La intenció del govern de CiU
de disparar la tarifa del Bicing posa de manifest que els gestors municipals no
aposten per aquest vehicle com a alternativa massiva al cotxe, malgrat que el seu
ús s’ha multiplicat els darrers anys. Els experts veuen la ciutat ideal per a
la bici i la defensen perquè contribuiria a reduir l’enorme contaminació
atmosfèrica de la capital
La presència de bicicletes circulant pels carrers de Barcelona ja
fa temps que ha deixat de ser un fet estrany. Si fa sis anys a la ciutat s’hi
feien tot just 47.000 desplaçaments diaris en bici, actualment la xifra s’eleva
a gairebé 120.000, segons dades de l’Ajuntament. Malgrat aquest increment exponencial,
assolit en gran part gràcies a l’aparició del Bicing, i al seguit de millores
assolides des de la dècada dels 80, diversos col·lectius denuncien que
Barcelona encara no és, ni de bon tros, una ciutat prou amable per a l’ús de la
bici i encara està molt lluny de la seva potenciació com a transport en
detriment dels vehicles privats a motor. Un clar exemple de la poca voluntat
del govern municipal per afavorir-la, és la seva intenció d’encarir a més del
doble del preu actual l’abonament del Bicing, de moment ajornada per la manca
de suport al ple consistorial.
“Barcelona té tots els ingredients, com ara un bon clima i una
orografia ideal per convertir-se en una
ciutat ideal per a l’ús de la bici”, afirma Ricard Riol, president de l’associació
per a la Promoció del Transport Públic (PTP). A l’hora de la veritat, però, la
seva utilització encara és molt menor a la del cotxe, per exemple, i això és,
en part, perquè no se’n facilita prou la presència al carrer. En opinió d’Albert
Garcia, portaveu d’Amics de la Bici, “l’Ajuntament de Barcelona té un problema
amb la bicicleta i està estudiant com aconseguir que n’hi hagi menys als
carrers, tot i que és una gran solució als problemes de mobilitat de la ciutat”.
En aquest sentit, Riol apunta que el cap i casal té un “problema molt greu de contaminació”, fins al punt que segons un estudi del Centre de Recerca en
Epidemiologia Ambiental (CREAL) s’hi produeixen 3.500 morts prematures a l’any
per culpa de la pol·lució atmosfèrica.
El Bicing més car d’Europa?
La relació entre la bicicleta i Barcelona va tornar al primer pla
de l’actualitat mediàtica el 10 d’octubre, arran de l’anunci del govern de la
ciutat, encapçalat pel convergent Xavier Trias, d’incrementar la tarifa anual
del Bicing fins als 97,5 euros, cosa que
suposaria un 116% més que el preu actual (45 euros). Sònia Recasens, tinent d’alcalde
d’Economia va justificar la mesura -que
es compensaria amb una quota de 42 euros per als que facin menys de 50 viatges
a l’any amb l’argument que el servei, que compta amb 120.000 abonats, generava
un dèficit de 12 milions d’euros cada curs. L’alcalde Trias va afegir que l’usuari
només paga el 25% del servei, en comparació amb el 40% que abona qui utilitza el
Metro. De moment, però, l’augment tarifari no s’ha aprovat i davant les
crítiques de l’oposició i dels usuaris, l’equip de govern assegura que està
obert a pactar la tarifa, sense fer marxa enrere en la seva voluntat d’encarir-la.
Diverses entitats, entre les que hi ha la Favb, la PTP, CCOO o
UGT, van denunciar que si el Bicing passa a costar 97,5 euros Barcelona tindrà
el servei d’aquest tipus més car d’Europa -ara mateix ja ho és de l’Estat
espanyol, per damunt de Sevilla, Saragossa o València-. Una tarifa d’aquest
nivell provocaria que nombrosos usuaris es donessin de baixa, com ara Germán de
Dios, que explica a Carrer que “buscaria una altra alternativa per moure’m. Una pujada mínima
té sentit, però no d’aquest nivell”. En Joan, un valencià resident a Barcelona,
també es mostra crític amb el possible increment, però assegura que continuaria
utilitzant el servei “perquè és molt còmode”. En tot cas, ambdós en fan una
valoració positiva, però critiquen l’estat deficient de nombroses bicicletes i
el fet que a determinades hores i en estacions concretes sigui impossible
trobar-ne una.
Joan Valls, president del Bicicleta Club de Catalunya (BACC),
lamenta que el Bicing pateixi “els estralls de la resta del transport públic,
però no se li apliquin els avantatges que tenen aquests mateixos transports”, en
referència a la nul·la integració del servei a la xarxa de transport públic i
al fet que se li apliqui el mateix IVA que al de les empreses de lloguer de
bicicletes. La indignació entre els usuaris també va provocar el naixement de
la plataforma #SalvemelBicing, que va reunir més de 200 persones en una
concentració a la plaça de Sant Jaume.
Seguretat del ciclista
Barcelona compta actualment amb una xarxa de més de 180
quilòmetres de carril bici, però existeixen nombroses discontinuïtats (32, segons
una auditoria encarregada pel consistori) i diversos punts negres, amb cruïlles
que acumulen diversos accidents cada any. Albert Garcia (Amics de la Bici)
considera que els carrils bici “s’utilitzen malament en la majoria de les
ocasions”, perquè creu que només cal fer-ne quan “no es pot garantir la seguretat
dels ciclistes”. Garcia aposta, per exemple, perquè a les zones 30 es limiti
efectivament la velocitat dels cotxes, de manera que els carrils bici siguin
prescindibles. En aquest sentit, Joan Valls (BACC) lamenta que “molt poques vegades
s’ha facilitat la presència de la bici apartant els cotxes de l’espai”, però
conclou que malgrat tot Barcelona és, ara mateix, una ciutat “raonablement
preparada” per a l’ús de la bicicleta. Ricard Riol (PTP) conclou que “cal
millorar la seguretat del ciclista”, perquè la bici “està cridada a ser un vehicle
d’utilització massiva a la ciutat”. Només cal que l’Ajuntament no ho impedeixi.
Una nova ordenança polèmica
La nova ordenança municipal que regula la circulació
de la bici estableix que els ciclistes tindran prohibit desplaçar-se per les voreres,
amb l’excepció d’uns quants casos clarament senyalitzats. L’ordenança, que
entrarà en vigor l’1 de gener de 2013, ha estat fortament criticada pels
col·lectius que fan servir aquest vehicle. Des del consistori es justifica per
l’increment dels conflictes entre vianants i ciclistes, fins al punt que els
accidents a les voreres han augmentat un 264% el darrer any, segons dades
municipals. Albert Garcia (Amics de la Bici) denuncia el nul diàleg que l’Ajuntament
ha tingut amb la seva entitat per tirar endavant una ordenança que, segons ell,
criminalitza els ciclistes, i aposta perquè es pugui permetre l’ús de la bici
en més voreres, afegint que en països del nord d’Europa existeix una
discriminació positiva envers aquest vehicle que no trobem aquí. Joan Valls
lamenta que “al ciutadà que va amb bici se li carreguin els problemas del
trànsit” i també veu amb mals ulls l’ordenança.
*Article publicat amb el número 126 de la revista CARRER, desembre de 2012.