Defensa oculta la veritat

La despesa militar real espanyola és molt superior a la que apareix als comptes del Ministeri, que també amaga partides que durant l’any es disparen, com la compra d’armament

En un context de retallades, l’Estat espanyol no vol renunciar a modernitzar el seu Exèrcit, malgrat que això suposi destinar-hi milers de milions d’euros. Els avions caces Eurofighter, els tancs Leopard i Pizarro o els helicòpters de combat Tigre i NH-90 són alguns dels caríssims aparells que formen part del Programa Especial d’Armaments (PEAS) del Ministeri de Defensa, que ara mateix arrossega un enorme deute de 32.000 milions d’euros. Tot i que cada Eurofighter costa més de 75 milions i els blindats Pizarro –els més econòmics dels esmentats– se’n van als 3,3, el Ministeri de Defensa només ha pressupostat 6,8 milions el 2013 per a l’adquisició d’armament. Tenint en compte que el Govern estatal cada any ha d’amortitzar una part dels mastodòntics crèdits contrets per comprar-se aquestes joguines bèl·liques, és real aquesta xifra? Un estudi recent del Centre Delàs d’Estudis per a la Pau –que pertany a Justícia i Pau– fa evident que no.

La pràctica habitual és que, durant el curs, el consell de ministres aprovi un crèdit extraordinari per fer front als compromisos del PEAS. Enguany, quan s’havien pressupostat 4,95 milions, el préstec s’ha elevat a 1.782 milions d’euros. «Ens trobem davant un cas manifest de frau pressupostari per enganyar l’oposició política i l’opinió pública, pel qual es consignen de manera insuficient algunes partides, per després incrementar-les amb diversos mecanismes comptables», denuncia Pere Ortega a l’informe Veritats i mentides en el pressupost militar espanyol de 2013. El document treu a la llum la realitat d’una despesa que, amb maniobres diverses, s’intenta ocultar a la ciutadania, fins al punt que més de la meitat de la partida militar real no s’inclou a Defensa.

Un tanc Leopard. 

Durant la presentació dels pressupostos estatals per a l’any vinent, es va anunciar que els comptes de Defensa ascendiran a 6.913 milions d’euros, un 6,7% menys que enguany. Segons l’estudi del Centre Delàs, però, la despesa militar real s’eleva a 16.500, cosa que significa només un descens del 3,15% amb relació al 2012. El contrast amb el tracte que reben les polítiques socials és xocant. I és que els fons destinats a educació es redueixen un 14,4%. Els que van a parar a sanitat, un 22,6%. La cultura comptarà amb gairebé un 20% menys de pressupost. L’ajuda a cooperació al desenvolupament es contrau un 23%. Les polítiques actives de foment de l’ocupació perden un 34,6% dels seus recursos... En un context en què l’enumeració de retallades en els comptes estatals és gairebé inacabable, sembla clar que el sector militar és privilegiat.

Per obtenir la despesa militar real, a la partida inclosa a Defensa, cal afegir-hi els costos de les classes passives militars i de l’Institut Social de les Forces Armades (ISFAS) –que gestionen la seguretat social de guàrdies civils i de militars–, els crèdits a recerca i desenvolupament (R+D) a la indústria armamentística, la contribució a organismes militars internacionals, la despesa de la Guàrdia Civil (un cos militar que s’engloba dins el Ministeri de l’Interior), els interessos del deute públic i la diferència entre el que es pressuposta i el que s’acaba liquidant, que en aquest àmbit sempre acaba sent superior. Fet i fet, la despesa militar espanyola és de 45,18 milions d’euros el dia o de 359 euros anuals per habitant.

Indústria privilegiada

L’anomenada porta giratòria, per la qual els càrrecs d’empreses privades es converteixen en ministres o consellers i viceversa, té en el titular de Defensa un exponent destacat. Pedro Morenés va ser secretari d’Estat de Defensa durant la primera legislatura d’Aznar (1996-2000), mentre que del 2004 al 2011 va ocupar càrrecs importants en empreses privades del sector de l’armament, com ara MBDA o Instalaza, fabricants de míssils o de les ja prohibides bombes de dispersió. Amb l’arribada de Rajoy a la presidència, Morenés tornà a l’àmbit públic, ja com a ministre. El seu cas exemplifica les connexions del sector amb l’Administració i explica, en part, per què se’l pot considerar privilegiat.

L'actual ministre de Defensa, Pedro Morenés.

La indústria armamentística no solament s’adjudica sucosos contractes a través de Defensa, sinó que també rep ingents subvencions que li permeten desenvolupar armament amb el compromís que sigui adquirit posteriorment pel mateix Govern espanyol. Aquest mecanisme, el va impulsar a partir del 1996 l’aleshores ministre del ram, Eduardo Serra [Morenés era el seu segon], amb l’objectiu de dissimular un increment notable en el pressupost ministerial que, de ben segur, no hauria estat ben rebut per l’opinió pública. La fórmula de comptabilitat creativa per fer-lo possible consistia en un conveni a tres bandes: el Ministeri d’Indústria concediria crèdits d’R+D a la indústria militar a interès 0 i a retornar a 20 anys a compte de la compra d’armament que posteriorment faria Defensa i que es convertia, de fet, en l’encarregada de retornar els préstecs a mesura que anés adquirint uns aparells que, a la pràctica, es poden considerar inútils ja que mai no s’han utilitzat en combat. Tot plegat ha generat una bombolla armamentística, amb uns 14.000 milions d’euros en crèdits de moment no retornats.

Les operacions a l’exterior

Les operacions militars a l’exterior són un altre dels escàndols que revela l’informe. Des del 2009 s’hi han pressupostat anualment 14,36 milions de despesa, però en la liquidació final de l’exercici la xifra destinada sempre ha superat amb escreix els 700 milions d’euros, un fet que, segons Ortega, es repetirà enguany. «Hi ha recursos per augmentar el pressupost de les forces armades i no n’hi ha per incrementar les partides de despesa social o de desenvolupament de l’economia productiva», afirma l’investigador. El document del Centre Delàs advoca per anul·lar contractes d’adquisició d’armament –tot i que estiguin blindats– i retallar el nombre d’efectius de l’Exèrcit –que supera els 120.000 membres– tal com ja fan altres països europeus. «La despesa militar entorpeix l’economia productiva», conclou Pere Ortega en el seu demolidor treball.

*Article publicat al número 1.083 del setmanari EL TRIANGLE, 26 d’octubre de 2012.