilla. Autopsia de los Borbones</span></i></a>. “Els diners li han hagut
d’arribar forçosament per altres vies: comissions i donacions”, afegia. De fet,
el 2009 l’aleshores senador del PNB <a href="https://www.diagonalperiodico.net/panorama/rey-ha-reconocido-comisiones-por-negocios.html"><span style="color: #1982d1; text-decoration: none; text-underline: none;">Iñaki Anasagasti
va afirmar al mateix mitjà</span></a> que el monarca havia reconegut
cobrar comissions. <table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEFfaWB8-Jz9JQE_9-WM7CqaG0jrgX65UCfn4tGRLj6ikp6Y7vysrSdQX24GFB89vk3oNMNrg27SX2i1pHsj5_6fhIa54tNoonBSXqr4GmsAh_XkWHZ_jOKzMiZnzDEGZItGMCnXcKUAvw/s1600/Fortuna-rei-Joan-Carles---Directa-364.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEFfaWB8-Jz9JQE_9-WM7CqaG0jrgX65UCfn4tGRLj6ikp6Y7vysrSdQX24GFB89vk3oNMNrg27SX2i1pHsj5_6fhIa54tNoonBSXqr4GmsAh_XkWHZ_jOKzMiZnzDEGZItGMCnXcKUAvw/s1600/Fortuna-rei-Joan-Carles---Directa-364.jpg" height="243" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b><span style="font-size: xx-small;">El rei, amb l'emir dels Emirats Àrabs. </span></b></td></tr>
</tbody></table>
<span id="goog_1482745649"></span><span id="goog_1482745650"></span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 18.3pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 18.3pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; vertical-align: baseline;">
<b><span style="color: #373737; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-MX; mso-bidi-font-family: Helvetica; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-MX;">Comptes a Suïssa</span></b><span style="color: #373737; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-MX; mso-bidi-font-family: Helvetica; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-MX;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 18.3pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; vertical-align: baseline;">
<span style="color: #373737; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-MX; mso-bidi-font-family: Helvetica; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-MX;"><a href="http://www.unitat.cat/llibres/reicop.pdf"><i><span style="color: #1982d1; text-decoration: none; text-underline: none;">Un rei cop per
cop</span></i></a>, publicat amb el pseudònim de Patricia Sverlo el 2001, és
una obra imprescindible per posar certa llum a la fortuna de Joan Carles I.
Entre d’altres aspectes, s’expliquen les comissions rebudes per la compra per
part de l’Estat espanyol de petroli a les monarquies del Golf, una lucrativa
operació que començà ja al final de la Dictadura franquista coincint amb la
crisi energètica de 1973. El llibre també menciona els negocis immobiliaris,
l’especulació financera i, fins i tot, el tràfic d’armes amb empreses
hispano-saudites com a potes que han fet créixer la riquesa borbònica.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 18.3pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 18.3pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; vertical-align: baseline;">
<span style="color: #373737; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-MX; mso-bidi-font-family: Helvetica; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-MX;">Seguir la pista dels negocis reials ha estat
extremadament difícil, ja que a banda de la inviolabilitat i la
irresponsabilitat del monarca davant la llei -que l’executiu de Rajoy té
previst blindar malgrat abandonar el tron-, el seu nom sempre s’ha protegit
darrere de testaferros. Que diversos administradors i assessors financers del
rei, com Manuel Prado y Colón de Carvajal, Mario Conde o Javier de la Rosa,
passessin per la garjola aclareix fins a quin punt han estat tèrboles les
operacions que han servit per lucrar-lo. Conscient del final sobtat de regnat
que va tenir el seu avi, Alfons XIII -que va fugir a l’exili amb la proclamació
de la II República-, Joan Carles I s’hauria procurat un <i>raconet </i>a
la banca suïssa que el 2000 ascendiria a 36 milions d’euros, segons l’obra d’Sverlo,
per si les coses se li torçaven a l’Estat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 18.3pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 18.3pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; vertical-align: baseline;">
<b><span style="color: #373737; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-MX; mso-bidi-font-family: Helvetica; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-MX;">Els regals dels ‘amics’</span></b><span style="color: #373737; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-MX; mso-bidi-font-family: Helvetica; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-MX;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 18.3pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; vertical-align: baseline;">
<span style="color: #373737; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-MX; mso-bidi-font-family: Helvetica; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-MX;">L’obsessió pels diners li va sorgir després de les <i>penúries</i> -evidentment
molt relatives- que hauria patit els primers anys de vida. El 1962, any del
matrimoni amb Sofia de Grècia, el banquer Luis Valls Taberner -president durant
dècades del Banco Popular- va començar a administrar una subscripció popular
per aportar liquiditat a la parella, en la que van participar altres financers,
nobles i empresaris del franquisme. Els favors dels<i>amics</i> han estat
un clàssic en la vida d’un monarca sempre envoltat de cortesans -les
hagiografies d’aquests dies a gran part de la premsa ho demostren- disposats a
fer-li regals. <a href="http://www.elplural.com/2013/05/17/fortuna-iii-el-caro-negocio-de-veinte-empresarios-que-reunieron-3-000-millones-para-obsequiar-al-rey/"><span style="color: #1982d1; text-decoration: none; text-underline: none;">Empresaris
mallorquins, per exemple, van reunir 2.600 milions de pessetes</span></a> el
2000 per comprar-li l’última versió del iot Fortuna, que es va poder pagar del
tot gràcies als 400 milions que va afegir el govern de les Illes, aleshores
presidit pel condemnat Jaume Matas, un dels polítics implicats en els negocis
d’Iñaki Urdangarin, el gendre del Borbó.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 18.3pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 18.3pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; vertical-align: baseline;">
<span style="color: #373737; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-MX; mso-bidi-font-family: Helvetica; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-MX;">Els favors també li han plogut des de les
monarquies àrabs, com els 100 milions de dòlars que el rei saudita Fahd va
concedir-li com a prèstec els anys setanta i va perdonar-li posteriorment,
segons afirma José García Abad a <a href="http://www.ugt.es/revista_union/numero209/p45.pdf"><i><span style="color: #1982d1; text-decoration: none; text-underline: none;">La soledad del
rey</span></i></a>. El 2011, el xeic de Dubai Mohammed bin Rashid al Maktoum,
també primer ministre dels Emirats Àrabs, va regalar-li dos Ferrari valorats en
mig milió d’euros. Com a torna a tanta generositat, el rei ha visitat quatre
vegades Aràbia només des del 2006, tres cops els Emirats, cinc Kuwait, tres
Bahrain…Negocis i més negocis amb dictadures per rebre l’aplaudiment
generalitzat d’uns mitjans acrítics que semblen no haver percebut que el règim
de la Transició, el seu, s’esfondra.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 18.3pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 18.3pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; vertical-align: baseline;">
<i><span style="color: #373737; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-MX; mso-bidi-font-family: Helvetica; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-MX;">*Article publicat al número 346 del setmanari <a href="http://directa.cat/"><span style="color: #1982d1; text-decoration: none; text-underline: none;">DIRECTA</span></a>, 4 de juny de 2014. </span></i><span style="color: #373737; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-MX; mso-bidi-font-family: Helvetica; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-MX;"><o:p></o:p></span></div>
</div>
periodistaitineranthttp://www.blogger.com/profile/10745286222084850282noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3213304595443555425.post-64468957827875487952014-06-13T20:07:00.000+02:002014-06-13T22:02:52.080+02:00El casino de l'Arrabassada, el fracàs de l'aposta pel joc a la Barcelona de fa 100 anys<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<i><span lang="CA" style="color: #f6b26b; font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;"><b>Del projecte només
en queden restes que no insinuen l'esplendor fugaç que va viure. Avui és BCN
World el complex que advoca per l'oci basat en la ruleta com a principal font
d'ingressos </b></span></i><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">Envoltats d'una
vegetació que ja fa dècades va decidir recuperar l'espai que li era propi,
ocasionals fòssils de maó i pedra testimonien un passat de luxe exuberant
difícil d'imaginar avui. La runa és arreu, l'estat de les poques restes que
queden és lamentable i res, ni tan sols un rètol, recorda que allà, en plena
carretera de l'Arrabassada, s'hi va aixecar fa més d'un segle un enorme
complex, amb hotel, casino i parc d'atraccions. Oci per a la burgesia
barcelonina més rica i per a adinerats visitants estrangers, mai per a la massa
obrera de la Rosa de Foc, encara amb el record recent de la Setmana Roja
(Tràgica, en el relat <i>oficial</i>) de 1909. <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">En un moment en què
BCN World rep una <a href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/Parlament-BCN-PSC-PP-ERC_0_265274149.html">catifa
legal sociovergent</a> i al territori se li imposa gairebé una <a href="http://directa.cat/sites/default/files/NoJuguem.pdf">llei del silenci</a>
[consulteu pàgina 4] -com tenen el sacrilegi d'atacar un projecte que generarà
milers i milers de llocs de treball?, transmet l'estesa retòrica
propagandística-, val la pena fer un viatge cap al passat d'un segle per veure
què va passar amb el Gran Casino de l'Arrabassada. Un projecte mastodòntic, amb
una inversió astronòmica, una ràpida fallida empresarial i unes restes -en
forma de fòssils de maó i pedra- encara parcialment visibles en el camí de
Barcelona a Sant Cugat del Vallès. <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<b><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">Una ruleta efímera</span></b><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">Aprofitant la
progressiva urbanització de la zona, el 1899 es va inaugurar el Gran
Hotel–Restaurant de l'Arrabassada, una iniciativa de l'empresari i polític
Josep Sabadell. El negoci no acabava d'arrencar i l'opció escollida per
l'impulsor va ser ampliar-lo descomunalment. El gener de 1910 es va inscriure al
Registre de Mercantil de Barcelona La Rabassada Sociedad Anónima Inmobiliaria
de Sports y Atracciones, que presidia Josep Sabadell i tenia el suport de
capitalistes francesos. La companyia va comprar diversos terrenys forestals
adjacents a l'hotel-restaurant per aixecar-hi el casino i un parc d'atraccions.
El complex va tenir un pressupost de 2,5 milions de pessetes, una autèntica
fortuna per a l'època, segons recull l'obra <i><a href="http://issuu.com/turiscopia/docs/la_utopia_de_l_oci_burges">La Rabassada.
La utopia de l'oci burgès</a> </i>(Turiscòpia, 2011). La inversió mai es va
recuperar i la societat va fer fallida ben aviat. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibbFpkebrrR-C7Q2A2i096uhhSALjLi6YXGMC1tPfspef887woM8sgNUxS95lg1DJUhVXDc8mTOpG6JPgHFiy48KLS-yi4w6URkUdifryNoDDElgPaShbFgTx0xRw26hpcyFdxsBbuGNbJ/s1600/00-106-004416.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibbFpkebrrR-C7Q2A2i096uhhSALjLi6YXGMC1tPfspef887woM8sgNUxS95lg1DJUhVXDc8mTOpG6JPgHFiy48KLS-yi4w6URkUdifryNoDDElgPaShbFgTx0xRw26hpcyFdxsBbuGNbJ/s1600/00-106-004416.jpg" height="193" width="320" /></a></div>
<o:p></o:p><br />
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">El casino va obrir
les portes el 15 de juliol de 1911, amb la celebració d'un àpat per a 300
convidats. La premsa de l'època se'n va fer un ampli ressò i la va tractar com
un enorme esdeveniment. Res sorprenent si tenim en compte que, segons exposa el
llibre de Turiscòpia, Sabadell s'havia dedicat a comprar espais a la premsa
local, estatal i internacional per tal de garantir-se una bona propaganda del
negoci. A banda del casino, també es va estrenar un parc d'atraccions, que
tenia com a estrella una muntanya russa d'1,2 quilòmetres. Per tal de facilitar
l'afluència de clients -bàsicament la gran burgesia barcelonina i acabalats visitants
o turistes estrangers- la societat va construir una línia de tramvia que hi
arribava. Tot plegat -obertura del casino inclosa- amb l'aplaudiment i
connivència de l'Ajuntament de Sant Cugat. <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">L'etapa daurada del
complex va durar mesos i en poc més d'un any el casino va haver de tancar. En
certs ambients de l'època s'advocava per la prohibició del joc i al setembre
del 1912 la ruleta va deixar de girar. La proliferació de cases de prèstec a la
zona, per permetre els jugadors seguir apostant, va ser un dels elements que
havia provocat alarmes a la societat benestant de l'època. I és que els s'hi
arruïnaven eren <i>notables. </i>El cop de gràcia va ser la vaga que dies abans
van protagonitzar desenes de treballadors del restaurant, en protesta per les
lamentables condicions laborals que patien. Mentre que els adinerats clients
gaudien d'un luxe d'aparador, darrere els empleats eren explotats. Res
sorprenent en un context en què les desigualtats socials eren abismals i les
mobilitzacions i organització obreres cada cop guanyaven més pes. Temps de
lluita i reivindicacions, reprimides a cop de pistolerisme patronal. <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<b><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">El tancament
definitiu</span></b><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">El casino era la
principal font d'ingressos del complex, que sense el joc no feia prou caixa per
ser viable. Dos empresaris francesos van agafar el relleu de Sabadell, que va
morir el desembre de 1914. Durant diversos anys tot el complex va restar tancat
i, de fet, la societat impulsora havia fet fallida el 1914, després de no poder
assumir els compromisos de pagament de les ingents despeses: obres,
tramvia,...Però el Gran Casino de l'Arrabassada ja estava sentenciat. Tot i que
el restaurant, l'hotel i el parc d'atraccions van tornar a obrir, la ruleta ja
només va girar alguns dies el 1923 -abans del cop d'Estat de Primo de Rivera- i
durant unes setmanes el 1930, aprofitant precisament la dimissió al gener
d'aquell any del militar. El Directorio Militar que presidia el general va
prohibir el joc a tot l'Estat el 1928 i els intents de fer reviure el complex
aprofitant l'Exposició Internacional de 1929 van fracassar. El 1934, finalment,
es clausura definitivament el recinte, destinat únicament a l'1% de l'època. <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">Durant els anys 40,
el centre d'oci i el joc va ser parcialment enderrocat i des d'aleshores la
vegetació hi guanya espai. L'esplendor burgesa de fa un segle a l'Arrabassada
és història, però ens va llegar algunes lliçons: un projecte mastodòntic i
sobredimensionat que fa fallida i no compleix les expectatives dels impulsors;
l'aposta per un model d'oci agressiu amb el territori i que només va dirigit a
un sector molt reduït (i elitista) de la societat; un luxe aparent que amaga
unes condicions laborals molt prècaries per a les persones que hi treballen;
una deixadesa monumental que es tradueix en la continuïtat d'algunes restes del
complex vuit dècades després del seu tancament. Mentre hi caminàvem, pensava en
Salou, Vila-Seca i el complex BCN World. 100 anys després certs esquemes es
repeteixen. <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<br />
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">*Si voleu més
informació sobre el casino de l'Arrabassada podeu fer una ullada al <a href="http://www.altipla.caminar.info/documents%20associaci%F3/CasinoRabassada.pdf">llibre
de Fotos de Barcelona</a>. Sobre BCN World us recomano l'<a href="http://directa.cat/sites/default/files/NoJuguem.pdf">especial</a> editat
pel setmanari <a href="http://www.directa.cat/"><i>DIRECTA</i></a>.</span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">*<a href="https://plus.google.com/photos/114320132062584984066/albums/6023702684239684001?authkey=CPne3NSgkpihYw" target="_blank">galeria de fotos </a>sobre l'estat actual de l'espai. <o:p></o:p></span></div>
</div>
periodistaitineranthttp://www.blogger.com/profile/10745286222084850282noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3213304595443555425.post-83566882706893090842014-06-10T20:46:00.000+02:002014-06-10T20:46:48.961+02:00La cort catalana de Joan Carles de Borbó<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 18.3pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; vertical-align: baseline;">
<b><i><span style="color: #ff9900; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-MX; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-MX;">El rei espanyol s’ha relacionat al Principat amb
polítics de l’establishment i part de l’elit empresarial del país, sectors que
encara el defensen i es troben molt allunyats de la valoració pèssima de la
monarquia que té avui la majoria de la ciutadania</span></i></b><span style="color: #373737; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-MX; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-MX;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 18.3pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 18.3pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; vertical-align: baseline;">
<span style="color: #373737; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-MX; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-MX;">Poc després d’anunciar-se l’abdicació del rei Joan
Carles I, el programa <i>El matí de Catalunya Ràdio </i>va
entrevistar telefònicament Miquel Roca i Narcís Serra. Ambdós, membres insignes
del règim de la Transició que s’esfondra, van desfer-se en elogis cap al
monarca. Serra, que va tenir una estreta relació amb el Borbó durant la seva
etapa com a ministre de Defensa (1982-1991), va rebutjar la hipotètica
celebració d’un referèndum sobre monarquia o república. Roca no va anar tan
enllà, però no deixa de ser un dels catalans de màxima confiança del rei
espanyol, que l’any passat li va encarregar la defensa de la infanta Cristina,
arran del cas Urdangarin.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 18.3pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 18.3pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; vertical-align: baseline;">
<span style="color: #373737; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-MX; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-MX;">Serra i Roca no van ser una excepció. Durant tot el
dilluns a Joan Carles de Borbó li van ploure lloances d’unes elits clarament
allunyades del que pensa la majoria de la ciutadania. Fa tot just un mes, el
darrer baròmetre del Centre d’Investigació Sociològiques (CIS) mostrava com les
catalanes suspenien rotundament la monarquia en puntuar-la amb un 2,4, lluny
del 3,7 de la mitjana estatal -en canvi, a País Valencià, amb un 4; i a les
Illes, amb un 4,1; la valoració és superior. La pèssima opinió sobre la
institució règia i l’ampli consens al voltant del dret a decidir no impedeix
que, encara avui, al Principat hi hagi destacats defensors del rei Joan Carles
i la monarquia.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 18.3pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 18.3pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; vertical-align: baseline;">
<span style="color: #373737; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-MX; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-MX;">Qui són actualment els catalans monàrquics?
Bàsicament polítics de l’<i>establishment</i>creat durant la Transició,
representants de la burgesia tradicional barcelonina i empresaris que han
bastit fortunes imponents les darreres dècades. Miquel Roca, precisament un
dels <i>pares</i> d’una Constitució espanyola cada cop més
qüestionada, té relació amb el monarca des de fa 40 anys, es veuen amb
assiduïtat i era un dels ponts que utilitzava el rei en moments de tensió amb
Catalunya. Aquest paper l’han jugat també el <i>factòtum</i> de
Planeta, José Manuel Lara, i el president de Repsol, Antoni Brufau.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 18.3pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 18.3pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; vertical-align: baseline;">
<span style="color: #373737; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-MX; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-MX;">El dirigent de la petroliera és un dels molts alts
càrrecs de transnacionals espanyoles que han participat en viatges oficials en
companyia del rei, autèntiques operacions de diplomàcia empresarial. Brufau,
per exemple, va participar a la gira per Brasil i Xile que el monarca va fer fa
dos anys. A més, és un dels patrons de la <a href="http://ca.fpdgi.org/"><span style="color: #1982d1; text-decoration: none; text-underline: none;">Fundació Príncep
de Girona</span></a>, nascuda el 2009 i presidida per l’imminent Felip VI
d’Espanya. Al <a href="http://ca.fpdgi.org/qui-som/estructura/patronat/"><span style="color: #1982d1; text-decoration: none; text-underline: none;">patronat</span></a> també
s’hi asseu José Manuel Lara, que a banda és el marquès de Pedroso de Lara,
gràcies al títol nobiliari que el <a href="http://www.abc.es/espana/20140514/rc-nombra-tres-nuevos-marqueses-201405141150.html"><span style="color: #1982d1; text-decoration: none; text-underline: none;">monarca va
concedir-li</span></a><a href="http://www.abc.es/espana/20140514/rc-nombra-tres-nuevos-marqueses-201405141150.html"><span style="color: #1982d1; text-decoration: none; text-underline: none;"> el 1994 al
seu pare</span></a>, el fundador de l’imperi editorial.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 18.3pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 18.3pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; vertical-align: baseline;">
<b><span style="color: #373737; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-MX; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-MX;">Propers al seu pare</span></b><span style="color: #373737; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-MX; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-MX;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 18.3pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; vertical-align: baseline;">
<span style="color: #373737; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-MX; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-MX;">Entre els que advocaven per una successió
monàrquica a la dictadura franquista hi havia diversos catalans, partidaris en
el seu moment de Joan de Borbó i, posteriorment, del seu fill Joan Carles. Els
més destacats, segons subratllava un <a href="http://www.ara.cat/premium/tema_del_dia/catalans-Joan-Carles_0_841715878.html"><span style="color: #1982d1; text-decoration: none; text-underline: none;">article del
diari </span></a><a href="http://www.ara.cat/premium/tema_del_dia/catalans-Joan-Carles_0_841715878.html"><i><span style="color: #1982d1; text-decoration: none; text-underline: none;">Ara </span></i><span style="color: #1982d1; text-decoration: none; text-underline: none;">de gener de 2013</span></a>,
eren Antoni de Senillosa, Carles Sentís, <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Mart%C3%AD_de_Riquer_i_Morera"><span style="color: #1982d1; text-decoration: none; text-underline: none;">Martí de Riqu</span></a><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Mart%C3%AD_de_Riquer_i_Morera"><span style="color: #1982d1; text-decoration: none; text-underline: none;">er</span></a> i <a href="http://www.ara.cat/politica/Mor-empresari-Carlos-Guell-Sentmenat_0_833316849.html"><span style="color: #1982d1; text-decoration: none; text-underline: none;">Carlos Güell de
Sentmenat</span></a>. De Senillosa va formar part del secretariat polític del
pare del rei i posteriorment es va vincular el PP; Sentís, periodista, també va
tenir una relació molt estreta amb Joan de Borbó des de la dècada dels 40; el
filòleg Martí de Riquer -mort l’any passat- va ser professor de l’encara cap
d’Estat, membre del seu consell privat, senador per designació reial i,
finalment, el 2005 va ser elevat al títol de <i>Grandeza de España</i>.
L’empresari Güell de Sentmenat va presidir el Cercle d’Economia i el
conservador i aristocràtic <a href="http://www.circuloecuestre.es/"><span style="color: #1982d1; text-decoration: none; text-underline: none;">Círculo Ecuestre</span></a>,
que juntament amb el <a href="http://www.google.cat/url?sa=t&rct=j&q=reial%20club%20de%20tennis%20barcelona&source=web&cd=1&ved=0CB8QFjAA&url=http://www.rctb1899.es/&ei=qwiSU4GnDI7X7Aaei4C4DQ&usg=AFQjCNHIa9JYXCsmhbP4zECwk9W3043akg&bvm=bv.68445247,d.ZGU&cad=rja"><span style="color: #1982d1; text-decoration: none; text-underline: none;">Reial Club de
Tennis Barcelona</span></a> és un dels punts de trobada dels monàrquics
catalans. De fet, l’actual president de l’Ecuestre, Borja García-Nieto va ser
un dels 27 empresaris -la majoria catalans- que el 2011 van reunir 60.000 euros
per restaurar el veler <i>Fortuna</i>, amb el qual el rei havia competit
als Jocs Olímpics de Munic, de 1972.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 18.3pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 18.3pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; vertical-align: baseline;">
<span style="color: #373737; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-MX; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-MX;">Durant la dècada dels 80, el financer barceloní <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Javier_de_la_Rosa"><span style="color: #1982d1; text-decoration: none; text-underline: none;">Javier de la Rosa</span></a>va ser un
dels habituals en els saraus mallorquins de Joan Carles Borbó i, segons el
llibre <a href="http://www.unitat.cat/llibres/reicop.pdf"><i><span style="color: #1982d1; text-decoration: none; text-underline: none;">Un rei cop a cop</span></i></a>-escrit
amb el pseudònim de Patricia Sverlo-, va convertir-se en un dels seus assessors
financers. De la Rosa va acabar a la presó, condemnat pel cas KIO -era
l’administrador a l’Estat espanyol del fons sobirà kuwaitià, un país amb
vincles profunds amb el monarca espanyol, com la resta de petrodictadures del
Golf Pèrsic-, però abans havia tingut temps de regalar-li al rei un Porsche 959
valorat en 24 milions de pessetes. Al llibre d’Sverlo s’afirma que en
l’obsequi, entregat amb motiu del 50è aniversari reial, també hi van participar
altres empresaris, com Pedro Mir -un dels amics principatins del monarca- o
Mariano Puig, aleshores president del <a href="http://www.puig.com/en/"><span style="color: #1982d1; text-decoration: none; text-underline: none;">grup de
perfumeria i cosmètica Puig</span></a> -ara el càrrec l’ocupa el seu fill
Marc-, un gegant que l’any passat va facturar 1.500 milions d’euros.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 18.3pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 18.3pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; vertical-align: baseline;">
<span style="color: #373737; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-MX; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-MX;">En les visites de Joan Carles I a Catalunya, entre
els habituals a les trobades hi ha Mariano Puig, Josep Esteve, dels laboratoris
farmacèutics del mateix cognom; el president de Mango, Isac Andik; i, sobretot, <a href="http://www.elmundo.es/suplementos/cronica/2006/550/1147557616.html"><span style="color: #1982d1; text-decoration: none; text-underline: none;">Josep Cusí</span></a>,
company de regates del Borbó i armador del <i>Bribón</i>, el seu vaixell
de vela. Diversos <a href="http://www.elconfidencial.com/espana/rey-almuerza-barcelona-empresarios-catalanes-pacto-estado-20100222.html"><span style="color: #1982d1; text-decoration: none; text-underline: none;">mitjans digital
van fer-se ressò el 2010 d’un dinar amb el rei organitzat pel mateix Cusí</span></a> a
casa seva en què van participar-hi els empresaris Artur Carulla, president
d’Agrolimen; Javier Godó, el propietari del hòlding mediàtic que té <i>La
Vanguardia </i>-el mitjà més monàrquic del Principat, només cal repassar
el tractament que ha fet els darrers dies de l’abdicació- com a referència;
Luis Conde, el fundador i president de la firma de caçatalents Seeliger y Conde
-que té en nòmina Esperanza Aguirre-, i els ja citats Mariano Puig i Pedro Mir. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgo1oBx7N-_t7sr8WTz902DYREveIkFnFa7p0fbAbor8L9I9yUr_Ks91gUzEpjTc8yB8yxNdakfIP35amovKbqE-lq10SgkBIFmt9Y-ZIZedKTSMKS61ceceJaJjdqzX2HbBOPmKgL6Z2xh/s1600/Fain%C3%A9+-+rey.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgo1oBx7N-_t7sr8WTz902DYREveIkFnFa7p0fbAbor8L9I9yUr_Ks91gUzEpjTc8yB8yxNdakfIP35amovKbqE-lq10SgkBIFmt9Y-ZIZedKTSMKS61ceceJaJjdqzX2HbBOPmKgL6Z2xh/s1600/Fain%C3%A9+-+rey.jpg" height="214" width="320" /></a></div>
<o:p></o:p><br />
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 18.3pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 18.3pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; vertical-align: baseline;">
<b><span style="color: #373737; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-MX; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-MX;">Vassallatge en forma de regals </span></b><span style="color: #373737; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-MX; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-MX;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 18.3pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; vertical-align: baseline;">
<span style="color: #373737; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-MX; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-MX;">Cusí ha impulsat diverses col·lectes entre
multimilionaris per fer regals al Borbó. El 2005, va ser l’encarregat de
coordinar la recollida d’un milió d’euros per pagar la darrera versió del veler <i>Bribón</i>,-que
ja no navega-, en una operació en què segons va publicar <i>El Mundo</i>també
hi va participar la Caixa. El 2011, va liderar la iniciativa de recollir 60.000
euros per restaurar el primer <i>Fortuna</i>. En l’edició de 19 de
novembre d’aquell any, <a href="http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2011/11/19/pagina-4/88178963/pdf.html"><i><span style="color: #1982d1; text-decoration: none; text-underline: none;">La Vanguardia </span></i><span style="color: #1982d1; text-decoration: none; text-underline: none;">va publicar els
noms dels 27 empresaris</span></a> que van participar-hi. N’hi havia 17
del Principat, definits dies després per l’historiador Francesc Cabana a <i>El
Punt Avui </i>com la “<a href="http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/479870-la-burgesia-monarquica.html"><span style="color: #1982d1; text-decoration: none; text-underline: none;">burgesia
monàrquica</span></a>”. Molts ja han aparegut a l’article: són Javier Godó,
Mariano Puig, Pedro Mir, Josep Esteve, Isac Andic, Borja García-Nieto, Luis
Conde, Artur Carulla i, òbviament, el mateix Cusí. Els restants eren Alberto
Palatchi, de Pronovias; Joaquim Folch, d’Indústries Titan; Ramon Miquel, de
Miquel Alimentació; Gerardo Seeliger, el soci de Luis Conde a l’agència de caçatalents;
Ignacio Ferrero, de Nutrexpa; l’advocat Emilio Cuatrecasas; i els expresidents
del Barça Joan Gaspart i Sandro Rosell. Alguns d’ells a més són <a href="http://ca.fpdgi.org/qui-som/estructura/patronat/"><span style="color: #1982d1; text-decoration: none; text-underline: none;">patrons</span></a> de la
Fundació Príncep de Girona.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 18.3pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 18.3pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; vertical-align: baseline;">
<span style="color: #373737; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-MX; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-MX;">A la particular operació de vassallatge també hi va
participar el mallorquí Gabriel Escarrer, fundador de la cadena hotelera Sol
Meliá. Escarrer va estar al darrere d’un tribut d’homenatge encara més gran a
Joan Carles I: <a href="http://www.elplural.com/2013/05/17/fortuna-iii-el-caro-negocio-de-veinte-empresarios-que-reunieron-3-000-millones-para-obsequiar-al-rey/"><span style="color: #1982d1; text-decoration: none; text-underline: none;">regalar-li un
nou iot <i>Fortuna</i></span></a>, després que l’anterior -un obsequi del
rei Fahd de l’Aràbia Saudita- deixés de funcionar. La idea va sorgir el 1999 i
també la impulsaven Carmen Matutes, filla de l’exministre del PP i <i>capo</i>empresarial
d’Eivissa, Abel Matutes; Gabriel Barceló, expresident del turístic Grup
Barceló; i l’aleshores delegat de La Caixa a les Illes, José Francisco Conrado
de Villalonga.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 18.3pt; margin-bottom: 19.5pt; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 18.3pt; margin-bottom: 19.5pt; vertical-align: baseline;">
<span style="color: #373737; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-MX; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-MX;">En total, van
reunir 2.650 milions de pessetes -15,5 milions d’euros- de més d’una vintena
d’empresaris, la majoria de les Illes, que van posar-hi 100 milions per cap.
Entre els donants també hi havia Pere Antoni Serra, president del grup de
comunicació Serra; i els principatins Enrique Puig -germà de Mariano Puig, del
grup perfumer- i Josep Ferrer, de Freixenet. Amb la colecta no n’hi va haver prou
i el govern de les Illes, aleshores presidit per l’ara condemnat per corrupció
Jaume Matas, va afegir-hi 460 milions de pessetes, amb l’argument que les
visites de la família reial a Mallorca i les seves sortides a navegar ajudaven
a la “promoció turística” de l’illa. Eren temps en què la casa reial encara
comptava amb el blindatge informatiu de gairebé tot l’espectre mediàtic i
l’allau de diners públics no va generar un escàndol majúscul.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 18.3pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 18.3pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; vertical-align: baseline;">
<b><span style="color: #373737; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-MX; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-MX;">La fundació que presideix el futur Felip VI</span></b><span style="color: #373737; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-MX; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-MX;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 18.3pt; margin-bottom: 19.5pt; vertical-align: baseline;">
<span style="color: #373737; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-MX; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-MX;">La Cambra de
Comerç de Girona, Caixa Girona -ja desapareguda-, la Fundació Gala – Salvador
Dalí i La Caixa van liderar la iniciativa de crear la Fundació Príncep de
Girona, que presideix el futur monarca i que va veure la llum el juny de 2009.
L’existència de l’entitat ha provocat diverses visites del futur Felip VI
d’Espanya a la ciutat, sempre rebudes amb mobilitzacions de col·lectius
independentistes i contra la monarquia. El seu primer director va ser Arcadi
Calzada, durant molts anys president de Caixa Girona, i que va veure’s forçat a
plegar arran de la imputació per les múltiples irregularitats detectades en la
seva gestió a l’entitat financera. Calzada, però, encara forma part del
patronat, que reuneix una seixantena de persones.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 18.3pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 18.3pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; vertical-align: baseline;">
<span style="color: #373737; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-MX; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-MX;">Hi tornen a aparèixer els noms d’Isac Andik, Antoni
Brufau, Josep Ferrer, José Manuel Lara, Ramon Miquel i Mariano Puig. A més, hi
trobem noves generacions de nissagues monàrquiques: Simón Barceló, fill de
Gabriel Barceló; Sebastián Escarrér, fill de Gabriel (Sol Melià); Antoni
Esteve, fill de Josep (Laboratoris Esteve); o Carlos Godó, fill del comte.
Entre la resta d’empresaris que hi figuren -tots paguen quotes d’entre 15.000 i
30.000 euros anuals- hi ha Salvador Alemany, d’Abertis; Francisco Daurella
(Cobega), Isidre Fainé, el president de CaixaBank; Josep Oliu, el seu homòleg
de Banc Sabadell, que també és patró de la Fundación Príncipe de Asturias;
Leopoldo Rodés i el seu fill Gonzalo -Mediaplanning-; Miguel Torres, del gegant
dels vins; Àngel Simón, d’Agbar; Sebastià Salvadó, del RACC; o Jordi Rubau, de
Construccions Rubau. Aquesta darrera companyia<a href="http://directa.cat/noticia/clan-l%E2%80%99asfalt-300-milions-d%E2%80%99euros-contractes-publics"><span style="color: #1982d1; text-decoration: none; text-underline: none;">està sent
investigada</span></a> per formar part d’un presumpte càrtel d’empreses
gironines que es coordinava per repartir-se les adjudicacions d’obra pública de
GISA. També apareix als<i>papers de Bárcenas</i> i està sota sospita per
les obres del dic est del Port de Barcelona. A més, <a href="http://www.lamarea.com/2013/05/01/un-tercio/"><span style="color: #1982d1; text-decoration: none; text-underline: none;">bona part de les companyies amb
representació al patronat de la Príncep de Girona van fer donacions a Iñaki
Urdangarin</span></a>, cunyat de l’imminent rei, en el marc del cas Nóos:
Repsol 237.800 euros; Abertis 116.000; Miguel Torres, 41.760,…<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 18.3pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 18.3pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; vertical-align: baseline;">
<span style="color: #373737; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-MX; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-MX;">Els últims dies <a href="http://www.elconfidencial.com/espana/2014-06-04/el-principe-ya-ha-visto-a-50-empresarios-en-barcelona-para-abordar-el-problema-catalan_141215/"><i><span style="color: #1982d1; text-decoration: none; text-underline: none;">El Confidencial </span></i><span style="color: #1982d1; text-decoration: none; text-underline: none;">ha publicat que
Felip de Borbó s’ha reunit</span></a> amb més de 50 empresaris i personalitats
del Principat des del gener, entre els que trobem molts dels<i>sospitosos
habituals: </i>Isidre Fainé, Marc Puig -que ara comanda el grup Puig-,
Salvador Alemany, Antoni Esteve, Javier Godó, Leopoldo Rodés,…Sembla obvi que
el futur Felip VI segueix l’esquema del seu pare a l’hora de relacionar-se amb
el Principat i opta per envoltar-se i consultar fonamentalment la gran burgesia
del país i dirigents d’empreses que facturen centenars o milers de milions
d’euros anuals. L’elit del capitalisme extractivista nostrat. Un 1% que ha
acompanyat un rei i que intentarà estar al costat d’un altre, formant una cort
que es pot definir de moltes maneres però que en cap cas és<i>campechana</i>.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 18.3pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 18.3pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; vertical-align: baseline;">
<i><span style="color: #373737; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-MX; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-MX;">*Article publicat al portal web de la <a href="http://www.directa.cat/"><span style="color: #1982d1; text-decoration: none; text-underline: none;">DIRECTA</span></a>. </span></i><span style="color: #373737; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-MX; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-MX;"><o:p></o:p></span></div>
</div>
periodistaitineranthttp://www.blogger.com/profile/10745286222084850282noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3213304595443555425.post-11951172311485942232014-06-06T19:58:00.001+02:002014-06-06T19:58:59.485+02:00El 25-M sacseja el mapa electoral del Baix Llobregat<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<i><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;"><b><span style="color: #f6b26b;">Els partits
conservadors que tradicionalment tenien més força a la comarca -PSC, CiU i PP-
van retrocedir amb força a les europees, mentre que ERC, ICV-EUiA i Podemos
guanyen pes o hi irrompen amb força </span></b></span></i><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">Les eleccions
europees del diumenge 25 de maig van provocar una sacsejada important en els
mapes polítics espanyol i català. A nivell estatal, el <a href="http://elecciones.mir.es/resultados2014/99PE/DPE99999TO.htm">bipartidisme
PP-PSOE es debilita molt i no suma ni el 50% dels vots</a>, mentre que
formacions d'esquerres com Esquerra Unida i, sobretot, la nounada Podemos
obtenien resultats prou destacables, amb el 10% i el 8%, respectivament. Al
Principat, <a href="http://elecciones.mir.es/resultados2014/99PE/DPE09999CM.htm?d=0">la </a><a href="http://elecciones.mir.es/resultados2014/99PE/DPE09999CM.htm?d=0">gran </a><a href="http://elecciones.mir.es/resultados2014/99PE/DPE09999CM.htm?d=0">notícia
va ser la primera victòria d'ERC</a> en uns comicis des de la II República,
Altres factors a tenir en compte van ser un retrocés de CiU, una nova davallada
del PSC, la caiguda del PP, l'estancament de C's, la millora d'ICV-EUiA i, en
menor mesura que a l'Estat, la irrupció de Podemos. <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">L'objectiu de
l'article és posar el focus en una comarca, el Baix Llobregat, en què la
principal particularitat és que va ser l'única de tot el Principat en què el
PSC va ser la força més votada -ERC es va imposar en 23 comarques i CiU en 17.
Ara bé, considerar que el Baix Llobregat encara és un “feu socialista” crec que
és un error. Els socialistes van obtenir el 25 de maig el 20,31% dels sufragis
-55.506 vots-, tot just tres punts més que la segona força, ERC -17,19%,
46.960. Fa <a href="http://www10.gencat.cat/pls/gov_eleccions/p12.consultar_res_com">cinc
anys, a les europees</a> els socialistes van rebre el 44,8%, per tant el suport
ha caigut a menys de la meitat. <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">Des de les europees
del 2009, el PSC s'ha imposat en cinc de les sis cites amb les urnes al Baix Llobregat,
però el seu suport ha anat decaient i en les dues darreres eleccions -les del <a href="http://www10.gencat.cat/pls/gov_eleccions/p12.consultar_res_com">Parlament
del 2012</a> i les europees d'enguany- tot just ha reunit un de cada cinc dels
vots emesos. El resultat és sis punts superior a la mitjana de tot Catalunya,
un diferencial similar al dels dos últims comicis catalans -2010 i 2012- i al
de les generals del 2011. Per tant, la conclusió és que el PSC cau amb la
mateixa força al Baix Llobregat que a la resta del Principat, tot i que hi
manté una força superior que el converteix, encara, en la principal força de la
comarca. <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">Els principals
bastions socialistes són Cornellà -amb Antoni Balmón, secretari d'organització
del partit, d'alcalde-, amb el 28,42% dels vots; Viladecans, amb el 26,19%; i
Sant Andreu de la Barca, amb el 26,11%. En cap població el PSC arriba al 30%
dels sufragis, un fet que ja es va donar a les parlamentàries del 2012, on fins
i tot el suport global va lleugerament inferior, amb el 20,1%. Cal tenir en
compte, però, que en els comicis catalans la participació a la comarca va ser
22 punts superior -es va enfilar al 68,82%, pel 46,62% d'ara- i els socialistes
van reunir 24.000 vots més. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTKc83v53gPQfOW3Rk4P40RiRbKe8hSDk-5wU1Ccakuqf3t18Z5fnS5afYdZHkcXFdrGPU9JWiSNV4sRetO8xLgQKytlyC2mhnX6xRGsvX1VsPd4Y6_36U5PTkRbLtnOF-OkM0CK9z_kJb/s1600/Eleccions-Baix-Llobregat.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTKc83v53gPQfOW3Rk4P40RiRbKe8hSDk-5wU1Ccakuqf3t18Z5fnS5afYdZHkcXFdrGPU9JWiSNV4sRetO8xLgQKytlyC2mhnX6xRGsvX1VsPd4Y6_36U5PTkRbLtnOF-OkM0CK9z_kJb/s1600/Eleccions-Baix-Llobregat.jpg" height="320" width="277" /></a></div>
<o:p></o:p><br />
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<b><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">Reculada socialista
i convergent i ascens d'ERC</span></b><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">El gran salt
endavant, com a la resta del país, el fa ERC. Els republicans es van convertir
en la segona força comarcal, amb el 17,2% dels vots, un fet especialment
destacable si es té en compte que des del 2009 sempre havien estat la cinquena
o sisena -a les darreres eleccions catalanes- formació més votada al Baix
Llobregat. Els comicis al Parlament de fa dos anys ja van suposar una sacsejada
important al mapa de partits de la comarca, ja que entre la força més votada
-el PSC- i la sisena -ERC- hi havia menys de 10 punts de diferència. El partit
presidit per Oriol Junqueras va fer aleshores un salt important en vots, que va
confirmar el passat 25 de maig. Els resultats van ser pitjors que a la mitjana
del Principat, un fet habitual i que respon a la composició sociològica de la
comarca. Des del 2009, els republicans han obtingut entre un 25 i un 30% menys
de suport al Baix Llobregat que a la resta de Catalunya i això va repetir-se fa
uns dies, amb un percentatge de vots un 27,5% inferior a la mitjana, passant
del 23,7% del conjunt de l'autonomia al 17,2%. Esquerra va ser la força més
votada en nombrosos pobles petits del Baix, amb els millors resultats a
Torrelles (36,08%), Collbató (33,57%) i Begues (30,6%). A Sant Vicenç dels
Horts, on Junqueras és l'alcalde, també va guanyar, amb el 25,84% de les
paperetes. <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">De la mateixa manera
que ERC es va beneficiar de la dinàmica nacional i del debat al voltant del
dret a decidir, CiU retrocedeix com a conseqüència del transvasament de vots
cap als republicans i del desgast acumulat per la seva política de retallades a
la Generalitat. La federació conservadora tot just va rebre el 12,8% de les
paperetes el 25-M al Baix Llobregat, nou punts menys que al conjunt del
Principat. El retrocés és prou important, sobretot si tenim en compte que als
comicis europeus del 2009 el diferencial amb tot Catalunya era de set punts.
Són, amb diferència, els pitjors resultats de CiU a la comarca en els últims
cinc anys i pot explicar-se, d'una banda, pel transvasament de vots cap a ERC
i, de l'altra, per l'especial desgast per les retallades, en una àrea
especialment castigada per la crisi. CiU va guanyar les <a href="http://www10.gencat.cat/pls/gov_eleccions/p12.consultar_res_com">autonòmiques
del 2010 a la comarca</a>, amb gairebé el 32% dels sufragis, però en la resta
de comicis gairebé sempre s'ha mogut per sota del 20%. <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">El tradicional
bipartisme català PSC-CiU també s'estavella aquí, ja que tot just suma el 33%
dels vots -36% al conjunt del Principat- molt lluny del 59,8% de les anteriors
europees i del 55,4% de les autonòmiques del 2010, però més a prop del 40% de
les passades eleccions al Parlament. Els millors resultats els obté a la Palma
de Cervelló amb el 27,26%; a Sant Just Desvern -un dels municipis amb major
renda per càpita de la comarca- amb el 26,31%; i a Sant Climent, amb el 21,96%.
<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">ICV-EUiA va ser la
quarta opció més escollida el 25-M al Baix Llobregat, la mateixa posició que al
conjunt del Principat, tot i registrar-hi un suport superior (12% en contraposició
amb el 10,3% de mitjana). El resultat suposa gairebé doblar l'obtingut fa cinc
anys, però la irrupció de Podemos hauria impedit un millora més gran. De fet,
els ecosocialistes perden més d'un punt de suport amb relació les passades
parlamentàries i quatre si es compara amb les <a href="http://www10.gencat.cat/pls/gov_eleccions/p12.consultar_res_com">municipals
de 2011</a>, tot i que les dinàmiques d'aquest tipus de comicis són menys
comparables. El millor resultat el van tenir al Prat, amb el 15,99%, municipi
on acumulen dècades d'alcaldia amb Lluís Tejedor. També van ser notables els
registres de Sant Climent (15,05%) i Santa Coloma (14,22%) i a algunes de les
principals ciutats de la comarca, com Cornellà (13,7), Sant Feliu (13,4) o Sant
Joan (13,1). <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<b><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">Caiguda espanyolista</span></b><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">El PP és un altre
dels partits que va experimentar una reculada important, es miri com es miri.
El partit d'Alícia Sánchez Camacho va sumar el 10,53% dels sufragis, nou punts
menys que a les europees del 2009 i menys de la meitat que el suport rebut a
les generals de 2011, el topall de la sèrie analitzada. Es podria explicar la
caiguda dels conservadors per la consolidació de C's, però la realitat és que
el partit d'Albert Rivera també perd força amb relació a les eleccions al
Parlament i la millora d'UPyD no ho compensa. De fet, els tres partits més
espanyolistes sumaven més del 25% dels vots a les passades autonòmiques i el
25-M van quedar-se en poc més del 20%. <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">Les retallades, els
escàndols de corrupció i la pèssima imatge que entre gran part de la ciutadania
tenen tant Rajoy com Camacho són algunes de les claus que expliquen la caiguda
dels populars. Ja fa anys que el PP obté millors resultats al Baix Llobregat
que al conjunt de Catalunya i això va tornar a repetir-se amb les darreres
europees, però amb menor mesura. En totes les eleccions celebrades des del
2009, el partit obtenia entre 1,5 i 2 punts més de suport a la comarca que al
Principat, però aquest cop el diferencial tot just ha estat de set dècimes. La
crisi, sens dubte, es nota a una comarca molt castigada i qui governa, i
accentua els estralls amb les seves polítiques, ho paga. Castelldefels (15,2%),
on té l'alcaldia, marca el millor resultat del PP; seguit d'Esplugues (14,57%)
i Cornellà (12,05%). <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">Com PSC i PP, C's és
un partit amb més força al Baix Llobregat que a la majoria de comarques
catalanes i això va tornar-se a fer palès el 25-M. Si al conjunt del Principat
la formació va rebre el 6,3% dels vots, a la comarca va elevar-se fins el 8,4%.
La millora amb relació al 2009 és espectacular -va rebre el 0,36% a Catalunya i
el 0,6% al Baix Llobregat-, però la realitat és que el partit va perdre suport
amb relació a les últimes eleccions al Parlament, quan va obtenir el 7,5% dels
vots a tot Catalunya i el 10,8% a la comarca. El partit de Rivera va perdre 2,4
punts de suport i prop de 20.000 vots el 25-M. Els millors resultats els va
obtenir a Gavà (11,18%), Vallirana (10,32%) i Castelldefels (9,94%). Sí que va
guanyar suport UpyD, que al Parlament el 2012 tot just va reunir el 0,73% dels
sufragis i el 25-M va elevar-se fins l'1,92%. El partit de Rosa Díez, però,
segueix sent marginal i el seu votant potencial es refugia majoritàriament a
C's, PP i, en menor mesura, PSC. Viladecans (2,8%), Sant Andreu (2,64%) i Sant
Boi (2,41%) són les seves puntes.</span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Georgia, serif;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;"></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZ6rCQsrSiFe2eqiHupT3lrA8iowmyaihJm4hxi7h_g6sDF35KYw2dd-bqUgtA4AD4wy4_fRcy9hPVsqGxoE_McjwqzJ3c_a0sKaDmAEPyrRqZZnyh3EDk1jYdlbvubsqAJOIWRCPEiaF3/s1600/Podemos---CUP.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZ6rCQsrSiFe2eqiHupT3lrA8iowmyaihJm4hxi7h_g6sDF35KYw2dd-bqUgtA4AD4wy4_fRcy9hPVsqGxoE_McjwqzJ3c_a0sKaDmAEPyrRqZZnyh3EDk1jYdlbvubsqAJOIWRCPEiaF3/s1600/Podemos---CUP.jpg" height="304" width="320" /></a></div>
<o:p></o:p><br />
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<b><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">Poca relació entre
Podemos i la CUP</span></b></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">Com ja he comentat,
una de les grans novetats de les eleccions europees del 25-M va ser la irrupció
a nivell estatal de Podemos, la formació encapçalada pel politòleg <a href="http://www.naiz.info/eu/hemeroteca/gara/editions/gara_2014-05-27-07-00/hemeroteca_articles/tendremos-la-mano-tendida-hacia-el-dialogo-por-un-futuro-de-paz#.U4RLVXTh0DA.twitter">Pablo
Iglesias</a> i que comptava amb un equip de campanya format, entre d'altres,
per persones com <a href="http://www.eldiario.es/politica/Inigo-Errejon-Podemos-entenderse-formaciones_0_264574476.html">Iñigo
Errejón</a> i <a href="http://www.publico.es/politica/524431/juan-carlos-monedero-un-sector-de-izquierda-unida-se-ha-hecho-regimen">Juan
Carlos Monedero</a>. Al conjunt de l'Estat va sumar gairebé el 8% dels
sufragis, xifra que al Principat va baixar al 4,66%. Al Baix Llobregat els
resultats van ser clarament millors, amb el 6,71%. Els darrers dies han sortit
moltes anàlisis sobre la irrupció del partit -us en recomano un parell [<a href="http://www.eldiario.es/piedrasdepapel/voto-Podemos-graficos_6_264983501.html">1</a>]
[<a href="http://www.lamarea.com/2014/05/26/cinco-claves-del-exito-de-la-campana-electoral-de-podemos/">2</a>]-,
que posen en comú que gran part dels seus votants provenen del 15-M, són
persones desencantades amb opcions com EU o, fins i tot, el PSC-PSOE, i que amb
l'esclat de la crisi s'han anat apropant a posicions anticapitalistes, sinó les
tenien ja prèviament. A nivell català, la primera anàlisi simplista assegurava
que bàsicament havia captat vot de la CUP, que no va concórrer als comicis. El
creuament de vots obtinguts per la formació independentista i Podemos, però,
desmenteix en gran part la tesi, com va demostrar <a href="http://www.ara.cat/elpatidescobert/Podemos-CUP-Eleccions_europees_0_1147685425.html">El
Pati Descobert</a>. <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">Al Baix Llobregat,
la correlació entre els vots de la CUP i els de Podemos també mostra que la
relació és menor a l'apuntada en conèixer els primers resultats [vegeu gràfic].
L'observació més detallada ho confirma. D'entrada, Podemos obté a la comarca un
suport força més alt que al conjunt del país, mentre que amb la CUP el 2012 va
succeir el contrari, ja que va rebre-hi el 2,53% pel 3,47% global. Als pobles
on Podemos va tenir un major èxit van ser el Prat (9,0%), Viladecans (8,02),
Sant Boi (7,99), Santa Coloma (7,96), Abrera (7,73), Castelldefels (7,39) i
Cornellà (7,37). En canvi, el major nivell de vot a la CUP al Parlament el van
registrar Molins (6,31%), la Palma (5,21), Torrelles (4,1), Begues (3,98),
Esparreguera (3,93), Santa Coloma (3,78) i Olesa (3,7) i en tots ells -amb
l'excepció de Santa Coloma- Podemos va obtenir un suport inferior a la seva mitjana
comarcal. <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">Sembla quedar prou
clar que parlem de votants diferents i Podemos ha arribat a un elector diferent
del que, almenys fins ara, tenia la CUP com a referència, on fet que segurament
s'explica perquè el partit ha penetrat a Catalunya a través de canals de
comunicació bàsicament estatals, com la Sexta. Allà on Podemos ha obtingut bons
resultats, en general també els obté ICV-EUiA -només amb l'excepció de
Castelldefels- i, en menor mesura, C's, fet que ens acaba de definir el
possible votant de la nova formació. Bàsicament parlem de ciutats i barris
castellanoparlants i on la crisi ha colpejat amb força. Un fet a tenir en
compte de cara a la hipotètica articulació d'un front anticapitalista ampli al
Principat. <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<b><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">El dret a decidir
s'enforteix</span></b><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></div>
<br />
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">El comportament
electoral del Baix Llobregat segueix força allunyat de la mitjana catalana, amb
un seguit de partits -PSC, ICV-EUiA, PP, C's i Podemos- que hi obtenen un
resultat força millor i d'altres -bàsicament ERC i CiU- que hi empitjoren. Per
acabar, si ens centrem en la qüestió nacional, es veurà com també aquí hi ha un
avenç progressiu de les formacions favorables al dret a decidir. ERC, CiU,
ICV-EUiA i Podemos rebren el 48,7% dels vots, dos punts més que a les
autonòmiques de fa dos anys -on va participar la CUP i no Podemos; mentre que
PSC, PP, C's i UpyD es queden en el 41,16%, gairebé cinc punts menys que a les
parlamentàries de 2012. <o:p></o:p></span></div>
</div>
periodistaitineranthttp://www.blogger.com/profile/10745286222084850282noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3213304595443555425.post-23741492296040045962014-05-29T11:22:00.000+02:002014-05-29T11:22:15.841+02:00Un duet representatiu de l'1% que dirigeix el gran casino global <div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<b><i><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: UnitPro-Ultra;"><span style="color: #f6b26b;">Enrique
Bañuelos i Xavier Adserà, els impulsors de BCN World, s’han nodrit de l’especulació
immobiliària, de contactes amb les elits i de filials a paradisos fiscals per
lucrar-se en diversos projectes empresarials </span><o:p></o:p></span></i></b></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 18.3pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; vertical-align: baseline;">
<span style="color: #373737; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-MX; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-MX;">El 2006, la bombolla del totxo a l’Estat espanyol
encara no havia punxat i els empresaris del sector acumulaven beneficis
astronòmics a base de construir sense límits. En aquell context, el valencià
Enrique Bañuelos va celebrar l’obertura de la seu de Nova York d’Astroc, la
immobiliària amb la qual s’havia fet d’or, amb una macropaella per a més de
20.000 persones. “A mi em deixen despullat al Central Park i en 24 hores estic
passenjant-me per la Cinquena Avinguda en limusina”, va arribar a afirmar
Bañuelos en una roda de premsa quan era un dels reis del totxo espanyol i la
revista <i>Forbes </i>l’havia situat el 2007 com el 95è home més ric
del món, amb una fortuna de 7.700 milions de dòlars.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 18.3pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 18.3pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; vertical-align: baseline;">
<span style="color: #373737; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-MX; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-MX;">La fanfarronada defineix bé un personatge aleshores
molt ben connectat amb dirigents del PP valencià com l’expresident autonòmic i
exministre, Eduardo Zaplana, i els exconsellers Juan Cotino i Rafael Blasco.
L’abril de 2007,<a href="http://politica.elpais.com/politica/2012/09/08/actualidad/1347134118_200217.html" target="_blank"><span style="color: #1982d1; text-decoration: none; text-underline: none;"> Astroc va enfonsar-se</span></a> a la borsa -les accions van
caure un 76% en pocs mesos- en una de les primeres senyals de l’ensulsiada del
model econòmic especulatiu. Bañuelos va optar per escapar al Brasil, on va
embrancar-se en dues aventures empresarials, una del sector immobiliari i l’altra
de l’agroindústria. De nou, va anunciar mastodòntics projectes que van acabar
en fum i va deixar el país.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 18.3pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; vertical-align: baseline;">
<span style="color: #373737; font-family: Georgia, serif;"><br /></span><span style="color: #373737; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-MX; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-MX;"></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8qWgwHcLtiggROfGA48DmtAE9hw9vox1noz33zWP2NaQo0QbbI2YV5aLFEPRv79WQVlginbAusEFchzg9JNT1jLrdKqqrdOTcPJx58dzercb0L7lIgq4KZGhZd_H1oyK4oICHGQR-cAA7/s1600/Enrique+Ba%C3%B1uelos.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8qWgwHcLtiggROfGA48DmtAE9hw9vox1noz33zWP2NaQo0QbbI2YV5aLFEPRv79WQVlginbAusEFchzg9JNT1jLrdKqqrdOTcPJx58dzercb0L7lIgq4KZGhZd_H1oyK4oICHGQR-cAA7/s1600/Enrique+Ba%C3%B1uelos.jpg" height="212" width="320" /></a></div>
<o:p></o:p><br />
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 18.3pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; vertical-align: baseline;">
<span style="color: #373737; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-MX; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-MX;"> </span><span style="color: #373737; font-family: Georgia, serif; font-size: 12pt; line-height: 18.3pt;">El maig de 2012 va tornar a l’Estat espanyol, quan </span><a href="http://veremonte.co.uk/en" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 12pt; line-height: 18.3pt;" target="_blank"><span style="color: #1982d1; text-decoration: none; text-underline: none;">Veremonte</span></a><span style="color: #373737; font-family: Georgia, serif; font-size: 12pt; line-height: 18.3pt;">, la inversora
que controla, es va convertir en la principal accionista d’Amper, un grup
dedicat a les telecomunicacions i del que en va deixar de formar part el març
d’enguany. Quatre mesos després de l’entrada a Amper, l’especulador valencià va
irrompre al primer pla mediàtic, amb la presentació de </span><a href="http://www.bcnworld.com/" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 12pt; line-height: 18.3pt;" target="_blank"><span style="color: #1982d1; text-decoration: none; text-underline: none;">BCN World</span></a><span style="color: #373737; font-family: Georgia, serif; font-size: 12pt; line-height: 18.3pt;">, en una roda de
premsa en què van participar Andreu Mas-Colell, Francesc Xavier Mena i Lluís
Recoder, aleshores consellers d’Economia, Empresa i Ocupació i Territori i
Sostenibilitat, respectivament, de la Generalitat catalana. Per part de
Veremonte, impulsora del macrocomplex, va comparèixer el conseller delegat de
la companyia, el tarragoní Xavier Adserà, la mà dreta de Bañuelos els darrers
anys i cara pública del projecte.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 18.3pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 18.3pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; vertical-align: baseline;">
<b><span style="color: #373737; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-MX; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-MX;">Vincles amb els germans García-Nieto</span></b><span style="color: #373737; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-MX; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-MX;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 18.3pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; vertical-align: baseline;">
<span style="color: #373737; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-MX; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-MX;">Adserà va aterrar a Veremonte el maig de 2011, però
els vincles amb el factòtum de la companyia es remunten a l’època d’Astroc.
Llicenciat en Ciències Empresarials per Esade i màster en Administració i
Direcció d’Empreses a la mateixa escola de negocis, Adserà -de 51 anys- va ser
un dels fundadors de la societat de valors barcelonina <a href="http://www.rivaygarcia.es/" target="_blank"><span style="color: #1982d1; text-decoration: none; text-underline: none;">Riva y García</span></a>, que va
jugar un paper important en l’accelerat creixement borsari d’Astroc i a través
de la qual en va ser conseller independent.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 18.3pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; vertical-align: baseline;">
<span style="color: #373737; font-family: Georgia, serif;"><br /></span><span style="color: #373737; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-MX; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-MX;"><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVl69dBNbopQaKuLpY9RAG4sdfepy1HmM8BDzdu6MtogvJN1lXMefLZKWnag5yWFl_nC2UXWO6qfDh50IzwGqd86gI522RJURGc9WxrRR6EOGmWv8P5XVpVMB_tgw_LOwTDwemI60lbyX-/s1600/Xavier_Adser%25C3%25A0.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVl69dBNbopQaKuLpY9RAG4sdfepy1HmM8BDzdu6MtogvJN1lXMefLZKWnag5yWFl_nC2UXWO6qfDh50IzwGqd86gI522RJURGc9WxrRR6EOGmWv8P5XVpVMB_tgw_LOwTDwemI60lbyX-/s1600/Xavier_Adser%25C3%25A0.JPG" height="212" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b><span style="font-size: xx-small;">Xavier Adserà. </span></b></td></tr>
</tbody></table>
<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 18.3pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; vertical-align: baseline;">
<span style="color: #666666; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-MX; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-MX;"> </span><span style="color: #373737; font-family: Georgia, serif; font-size: 12pt; line-height: 18.3pt;">Especialitzada en mercat de capitals, gestió de
patrimonis i banca privada, el tarragoní en conserva el 21,8% del capital,
mentre que la majoria roman en mans dels altres fundadors, els germans Borja i
Ignacio García-Nieto Portabella. Ambdós donen una idea dels cercles socials en
què, des de fa anys, es mou Xavier Adserà. Borja García-Nieto és president del
molt conservador i tradicional </span><a href="http://www.circuloecuestre.es/" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 12pt; line-height: 18.3pt;" target="_blank"><span style="color: #1982d1; text-decoration: none; text-underline: none;">Círculo Ecuestre</span></a><span style="color: #373737; font-family: Georgia, serif; font-size: 12pt; line-height: 18.3pt;"> des del novembre de 2008, a banda
d’encapçalar el consell assessor de la Universitat Abat Oliba de Barcelona,
catòlica i privada. El seu germà Ignacio presideix des de gener de 2010 el
retrògrad </span><a href="http://www.circulodelliceo.es/ca/bienvenida" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 12pt; line-height: 18.3pt;" target="_blank"><span style="color: #1982d1; text-decoration: none; text-underline: none;">Cercle del Liceu</span></a><span style="color: #373737; font-family: Georgia, serif; font-size: 12pt; line-height: 18.3pt;">, que fins el 2001 no va admetre dones com a
sòcies.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 18.3pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 18.3pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; vertical-align: baseline;">
<b><span style="color: #373737; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-MX; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-MX;">Filials per tributar menys</span></b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<b><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguczeVA3xpO1apJAz8WlQYhj4GEMgu062PlQNVyoOl6jwJc9jPFzjBAySC-LPFd3SxETYlXvzPVHri4S7nBez8V442s3RtMkG3nVYNCz8gfSsh5gqrPUwktJItQey2oK9er9OaxP08Pwcq/s1600/001NOJUGUEM_001.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguczeVA3xpO1apJAz8WlQYhj4GEMgu062PlQNVyoOl6jwJc9jPFzjBAySC-LPFd3SxETYlXvzPVHri4S7nBez8V442s3RtMkG3nVYNCz8gfSsh5gqrPUwktJItQey2oK9er9OaxP08Pwcq/s1600/001NOJUGUEM_001.jpg" height="320" width="244" /></a></b></div>
<span style="color: #373737; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-MX; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-MX;"><o:p></o:p></span><br />
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 18.3pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; vertical-align: baseline;">
<span style="color: #373737; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-MX; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-MX;">Veremonte opera des de Londres, el centre financer
més important del planeta i la ciutat mare de bona part dels paradisos fiscals
mundials. Ara bé, a l’hora de tributar el grup de Bañuelos opta per fer-ho als
Països Baixos, a través de la societat Veremonte International BV. La dirigeix
Xavier Adserà i s’aprofita de la baixa imposició per a companyies
internacionals de l’estat neerlandès, considerat un paradís fiscal per
organitzacions com <a href="http://www.taxjustice.net/" target="_blank"><span style="color: #1982d1; text-decoration: none; text-underline: none;">Tax Justice
Network</span></a>. El mateix model es repeteix amb el campionat de curses de
cotxes elèctrics, una aliança empresarial entre Veremonte i Alejandro Agag, el
gendre de l’expresident espanyol José María Aznar. La competició constarà de 10
curses, començarà el setembre a la Xina i acabarà al juny de l’any vinent a
Londres. L’organtiza Formula E Operations Ltd, amb seu a la capital britànica i
dirigida per Adserà i Agag. Com a filial té la societat Formula E Rights BV,
radicada als Països Baixos i encapçalada pel tarragoní. Adserà també controla
prop del 2% del grup xocolater Natra amb la seva societat patrimonial Tamaxage
XXI -domiciliada a Sant Cugat del Vallès-, amb interessos a Guinea Equatorial,
regida pel dictador Teodoro Obiang.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 18.3pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; vertical-align: baseline;">
<span style="color: #373737; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-MX; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-MX;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 18.3pt; margin-bottom: 19.5pt; vertical-align: baseline;">
<span style="color: #373737; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-MX; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-MX;">El tàndem
Bañuelos – Adserà es caracteritza per l’especulació immobiliària, les relacions
amb el patriciat barceloní més conservador i el control de societats en paradisos
fiscals per esquivar legalment el pagament d’impostos. Encarnen perfils molt
allunyats de la defensa del bé comú. En definitiva, formen part de l’elitista i
exclusiu club de l’1% especialista a jugar -i guanyar- a la ruleta del gran
casino global en què s’ha convertit l’economia mundial. I ja se sap que en el
joc, només la banca -o sigui, ells mateixos- guanya sempre.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 18.3pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; vertical-align: baseline;">
<i><span style="color: #373737; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-MX; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-MX;">*Article publicat al suplement especial ‘No juguem’
editat per la <a href="http://directa.cat/" target="_blank"><span style="color: #1982d1; text-decoration: none; text-underline: none;">DIRECTA</span></a> i <a href="http://aturembcnworld.blogspot.com/" target="_blank"><span style="color: #1982d1; text-decoration: none; text-underline: none;">Aturem BCN World</span></a>,
28 de maig de 2014. </span></i><span style="color: #373737; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-MX; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-MX;"><o:p></o:p></span></div>
</div>
periodistaitineranthttp://www.blogger.com/profile/10745286222084850282noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3213304595443555425.post-15231086805858140162014-05-22T12:49:00.002+02:002014-05-22T12:49:41.752+02:00El deute de la Generalitat i el negoci dels bons patriòtics <div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<i><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;"><span style="color: #f6b26b;"><b>CaixaBank, Catalunya
Caixa i Banc Sabadell van obtenir beneficis milionaris amb les comissions per
la gestió dels bons patriòtics</b></span></span></i><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">El 29 d'abril, la
Generalitat de Catalunya va liquidar l'última de les emissions dels anomenats
bons patriòtics, un mecanisme de finançament emprat per l'administració
autonòmica entre novembre de 2010 i maig de 2012. En total, l'executiu va
captar 12.727 milions d'euros a través d'aquests bons, adquirits per
particulars i empreses que rebien a canvi un interès d'entre el 4,25% i el
5,25%, depenent de l'emissió. Per afrontar la darrera amortització, de 781,5
milions a 32.605 inversors detallistes, el Govern d'Artur Mas va recórrer al
fons de liquiditat autonòmica (FLA), com ha succeït des del 2012. Per tant, la
liquidació dels bons no ha reduït el volum del deute de la Generalitat
principatina, sinó que n'ha augmentat la dependència amb el govern de l'Estat
espanyol, que amb diferència n'és el principal creditor. <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">La <i>deutecràcia</i>
s'ha accelerat des de l'inici de la crisi i només en el cas de la Generalitat
el passiu s'ha triplicat a partir del 2008, fins als 57.122 milions d'euros en
què se situava el 31 de desembre de 2013, incloent-hi les seves empreses
públiques o participades. Segons un càlcul de la <a href="http://auditoriaciudadana.net/">Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute</a>
(PACD), que ha elaborat un ampli informe sobre la qüestió, el deute per càpita
dels catalans ascendia a final de l'any passat a 25.606 euros, sumant el passiu
dels executius estatal i autonòmic, però sense tenir en compte el municipal. La
xifra supera en més de 5.000 euros la mitjana espanyola, el que demostra que
l'endeutament de l'administració del Principat és dels més elevats de l'Estat. <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">La imposició de la <i>deutecràcia
</i>s'ha traduït en canvis legislatius els darrers anys -reforma<i> express</i>
de la Constitució l'agost de 2011, Llei d'estabilitat pressupostària i
sostenibilitat financera (abril de 2012) i Llei de control del deute comercial
en el sector públic (desembre de 2013)- que consagren el pagament del deute com
a prioritat de les administracions. Les noves normatives perjudiquen el
benestar dels ciutadans i beneficien uns creditors que veuen garantit per llei
el seu enriquiment. En el cas de la Generalitat de Catalunya, el 47% del deute
és amb l'Estat espanyol, a través dels diversos mecanismes de liquiditat, però
entre els creditors també hi trobem entitats financeres estatals i estrangeres
i acabalats inversors particulars. L'Estat, a més, recorre als mercats per finançar-se.
<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<b><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">Un negoci per a les
entitats del país</span></b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<b><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhITQehlLI6hJ02hhvmRiwu799e5eQjw6fK8kTUb87krAsXsAtPy861YcRLj6Ef3pERgPyz26Qcs-UUQvTk0i7SjPlS6qZlBvrOcZ_dCGFHk0Z4kYdCmgAh7drrJQwUudrqDz0IL1CZqHvm/s1600/Gr%25C3%25A0fic-guanys-bancs-bons-patri%25C3%25B2tics-Generalitat.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhITQehlLI6hJ02hhvmRiwu799e5eQjw6fK8kTUb87krAsXsAtPy861YcRLj6Ef3pERgPyz26Qcs-UUQvTk0i7SjPlS6qZlBvrOcZ_dCGFHk0Z4kYdCmgAh7drrJQwUudrqDz0IL1CZqHvm/s1600/Gr%25C3%25A0fic-guanys-bancs-bons-patri%25C3%25B2tics-Generalitat.jpg" height="293" width="320" /></a></b></div>
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span><br />
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">“El deute s'ha
convertit en un mecanisme de distribució de la riquesa de pobres a rics, doncs
els diners dels contribuents, aportats d'una manera o altra pel treball, es
drenen cap als capitals financers a través del pagament d'interessos del
deute”, rebla l'informe <a href="http://informes.seminaritaifa.org/informe-10a-ca/"><i>Desentranyant la UE</i></a>,
publicat recentment pel Seminari Taifa. La definició del grup d'economistes
crítics deixa ben clar per a qui és un negoci el model imposat des de la Troika
-Banc Central Europeu (BCE), Comissió Europea (CE) i Fons Monetari
Internacional (FMI).</span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">Un exemple clar
d'enriquiment del sector financer amb diners públics va donar-se amb les
emissions de bons patriòtics de la Generalitat, que van comportar el pagament
de gairebé 600 milions en interessos als inversors -més de 670.000 peticions,
és a dir, bàsicament petits estalviadors- i 275 milions en comissions a les
entitats financers que van gestionar-ne la col·locació. Segons l'informe de la
PACD, basant-se en les dades del Departament d'Economia i Coneixement, la
principal beneficiada pels bons patriòtics ha estat CaixaBank, que només en
comissions s'ha embutxacat 113 milions d'euros, el 41% del total. Després de l'entitat
presidida per Isidre Fainé, el negoci privat pagat amb diners públics també ha
estat especialment lucratiu per a la rescatada Catalunya Banc (64,5 milions),
el Banc Sabadell (31,5), Unnim -actualment BBVA- (11,4), Deutsche Bank (10,5),
la Caixa d'Enginyers (10) i el Barclays Bank (7,6). <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<b><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">Tres vies
d'endeutament</span></b><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">La Generalitat
actualment s'endeuta de tres maneres: a través de l'emissió de bons i pagarés
als mercats financers, que a final de 2013 suposaven el 31% del passiu; amb
préstecs i crèdits de la banca, el 22% del total; i amb els mecanismes públics
de liquiditat, que sumaven el 47% i que no deixen de ser crèdits de l'Estat
pels quals s'han de pagar interessos d'entre el 3,3% i el 6,2%. La composició
del deute de l'administració autonòmica ha canviat notablement des del 2011,
quan els préstecs amb entitats financeres representaven el 36,7% del passiu i
els bons, el 63,3%, però el tancament del mercats va provocar l'aplicació dels
mecanismes de suport a la liquiditat. Ara, el principal creditor de la
Generalitat és el govern espanyol i la PACD no dubta a afirmar que <i>de facto</i>
la política econòmica catalana “està intervinguda” des de l'executiu central,
ja que l'accés a instruments com el FLA implica l'acceptació de determinades
condicions dictades des de Madrid. <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">Els mecanismes
públics de suport a la liquiditat es van impulsar per fer front, precisament,
al pagaments dels deutes de les autonomies i bàsicament són tres: el FLA,
finançat pel govern estatal a través de l'Institut de Crèdit Oficial (ICO), del
que han sorgit el 75,6% dels recursos públics rebuts per la Generalitat; els
crèdits de l'ICO (5,7%); i el Fons per al Finançament de Pagaments de
Proveïdors (FFPP), que representa el 18,7% restant. El FFPP suposa un lucratiu
negoci per a les 26 entitats bancàries que el nodreixen mitjançant un crèdit
sindicat i que exerceixen d'intermediàries i es beneficien d'uns interessos que
“rondaran el 5,9%”, segons el Ministeri d'Hisenda. El BBVA, el Banc Santander,
Bankia, Caixabank, el Banc Popular, el Banc Sabadell, el Banesto o el públic
ICO són les principals entitats que hi participen. <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">La Generalitat va
començar a emetre bons sobirans negociats des de la Borsa de Barcelona el 1996
i a 31 de desembre de l'any passat sumaven 14.799 milions d'euros, la major
part dels quals són a llarg termini (12.700). Un cop amortitzats els darrers
bons patriòtics, ja no queden emissions detallistes, de manera que són
inversors en general -com per exemple residents a partir de 500.000 euros- els
que posseixen bons. Pel que fa a la composició, les darreres dades disponibles
són de 2011, quan el 54,4% del deute públic negociat a borsa de la Generalitat
estava en mans de residents -principalment persones físiques (24,8%) i entitats
de crèdit (13,6%)- i la resta (45,6%) el tenien no residents. El 2006 els
residents només n'acumulaven el 20% i des d'aleshores no han deixat de guanyar
pes com a creditors de la Generalitat. <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">Pel que fa als
crèdits bancaris, no existeixen dades actualitzades sobre quines entitats
financen la Generalitat, però a l'informe de la PACD s'exposa que durant el
2014 la major parts dels venciments de deute tant a llarg com a curt termini
corresponen a bancs espanyols (5.183 milions, envers els 125 a pagar a entitats
foranes). Tot plegat evidencia que el deute de la Generalitat està
fonamentalment en mans estatals, ja siguin públiques o privades, que intervenen
una política econòmica molt allunyada dels interessos de la ciutadania. <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<b><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">La <span style="color: red;">'deutecràcia'</span>
s'imposa al finançament dels serveis socials </span></b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<b><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0zALpROyrwKme_4WcXvyOWkvl4TU8Ks7GoGr1noD_h1-Cmn3w8qEB5yGhgtNA1Bxs0-3Mn7HhN9xBQZ18DJdmOqWzudJkoaz2Ak0E9INn4THS-ImSxXyjIKGBBIqMq96ouwSS6gMVWgma/s1600/evoluci%25C3%25B3-deute-Generalitat.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0zALpROyrwKme_4WcXvyOWkvl4TU8Ks7GoGr1noD_h1-Cmn3w8qEB5yGhgtNA1Bxs0-3Mn7HhN9xBQZ18DJdmOqWzudJkoaz2Ak0E9INn4THS-ImSxXyjIKGBBIqMq96ouwSS6gMVWgma/s1600/evoluci%25C3%25B3-deute-Generalitat.jpg" height="234" width="320" /></a></b></div>
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span><br />
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">“Els deute ha estat
i segueix sent un mecanisme de dominació dels creditors sobre els deutors. Un
mecanisme que ha servit com a palanca per imposar un model econòmic basat en
les premisses del neoliberalisme”. La frase, que apareix a l'informe <a href="http://auditoriaciudadana.net/ca/2014/02/25/informe-la-deutecracia-com-a-amenaca-global/"><i>La
deutecràcia com a amenaça global</i></a>, editat per l'Observatori del Deute en
la Globalització (ODG) i escrit per Iolanda Fresnillo, membre de la PACD,
resumeix una de les principals conseqüències de la sacralització del pagament
del deute per sobre de la inversió en benefici del 99% de la població, com és
la pèrdua de sobirania. El mateix treball afegeix que la “imposició de
limitacions a la despesa social i al dèficit públic provoquen retallades en els
drets econòmics, socials i culturals de les ciutadanes, limitant l'accés als
serveis públics de salut i educació, augmentant la precarietat en el treball i
la desocupació, dificultant l'accés als béns bàsics de consum i incrementant la
desigualtat de classe social i de gènere”. <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">L'evolució de la
despesa de la Generalitat des del 2008 és un cas paradigmàtic de <i>deutecràcia.</i>
A partir d'aleshores, la inversió en salut, educació i protecció i promoció
social ha disminuït, mentre que la partida destinada a pagar el deute s'ha
disparat. L'any passat va ser el primer en què el deute va ser la principal
porció del pressupost del govern autonòmic, amb un total d'11.728 milions
(sumant interessos i amortització), per sobre dels 8.215 destinats a Salut o
els 5.055 d'Educació. Els darrers quatre anys (2010-2013) acumulen unes
retallades de 3.100 milions en inversió social en contraposició amb l'increment
de 9.000 milions destinats al deute. </span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Georgia, serif;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;"></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjI_pYqiyoeN-tZPQ9yiYmWEQzRt5Otl8Uie-IS_81Yp3Uidn95Kj6X0DlHp18Yb8igYJ24-PXgILOJebJ7SIt3-5wK1e3WmGPXY1OCO7SCZxgo5E_0k2pRurRKB8nOU80BiAS05rJHM-68/s1600/Pressupostos-executats-Generalitat---deute.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjI_pYqiyoeN-tZPQ9yiYmWEQzRt5Otl8Uie-IS_81Yp3Uidn95Kj6X0DlHp18Yb8igYJ24-PXgILOJebJ7SIt3-5wK1e3WmGPXY1OCO7SCZxgo5E_0k2pRurRKB8nOU80BiAS05rJHM-68/s1600/Pressupostos-executats-Generalitat---deute.jpg" height="281" width="320" /></a></div>
<o:p></o:p><br />
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;"> </span><span style="font-family: Georgia, serif;">El deute de la
Generalitat catalana era de 57.122 milions a final de 2013 i havia registrat
increments anuals superiors als dos dígits des del 2008. El català és
l'executiu autonòmic més endeutat de l'Estat en xifres absolutes i el tercer
respecte al PIB (29,7%), només per darrere del País Valencià (31.884 milions,
32,9% del PIB) i Castella-la Manxa. Les Illes ocupen la quarta posició amb el
25,6% del PIB, el que equival a 6.586 milions. El 2003, el passiu de la
Generalitat catalana era de menys d'11.000 milions, de manera que en una dècada
s'ha quintuplicat i el creixement ha estat constant, amb independència del color
polític de l'administració. En un context de creixents necessitats -des de
2008- la despesa social ha caigut per complir el pagament d'un deute
sacralitzat per unes lleis aprovades pel PP amb el vistiplau de CiU i, en algun
cas, del PSOE. Milton Friedman, el gran gurú del neoliberalisme, deu somriure a
la tomba. </span></div>
</div>
periodistaitineranthttp://www.blogger.com/profile/10745286222084850282noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-3213304595443555425.post-36237466737820978642014-05-07T19:03:00.003+02:002014-05-07T19:03:44.015+02:00La imparable agonia del Llac Victòria<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<i><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;"><b><span style="color: #e69138;">La sobrepesca, la
destrucció de l'equilibri ecològic per la introducció de la perca del Nil, la
contaminació de les aigües, la desforestació i l'expansió de la sida són les
principals amenaces de l'espai</span></b></span></i><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">La petita badia de
Lutoboka es converteix en un petit formiguer de gent cada tarda, quan una
cinquantena de persones hi arriben en vaixell des d'Entebbe i s'uneixen a les
desenes de residents que hi passen les hores, jugant a cartes, petant la
xerrada o reparant les malmeses xarxes amb què sortiran a pescar a la nit.
Ubicada a l'extrem nord-oriental de l'illa de Buggala, la badia és el principal
punt de connexió del territori continental d'Uganda amb les Tse-Tse, un
arxipèlag format per 84 illes al nord-oest de l'immens Llac Victòria i poblat
per unes 70.000 persones. Henry Mayanja hi ha passat moltes de les tardes de
les dues darreres dècades -tota la seva etapa com a pescador- i mentre mira els
desperfectes de les xarxes explica que “ara hi ha menys peixos que fa vint
anys, però en canvi hi ha més pescadors”. El resultat de l'equació és lògic,
les captures han disminuït i la pobresa al districte de Kalangala -que engloba
tot l'arxipèlag- ha augmentat. <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">La sobrepesca és
només un dels greus problemes que colpegen les Tse-Tse i el conjunt d'un Llac
Victòria cada cop més contaminat, on la vida s'hi fa progressivament més
difícil fins al punt que els pronòstics més pessimistes afirmen que en 30 anys
ja ni tan sols hi quedaran peixos. L'acaparament de terres -una xacra recurrent
a tot Uganda-, una desforestació de moment imparable i una taxa de prevalença
del VIH molt per damunt de la mitjana nacional són altres qüestions cabdals per
adquirir un retrat complet de les principals amenaces de l'arxipèlag ugandès i,
de retruc, del conjunt del llac. <table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUDzLvQfvAERuZLfkxd92Ag5kjjmeUIqdD-tTQW9otFhU_kViB8xc-1jVYCKMscJkRHbMVT6_e98n2Fwdpf2_S0tru03RuoYTM5bMk5QjPPIira8RROSexm3HLgHNPfX-INqRctEOg2bJi/s1600/Henry-Mayanja.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUDzLvQfvAERuZLfkxd92Ag5kjjmeUIqdD-tTQW9otFhU_kViB8xc-1jVYCKMscJkRHbMVT6_e98n2Fwdpf2_S0tru03RuoYTM5bMk5QjPPIira8RROSexm3HLgHNPfX-INqRctEOg2bJi/s1600/Henry-Mayanja.jpg" height="213" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><b>El pescador Henry Mayanja. </b></span></td></tr>
</tbody></table>
<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">Amb una superfície
de gairebé 70.000 quilòmetres quadrats, el Victòria és el segon llac d'aigua
dolça més gran del món -només el supera el nord-americà llac Superior- i
s'estén per Uganda, Tanzània i, en menor mesura, Kènia. La pesca és la
principal activitat econòmica que s'hi desenvolupa, però les captures ja fa
anys que descendeixen de forma alarmant, fet que afecta especialment les magres
butxaques de les desenes de milers de persones que hi practiquen una pesca
tradicional. Segons xifres de l'<a href="http://www.lvfo.org/" target="_blank">Organització de la Pesca al Llac Victòria</a>
(LVFO, en anglès), la població de perca del Nil ha davallat d'un milió de tones
l'any 2000 a 331.000 -una tercera part- el 2013. <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<b><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">L'impacte de la
perca del Nil</span></b><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">La pesca il·legal
-bàsicament portada a terme per pescadors sense recursos per pagar-se la
llicència i que tenen en aquesta activitat una de les poques vies de
subsistència- és una de les raons de la sobreexplotació del llac i del
progressiu esgotament que pateix, però no l'única. La perca del Nil és un cas
paradigmàtic de catàstrofe ecològica provocada per la introducció d'una espècie
forana. Amb un gran tamany i un ràpid creixement, la rendibilitat econòmica que
oferia n'explica l'arribada, a la dècada dels cinquanta del segle passat. La
introducció de la perca va suposar la progressiva desaparició de centenars d'espècies
autòctones de peixos més petits, bàsics per mantenir l'equilibri biològic de
l'espai. Grans empreses dedicades a l'exportació -sobretot a Europa- en
concentren les captures, mentre que els pescadors tradicionals com Henry
Mayanja s'han de conformar normalment amb atrapar peixos més petits pels quals
tot just els paguen 500 xílings ugandesos al quilo (uns 15 cèntims d'euro) quan
els venen a la platja. <table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHg7Fh1uKDzuBm_ppVgsncPRIwFKiKkRI8YJas_2Mi0dq9VyJkBfLFMxdVL4e8bebBZjBsS_XFwr6r7f-LWa-fltUU-8on7scpM5oz1xKyI1UjtHAkSESjAI5llwqTzAA2kHkNHglMP4cC/s1600/Llac-Vict%25C3%25B2ria---Kalangala.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHg7Fh1uKDzuBm_ppVgsncPRIwFKiKkRI8YJas_2Mi0dq9VyJkBfLFMxdVL4e8bebBZjBsS_XFwr6r7f-LWa-fltUU-8on7scpM5oz1xKyI1UjtHAkSESjAI5llwqTzAA2kHkNHglMP4cC/s1600/Llac-Vict%25C3%25B2ria---Kalangala.jpg" height="213" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b><span style="font-size: xx-small;">El llac vist des de Kalangala. </span></b></td></tr>
</tbody></table>
<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">Un altre factor que
afecta directament la biodiversitat i, per tant, la vida del Llac Victòria és
la gran proliferació d'algues, com a conseqüència de l'accelerada extinció de
les espècies autòctones que se n'alimentaven. El creixent nombre de plantes
disminueix la quantitat d'oxigen a l'aigua, ja que les algues l'absorbeixen,
fet que aboca nombrosa fauna a la desaparició, dificulta la mobilitat al llac i
també perjudica la pesca. En una entrevista recent al portal <i><a href="http://transdoc.com.gt/articulos/articulos-en-espanol/El-Lago-Victoria-un-ecosistema-que-perdio-su-equilibrio/24123" target="_blank">Global Ideas</a></i>,
el catedràtic de Ciències Aquàtiques de la Universitat tanzana de Dar es Salaam
Yunus D. Mgaya explicava que actualment es pesquen perques molt més petites que
les de fa un anys. Per tant, l'increment de la rendibilitat econòmica que va
significar la introducció de l'espècie ha derivat, dècades més tard, en un
increment de la pobresa a la zona, a causa de la reducció de la biodiversitat,
l'augment de les algues i, finalment, la mateixa disminució del tamany i
quantitat de perques. <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">La població del
voltant no deixa d'augmentar i això també amenaça el Llac Victòria, dipòsit de
les aigües residuals de totes les ciutats i indústries de la conca. Els
vessaments d'aigües brutes -també l'emprada en l'agricultura- ha fet créixer
els nivells de nitrogen i fòsfor de l'àrea, un altre fet que alimenta la
multiplicació de les algues. El 1996, els governs de Kènia, Uganda i Tanzània
van posar en marxa el Projecte de Gestió Mediambiental del Llac Victòria, amb
l'objectiu de regular-ne la pesca i la silvicultura. Tot i que s'han produït
algunes millores, per exemple en la gestió de les aigües residuals, la realitat
és que la sobreexplotació del llac encara és un problema greu i els experts no
preveuen un futur optimista. El doctor Mgaya, de fet, considera “possible” que
en 30 anys hi hagin desaparegut els éssers vius “si no aconseguim millorar la
qualitat de l'aigua i no aturem la continua contaminació”. <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<b><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">L'expansió de l'oli
de palma</span></b><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">Les aigües del llac
al voltant de l'illa de Buggala -la més gran de les Tse-Tse i que acull la
capital del districte de Kalangala, del mateix nom- també s'han contaminat els
últims anys pels fertilitzants inorgànics i pesticides emprats en les nombroses
plantacions d'oli de palma que s'hi han estès des del 2003. Segons <a href="http://www.foei.org/en/what-we-do/land-grabbing/life-land-and-justice-in-uganda" target="_blank">un estudi defa dos anys de l'ONG Amics de la Terra</a>, l'expansió dels cultius d'oli de palma
-bàsicament destinats a la producció de biocombustibles- genera una creixent
desforestació de l'illa, fet que n'augmenta l'erosió del sòl i facilita que els
fertilitzants i pesticides contaminin al llac en veure-s'hi desplaçats quan hi
ha pluges. El cultiu energètic és una aposta del govern ugandès i està
estretament lligat a la problemàtica de l'acaparament de terres a Buggala, que
deixa cada cop més persones sense tros per conrear aliments i, conseqüentment,
hi ha fet créixer la pobresa, explica Rosemary Takella, portaveu del Fòrum
d'ONG del Districte de Kalangala. <table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCHb1z9tPn6HrsXrL5vNdx3hkUrX88Oc1aC7xBXuZ0fYQs8WwMptMRZVJ7tP2hzsy3xtaDFXNXKSrv9qb2Fx_AjIcZNPRqg8YBFIK8AfB66yUSsao2zjSW46jtdOA-oO8Rp5fFZmAPey5S/s1600/plantaci%25C3%25B3-oli-palma-Kalangala.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCHb1z9tPn6HrsXrL5vNdx3hkUrX88Oc1aC7xBXuZ0fYQs8WwMptMRZVJ7tP2hzsy3xtaDFXNXKSrv9qb2Fx_AjIcZNPRqg8YBFIK8AfB66yUSsao2zjSW46jtdOA-oO8Rp5fFZmAPey5S/s1600/plantaci%25C3%25B3-oli-palma-Kalangala.jpg" height="213" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b><span style="font-size: xx-small;">Plantació d'oli de palma. </span></b></td></tr>
</tbody></table>
<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">El Projecte de
Desenvolupament d'Oli Vegetal està encapçalat per l'administració de Yoweri
Museveni -president ugandès- i també compta amb el finançament del Banc Mundial
i el Fons Internacional de Desenvolupament Agrícola de l'ONU. L'objectiu és
plantar un total de 10.000 hectàrees d'oli de palma, en àrees on abans hi havia
boscos o camps de conreus d'aliments. A banda de l'executiu ugandès i
organitzacions internacionals, en el que és un negoci per uns pocs hi
participen grans transnacionals privades del sector com Wilmar International
-amb seu a Singapur i una de les principals productores mundials de biodièsel
d'oli de palma- i BIDCO, companyia líder en la producció d'olis vegetals a
l'Àfrica de l'est i central. <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">L'expansió de les
plantacions d'oli de palma a Buggala ha provocat diversos impactes negatius en
la població local, com la pèrdua de superfície forestal -font de material per a
la construcció i, sobretot, de llenya pels autòctons-, l'increment de la
inseguretat alimentària i, per tant, de la pobresa d'una població que es veu
abocada a adquirir al mercat vegetals que abans produïa a camps propis, la
disminució de l'atractiu de l'àrea per a un possible desenvolupament de
l'ecoturisme -es tracta d'un cultiu molt agressiu amb el medi- i la reducció
d'espais per a la pastura dels animals, com a conseqüència de l'acaparament de
terres per part dels promotors del projecte.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<b><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">VIH sense control</span></b><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">“Els treballadors de
les plantacions d'oli de palma tenen ingressos molt petits, del voltant d'un
dòlar al dia. La majoria provenen d'altres zones d'Uganda i al cap de poc temps
deixen la feina, que és molt dura, perquè està mal pagada i s'aboquen a la
pesca il·legal o la delinqüència perquè no hi ha més alternatives ni l'opció de
retornar als seus llocs d'origen perquè no tenen diners”, resumeix Rosemary
Takella. L'arribada de treballadors forans -tots homes- té un altre problema
associat, que és l'expansió sense control de la sida, una de les xacres de
l'arxipèlag. Si la taxa de prevalença del VIH a Uganda és del 7,3%, al
districte de Kalangala supera el 16%, però amb algunes illes on s'enfila per
damunt del 30%, segons exposa Daniel Muguluma, director de projectes de
Kafophan, un fòrum local dedicat a la sensibilització, assessorament i
tractament de persones amb la malaltia. <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">“A Kalangala hi ha
cinc homes per cada dues dones i la prostitució hi és molt habitual, sobretot
en els dies de cobrament dels treballadors de les plantacions i dels pescadors.
Tot i la nostra tasca, el mercat del sexe que hi ha i el limitat ús de
preservatius contribueixen a expandir el VIH. La geografia de l'arxipèlag
tampoc ens ajuda, perquè hi ha moltes illes sense centre mèdic i organitzacions
com Kafophan no disposem de prou recursos per tenir-hi algun local o enviar-hi
algú a fer sensibilització”, detalla Muguluma. <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">10 anys després de
l'estrena del premiat documental <i>La pesadilla de Darwin</i>, que mostrava la
problemàtica ambiental del Llac Victòria i la greu xacra de la sida, la realitat
és que la situació no es pot dir que hagi millorat i els greus problemes s'hi
mantenen. “Fa dues dècades que pesco, però cada cop se'm fa més difícil
sobreviure amb els ingressos que n'obtinc. La població creix i les nostres
condicions només empitjoren i se'm fa molt complicat tenir esperança en el
futur”, lamenta des de Lutoboka Henry Mayanja. L'agonia del Llac Victòria
continua i, almenys de moment, sembla imparable. <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<br />
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<i><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">*Article publicat al número 358 del setmanari <a href="http://www.directa.cat/" target="_blank">DIRECTA</a></span></i><span style="font-family: Georgia, serif;">, </span><i style="font-family: Georgia, serif;">23 d’abril de 2014. </i></div>
</div>
periodistaitineranthttp://www.blogger.com/profile/10745286222084850282noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3213304595443555425.post-87215015123962137542014-04-22T15:21:00.004+02:002014-04-22T15:21:33.737+02:00Buscar or per comprar-se un plat de mongetes<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;"></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;"><i><b><span style="color: #f6b26b;">El recent
descobriment d'una important riquesa mineral a Karamoja ha provocat l'arribada
de diverses transnacionals a la regió més empobrida d'Uganda. Un informe d'HRW adverteix
que la seva explotació pot accentuar la marginació d'un territori històricament
menyspreat per Kampala i amenaça amb liquidar una activitat bàsica per a la
subsistència de milers de ciutadans locals</span></b></i><o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">Equipats amb pics i
pales, Kodet Robert i Lokiru Monyes s'endinsen des de les vuit del matí a
alguna de les mines excavades artesanalment en el subsòl de Rupa, un sub-comtat
del districte de Moroto, a la regió ugandesa de Karamoja. La sorra que extreuen
passa a mans d'una dona, que la barreja amb aigua en una galleda amb
l'esperança de trobar alguna peça d'or, per petita que sigui. El preuat líquid
prové d'un riu gairebé sec situat a més d'un quilòmetre de la mina i l'ha
carregat un nen de 9 anys. L'equip de Robert i Monyes està format per cinc
persones. Els ingressos, normalment escassos, que obtenen per les més de sis
hores diàries a la mina es reparteixen equitativament.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">"Si tenim sort
i trobem una peça gran, podem guanyar entre 80.000 i 100.000 xílings ugandesos
[entre 23,5 i 30 euros] , però només ens passa molt de tant en tant. La majoria
de dies l'or que traiem tot just ens permet comprar un plat de mongetes o de <i>posho</i>
[menjar fet a partir de farina de blat de moro, tradicional de l'Àfrica de
l'Est]". El treball és molt dur i sovint es desenvolupa sota temperatures
que superen els 35 º C. La mineria artesanal de subsistència està molt estesa a
Karamoja, regió del nord-est d'Uganda fronterera amb Sudan del Sud i Kenya i la
més empobrida del país. Segons un informe recent d'Human Right Watch ( HRW ),
més de 18.000 persones s'hi dediquen durant l'estació seca, per complementar
els ingressos que obtenen de les activitats ramaderes i agrícoles. <table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjTVNFyKzaJJbAiuM6WubFR6JnuhNuyA19npCfelGpPmL3XDQf4Yq_vF_6MTpPlfe-36zoACvR7kInWYT716C524Fqat_VRG_hDvpDUFE1jlMqxlITioKtmkD5Y5V1hfeyqGutXAzy2KkM/s1600/miners-Karamoja.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjTVNFyKzaJJbAiuM6WubFR6JnuhNuyA19npCfelGpPmL3XDQf4Yq_vF_6MTpPlfe-36zoACvR7kInWYT716C524Fqat_VRG_hDvpDUFE1jlMqxlITioKtmkD5Y5V1hfeyqGutXAzy2KkM/s1600/miners-Karamoja.jpg" height="261" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b><span style="font-size: xx-small;">Kodet Robert i Lokiru Monyes. </span></b></td></tr>
</tbody></table>
<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">La riquesa del
subsòl de Karamoja, una terra de pastors nòmades que en les últimes dècades han
patit els intents del govern ugandès d'aniquilar la seva forma de vida
tradicional, ha provocat l'arribada recent de diverses multinacionals mineres
que compten amb el suport de Kampala. El 2011, un <a href="http://www.uganda-mining.go.ug/dgsm-flyer-low-res.pdf">treball del
Departament d'Estudis Geològics i Mines del Ministeri d'Energia</a> va
constatar que la regió posseeix or, pedra calcària, urani, marbre, grafit,
ferro, wolframita, níquel i coure, entre d'altres minerals. El descobriment va
obrir la porta a l'aterratge d'empreses privades disposades a explotar els
recursos d'un territori pacificat després del violent procés de desarmament
patit durant la primera dècada del segle.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<b><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">Aterratge sense
consultar les comunitats</span></b><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">Entre el 2012 i el
2013, el govern d'Uganda va concedir permisos d'exploració a Karamoja a tres
companyies mineres. Són East African Mining Ltd, filial ugandesa d'East African
Gold, amb seu al paradís fiscal britànic de Jersey; Jan Mangal Uganda Ltd, subsidiària
d'un conglomerat de joies de l'Índia; i Dao Uganda Ltd, que pertany a una
empresa constructora saudita-kuwaitiana. La primera busca or i té llicència des
de fa dos anys per explorar una àrea de 2.000 quilòmetres quadrats en els
districtes de Kaabong i Kotido. Jan Mangal va arribar al sub-comtat de Rupa, a
Moroto, també el 2012 i atreta per l'or. Finalment, Dao té presència a Karamoja
des de l'any passat, en concret al districte de Moroto amb l'objectiu
d'extreure blocs de marbre per exportar posteriorment a Europa i Orient Mitjà.<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiicOL7KV5Vr8J-V8FXwopLXDJQH3Rf3DPI0t-gCeQmkNJmb3RM3Ofpv-TZoSv0KmPeBQCYy3oNy8mutmKB15JtelNzc_8y8JGlbhe3HCclcMzzLHUePEdjTykyQU9OAFO_ZCg_MwnLYZDj/s1600/mina-Rupa---Karamoja.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiicOL7KV5Vr8J-V8FXwopLXDJQH3Rf3DPI0t-gCeQmkNJmb3RM3Ofpv-TZoSv0KmPeBQCYy3oNy8mutmKB15JtelNzc_8y8JGlbhe3HCclcMzzLHUePEdjTykyQU9OAFO_ZCg_MwnLYZDj/s1600/mina-Rupa---Karamoja.jpg" height="213" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b><span style="font-size: xx-small;">Mina a Rupa. </span></b></td></tr>
</tbody></table>
<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">L'argument de
Kampala per afavorir l'arribada de les transnacionals a l'àrea és que portaran
desenvolupament i generaran llocs de treball, però la visió complaent cap a la
indústria extractiva no és compartida al territori. "Ens imposen un model
de desenvolupament decidit des del govern estatal, ens diuen que hem de canviar
i que no triem els camins adequats per sortir de la pobresa i no se'ns consulta
per a res", es queixa Simon Peter Longoli, periodista i fundador del <a href="http://karamojadf.wordpress.com/">Karamoja Development Forum</a>, una
entitat de debat digital que aplega més de 3.000 membres preocupats pel futur
de la regió. En relació amb la mineria , l'ambientalista i també membre del
col·lectiu Tebanyang Emmanuel exposa que "volem descobrir quins beneficis
aporta realment la mineria a la comunitat local, perquè de moment no els hem
descobert".<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">L'informe de HRW <a href="http://www.hrw.org/news/2014/02/03/uganda-rights-risk-new-mining-region"><i>Com
podem sobreviure aquí? L'impacte de la minera sobre els drets humans a Karamoja</i></a>
reconeix que les inversions del sector privat "podrien transformar la
regió, proporcionant llocs de treball i millorant la seguretat dels habitants,
l'accés a l'aigua, les carreteres i altres infraestructures". El document,
presentat al febrer, adverteix ràpidament que la "mesura en què les
comunitats se'n beneficiaran segueix sent una pregunta oberta i el potencial de
dany és gran". Tot i que la terra és de propietat comunal, ni el govern
ugandès ni les companyies van consultar les comunitats autòctones abans de
començar l'exploració. Més del 80% de la terra no està registrada a nom de
ningú i això dificulta la seva protecció i facilita que el govern s'acabi
apropiant d'ella. Si finalment la terra passa a mans de les companyies mineres
per a la seva explotació, el dret internacional estableix que a la població
indígena li pertoca rebre una compensació "justa i equitativa" per
l'ús del sòl i l'explotació dels recursos naturals. En tot cas, la llei de
mines ugandesa fixa que els minerals són propietat del govern estatal. </span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Georgia, serif;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;"><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg89Q1LXBJYtXV55NBR8PM0XfwrBDcBlL428AYStJi-S07q6gVVAPyMpVYy6FOyka0oM0pSvCbiQumXDd5f6VF_q4UY-PCqsefU6YHRX5apjzMA8w-KjkYAsdCx9Rzfy_CKTd3HII1K4IVL/s1600/camp-Rupa---Karamoja.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg89Q1LXBJYtXV55NBR8PM0XfwrBDcBlL428AYStJi-S07q6gVVAPyMpVYy6FOyka0oM0pSvCbiQumXDd5f6VF_q4UY-PCqsefU6YHRX5apjzMA8w-KjkYAsdCx9Rzfy_CKTd3HII1K4IVL/s1600/camp-Rupa---Karamoja.jpg" height="213" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b><span style="font-size: xx-small;">Camp a Rupa. </span></b></td></tr>
</tbody></table>
<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<b><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">Territori molt pobre</span></b><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">Fins al descobriment
de la riquesa mineral, Karamoja havia estat un territori oblidat i menyspreat
per les successives administracions ugandeses. Els règims militars de Milton
Obote i Idi Amin Dada -que es van succeir de 1962 a 1985- consideraven als
karamojong un poble primitiu i els 28 anys en el poder que acumula el Moviment
de Resistència Nacional (NRM, per les sigles en anglès) amb Yoweri Museveni
d'etern president no han canviat el menyspreu i la pobresa que l'assota. Llar
d'1,2 milions de persones, el<a href="https://docs.unocha.org/sites/dms/CAP/2011_Uganda_HP_SCREEN.pdf"> 82%
dels habitants viu amb menys d'un dòlar al dia</a>, un percentatge que gairebé
triplica el 31% de la mitjana nacional. A més, el 45 % dels nens només menja
una vegada al dia i el Programa Mundial d'Aliments de l'ONU dóna suport a uns
150.000 karamojong.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">Segons recull
l'informe de HRW, les comunitats temen que el començament de l'explotació dels
minerals comportarà casos d'acaparament de terres per part de les companyies
privades i dany mediambiental -amb impacte sobretot en l'aigua, un recurs escàs
a la zona-, a part de desconèixer quan notaran una millora en l'accés als
serveis bàsics o altres hipotètics impactes positius de l'activitat. Les
companyies han promès escoles, hospitals, pous, llocs de treball, beques i
diners a les comunitats perquè donin el vistiplau a l'activitat i per compensar
futurs impactes. Però de moment, les promeses no es compleixen. El document de
l'ONG afirma que el 2012 East African Mining es va comprometre en reunions amb
el govern i membres de la comunitat a construir un centre mèdic a Kaabong i a
perforar diversos pous quan l'exploració estigués en marxa, però un any més
tard les obres ni tan sols havien començat. </span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Georgia, serif;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;"><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkK1-52zyh-VTKrPTWdpVIwukc1ONBPuspeYuRf91tEgHB5EVwJfLgN8aELkWjoEk6pRMFHbB6D90OonFyINyrLcSJ8yrVaub5uk9yNMrCXZFhgkVk9geqrT7GuwErUgzj3C82_VyJLETI/s1600/manyatta-Rupa---Karamoja.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkK1-52zyh-VTKrPTWdpVIwukc1ONBPuspeYuRf91tEgHB5EVwJfLgN8aELkWjoEk6pRMFHbB6D90OonFyINyrLcSJ8yrVaub5uk9yNMrCXZFhgkVk9geqrT7GuwErUgzj3C82_VyJLETI/s1600/manyatta-Rupa---Karamoja.jpg" height="213" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b><span style="font-size: xx-small;">Manyatta per protegir el ramat a Rupa. </span></b></td></tr>
</tbody></table>
<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">L'activitat
d'exploració va arrencar sense consultes amb representants dels poblats de la
regió, però les queixes dels residents, que van al·legar que treballadors de
les empreses mineres els havien destruït cultius en prendre mostres del subsòl,
van forçar la celebració de diverses trobades. Això sí, segons assegura HRW la
població autòctona havia estat advertida prèviament pel govern ugandès de
"cedir ràpidament" per no "desincentivar els inversors".
DAO és l'única companyia que ja ha pagat algun tipus de compensació econòmica,
després que el 31 de maig de l'any passat signés un acord d'entesa amb membres
de la comunitat de Rata pel qual 47 persones van rebre entre 150 i 700 euros
per cap com a contraprestació a l'activitat minera. "El que demanem és
seure junts i decidir conjuntament què volem fer i com ho farem, no que ens ho
trobem imposat sense cap tipus de consulta", reivindica Tebanyang
Emmanuel, del Karamoja Development Forum .<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<b><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">Presència de
l'exèrcit</span></b><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">A banda del suport
explícit del govern ugandès, les transnacionals mineres també reben la
protecció de l'exèrcit, segons ha documentat HRW. La presència dels militars és
controvertida com a conseqüència de les violacions als drets humans que van
cometre a la regió entre 2006 i 2011, durant el procés de desarmament forçat de
la població local. L'<a href="http://www.ohchr.org/EN/Countries/AfricaRegion/Pages/UGSummary2010-2011.aspx">Oficina
de l'Alt Comissionat per als Drets Humans de les Nacions Unides</a> ha
denunciat en <a href="http://www.refworld.org/pdfid/4717407827.pdf">diversos
informes</a> que els soldats van portar a terme assassinats extrajudicials,
detencions arbitràries i tortura per recuperar 30.000 de les prop de 50.000
armes il·legals que, segons diverses estimacions, hi havia a la regió.
L'existència de l'arsenal s'explica pel espiral d'atacs armats entre els
karamajong i altres pobles pastors pròxims, com els turkana i els pokot de
Kenya, o els també ugandesos tepeth. L'objectiu de les accions era robar el
màxim nombre de bestiar a les tribus veïnes, per tal d'augmentar la riquesa i
el prestigi d'uns pobles en què la vaca és la principal mesura de prosperitat. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgccgnYkNwZm6_VNrWjA7DZuh7YA8WNqWXWUNnbyUeXSSPmuXUwJEfKga1Fe9xopGS4tUslgUm9re_kJ4JGTH_erfrVva5GikrBcJBlYxMIK8SpBKNYXBgqdWasWP_vaxVsb9hGsPo8t1y5/s1600/riu-Rupa---Karamoja.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgccgnYkNwZm6_VNrWjA7DZuh7YA8WNqWXWUNnbyUeXSSPmuXUwJEfKga1Fe9xopGS4tUslgUm9re_kJ4JGTH_erfrVva5GikrBcJBlYxMIK8SpBKNYXBgqdWasWP_vaxVsb9hGsPo8t1y5/s1600/riu-Rupa---Karamoja.jpg" height="213" width="320" /></a></div>
<o:p></o:p><br />
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">Progressivament els
atacs van anar pujant de to fins a generalitzar-se les armes de foc -sobretot
els subfusells AK-47, els cèlebres kalàixnikov- i , conseqüentment, el nombre
de víctimes mortals en els assalts es va disparar. La creixent inseguretat a
Karamoja va provocar la posada en marxa de plans de desarmament, primer
voluntaris i a partir de 2006 obligats i imposats, sovint amb abusos, per
l'exèrcit. La diferència és que els pobles veïns de Kenya o Sudan del Sud no
van patir processos similars, de manera que els karamojong denuncien que han
quedat indefensos per protegir uns ramats cada vegada més escassos. "Fa
deu anys tenia 300 vaques i ara tot just me'n queden cinc. Moltes les he perdut
en atacs dels tepeth ", m'explica Otyang Paul, president del consell local
de Rupa .<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">Segons dades del
Karamoja Development Forum, només al districte de Napak -un dels set de la
regió- hi havia 300.000 vaques fa una dècada i set anys després la xifra
s'havia reduït a 30.000. Ara n'hi hauria unes 55.000 gràcies a la millora de la
seguretat al territori. L'amenaça a l'activitat ramadera es pot accentuar si
comença l'extracció de minerals ja que, exposa HRW, les companyies poden
quedar-se amb terres que, fins ara, servien de pastures als ramats .<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<br />
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">Les conseqüències de
l'explotació també preocupa els miners artesanals, que tenen por de ser
expulsats i perdre una de les poques activitats que poden desenvolupar per
obtenir ingressos durant l'estació seca. En aquest sentit, una de les zones que
explora East African Mining és Lopedo, àrea habitual de la mineria de
subsistència. Per tot això , HRW alerta que Karamoja corre el risc que la seva
riquesa natural es converteixi en una condemna per a la majoria de la seva
població, cosa comuna a l'Àfrica subsahariana. Uganda reuneix les
característiques -pobresa arrelada, forta corrupció, amenaces a la societat
civil i respecte qüestionable l'Estat de dret- perquè això passi. Si els temors
es confirmen, Kodet Robert i Lokiru Monyes ni tan sols podran pagar-se un plat
de mongetes pel dur treball a la mina. I , com la resta de persones que
treballen en el sector a Rupa, el seu aspecte ja denota que estan famolencs.
Mentrestant, companyies amb seu en paradisos fiscals, al golf Pèrsic o a
l'Índia s'enriquiran a canvi d'engreixar la pobresa dels karamojong.<o:p></o:p></span></div>
</div>
periodistaitineranthttp://www.blogger.com/profile/10745286222084850282noreply@blogger.com0