dimarts, 24 de gener de 2012

Torna la revolta a la universitat pública


La fi del període d’exàmens farà tornar les mobilitzacions contra les retallades, amb centenars d’acomiadaments, i l’encariment dels estudis


Biblioteques plenes d’alumnes. Classes amb una activitat docent sota mínims. I sensació de tranquil·litat. I és que, majoritàriament, els universitaris catalans es troben aquests dies en període d’exàmens. La calma, però, només és aparent. La comunitat universitària, forçada pel calendari acadèmic, ha declarat una treva després de les mobilitzacions de mitjan desembre que, si no hi ha un improbable canvi en els plans d’Artur Mas i d’Andreu Mas-Colell, tornaran al primer pla al febrer. Les retallades, amb la consegüent precarització de l’ensenyament superior; l’encariment dels estudis, amb el més que previsible increment de taxes; la progressiva privatització de la universitat pública, i el nou model de governança que es vol implantar als centres són els elements que uneixen en la protesta estudiants, personal administratiu i de serveis (PAS) i una gran part del personal docent i investigador (PDI).

El 2011, les vuit universitats públiques del Principat van veure com la Generalitat reduïa la seva aportació en 114 milions d’euros. Lluny de compensar la retallada, enguany la tisorada continua i els centres rebran 918 milions, 9 menys dels que van obtenir l’any previ. A més a més, diverses universitats, com la Politècnica (UPC) o l’Autònoma (UAB), no van poder compensar amb ajustos la disminució de l’aportació governamental, de manera que, quan tanquin els números del 2011, ho faran amb un notable dèficit, fet que les portarà a continuar enguany amb mesures draconianes, fonamentalment acomiadaments i pèrdua de drets laborals dels treballadors.

El cas de la UPC és paradigmàtic. Segons fonts universitàries, acumula un dèficit de més de 100 milions en la darrera dècada. Al desembre, les protestes de 300 treballadors van portar el rector, Antoni Giró, a ajornar la reunió que havia d’aprovar un pla de viabilitat que, segons fonts sindicals, comportaria l’acomiadament del 23% de la plantilla, concretament més de 300 treballadors del PAS i més de 100 del PDI. A aquestes xifres, s’hi han de sumar els prop de 300 professors associats que hi van perdre la feina el 2011, el 50% del PAS interí i el 15% del professorat ajudant o en formació. Per tot plegat, no sorprèn que els representants dels treballadors demanin la dimissió de Giró, que va ser director general d’Universitats quan Andreu Mas-Colell, l’actual conseller d’Economia i Finances, encapçalava el DURSI, en el darrer Govern de Jordi Pujol.

A la UAB, estudiants, PDI i PAS han creat la plataforma #Ripolldimissió, que demana la renúncia immediata de la rectora, Ana Ripoll, que ja ha anunciat que abandonarà el càrrec abans d’acabar el 2012, moment en què es faran eleccions al rectorat. I és que la universitat establerta a Bellaterra vol retallar el seu pressupost en gairebé 24 milions i acomiadar entre 350 i 400 professors. La resta de les universitats tampoc no s’escapa d’aquesta dinàmica.

«Ens trobem amb una creixent manca de recursos i un empitjorament en les condicions laborals del professorat, a més d’acomiadaments, en un moment en què s’ha implantat un model, l’anomenat pla Bolonya, que necessita molts recursos per tenir èxit. Amb les retallades, és molt probable que els resultats siguin pitjors que amb el model precedent», denuncia Agustí Colom, professor de teoria econòmica de la UB i membre de Professors en Diagonal, un col·lectiu sorgit fa algunes setmanes a la Facultat d’Econòmiques que, entre altres aspectes, pretén exposar que hi ha altres camins per superar la crisi que no passin per les tisorades omnipresents. 

Emulant Boi Ruiz
El Departament d’Economia i Coneixement va aprovar l’any passat un encariment de les taxes acadèmiques del 7%, el màxim que podia tenint en compte que la normativa fixa que l’increment no pot superar en més de quatre punts l’IPC. María José Saura, responsable d’Universitats de CCOO, està convençuda que els governs autonòmics pressionaran l’Executiu de Mariano Rajoy perquè modifiqui el decret que fixa els preus universitaris i puguin aplicar augments superiors. 

«L’increment de taxes en una situació econòmica desfavorable dificulta l’accés de molta gent a la universitat, de manera que el coneixement pot acabar anant dirigit només a unes capes determinades de la població», adverteix Colom, que té la sensació que, com passa amb la sanitat, el Govern de Mas pretén anar cap a un model dual on els serveis de qualitat siguin només per a aquells que els puguin pagar. D’això també n’està convençuda María José Saura, que subratlla que s’està aprofitant la consorciació de serveis entre universitats per començar a privatitzar-los. «Tal com planteja Boi Ruiz [el conseller de Sanitat], es vol fraccionar serveis universitaris per després externalitzar-los», assenyala la responsable sindical.

«Les retallades amaguen una privatització encoberta. Nosaltres apostem per una universitat pública, popular, de qualitat i gratuïta», subratlla Maria García, portaveu nacional del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC). El pròxim 23 de febrer, la Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública (PUDUP), que aplega organitzacions d’estudiants –com el SEPC–, professorat i PAS, es reunirà per decidir les properes mobilitzacions, coincidint amb l’aprovació dels pressupostos en gran part de les universitats.

La Comissió per a l’Estudi de la Governança del Sistema Universitari de Catalunya –impulsada per Economia– busca, segons la PUDUP, establir un model amb menys òrgans col·legiats, on la participació dels estudiants sigui menor i que fomenti el finançament privat. Establir un model de govern universitari més jerarquitzat és benvist per diferents rectors, com Josep Joan Moreso (UPF), que s’han posicionat al costat del que defensa el conseller Mas-Colell.

«Els rectors volen agilitzar la presa de decisions i que els estudiants tinguem encara menys veu que ara, tot i que representem el 80% de la comunitat universitària». Des de CCOO, María José Saura hi afegeix que es busca reduir l’autonomia universitària i que, amb els canvis, l’empresa privada està aconseguint una major permeabilitat a l’ensenyament superior. Docents, PAS i alumnat, però, no accepten el còctel neoliberal preparat per Mas-Colell, antic conseller d’Universitats, i tornaran a sortir al carrer per reclamar una universitat pública i de qualitat per a tothom. «De moment, hem ajornat el pla de viabilitat de la UPC, i això ens ànima a continuar lluitant per aturar els plans del Govern», conclou María José Saura.

*Article publicat amb el número 1.047 del setmanari El Triangle. 20 de gener de 2012. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada